Mòdul 2 - Pràctica 3

Ens veiem a nosaltres mateixos com a enginyers i el nostre treball com a una construcció. Raoul Hausmann

Hem d'insistir sempre en que cal detectar el muntatge en una fotografia fent servir la lògica. Reflexionarem davant dels missatges creats per als anuncis publicitàris, tot diferenciant-los de la funció informativa de la fotografia de premsa i valorant les implicacions ètiques que comporta la manipulació de la realitat. Però també insistirem en les possibilitats que obre el fotomuntatge en la fotografia creativa, com les idees arriben a l'espectador d'una manera més directa. Mostrarem mitjançant exemples com els artistes fan servir la fotografia a les seves obres per introduir els objectes reals amb una funció simbòlica. Per als nivells de quart d'ESO i batxillerat, aquesta pràctica pot ser un bon exercici per entrar en les questions interpretatives i la diferenciació entre connotació i denotació.

En aquesta pràctica us donem idees i recursos per tal de realitzar un fotomuntatge amb elements diversos, tot seguint un guió icònic, és a dir, un quadre o una fotografia.

Però heu de saber que això només són idees, preneu aquests exercicis com a suggeriments i busqueu d'adaptar-los als interessos i les preferències del vostre alumnat.

Abans de començar la pràctica, quatre idees que ens poden servir per a contextualitzar la feina…

Entenem com a fotomuntatge, la possibilitat de barrejar dues o més realitats estranyes entre sí per per fer l'efecte que han existit en el mateix temps i el mateix espai.

El fotomuntatge és una tècnica que ja té molts anys de vida a la història de la fotografia i és evident que aquest concepte de representació és més antic que la fotografia. La pintura narrativa és, en concepte, com el fotomuntatge. Pensem en els quadres de El Bosco, per exemple, el qual aplegava escenes dispars i composava personatges amb la barreja de diferents éssers, com comprovem en aquest fragment del Judici Final de 1506.

Amb la fotografia, el fotomuntatge sorgeix com a experimentació dels pioners. És el cas de les composicions amb diversos negatius de l'anglès Henry Peach Robinson (1830 - 1901) per construir escenes com si es tractés d'una única presa. Feia servir el seu talent de pintor per imaginar les escenes i construir-les amb diferents poses. En aquesta, concretament, Fayin away que és propietat de la colecció de fotografia de la George Eastman House, va fer servir cinc negatius sobreposats amb la tècnica de sandwich per aconseguir una imatge única:

O el cas del suec Oscar Gustav Rejlander (1813 - 1875) que va composar la seva obra més coneguda The Two Ways of Life, en 1857 amb trenta dos negatius.

El fotomuntatge va tenir la seva etapa daurada durant el periode entreguerres, a Berlín, amb els artistes Dadà que van trobar en aquesta tècnica la manera més directa per expressar el seu inconformisme i provocar al poder. D'aquesta època són molts dels exemples i els artistes de molt bona qualitat i profunditat: Hannah Höch, Kurt Schwitters, Raoul Hausmann i John Heartfield (1891–1968). Aquest últim és el més conegut i és possiblement el que més impressiona als alumnes per la imaginació amb la que resolia les seves imatges de protesta que conserven tota la validesa i actualitat. En aquesta, de 1932 Der Sinn des Hitlergrusses (que vol dir "el significat del salut hitlerià") va fer servir retalls de diaris amb les fotografies que li interessaven per fer actuar als personatges segons la seva intenció crítica. Després, fotografiava el collage per a aconseguir una imatge única.

Entre els nostres fotomuntadors cèlebres estan Pere Català Pic (1889 – 1971), que durant la guerra civil va treballar per al Comissariat de propaganda de la generalitat de Catalunya confeccionant cartells. La seva tècnica era semblant a la de Heartfield, a diferència que Català feia les seves pròpies fotografies que després retallava, enganxava i tornava a fotografiar per a conseguir un nou negatiu.

Josep Masana també va ser un excel.lent fotomuntador. Aquesta tècnica li donava moltes possibilitats d'oferir imatges impactants a la publicitat. La seva tècnica és com la de Robinson: feia servir diferents negatius que exposava sobre el mateix paper, per això el fons de les fotografies quasi sempre és negre, com en aquest anunci per a la marca de perfums Myrurgia.

El moment actual és molt important per al fotomuntatge, degut a les possibilitats que ha introduït la fotografia digital i els programes d'edició. El fotomuntatge es fa servir a la publicitat, i estalvia moltes despeses de desplaçament, evita complicacions d'il·luminació, possibilita canvis d'escala i aplega diferents objectes i realitats per a crear imatges sorprenents amb un caràcter molt real, com aquest anunci per a la marca Honda, del fotògraf català Joan Garrigosa.

També es fa servir molt per a il·lustrar revistes d'actualitat, als llibres de text i a qualsevol publicació amb ambicions pedagògiques i comunicatives. Vet aquí un exemple de la il·lustració de portada de la revista Life que explica sense paraules tres conceptes: dona, càncer i globalització…

Malauradament, el fotomuntatge ha entrat de manera un poc il·lícita al camp de la fotografia d'informació. Sovint les fotografies es manipulen interessadament per fer creure coses diferents de les que estan passant a la realitat, sense que ningú noti el truc. En desaparèixer el negatiu analògic, és molt difícil percebre quan una fotografia digital ha estat un muntatge a partir de diferents presses, ja que no existeix la "ferida" del tall físic i els programes dónen molts recursos per suavitzar els contorns de les imatges afegides. En aquesta pàgina web de l'agència abc-news americana es mostren els innocents retocs i muntatges de la premsa rosa per millorar l'aspecte i les relacions dels famosos.

I aquesta altra falseja un moment de la realitat, malgrat que continua sent "innocent".

Però hem de tenir cura amb les informacions polítiques i socials importants que poden deformar molt la comprensió de la realitat… Photo Tampering Throughout History, del professor Hany Farid, és una pàgina web que recopila casos importants de muntatges fotogràfics que han afectat a qüestions polítiques al llarg de la història. No surt aquesta, que va afectar de manera important la reputació del general Franco, servint de coartada als seus contactes amb Hitler:

En l'actualitat quan parlem de fotomuntatge digital, normament diem retoc. Però sempre hem de tenir present el fet evident de la manipulació de la realitat que estem introduint a la imatge, més enllà del retoc de les seves qualitats, tal com enteniem a la fotografia analògica (contrast, brillantor, games, etc.). Amb la manipulació intervenim en el contingut de la imatge, no tan sols en la seva aparença.

Aquesta eina de manipulació ofereix moltes possibilitats als artistes, els quals poden barrejar realitats per crear mons nous que semblaran quasi reals, pel que ja havíem parlat de la versemblança de la imatge digital.

Joan Fontcuberta és un artista que ha investigat a fons en les possibilitats de manipulació de la realitat mitjançant la fotografia digital per a crear històries quasi reals, o, si més no, totalment possibles i provocant-nos amb la credibilitat que els mitjans de comunicació i la societat en general li donen a la fotografia documental. Fontcuberta juga a transvestir-se, a introduir-se com a personatge en realitats diferents. En aquesta fotografia del projecte SPUTNIK ha fusionat el seu retrat amb el del cosmonauta rus Gagarin per crear l'efígie del seu personatge Ivan Istochnikov.

O en aquest cas, multiplica la seva imatge per tal de representar el miracle de la ubiqüitat al projecte Karelia, on investiga i prova amb la fotografia els portents sobrenaturals d'un monjo ortodox.

Una idea molt atractiva és la de fusionar les cares de diferents persones per tal d'obtenir un prototip d'individu. És l'experimentació que ha fet l'artista català Joan Martinez Urrios amb el seu projecte Ortopèdies.

Us proposem un exercici per experimentar el fotomuntatge digital, en el qual els alumnes hauran d'imitar la posada, els vestuaris i el context de quadres famosos. Amb la superposició del quadre original i la tria dels elements més significatius, la imatge resultarà impactant! Aquest exercici és un exemple, en el qual s'assaja el retrat. Però vosaltres podeu posar imaginació i introduir-hi altres components: figura superposada a paisatge, real o pictòric; bodegons de fruites a sobre del retrat, a la manera d'Arcimboldo; bodegons cubistes retallant la realitat en fragments, i tantes idees com us vinguin al cap.

En aquest cas, podríeu seguir els passos següents:

1. Formar parelles de dos alumnes, a la classe, tot procurant fer d'aquesta activitat un moment d'observació de la fesomia, que ningú se'n senti exclòs.
2. Cada alumne observarà detingudament el seu company/a i provarà d'entendre els seus trets característics.
3. Es tracta de trobar un retrat clàssic d'un personatge semblant al company que han de retratar. Després faran una recerca a la pàgina d'art d'Internet Web Gallery of Art, un recurs potent en el qual podem limitar el període de recerca, el tipus de quadre segons el gènere i també el tema, fins a trobar el personatge desitjat. Per exemple, podem cercar: portrait young man -donat que la recerca s'ha de fer en anglès-, però també la podem limitar a un període determinat, a un autor concret o fins i tot es pot triar d'algun repertori de fotografia històrica. Les imatges d'aquesta pàgina tenen prou qualitat com per treballar-hi.
4. Els alumnes provaran de fer una descripció oral o escrita, amb el seu company al costat, per tal de determinar les característiques del retrat triat. D'aquesta manera prendran les decisions pel que fa a la direcció de la llum, al punt de vista, a l'escala de la figura respecte al format, a la pose i a l'expressió de la figura, etc. per tal de fer un retrat al seu company/a amb la càmera digital. En aquest cas, l'Ignasi, de primer de batxillerat, ha retratat al seu company Miquel, segons les indicacions observades a l'autoretrat de Gian Lorenzo Bernini, un oli de 1630 que es pot veure a la Galleria Borghese de Roma.

1. El pas següent és la fusió de les dues imatges, mitjançant un programa de retoc digital. Aquest exercici s'ha de treballar en dues capes, a cadascuna de les quals introduirem una imatge: la fotografia de l'alumne com a fons i el quadre en una capa a sobre. Abans de fer això comprovem que les dues imatges tenen la mateixa resolució i també l'arxiu creat. Per situar les imatges una a sobre l'altra, aplicarem una opacitat del 40 % a la capa del quadre i podrem visionar també la fotografia. Ens fixarem com a punt d'anclatje els ulls dels personatges. Trobarem que un retrat és més gran que l'altre, o està una mica més girat. Farem servir les eines per a reduir l'escala de la capa en questió, per a girar, etc. Però procurarem no deformar la imatge, donat que no estem desvirtuant la imatge, sinó tant sols fusionant-la. Es pot triar l'eina del programa per a esborrar, amb diferents opacitats, aquells detalls del quadre que ens fan nosa. També es poden clonar parts del quadre (o la foto) i superposar-les. Vet aqui el resultat de l'Ignasi.

I aquests altres, una mica més atrevits…

• Amb aquest Power Point pots resoldre la introducció del tema del fotomuntatge. Està pensat com a material d'autoaprenentatge per als alumnes. El nivell és més aviat per batxillerat i cicles, però pots retocar el text i adaptar-lo: fotomuntatge.pdf
• La pàgina del fotògraf Joan Garrigosa està plena d'idees per a la publicitat i podries treballar moltes d'aquestes idees amb els alumnes, a l'aula.
• Si vols més informació sobre el cas de les fotografies trucades de Franco en la seva trobada amb Hitler a Hendaya, consulta el diari El País
• Pots gaudir amb els alumnes de l'esperit divertit dels projectes de Joan Fontcuberta: FUNDACIÓN SPUTNIK o Karelia: Milagros & Co. Seran una bona inspiració per a moltes activitats semblants…

Amb les idees que et suggerim en els exemples d'aquesta pràctica, fes una programació adaptada a un grup d'alumnes concrets. Fes servir la creativitat i procura tractar els temes transversals que tant motiven als nois i noies.