El sistema operatiu Linux (Linkat)

GNU/Linux, o Linux, és el sistema operatiu format pel nucli del sistema o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.

El kernel Linux va néixer en el 1991 a Hèlsinki quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 386, una arquitectura molt comuna a l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions de PCs i de les quals Minix no en treia profit. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.

Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.

El nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu és GNU/Linux, ja que les utilitats GNU són essencials pel seu funcionament. A la pràctica, la majoria de distribuïdors i usuaris utilitzen només el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, bé per comoditat, o perquè consideren que el nucli és la part mes rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terme "Linux" per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx.

Actualment existeixen nombroses distribucions de programari del sistema operatiu Linux o GNU/Linux, algunes de les quals gestionades per empreses privades (SuSE, Mandriva, RedHat) i d'altres per comunitats d'usuaris i programadors (Debian, Knoppix, Gentoo) i fins i tot Comunitats autònomes (LinEx, Linkat) o Instituts d'Ensenyament Secundari (BIADIX). Les diferències que tenen són bàsicament l'alliberament (o tancament) de codi a la comunitat, la incorporació (o la manca) d'interfícies gràfiques per a la gestió de nombroses aplicacions, la facilitat (o complicació) d'instal·lació i ús, i el grau de dependència d'una empresa.

La Linkat és un projecte de programari educatiu de forma que tots els centres educatius, però també tota la societat, tinguin accés a un conjunt molt ampli d'aplicacions de forma legal, gratuïta (sense el pagament de cap llicència per part de l'usuari final), amb suport professional i en llibertat, que inclou aplicacions d'ofimàtica, d'Internet, jocs, multimèdia, i sobretot aplicacions educatives.

linkat.jpg

El projecte forma part d'una actuació del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per impulsar l'ús del programari lliure que comporta, entre altres avantatges, l'extensió de l'alfabetització digital respectant la legalitat, la promoció dels principis del treball col·laboratiu, tan necessaris perquè la societat del coneixement avanci pels camins de la garantia de la igualtat d'oportunitats i l'efectiva llibertat de tria al mercat.

Tècnicament, LinKat és una distribució GNU/Linux basada en Novell Linux Desktop 9 (Linkat 1.0 i Linkat 1.1) i en Suse Linux Enterprise Desktop 10 (Linkat 2) que incorpora aplicatius de la distribució d'openSUSE i d'altres de propis, com el Jclic.

Instal·lar i desinstal·lar aplicacions

En el Linux els programes cal que estiguin empaquetats. Un "paquet" inclou els fitxers bàsics d’una aplicació, informació sobre lligams entre paquets, una descripció de l’aplicació i informació sobre l’autor.

El format dels paquets de la Linkat és RPM. Els fitxers executables d’un paquet estan compilats per a una distribució concreta. Per això, has de comprovar que el paquet està preparat per a la teva distribució. Per instal·lar i desinstal·lar programes, has de passar al compte d’administració (root).

Instal·lació de programari des de la Linkat

Si vols instal·lar o desinstal·lar programes des del teu DVD de Linkat, has d'iniciar YaST seleccionant Escriptori/Administració del sistema. Fes clic a la icona Gestió de programari del menú Programari. Com que la Linkat incorpora molts paquets, disposes de diversos filtres per escollir-los. Pots seleccionar el filtre del menú desplegable a la part superior de la finestra.

Instal·lació d’altres paquets RPM

Si baixes d'Internet altres paquets RPM o els tens en un CD, pots instal·lar-los amb Nautilus. Només navega fins on siguin i fes-hi doble clic. Un cop hagis introduït la contrasenya de root, s'iniciarà automàticament el programa d'instal·lació.

Compilar i instal·lar des del codi font

Els programes d'un paquet RPM són compilats. Per això, aquest paquet RPM és especific de cada distribució. De vegades, pots aprofitar un paquet RPM preparat per a una altra distribució, però això normalment no funciona. Si vols instal·lar una aplicació que no està disponible a la Linkat i no trobes un paquet RPM compilat per a la distribució, hauràs de compilar tu mateix el codi font.

Treballar amb l'escriptori i personalitzar-ho

La Linkat utilitza per defecte l'entorn d'escriptori GNOME, tot i que també estan disponibles els escriptoris KDE i XFCE.

Els elements i les icones que es poden trobar al panell principal són els següents (d’esquerra a dreta):

menu_superior.jpg

  • El menú Aplicacions, inclou accessos directes als programes principals.
  • El menú Llocs, inclou enllaços als directoris més habituals.
  • El menú Escriptori, inclou funcions administratives, com la configuració del sistema, instal·lació de programes o la sortida de la sessió.
  • La icona de l’esfera terrestre amb la guineu vermella serveix per iniciar el navegador d'Internet Firefox.
  • El botó gris serveix per iniciar el programa OpenOffice.org.
  • El botó amb la mascota de GIMP servei per iniciar l’editor d’imatges.
  • La icona amb la nota musical serveix per iniciar Banshee, un reproductor de música.
  • La icona amb la carpeta és per executar el Nautilus, un explorador de fitxers.
  • La icona amb una pantalla serveix per configurar la resolució de la pantalla.
  • La icona amb una esfera terrestre ens avisa de les actualitzacions de programari disponibles.
  • La icona amb una bateria ens indica l'estat i la duració de la bateria (només en ordinadors portàtils).
  • La icona amb dues pantalles representa la xarxa. Serveix per seleccionar i configurar un adaptador de xarxa.
  • La icona amb l’altaveu et permet controlar el volum.
  • També hi ha un rellotge petit. Clicant-hi apareix un calendari.
  • Finalment tenim el selector de finestres que ens permet canviar a cadascuna de les finestres obertes.

GNOME proporciona una eina molt útil per canviar l’aparença i la funcionalitat de l’escriptori. Pots iniciar-la seleccionant Centre de control del menú Escriptori. Dins el centre de control les funcions estan agrupades en quatre categories:

  • Hardware (Maquinari)
  • Look and Feel (Aparença)
  • Personal
  • System (Sistema)

Cada categoria es divideix, a la vegada, en diverses subcategories. Fes doble clic al nom de la subcategoria o a la icona per accedir al quadre de diàleg de configuració. No necessites activar els teus canvis. Només fes clic al botó Tanca per tancar el quadre de diàleg.

Eliminar arxius i restaurar-los des de la paperera de reciclatge

Pots eliminar fitxers llençant-los a la paperera. Tingues present que pots recuperar los abans de buidar-la.

Per llençar un fitxer fes clic amb el botó dret del ratolí damunt del fitxer. Al menú emergent selecciona Mou a la paperera. També pots moure el fitxer a la paperera arrossegant-lo amb el ratolí fins a la icona de paperera. La icona canviarà tan bon punt la paperera s'ompli amb algun fitxer. Per veure el seu contingut, fes-hi un doble clic. Veuràs els fitxers que conté i podràs recuperar-ne algun. Per recuperar-lo l'hauràs d'arrossegar a l'escriptori o a la carpeta que vulguis.

Com que un arxiu a la paperera encara no s’ha eliminat realment, ocupa espai al disc dur. Per eliminar definitivament el seu contingut, has de buidar la paperera. Per fer-ho, fes clic amb el botó dret a la icona de paperera i selecciona Buida la paperera al menú emergent que s'obre.

Determinar l'estructura d'un disc dur amb el Navegador de fitxers Nautilus i manipular-ne carpetes i arxius

Per treballar amb el sistema de fitxers pots utilitzar un programa de GNOME anomenat Nautilus. Per iniciar-lo, fes clic a la icona de la carpeta del panell principal superior.

Dins del Nautilus, podem explorar qualsevol lloc fent doble clic a la llista que ens surt a l'esquerra del navegador i així en podrem veure el seu contingut.

Per crear un nou directori, fes clic al fons blanc de la finestra del Nautilus. Selecciona Crea una carpeta del menú emergent. Apareixerà una nova icona de directori i podràs escriure-hi el seu nom. Prem Retorn per completar el procés.

Per modificar el nom d’un directori cal fer clic amb el botó dret del ratolí sobre el directori i seleccionar, al menú emergent, l’opció Canvia el nom.

Per suprimir un directori o fitxer fes clic amb el botó dret del ratolí sobre el que vols eliminar. Al menú emergent, selecciona Mou a la paperera.

També pots copiar enganxar, tallar o moure fitxers o directoris utilitzant el mateix procés.