Què són les històries digitals?

Si entreu a les pàgines nombrades anteriorment podreu veure vídeos que tenen trets comuns que defineixen el gènere digital. Les històries digitals son històries audiovisuals, on hi juga un paper tan important la imatge com la paraula del narrador, que és al mateix temps autor de les històries; son narracions curtes (nosaltres les hem fet d’un minut) i la seva realització implica l’acotament en el temps de producció a l’aula. Les històries digitals es presenten en format vídeo, tot i que sovint ens trobem amb ‘storytellings’ que tenen l’aspecte d’una presentació de diapositives. És molt usual el fet d’utilitzar fotos per realitzar-les.


Frame de la història digital realitzada per Laura López de segon d’ESO de l’IES Gabriel Ferrater


El centre pioner d’estudi i creació de ‘storytellings’ nord-americà,Center for Digital Storytelling.Berkeley,Califòrnia http://www.storycenter.org/index1.html proposa 7 punts que caracteritzen i defineixen les ‘digital storytelling´

Els 7 elements:

1. El punt de vista personal (jo narrador). Les històries sempre evidencien un punt de vista en primera persona. I això es materialitza en una veu en off que explica la història.
2. Complicació en una història. Tota història presenta un moment que podem anomenar de complicació, on sorgeix un problema.
3. La tensió dramàtica (emoció). L’emoció de la història ve donada per se, es a dir la emotivitat de la narració neix de explicar molt sovint amb sinceritat les pròpies vivències.
4. El ritme d’una història. El ritme és ordenar amb cadència les imatges i els sons. Hem de pensar amb el ritme d’una cançó per entendre el ritme d’un audiovisual.
5. La veu en off. No vol dir que expliquem les imatges sinó que narrem una història amb veu i imatges que és quelcom diferent.
6. El poder de la música de fons. La utilització d’una música adequada a la història ajuda a aconseguir el ritme adequat. La música es millor sense veu.
7. Economia de tot. Vol dir que treballarem amb pocs mitjans i tot tindrà un sentit profitós i un perquè.

A banda d’aquests set punts, també val la pena dir que les històries digitals estan realitzades sempre per no professionals. Si comparéssim una història digital amb el món de la plàstica, diríem que les ‘storytelling’ són com els apunts i els esbossos. Obres que es defineixen per la seva frescor, espontaneïtat i sinceritat. La idea de collage o remix també és molt present a les històries digitals. Són com una mena de calaix on hi cap tot tipus d’informació o arxius: imatges, sons, veus, músiques, vídeos, animacions, dibuixos… i per últim i molt important, la idea de la seva publicació en el web 2.0. La manera de difondre les històries és mitjançant algun publicador del web. La seva exposició i lliurament a la xarxa, fa que participi de moltes de les característiques que ja hem apuntat durant el curs en anteriors mòduls.

Taxonomia de les històries digitals

A- Històries personals- fan referència a alguna cosa important d’un mateix (vivència, pensament, etc.)
B- Històries històriques- expliquen algun esdeveniment històric.
C- Històries didàctiques- expliquen un concepte o terme per aprendre (com podem realitzar un exercici d’educació física, de llengua o matemàtiques). Aquest apartat està directament relacionat amb el mòdul 3 dedicat al videotutorials.