Mòdul 4 - Pràctica 3

Amb l'exemple de Pepe Espaliú i d'altres artistes representatius de l'art d'acció (Joseph Beuys, Adrian Piper, Marina Abramovic…) podem introduir a classe la motivació de l'artista contemporani per utilitzar el seu propi cos com a suport i vehicle d'expressió, així com la capacitat de l'art d'acció per integrar la participació de l'espectador en el procés artístic. Les obres d'aquests artistes s'han documentat gràficament gràcies a la fotografia i el vídeo, i moltes vegades han conmocionat l'opinió pública envers temes d'actualitat com la SIDA, la xenofòbia, la identitat, etc. obrint-se pas en els mitjans de comunicació de mases.

Pepe Espaliú: Carrying, 1992 (l’acció Carrying es va fer per primera vegada a Sant Sebastià, el 26 de setembre del 1992 i posteriorment a Madrid, l'1 de desembre del mateix any).

Primer a Sant Sebastià, on es va originar el projecte, i després a Madrid, una cadena de ciutadans voluntaris, agrupats en parelles i fent la cadireta de la reina, van transportar un malalt de SIDA, el propi Pepe Espaliú, fins a connectar dos eixos de càrrega simbòlica: la política i l’art. En el cas de Donostia es tractava de transportar-lo des de la seu del festival de cinema fins a l’ajuntament de la ciutat, i a Madrid, des de la seu del congrés dels diputats fins al Museu Reina Sofía.

L’obra d’Espaliú gira al voltant de la seva condició d’homosexual, aspecte que s’accentua en el moment que es declara obertament malalt de SIDA. L’artista porta la malaltia a l’àmbit públic, mostrant-la sense cap mena de pudor i, d’aquesta manera, incorpora una nova lectura fins al moment inexistent: la necessitat de reflexionar sobre la dimensió social de la malaltia. Seguint el lema de Beuys, Zeige deine Wunde (mostra les teves ferides), Espaliú es mostra com una persona que transmuta la seva malaltia en una batalla social.

Amb el Carrying l’artista vol cridar l’atenció de l’opinió pública sobre les carències i abandonaments que afectaven els malalts de la SIDA a Espanya durant els anys 90, així com de posar en pràctica un art d’implicació social.

L’acció va tenir una enorme repercussió mediàtica, com mai havia tingut una manifestació d’art social a Espanya i va ser portada de la majoria de diaris espanyols a més d’obrir els telenotícies de diferents cadenes de televisió. Amb l’excepció dels Estats Units, amb les intervencions del grup Gran Fury, no hi ha equivalent a occident pel que fa al ressò que va suscitar aquest exemple d’escultura social. Dies després, un grup d’afectats va reproduir el Carrying a Pamplona i també a Barcelona sorgiren iniciatives similars.

Pepe Espaliú: El Niu, 1993 (l’acció fou realitzada dins del marc del festival holandès d’art contemporani Sosbeek, entre el 29 de maig i el 5 de juny del 1993, al parc que envolta el Gemeentemuseum d’Arnhem).

A l’obra El Niu, Espaliú va executar un ritual de despossessió poc abans de la seva mort. Va viure durant vuit dies sobre una plataforma octogonal instal·lada sota la capçada d’un arbre. Es va desprendre a poc a poc de les vuit peces de roba que portava, una peça de roba cada dia, fins a quedar nu. Finalment, sobre la tarima, amb la seva roba, va construir un niu. L’últim dia va estampar unes quantes vegades, sobre un rotllo de paper, la frase: AISD is around.

Més informació sobre l’artista:
http://www.accpar.org/numero1/aliaga.htm Text de Juan Vicente Aliaga que analitza en profunditat l’obra de Pepe Espaliú.

http://www.masdearte.com/item_artistas.cfm?noticiaid=3707 Nota biogràfica de l’artista.

http://www.elpais.com/todo-sobre/persona/Espaliu/Pepe/1260/ Relació d’articles publicats al diari El País sobre Pepe Espaliú, alguns d’ells escrits pel propi artista.

http://www.transversalia.net/index.php?option=com_content&task=view&id=48&Itemid=43 Unitat didàctica del projecte Transversalia, entorn virtual d’aprenentatge per a l’educació en valors a través de l’art contemporani, en aquest cas en relació al tema de la SIDA.

Pensa en la possibilitat de proposar als estudiants un exercici d’art d’acció. Pot tractar-se d’un happening o bé d’una performance. El happening implica la col·laboració dels espectadors per completar l’obra, com en el cas del Carrying d’Espaliú. La performance, com en el cas del Niu, l’executa el propi artista. El tema central de l’acció pot ser un tema d’actualitat que interessi a l’alumnat (es pot extreure de la premsa, de la revista del centre, dels seus propis interessos…) amb la intenció que els participants mostrin el seu punt del vista sobre el tema i indaguin sobre l’opinió de la gent del carrer.

Cal tenir en compte:

• Aquesta activitat pot fomentar l’aprenentatge cooperatiu i, per tant, pot ser interessant proposar la formació de petits grups de treball (tres o quatre alumnes).
• L’objectiu del treball és convertir l’obra d’art en una vivència (particular o comunitària) per tal d’expressar una idea.
• Seleccionar la idea i planificar-la: selecció del lloc, materials necessaris, participants, distribució de tasques, etc.
• Durant l’acció o immediatament després, narrar per escrit els diferents esdeveniments, tant els previstos com els imprevistos.
• Documentar exhaustivament tot el procés de creació amb vídeo i/o fotografies.

Anton Odena, Anna Pagès, Cristina Pinyol, Xavier Quesada: Happening sobre l’escalfament global, Cambrils, maig 2008.

Proposta de l’alumnat: simular una platja al bell mig de Cambrils per indicar com pujarà el nivell del mar dintre de 50 anys, degut a l’escalfament global. Demanar a la gent, per escrit, suggeriments per evitar-ho.