Planificació d'un itinerari turístic

Amb aquesta pràctica aconseguireu conèixer i introduir-vos en algunes de les eines cartogràfiques que us serviran per planificar un itinerari entre dos punts determinats.

Aquesta pràctica es desenvolupa en cinc parts. La primera fa referència als coneixements previs que l’alumnat té dels continguts curriculars que es treballen. La segona se centra en la confecció d’un itinerari virtual usant les prestacions del portal de la mobilitat de la Generalitat de Catalunya. La tercera se centra en les informacions que ens dóna el mapa topogràfic de Catalunya usant el servidor VIsir de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. La quarta fa referencia a la utilització de l’eina “Com s’hi va” del Google Maps. I la cinquena està dedicada a la utilització de les caceres del tresor per facilitar la cerca d’informació a Internet.

Desenvolupament de la pràctica

Per realitzar aquesta pràctica, es pot començar mitjançant la realització de la MUD de primària, Preparem un viatge: calculem la distància entre dos punts: http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/escalagr/index.htm

En aquesta MUD es treballen dos conceptes que s’utilitzaran al llarg de la pràctica:

  • L’escala gràfica.
  • El càlcul de distàncies entre dos punts a partir de l’escala gràfica.
Confecció de l’itinerari

La confecció de l’itinerari ha de començar forçosament per l’establiment del punt d’arribada i del de sortida. El marc territorial que utilitzareu per a la confecció d’aquest itinerari serà Catalunya. Per tant, els indrets de sortida i d’arribada poden ser:

  • Dos municipis d’una mateixa comarca.
  • Dos municipis (no capitals comarcals) de comarques diferents.
  • Dues capitals comarcals.

Escolliu dos municipis. Per exemple: Barberà de la Conca i Ulldemolins.

Aneu al web de la mobilitat http://www.mobilitat.net. A la portada trobareu un formulari on introduireu el nom del municipi d’origen i del d’arribada. I es prem Cerca.

Al moment es genera una consulta on es mostra:

  • Un mapa amb l’itinerari.

  • Una taula amb la ruta. On es mostren de manera ordenada els diferents trams amb el temps i la durada de cadascun. En un altre requadre, hi ha una descripció detallada de l’itinerari del tram. A la cel·la de la descripció es dóna la possibilitat de veure el mapa de tram on us trobeu (per defecte aquest mapa resta amagat).

Imprimiu l’itinerari i anoteu el nom dels pobles per on discorre, en aquest cas Barberà de la Conca, Montblanc, Vimbodí, Vallclara, Vilanova de Prades i Ulldemolins. Anoteu també el nom de les carreteres per on es passa (T-242, N-240, C-14…).

El mapa topogràfic: el Visir de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

El mapa topogràfic és una representació detallada de la superfície terrestre. La llegenda del mapa topogràfic inclou els símbols convencionals que s’utilitzen per representar tant els elements naturals com els d’origen humà i una explicació simple de cadascun d’aquests símbols.

L’Institut Cartogràfic de Catalunya disposa d’un servidor que permet visualitzar mapes del territori: el Vissir

Aquest aplicatiu permet escollir un mapa determinat. Localitzar un punt dins del mapa, apropar-vos o allunyar-vos en la visualització del mapa; calcular distàncies; veure el tall dels mapes (coordenades UTM); visualitzar la llegenda dels mapes i desar i/o imprimir la visualització.

Les característiques i el funcionament que a continuació s’esmenten fan referència a la cartografia DHTML que és la que surt per defecte quan s’entra al Visir. Aquest servidor de cartografia digital té una versió plugin amb unes característiques i un funcionament una mica diferent.

Els mapes que permet visualitzar el Visir són:

a) El topogràfic en diferents escales:

  • 1:5.000 que cobreix tot el territori català.
  • 1:10.000 que cobreix tot el territori català.
  • 1:25.000 només disponible en alguns àmbits territorials.
  • 1:50.000 que cobreix tot el territori català.
  • 1:250.000 que cobreix tot el territori català.

b) L’ortofotomapa de Catalunya en les escales següents:

  • 1:5.000 que cobreix tot el territori català.
  • 1:25.000 que cobreix tot el territori català.

c) El mapa geològic de Catalunya:

  • 1:50.000 que cobreix tot el territori català.
  • 1:250.000 que cobreix tot el territori català.

La localització d’un punt es fa mitjançant un cercador, on s’introdueix un topònim o una coordenada UTM.

La cerca que realitza és una cerca àmplia. D’aquesta manera, apareix un llistat de topònims que inclouen la paraula o la part de la paraula que s’introdueix al cercador.

Sota el llistat de topònims hi ha un requadre d’una tonalitat ocre que us informa del topònim que heu seleccionat: s’inclou el nom del topònim, el tipus, la comarca on es troba i el municipi al qual pertany.

A la part central de la pantalla apareix el mapa topogràfic, l’ortofotomapa o el mapa geològic, segons l’opció escollida.

A la part inferior del mapa hi apareixen aquestes informacions:

Al lateral de la pàgina apareixen unes eines de mesura i edició que permeten treballar sobre el mapa:

Per exemple:

  • Per mesurar una distància es marquen sobre el mapa dos punts que s'uneixen mitjançant un segment de color taronja.

  • La distància apareix a la columna lateral sota els botons de les opcions de treball sobre el mapa.

  • Per calcular l'àrea es marquen sobre el mapa tres punts o més, formant un polígon. En tancar-se, és a dir, quan el punter del ratolí passa per damunt del punt inicial i clicant dues vegades, l'àrea canvia de color i a la columna lateral sota les eines de mesura i edició surt el perímetre i l'àrea aproximada en m2.

Les sèries cartogràfiques: ortofotomapa 1:25 000 i geològic 1:50 000 permeten veure sobreposat el topogràfic 1:50 000.La sèrie cartogràfica ortofotomapa 1:5.000 permet veure sobreposat el topogràfic a escala 1:5.000. El grau de transparència es pot modificar desplaçant el control situat al costat de “Topogràfica” a l'apartat “Cartografia de base” del lateral esquerre de la pantalla.

Aquest control només és visible quan està activada alguna d'aquestes sèries i s'ha apropat la imatge com mostra la captura de pantalla següent:

Altres eines:

El treball amb el mapa topogràfic

Amb les possibilitats que us ofereix el servidor Visir treballereu tres aspectes relacionats amb els continguts curriculars de l'àrea: l'escala, la distància sobre el mapa i la llegenda.

  • Aneu a la pàgina principal del servidor cartogràfic Vissir.
  • Al cercador introduïu el nom del punt de partida de l'itinerari, en aquest cas: Barberà de la Conca.
  • Cliqueu sobre el topònim correcte de la llista que apareix sota el cercador. La localitat apareix centrada al mapa. Per defecte aquest mapa correspon a la cartografia de base del mapa 1:50.000.

L'operació indica que 1 cm. de mapa equival a 400 metres en la realitat o bé 40.000 cm. Fet que mostra que l'escala real del mapa que teniu en pantalla és 1:40.000. Usant l'eina “zoom out/zoom in” realitzeu diferents visualitzacions del territori i calculeu l'escala del mapa que apareix.

Aquest mateix càlcul d'escales el podeu fer amb mapes d'una cartografia de base diferent: 1:5.000, 1:10.000, 1:25.000 i 1:250.000.

Amb l'eina de càlcul de distàncies calculeu la distància en línia recta des de Barberà de la Conca fins a Ulldemolins. Per realitzar aquest càlcul preneu com a referència el mapa 1:250.000, feu la cerca “Barberà de la Conca” i realitzeu un zoom out per allunyar la visualització; d'aquesta manera les dues poblacions quedaran dins l'àrea mostrada pel mapa.

Activeu l'eina de mesurar distàncies: marqueu el punt d'inici i el punt final i anoteu la distància que apareix en una nova finestra.

També podeu realitzar el càlcul de distàncies entre els municipis pels quals passa l'itinerari i que heu trobat a partir de la primera activitat usant el web mobilitat.net, és a dir: Barberà de la Conca, Montblanc, Vimbodí, Vallclara, Vilanova de Prades i Ulldemolins.

Com que la visualització de tots els municipis en una mateixa àrea cartogràfica és molt difícil, la podeu realitzar en dues parts i sumar les distàncies obtingudes:

  • Usant el mapa 1:50.000 i havent cercat Barberà de la Conca, heu de prémer dues vegades el botó zoom out i centrar el mapa de manera que en pantalla es vegin els municipis de Barberà de la Conca, Montblanc i Vimbodí.
  • Usant el mapa 1:50.000 i havent cercat Vimbodí, heu de prémer dues vegades el botó zoom out i centrar el mapa de manera que en pantalla es vegin els municipis Vimbodí, Vallclara, Vilanova de Prades i Ulldemolins.

Useu la llegenda http://www.icc.cat/vissir2/llegendes/mtc1000m.pdf per saber per quin tipus de carreteres discorre l'itinerari i quines altres vies de comunicació observeu al llarg del mateix i de quina manera es marquen els límits entre municipis, així sabreu si es travessa algun altre municipi que no s'hagi esmentat.

Tenint la llista de les carreteres que heu confeccionat a partir de l'itinerari creat amb el web mobilitat.net, i situats sobre del mapa topogràfic 1:50.000 i amb l'apartat pertinent de la llegenda (Comunicacions) us indicarà si es tracta de carreteres de la xarxa bàsica (nacionals), comarcals o locals.

Una vegada realitzada l'activitat, s'observa que l'itinerari discorre per carreteres locals, comarcals i de la xarxa bàsica (nacionals) que a l'apartat Comunicacions de la llegenda del mapa topogràfic es marca amb la númeració 14, 12 i 10 respectivament i que es travessen altres vies com l'autopista i una línia de ferrocarril, marcades amb la numeració 1 i 29 respectivament.

Per saber si l'itinerari travessa algun altre municipi, useu l'apartat de la llegenda referit a Usos del sòl. Límits administratius i d'espais protegits i es cerca com es marquen els límits municipals. D'aquesta manera descobrireu que es travessa un altre municipi: l'Espluga de Francolí.

Utilització de l’eina “Com s’hi va” del Google Maps

Els serveis de Google permeten també obtenir informació relativa a l'itinerari entre dos punts del territori. S'hi pot accedir a través de http://maps.google.com/maps?hl=ca&tab=wl

A la banda superior dreta apareix l'opció Com s'hi va. En clicar al seu damunt apareix la possibilitat d'introduir amb text dinàmic (en començar a escriure la mateixa aplicació ofereix possibles noms poblacions o indrets) un punt d'origen i un punt d'arribada.

El resultat ens el dóna a mode d'itinerari en forma de llista (amb una estimació del temps emprat segons el mitjà de transport utilitzat), les rutes suggerides amb la distància calculada en km. Naturalment també ens ofereix el mateix itinerari dibuixat en el mapa.

El Google maps permet a la persona usuària, en el mapa arrossegant la línia podem canviar el lloc de pas de l'itinerari. Per exemple, el recorregut proposat entre Barberà de la Conca i Ulldemolins per l'aplicació, no passa per Montblanc. Si volguéssim visitar les muralles d'aquesta població podríem desviar (clicant i arrossegant la línia de l'itinerari proposat).

A més els mapes de Google també permeten:

  • Conèixer l'escala gràfica que estem treballant. Encara que ampliem o disminuïm la zona cartografiada i variem l'escala, l'aplicació actualitza l'escala.
  • Sobreposar els carrers
  • Sobre-impressionar una imatge satel·lit
  • Obtenir informació gràfica (imatges, vídeos…) o informació de la Viquipèdia dels punts cartografiats.
Cerca d’informació i elaboració definitiva de l’itinerari: la cacera del tresor

Per tal de donar per acabada l’activitat s’ha de cercar informació respecte als atractius turístics dels municipis que travessa l’itinerari. Per trobar aquesta informació utilitzeu l’estratègia didàctica anomenada cacera del tresor. Es tracta, per tant, d’elaborar una cacera del tresor usant aquestes orientacions. L’estructura d’una cacera del tresor és molt senzilla:

  • Títol: Monuments i museus de l’itinerari de Barberà de la Conca a Ulldemolins.
  • A qui s’adreça: Alumnes de 3r cicle d’educació primària.
  • Introducció: Exemple Abans d’anar-vos-en de viatge, cal que prepareu bé la sortida investigant quins monuments i museus trobareu al llarg de camí, on es troben, per quines comarques passareu…
  • Element de llista de picsPreguntes: En aquest cas les preguntes han de fer referència, sense anomenar-los, als diferents monuments (recinte medieval de Montblanc, castell dels Templers de Barberà, celler modernista de l’Espluga de Francolí, les esglésies de les poblacions, el monestir de Poblet, ermites, molins…), als museus (Museu del Vidre de Vimbodí, Museu de la Vida Rural i de la Cova de la Font Major a l’Espluga, el Museu Comarcal de Montblanc…) i al patrimoni natural (Muntanyes de Prades i Serra del Montsant).
  • La gran pregunta (en aquest cas la gran pregunta final és que, per grups d’alumnes, complimentin una fitxa semblant a aquesta per a cada municipi).

Informació complementària

Les adreces d’internet, de les quals es pot treure la informació per respondre les preguntes de la “cacera del tresor”, són en general webs d’ajuntaments, de consells comarcals, d’organismes i entitats turístiques, d’enciclopèdies en línia i d’alguns webs temàtics (museus, parcs naturals…). Com a exemple de l’activitat que es desenvolupa en aquesta pràctica per al cas concret, els webs susceptibles a ser consultats són els següents: