Mòdul 2 - Pràctica 4

Fotografiar és una manera de testimoniar que un somni ha existit, almenys una vegada: aquesta que puc mostrar! Bernard Faucon

Fins ara hem fet ús de la fotografia per atrapar la vida al galop, com deia Henri Cartier-Bresson. Però la fotografia també es pot fer sota un guió, és a dir, es pot escenificar per expressar millor un missatge.

Aixó té moltes aplicacions. És el que fan els publicistes, per exemple, pensant els anuncis; els il·lustradors de còmics i fotonovel·les, creant les escenes de les històries; els fotògrafs que treballen per il·lustrar llibres d'instruccions de tot tipus, des de receptes de cuina fins els repertoris científics… La majoria de les fotografies es fan guionades, amb un càlcul molt precís del que es vol fotografiar per tal que la imatge surti perfecta: els retrats, la fotografia de moda, els catàlegs per a venda per correu… I no tan sols escenifiquen els professionals que fan servir la fotografia aplicada. També ho fan els artistes que volen expressar les seves inquietuts, els seus somnis, tot reconstruint allò que han imaginat. La realitat és massa imprevisible i no es pot esperar a que es donin les condicions. Per això es treballa l'escenificació sota un guió previ, el qual s'ha pensat per a garantir una bona comunicació de les idees que es volen transmetre.

És licit el muntatge a la fotografia informativa? És ètic manipular mitjançant el muntatge allò que "està passant en realitat"? S'ho pot permetre la premsa? Aquesta és una reflexió interessant que havíem abordat a les pràctiques anteriors… Però ara volem canviar de discurs fugint una mica de la responsabilitat de representar el món tal i com és. Volem que l'alumnat es deixi portar per la imaginació construint imatges. Potser no estaran mostrant les coses com han estat, però s'obrirà davant seu, la possibilitat que allò que han imaginat pugui succeir de la mateixa manera que ho han muntat.

En aquesta pràctica, us donem idees i recursos per tal de realitzar una narració mitjançant fotografies construïdes i escenificades expressament pels alumnes seguint un guió de text, fent servir allò que diem fotografia pura, sense retoc ni trucatge, amb la qual reproduirem escenes "reals" construides a propòsit, al plató.

Són idees per treballar les seqüències i els ritmes narratius que també podeu aplicar amb plasmacions de còmic i fotonovel·les, en format llibret, introduint text mitjançant globus. Però des d'aquí es fa l'aposta pels recursos multimèdia, tant en el disseny d'una projecció de diapositives fent servir els programes de presentació de fotografies, com curts de vídeo, fent servir els programes senzills d'edició per ordinador.

La fotografia des del seu origen ha estat un medi per desenvolupar la imaginació dels fotògrafs que van crear nous espais i escenificacions per representar les seves idees. El fotògraf que escenifica fa una recerca conceptual: és un narrador i vol dir-nos quelcom concret, però sense paraules…

Aquest va ser el cas d'Hippolyte Bayard, un dels inventors de la fotografia.

Per fer aquesta fotografia al·legòrica, Bayard es va disfressar i va muntar l’escena com si fos un afogat per tal de denunciar el poc recolzament de l’estat francès al seu nou invent, minvat pels mèrits de Daguerre.

Julia Margaret Cameron, fotògrafa anglesa nascuda a Calcuta l'any 1815, muntava escenes, disfressava els seus models i li agradava afegir un ambient misteriós i poètic mitjançant el desenfocament i els moguts.

A l´época contemporània trobem una fotògrafa a la qual també li agrada la disfressa per fer-se autoretrats: Cindy Serman (New Jersey, 1954). Des de 1977 Cindy s’ha estat fent fotografies a sí mateixa, que no es poden considerar autoretrats a l’ús. “La meva intenció és que la gent reconegui quelcom de sí mateix en lloc de veure’m a mi”.

A les sèries “untitled Film Still”, parodia personatges del cinema, la publicitat, els quadres clàssics, la religió i les modes urbanes… Combina la disfressa, l’escenificació i la il·luminació per donar una sensació de “dejà vu”, que ens porta a un tòpic ben conegut, però amb un nou sentit crític fins l’extrem de la sàtira.

També és interessant el treball de Bernard Faucon que fa els muntatges per a les seves fotografies tot introduit personatges reals i maniquis. Ell puntualitza: “Dibuixar, pintar, cantar, són coses de l’ordre de l’imaginari, de l’art. Fotografiar és una manera de testimoniar que un somni ha existit, al menys una vegada: aquesta que puc mostrar!”

Foto-clip (idea original de la professora Marga Sampaio) és una activitat molt completa que es pot enfocar com a una introducció a la fotografia a una optativa de l'ESO. Per motivar-los a fotografiar, els alumnes han de fer la construcció de les escenes suggerides per la lletra d'una cançó, buscant localitzacions, atrezzos, vestuaris, il·luminació, etc. Creen seqüències d'imatges tot elaborant una història, a la manera dels vídeo clips musicals, malgrat que amb fotografies estàtiques.

L'activitat és adeqüada per alumnat de tots els nivells, adaptant continguts. Però els agrada especialment als més petits, perquè el procés és el més semblant a un joc. Requereix grups reduits, perquè un dels aspectes que més es treballa és l'autonomia; a la classe hi ha d'haver ordre i tranquil·litat.

D'alguna manera Foto-clip és una programació per a una matèria optativa molt interdisciplinar, donat que es treballa la llengua, la música, la fotografia, la informàtica i l'educació per a la ciutatania. En quant a l'educació visual i plàstica, pot desplegar diferents continguts, tant de dibuix, de disseny com d'imatge. Vet aqui un resum de les principals activitats que la composen:

1. Comentari de vídeo-clips.
2. Establiment de la productora cinematogràfica. Definició dels rols.
3. Elecció d'una cançó. Estudi del temps d'audició i relació amb el temps de percepció de les imatges.
4. Estudi de la lletra de la cançó. Transcripció i extracció del sentit.
5. Imaginació de les escenes mitjançant pluja d'idees.
6. Elaboració d'un storyboard mitjançant esbossos.
7. Recerca d'atrezzos i vestuaris per fer-ne els decorats.
8. Construcció i obtenció de les imatges fotogràfiques (decorats, escenificació, il·luminació, enquadrament i punt de vista, etc.)
9. Muntatge i edició amb la música i, si cal, la lletra en subtítols.
10. Preparació del discurs de presentació per a la projecció al públic.
11. Projecció i audició.

Cal una planificació rigorosa i minuciosa de les activitats, sense tallar la flexibilitat necessària per tal que siguin els alumnes els que portin el pes de les decisions. Això requereix una metodologia activa i una visió globalitzadora de l’activitat. S’aplicaran, com a constant, una sèrie de mesures especialment beneficioses com el treball en petit grup, el debat i el qüestionament de les decisions, la valoració i la reflexió dels resultats. També les visites i sortides a l'entorn proper (carrer, parcs, etc.) i l'ús de materials i de recursos audiovisuals.

Per tal d'afavorir el procés de treball creatiu i propiciar les condicions per al foment de la col·laboració i del treball en grup, serà necessari comptar amb un espai ampli a dins de l’aula, tot arraconant les taules per crear el platò.

Aquesta activitat treballa l'educació social i ciutadana i és molt adient per aplicar als programes d'educació inclusiva, educació per la salut, educació en els valors democràtics i educació per un desenvolupament sostenible.

Els grups es formaran lliurament i constituiran una petita representació d’una productora cinematogràfica amb els seus rols: director/a de fotografia, script, maquillador/a, actors i actrius, etc. Els càrrecs seran rotatius durant el procés de l'activitat i s'assumiran voluntàriament. El grup confiarà en el treball i les decisions que prengui cadascú dels seus membres.

És un recurs principal per solucionar les necessàries diferències de criteri que es donen en el procés de creació. La participació i l’opinió de tots serà important per prendre decisions. Una vegada decidit, serà el director/a el que assumirà la responsabilitat d'aplicar-lo. El professor ha de ser un bon moderador.

Observant el mercat discogràfic, l'aparició de les fulgurants estrelles del pop, la moda en la indumentària, la imatge adoptada pels joves que sovint es confon amb una filosofia, s'introduirà la reflexió constant al voltant del consum i la manipulació del públic juvenil.

Les lletres de les cançons sovint reprodueixen esquemes masclistes. S’analitzaran críticament i es procurarà aplicar la mateixa crítica a la realitat a la qual viuen els nois i les noies, als comportaments al sí de la família, a l’institut, entre els amics, etc. El principal objectiu consistirà en corregir prejudicis sexistes i les seves manifestacions en el llenguatge, publicitat, jocs, professions, etc. L'educació per a la igualtat es planteja expressament degut a la necessitat de crear una dinàmica correctora de les discriminacions. Amb les representacions es procurarà desenvolupar l'autoestima i una concepció del cos com a expressió de la personalitat. Els alumnes entraran en relació tot escenificant situacions variades a les quals s’aproparan amb companyonia als amics i amigues d'altre sexe.

Com que les activitats per a la producció seran de caire divers -des de les més tecnològiques a les més domèstiques: escombrar l’aula o plegar els vestuaris- es procurarà que tots els estudiants adquireixin les habilitats i els recursos per a realitzar qualsevol tipus de tasques. Això ajudarà a consolidar hàbits no discriminatoris.

Sovint les cançons triades pels alumnes son cançons d’amor. La curiositat que tenen envers el tema, la vergonya i també la seva inexperiència, fa que de manera natural es plantegin discussions que tindràn com a objectiu assolir la naturalitat en el tractament de temes relacionats amb la sexualitat.

La fotografia i la música ofereixen excel·lents oportunitats a l'alumnat per al desenvolupament de les seves capacitats creatives, que després també duran a terme a la seva vida personal i laboral. La fotografia i la música connecten ràpidament amb els interessos de l'alumnat que descobreixen aplicacions desconegudes per ells fins al moment. Aquesta activitat possibilita una nova mirada als vídeo-clips, després d’haver analitzat el seu llenguatge, així com l’audició més conscient de la música que els agrada i l’anàlisi crítica de les lletres de les cançons. Tot plegat els obre a una nova forma de gaudir dels seus hobbies.

L'han de triar els estudiants, que faran la seva proposta al grup mitjançant una audició, i posteriorment explicar perquè l'han escollida:

• Interés del tema
• Duració entre 2'30 i 3 minuts.
• Contingut d'imatges suggerents.
• Ritme i amenitat.

Una vegada triada una cançó…

• L'alumnat ha de transcriure-la. Si és en anglès o francés, com de vegades pot passar, haurien de traduir la lletra, per compendre el sentit.
• Una vegada tenen la lletra, han d'apuntar els segons que dura cada estrofa.
• Apuntaran el significat que els transmet la lletra de la cançó. Definiran el seu to: si és alegre, si és trista… El seu génere: si es d'amor, si és protesta, d'evasió, humorística, etc. Dependent del nivell de l'alumnat, treuran conclusions i discutiran quin tipus d'imatge voldrien donar-li al foto-clip.
• Distingiran entre les diferents parts de la cançó. Explicarem que la tornada és una part que es repeteix, amb la qual cosa també es poden repetir determinades imatges. Que és una part en la qual es poden abstreure una mica de l'argument de la cançó per reflectir sentiments i emocions més abstractes, mitjançant fotos de natura, de núvols, d'aigua, de fragments… O com en aquest cas, els nois i les noies que van construir el fotoclip Mujer Florero, van jugar amb la imatge irònica de la noia envoltada de flors.

• Mitjançant una pluja d'idees, l'equip començarà a imaginar les escenes que descriu la lletra de la cançó.
• S'aniran marcant amb numeració al costat de la lletra. Aquest esquema servirà com a guió per produir l'story board.
• Cada alumne serà responsable d'una escena per tal d'elaborar-ne la fotografia, que acabarà de concretar en una fitxa.

• L'story board és el guió per construir les fotografies i saber l'ordre que tindran a la sequència, així com la durada de cada escena.
• S'elaborarà amb dibuixos senzills en els quals es fixi quin tipus de pla es farà servir. L'alumnat ha de saber que en el muntatge final resulta molt més atractiva l'alternança de plans.
• Ha de constar la lletra de la cançó, la numeració de cada escena i també el temps de durada.

El més important és que els estudiants sàpiguen el temps que han d'omplir amb imatges

• Cada estudiant es farà càrrec d'una escena i compondrà el seu equip: actors, il·luminadors, etc.
• Omplirà una fitxa per a l'elaboració de l'escena, en la qual haurà de detallar tot el necessari per a realitzar-la: atrezzo, vestuari, tipus d'il·luminació, etc.
• S'establirà un calendari per a les sessions fotogràfiques. Els alumnes passaran d'un rol a un altre, col·laborant amb els altres.

• Programarem les sessions fotogràfiques de manera que es pugui compaginar el treball en el plató i en la taula de bodegons.
• Els grups faran la construcció de l'escena, es maquillaran, es vestiran i quan tot sigui a punt, el fotògraf/a fotografiarà, dins del muntatge el que li interessa i tots els plans que ha pensat.
• Per simplificar la fase de selecció, insistirem als estudiants que pensin i calculin bé la fotografia per tal de tenir poques imatges, només les definitives.
• Els estudiants aniran marcant les fotografies ja fetes al storyboard, que funcionarà com a quadern de camp.

Segur que moltes de les fotografies preferiran fer-les a casa, perquè hi troben més intimitat. Però és bo que en facin el plató de la classe, que observin com pot canviar d'aspecte un espai amb quatre detalls: uns llençols que són cortines, una lampareta converteix una capsa en tauleta de nit, etc. També que notin la importància de la il·luminació.

• Depenent del nivell de continguts fotogràfics que es pretengui exigir, poden treballar amb la seva pròpia càmara per a fer fotografies, tot controlant la qualitat per a treballar amb el muntatge final. Però sempre serà millor treballar amb càmeres que controlin, almenys, les velocitats.

En aquesta fotografia els alumnes van pensar que una bona manera de representar irònicament la frase "qué bonito estar en casa!", era reconstruir una escena casolana dels fills corrent al voltant de la mare. Va ser una bona oportunitat per assajar les diferents velocitats de la càmara i comprovar l'efecte que produïa sobre el moviment de les figures…

• Hem d'agrupar les fotografies a les carpetes de l'ordinador, seguint l'ordre establert segons l'storyboard.
• Els estudiants han d'observar si totes les fotografies són de la mateixa mida. La mida correcta per a una projecció és de 720 x 576 píxels.
• Si cal, editarem les fotografies amb un programa d'edició de fotos. Podem canviar colors, podem accentuar el contrast, podem crear sèries en blanc i negre… Però hem de trasmetre als estudiants la idea que l'interès de les imatges es troba en la construcció que ells han fet en el moment de la presa. Tot el que puguin afegir amb el programa és només decoració que entorpeix la contemplació de la foto.

Les fotografies que hem fet s'han d'organitzar per a crear el foto-clip: seguint l'story board elaborat sota el guió de la lletra de la cançó anirem construint una seqüència foto rera foto, repetint-les segons el ritme de la música, etc. Alguns consells:

• Capturarem les imatges seleccionades amb el programa d'edició de vídeo que estem acostumats a fer servir (Studio 8, Premier, etc.)
• Segons el nivell educatiu, podem prescindir d'aquests programes (si trobem que són massa complicats, si no hi estem familiaritzats, etc.) i fer el muntatge amb qualsevol programa de presentació de diapositives que permeti inserir so i programar un temps d'exposició. Hem de tenir present que, amb aquests programes de presentació de diapositives, és més difícil sincronitzar imatge i so.
• També es pot fer un muntatge amb programes d'animació (tipus Flash) si n'estem familiaritzats.
• Per capturar les fotografies i bolcar-les a qualsevol tipus de programa (ja sigui d'edició de vídeo, de presentació de diapositives o d'animació per ordinador) podem fer servir el modus automàtic per estalviar temps, assignant una durada de 3 segons per fotografia. És aconsellable crear abans carpetes per blocs temàtics. Així no trenquem l'ordre de l'story board i ens estalviem molta feina.
• Quan s'hagin ordenat les fotografies en la seqüència -ja sigui a la línia de temps al programa d'edició de vídeo, a la vista de classificador de dipositives en el Power Point o al taulell d'edició del programa d'animació- hem d'insertar el temps de projecció apropiat a cada imatge seguint el ritme de la música.
• Si treballem amb el programa d'edició de vídeo o amb el programa d'animació, després d'importar les fotografies de forma automàtica, amb una durada de 3 segons per a cada una, hem de fer servir l'eina d'estirar la duració de temps de cada imatge per a fer-la coincidir amb la música.
• Si treballem amb un programa d'edició de diapositives, podem fer servir l'eina d'"assajar intervals", tot passant les fotografies a ritme de la música.
• Podem posar transicions, però sempre amb un sentit d'austeritat i bon gust, de vegades un excés de transicions impideix contemplar les imatges i distreu del ritme propi de la cançó.
• Podem introduir les animacions que afegeix el programa -apropaments, escombrats, etc.- però no és recomanable, donat que estem treballant amb imatge fixa, la qual s'ha pensat i calculat segons un enquadrament concret.

• També importarem l'enregistrament de la cançó: mp3, a 48KHz, 16 bits, estèreo.
• Normalment, una cançó té una durada de 2'30 a 3 minuts. Els alumnes hauran mesurat el temps de la cançó, la durada de les estrofes i el que correspondrà de temps a cada fotografia.

Prepararem els crèdits amb un programa que permeti integrar textos i fotografies, o be els farem a mà, per practicar qüestions de disseny, i després els fotografiarem.

La motivació més gran, i també motiu de contradicció entre els alumnes (vull i no vull a la vegada) és la presentació del foto-clip a la gran pantalla de l'institut, convidant als alumnes d'altres cursos i nivells, i fins i tot als pares. Aquesta presentació dóna sentit al compromís d'acabar el projecte, de complir els terminis fixats, de repetir les fotografies que no han quedat bé, etc.

Per a la presentació hauran de redactar un text per ser llegit al públic i en el qual s'expliqui l'experiència. Aquest text l'extreuran dels apunts de classe, del diari d'aula, de les fitxes… i també els servirà com a resum de tot allò que han après durant el procés de l'activitat.

• Si vols conèixer la història de la fotografia de Bayard amb detall, visita la pàgina Thém@dhoc, del centre de recursos del ministeri d'educació francés. Hi trobaràs una guia interpretativa i més material pedagògic interessant.
• La pàgina oficial de Cindy Sherman: http://www.cindysherman.com/ Una de les seves sèries més conegudes va ser adquirida pel MoMA de Nova York. Aquesta pàgina et permetrà entrar en contacte amb el seu treball.
• Pots visitar la pàgina web oficial de Bernard Faucon…
• Joel-Peter Witkin és un dels fotògrafs més importants que treballa la fotografia sota guió i construeix les seves imatges. En aquest article exposa el procés de treball per aconseguir els seus models, així com la filosofia que envolta el seu treball i certes raons biogràfiques. La fotografia del Witkin és de difícil interpretació i convé analitzar-la seriosament sota el principi que ell vol donar-li: d’amor i redempció. Una entrevista comentada per Eva M. Contreras durant el festival PhotoEspaña 03, pot ajudar una mica a entendre’l. Adreça-la només als alumnes de batxillerat.

Amb les idees que et suggerim en els exemples d'aquesta pràctica, fes una programació adaptada a un grup d'alumnes concrets. Fes servir la creativitat i procura tractar els temes trasversals que tant motiven als nois i a les noies.