Mòdul 4 - Pràctica 4

Els nous mitjans de comunicació no constitueixen maneres de relacionar-nos amb el vell món "real", són el món real i reconfiguren com volen el que queda d'aquell vell món. Marshall McLuhan

Bill Viola: Observance, 2002.

En el cas del vídeo-art, l'artista utilitza un mitjà tecnològic com a instrument per generar el missatge. Tot i que el vídeo va servir en un primer moment per a documentar l’art d’acció, aviat es va convertir en un mitjà més d’expressió artística. Bill Viola el fa servir com si es tractés de llapis i paper. De fet, els seus treballs més recents semblen obres pictòriques: solen estar emmarcats, són silenciosos i es basen en l’ús d’imatges aparentment fixes que adquireixen moviment de forma quasi imperceptible. L’any 2000 inicia la sèrie Passions, en la qual representa emocions humanes universals amb una estètica renaixentista. El vídeo Observance pertany a aquesta sèrie i està inspirat en un altar de Durero titulat Quatre apòstols (1526).

En aquesta obra podem observar un grup de persones (18 actors) que es van apropant a la càmara mentre miren alguna cosa que nosaltres no podem apreciar. Sembla que s’acomiaden d’un ésser estimat. L’emoció i la incertesa de no saber el motiu del seu desconsol es transmet a l’espectador i crea empatia amb l’angoixa dels personatges representats.

Per realitzar les escenes, l’artista selecciona i dirigeix els actors, contracta dissenyadors, un director de fotografia i tot un equip de rodatge. Tots ells l'ajuden a controlar el procés i a aconseguir un resultat òptim en la representació d’un sentiment concret. Per ralentitzar la imatge sense perdre la fluïdesa, el rodatge es fa a 300 quadres per segon, més de dotze vegades la velocitat normal de projecció, això exigeix preses inferiors a un minut i obres limitades a un únic pla.

Més informació sobre l’artista:
http://www.billviola.com/ Lloc web de l’artista.

http://www.homines.com/arte_xx/bill_viola/#_ftn1 Anàlisi de Les Passions a càrrec de Rafael López Borrego a propòsit de l’exposició de Bill Viola en la Fundació La Caixa, Madrid, 2005.

http://www.getty.edu/art/exhibitions/viola/art.html Tota la informació i vídeos relatius a l’exposició de Les Passions al J. Paul Getty Museum, Los Angeles, 2003.

De vegades, un vídeo està pensat per projectar-se en un determinat espai i es concep en relació amb ell, com és el cas de la vídeo-instal·lació Visió (2007) de Marina Núñez al dipòsit d’aigua de Lleida. Aquest no és un espai expositiu (tot i que forma part del museu de l’aigua de la ciutat), però ha estat escollit per l’artista per les seves característiques: foscor, humitat, reverberació… i sobre les parets de pedra ha projectat la imatge en moviment d’un embrió palpitant en forma d’ull, encara en procés de formació, abans del naixement. Aquesta i d’altres vídeo-instal·lacions es van poder veure en l’exposició: Marina Núñez. Portes obscures, La Panera, Lleida, 2008. Web de l’artista: http://www.ma.uva.es/~antonio/MarinaNunez/MarinaNunez.html

Altres vegades el vídeo es projecta sobre objectes tridimensionals, com en el cas de les vídeo-instal·lacions de Tony Ousler. Aquest artista escenifica situacions domèstiques amb nans que tenen l'òval del cap preparat per rebre la vídeo-projecció. La imatge en moviment ha estat prèviament gravada amb actors que criden, gemegen o reciten monòlegs absurds. Web de l'artista: http://tonyoursler.com/

Tony Ousler: Let's switch, 1996.

Pensa en la possibilitat de proposar a classe un exercici de vídeo-art o bé de vídeo-instal·lació.

Cal tenir en compte:

• Aquesta activitat pot fomentar l’aprenentatge cooperatiu i, per tant, pot ser interessant proposar la formació de petits grups de treball (tres o quatre alumnes).

• L’objectiu del treball és expressar una idea (un concepte, no una història) mitjançant la retòrica del vídeo.

• A part de la retòrica associada a la imatge en general (metàfora, metonímia, hipèrbole, comparació, ironia…) cal tenir present algunes opcions que ofereix el vídeo digital en particular com, per exemple, la possibilitat de dividir la pantalla en parts o escollir-ne el format, la inserció de text escrit, la sonorització, la interactivitat, etc.

• L’alumnat pot partir, per exemple, d’una reflexió sobre les activitats quotidianes (menjar, dormir, ballar, maquillar-se, desmaquillar-se, rentar-se la cara, beure aigua…) o sobre algunes reaccions emocionals (riure, cridar, plorar…) per després escollir-ne una i filmar-la tot donant-li una significació nova.

• En el cas de projectar una vídeo-instal·lació, escollir-ne el lloc i justificar per escrit l’elecció i l’adequació a l’espai envoltant.

José Martínez, Glenda Guerrero, Marta López: Bellesa ideal?, 2008. Proposta de l’alumnat: filmar els tres rostres en primer pla durant el procés del maquillatge, per després muntar i projectar el vídeo del revés perquè faci l'efecte que, en realitat, el que fan és alliberar-se d’una màscara.