Compte amb la mirada!

The camera is an instrument that teaches people how to see without a camera. Dorothea Lange

Quan fem servir la fotografia com a eina d'expressió, només pensem en les qüestions artístiques: la plàstica, la llum, la composició, els colors… Sovint deixem de banda la potència més gran que té la fotografia: l'expressió de les idees i els fets. El reportatge és el mitjà amb el qual el fotògraf pot articular una narració mitjançant imatges. Cada fotografia és com el paràgraf d'un text que té sentit amb la presència de la resta. L'ordre, la mida de les fotografies, la posició en la pàgina, la durada en la projecció, etc., són els elements que hem de calcular per donar sentit a la narració. Un reportatge plantejat d'aquesta manera és també una peça de creació però, a diferència de les obres d'art, té una funció social molt important: la de donar a conèixer una realitat viva i guardar-la per a la memòria.

Aquesta pràctica vol donar idees al professorat sobre la utilitat del reportatge com a eina de coneixement/aprenentatge. Pot ser útil, no només en el camp de l'educació visual i plàstica per assajar les competències específiques d'aquesta matèria, sinò per a totes les matèries.

Safari fotogràfic del quotidià

I photograph to find out what something will look like photographed va dir el Garry Winogrand, un dels més grans fotògrafs americans del segle XX. En definitiva: un curiós.

Aquesta activitat té com a objectiu fomentar la curiositat de l'alumnat sobre com queden fotografiades les coses del seu món. Al final s'adonaran que hi ha moltes maneres de fotografiar-les! Un safari fotogràfic, organitzat com a una gimcana, és un joc que immediatament els anima a fotografiar. Amb totes les fotografies confeccionarem posters que els definiran com a col·lectiu. Aquesta és una activitat especialment indicada pels més petits i dóna molts motius de conversa.

okjiok

Passes a seguir

1. Enquesta inicial

Pot ser és la nostra primera classe de fotografia amb el grup de primer cicle. Farem una enquesta amb l'objectiu de coneixer quins són els seus hàbits fotogràfics i saber com organitzarem l'activitat:

  • Què t'agrada més, mirar o fer fotos?
  • Tens càmera fotogràfica pròpia?
  • En tenen els teus pares?
  • El teu mòbil, té càmera?
  • Descarregues les fotografies a l'ordinador?
  • Fas retocs fotogràfics? De quin tipus? Amb quina finalitat?
  • Tens un bloc on publicar les fotografies?
  • Tens un àlbum fotogràfic? Des de quan?

Aquestes preguntes poden resultar sucoses: si som capaços d'organitzar un diàleg acabarem parlant del propòsit de la fotogorafia com a mitjà per conservar la memòria, de la responsabilitat de ser curosos amb les còpies antigues, de la banalitat de moltes fotografies que es publiquen a Internet… L'ensinistrament d'un petit fotògraf comença per l'establiment d'un criteri. La frase que més repetim a les classes és: "un mico també pot fer bones fotografies, la diferència amb nosaltres és que no se'n adona."

2. Establir les regles del joc

Farem equips de dos fotògrafs, amb l'objectiu de compartir les càmeres fotogràfiques o els mòvils i que ningú es quedi penjat sense càmera. Donarem les pautes de treball: cada equip ha de fotografiar una sèrie d'elements, de personatges i d'accions. Posant'hi imaginació, qualsevol professor que s'ho vulgui passar bé, tindrà bones idees:

  1. Bon dia!
  2. El meu plat de menjar preferit
  3. La meva mascota
  4. El meu millor amic/ga
  5. El meu racó secret.
  6. El que menys m'agrada del dia
  7. La persona que més admiro.
  8. El meu més gran desig.
  9. etc.

Els temes de les fotos poden agrupar-se en diferents àrees, segons el tipus de grup-classe: si són molt actius es pot fer una gimcana per l'institut: el conserge, el lavabo de nois, l'aixeta del laboratori de ciències, una emprempta al camp de futbol, etc. Si és un grup més tranquil podem treballar els sentiments: la ràbia, la tristesa, la por, l'alegria, etc. La idea és que ells trobin les pautes establertes i s'adaptin a l'activitat, si no és així, les discusions són inacabables. El més important és que tots els grups facin les mateixes fotografies.

3. Recollir la feina feta

Posarem una data de termini perquè els alumnes facin les fotografies. L'experiència és que mai fallen! La presentació de les fotografies la podem fer de diferent manera:

  1. Penjar-les en el moodle del centre, si en té.
  2. Enviar-les al correu electrònic del professor/a.
  3. Decarregar-les amb USB a l'ordinador de l'escola.

El cas és que totes les fotografies acabin desades al mateix lloc per poder-hi treballar.

4. Organitzar les fotografies

Tindrem fetes carpetes per temes a l'ordinador de la classe o al moodle del centre. Durant l'hora de classe:

  1. Els alumnes treballaran per parelles en els ordinadors, per tal d'intercanviar opinions.
  2. Els ensenyarem a nombrar els arxius digitals.
  3. Els alumnes classificaran per temes i a les carpetes, els arxius ja nombrats.

Aquesta activitat és la primera presa de contacte real amb les fotografies que han fet. Per a ells és un moment emocionant, dins el qual s'expressen de forma espontània i entusiasta. És important dedicar una sessió a aquesta tasca i deixar per una altra el comentari i l'anàlisi de les fotografies.

5. Parlar de les fotografies i assimilar continguts

Projectarem les fotografies des de l'ordinador mitjançant el canò.

Les imatges fetes pels alumnes són el millor pretext per parlar de la tècnica i del llenguatge fotogràfics. La classificació de les fotografies per carpetes afavoreix la comparació i ens introdueix en la discusió sobre la millor manera de plantejar un tema mitjançant la fotografia. Tots els alumnes hauran retratat, posant per cas, al bidell, però entre totes UNA fotografia destacarà per les seves qualitats i expressarà millor el tema. Per què? Aquesta reflexió sobre la bondat d'una fotografia, torna a ser un exercici de lectura d'imatges. Per explicar-lo, els alumnes s'han d'esforçar en aplicar els seus coneixements de la matèria a l'anàlisi. Però també serà l'oportunitat del professor per a explicar nous conceptes. Un llistat d'aquest conceptes elementals que poden apendre els alumnes en aquest nivell:

Enquadrament

L'enquadrament és la primera decisió que ha de prendre el fotògraf: què és el que sortirà a la meva fotografia? què és el que ha de quedar fora? La fotografia de sota va cridar l'atenció entre tota la resta de retrats del millor amic. En decidir el seu autor fer la fotografia amb les cortines en primer pla, el retrat cobra un aire d'intimitat que als alumnes els va agradar molt.

Punt de vista i distància

El punt de vista i la distància a la qual es situa el fotògraf determinen el pla que sortirà a la fotografia. Si ens apropem molt serà un primer pla, si ens allunyem molt serà un pla general. Si ens elevem o ens ajupim respecte al model tindrem les diferents angulacions. Els dos aspectes combinats donen moltes possibilitats expressives a la fotografia. És important que els alumnes treballin intuïtivament, però que sàpiguen detectar quan un punt de vista ha estat un encert per a l'expressió del tema. Com en aquesta fotografia de Jèssica Sànchez, de quart d'ESO, que va triar un picat per encabir el banc al qual seu la model. Mirant des de dalt, sembla que ens situem en el punt de vista dels seus pensaments.

Composició i dinamisme

La composició és la manera d'organitzar els elements a dins del format de la fotografia. La composició crea tensions i equilibris que ajuden a entendre la imatge, tot canviant la seva percepció. Els fotògrafs reporters no tenen la possibilitat de fer muntatges i han de prendre la realitat tal i com es mostra. Però poden jugar amb l'enquadrament per tal d'aconseguir composicions originals. En aquest cas, l'Oriol Pascual, de quart d'ESO, ha canviat una composició estàtica per una de dinàmica, tot girant la presa recta de la verge donant-li una nova visió.

Il·luminació

La il·luminació és el factor més important per a donar expressivitat a la fotografia. Hem d'ensenyar als alumnes a distingir els diferents tipus de llum i a saber triar-los. Les càmeres automàtiques fan un abús del flash, que aplana els retrats i enlletgeix els colors. En aquest retrat, l'Oriol Pascual, de quart d'ESO, ha optat per la il·luminació lateral per tal de ressaltar el volum del cap de la noia. Va ser intuïtivament, pero la va encertar!

Captació de l'instant

La fotografia té la capacitat de captar allò que és fugaç i que la vista té dificultats de veure i la ment de comprendre, perquè es confón amb el riu d'esdeveniments de la vida. Un veritable instant fotogràfic no es pot preparar. En aquesta fotografia de Clara Genè, de quart d'ESO, es veu aquest aspecte vital i alegre que dóna el moviment i l'espontaneïtat. Els altres factors de la imatge (composició, il·luminació, etc.) queden supeditats a l'expressió de l'instant.

Tractament del color o del contrast

El color dóna emoció i vida a les imatges. Hem d'aprendre a aprofitar el color de les escenes. I també podem potenciar-lo o canviar-lo com en aquest cas, en què la Cèlia Olivares, de quart d'ESO, va posar un focus vermell per tal de retratar el seu gos. La tonalitat càlida va canviar la percepció de l'ambient de manera que ens apropa més al cadell.

6. Fer posters temàtics

Podem generar un pòster temàtic agrupant totes les fotografies fetes sobre un tema. Aquest pòster, a més de ser molt decoratiu, representa una mena d'estadística del que són els nostres estudiants: les seves preocupacions, gustos, les formes de vestir… o els seus diferents punts de vista sobre un tema concret. El que us proposem com a exemple, aplega tots els plats preferits del grup de segon d'eso A.

Per a generar el poster fem servir el programa Picassa. Desprès l'editem amb el programa d'edició d'imatges que normalment fem servir a l'aula i li posem:

  1. un marge
  2. un rètol
  3. un globus amb text amb les opinions recollides, etc.

7. Fer un bloc de la classe

El safari el podem proposar com a un diari, al qual els alumnes afegeixin cada día una fotografia diferent. Per això és molt útil obrir un bloc que els alumnes puguin administrar per ells mateixos. En aquesta activitat del bloc, és molt important que afegeixin els seus comentaris al costat de la fotografia. Després d'un grapat de dies es pot fer una projecció del bloc a l'aula, per tal de comentar la qualitat de les fotografies i dels comentaris.

Fer de reporters

If your pictures aren't good enough, you're not close enough. Aquesta cèlebre frase de Robert Capa és una bona introducció a l'activitat de reportatge. Plantejarem als alumnes que s'apropin en petits grups a una realitat que vulguin explicar, per tal de dissenyar una revista o fer una presentació de diapositives.

Passes a seguir

1. Triar un tema...

Deixem que els alumnes facin la seva tria. Només els posarem una condició: que sigui un tema proper, al qual puguin accedir de forma privilegiada per la seva familiaritat amb la gent i l'entorn que ells freqüenten. Els insistirem que el fotògraf documental ha de conèixer el tema abans de començar a treballar per preveure el tipus de situacions que es trobarà. Si no tenim temps per fer una pluja d'idees, els podem suggerir una sèrie de temes i que ells triïn segons les seves inquietuts. Posar títols divertits els pot motivar molt més:

  • Disfressat d’idees. (Adolescents i identitat)
  • Què passa amb les noies? (Feminisme i masclisme entre els joves)
  • Anem cap a la fi del món? (Ecologia i problemes medi ambientals)
  • Som feliços amb tantes coses? (Consum compulsiu entre els adolescents)
  • Gent com nosaltres? (Acceptació d’altres cultures i convivència amb la immigració)
  • Guanya sempre el més fort? (L’ús de la violència entre els joves)
  • Val la pena córrer el risc…? (El consum de drogues)
  • Oposant-se als pares (Lluita generacional)
  • Viure endollat (la dependència de les tecnologies)
  • Davant el mirall (Culte al cos)
  • Sexe per primera vegada
  • A què et dediques fora de l'escola? (Diferents maneres de viure el temps lliure)

2. Planejar el reportatge

Abans de sortir a fotografiar, els nois i les noies reflexionaran en fred sobre el tema que volen retratar. Els ajudarem amb unes preguntes:

  • Quina realitat volem retratar?
  • Què sabem nosaltres d'aquest tema? Quines experiències tenim?
  • Per què pensem que és interessant donar-lo a conèixer.
  • Hem de demanar permisos? Es deixaran retratar els nostres models? Tindrem problemes?
  • Quin és el missatge que ens agradaria difondre amb el nostre reportatge?
  • A quin públic anirà adreçat?
  • A on ens agradaria publicar-lo?

Pel que fa a les fotografies, els donarem unes pautes obligatòries per tal de fer el reportatge més ric. Per això han d'incloure a la selecció final el tipus de fotografia que els sembli oportú segons el nivell educatiu, la competència fotogràfica de cada grup d'alumnes, els continguts estudiats a la teoria, etc.

Treballant els gèneres
  1. Un retrat
  2. Una natura morta o element estàtic.
  3. Un pla general de context.
  4. Una fotografia d'acció.
Treballant els plans
  1. Un pla de detall
  2. Un gran pla general
Treballant els punts de vista
  1. Un picat
  2. Un contrapicat
Treballant la il·luminació
  1. Un contrallum
  2. Una foto amb un focus lateral
  3. Una foto moguda intencionadament
Treballant l'enfocament
  1. Un primer pla enfocat i la resta desenfocat
  2. Un primer pla desenfocat

3. Triar les eines

Es preferible que facin servir els dispositius amb els quals estan familiaritzats que no pas màquines complicades amb moltes medicions. Càmeres compactes i telèfons mòvils per als principiants. O càmeres reflex amb el programa automàtic, amb l'objectiu que puguin estar més atents als detalls de l'entorn.

4. Fer les fotografies

Encara que ho hagin planificat, és preferible que la primera vegada que fan de reporters, els nois i les noies es sentin lliures de fotografiar el que els vingui de gust i com ho sentin en aquell moment. L'activitat fotogràfica la faran fora de l'horari lectiu, si es tracta d'una realitat externa, o bé durant l'horari lectiu si es desenvolupa a l'institut, demanant els corresponents permisos. Els demanarem entre 30 i 40 fotografies, com a màxim. També hem d'ensenyar-los a no disparar la càmara inútilment!

5. Triar les fotografies que formaran el reportatge

La tria és el moment més important a l'hora de composar un reportatge. Quan arribin a classe amb les fotografies han de descarregar-les a l'ordinador. El reportatge ha de tenir entre 8 i 10 fotografies. Tota la resta l'han de descartar amb criteri, seguint una pauta que nosaltres els donarem:

  1. Agrupar les fotografies per temes. En principi, si els havíem demanat un retrat, una natura morta, etc., haurien de tenir exemplars d'aquest tipus de fotografies per agrupar-les en carpetes. Els grups també es poden fer per temes, per ordre cronològic de la narració, etc. Quan agrupem les fotografies és molt més fàcil saber quina és la bona, la que volem per al reportatge, i quina és la dolenta, la que hem de descartar.
  2. Descartar les fotografies que no són de qualitat. Els alumnes han de saber quan una fotografia és bona o no és bona per les qüestions tècniques: si l'enquadrament no està bé i el tema queda tallat, si està molt fosca, si està massa clara, si el tema centrat està desenfocat, si està tot mogut…

Aquest moment de la tria els fa conscients de les mancances del seu reportatge, també dels errors que han comés a l'hora de fotografiar. Fer una tria conscient els ajuda a aprendre a fotografiar, per això és important que prenguin nota de les seves conclusions.

6. Organitzar la narració

Un reportatge ha de tenir:

Segons el contingut
  1. La presentació del context on es desenvoluparà la història.
  2. La presentació del/s protagonista/es.
  3. Un petit detall que ens apropi al món privat i íntim.
  4. Una seqüència on passi alguna cosa.
  5. O be una foto d'acció, en la qual aturem un moment molt representatiu.
Segons el ritme
  1. Una foto ben clara i explícita per a la portada o inici.
  2. Alguna foto misteriosa que crei tensió…
  3. O una sequència…
  4. I per acabar, una foto d'acció.
Segons la forma
  1. Fotos a doble pàgina
  2. Fotos petites
  3. Fotos enllaçades o sobre posades

7. Formes de presentació del reportatge

El reportatge ja creat pot adoptar diferents formes per donar-lo a conèixer.

  1. Una presentació multimèdia per projectar a la classe o per penjar d'Internet, amb peus de foto i introducció. També es pot afegir música o veu en off. Aquest és un reportatge fet per un alumne de primer de batxillerat, sobre la jornada d'un noi que s'entrena per a boxejador: Cami fins la glòriao aquest altre, que ens mostra la temptació de les rebaixes: La Temptació
  1. Una revista gràfica, editada amb un programa de disseny per ordinador, amb textos més llargs que reflecteixin les idees, les dificultats i les conclusions del reportatge.
  2. Una exposició, amb cartells i títols explicatius.

8. Les conclusions

Hem d'organitzar un diàleg per tal de treure conclusions dels missatges que expressen els reportatges. Si haguèssim arribat fins aquí i oblidèssim aquest apartat, la feina dels alumnes quedaria incompleta. Fer una reflexió de les intencions prèvies i la valoració final de la sèrie, tot atenent a la comunicació i als valors visuals de les imatges.

Idees per organitzar aquesta sessió de diàleg:

  • Es presentaran els reportatges d'un en un.
  • Els alumnes, per tal d'elaborar una crítica, anotaran a la seva llibreta la resposta a preguntes com:
    1. Quin és el missatge que transmet aquest reportatge? Estic d'acord amb el seu plantejament?
    2. Quin aspecte m'ha cridat més l'atenció?
    3. Quin aspecte milloraria, d'haver-lo fet jo?
  • Els autors explicaran llavors, les seves intencions, que portaran per escrit. Depenent del nivell, aquest text serà més o menys elaborat, s'estructurarà com a un treball, amb exemples gràfics, referències a la teoria, etc.
  • Els autors contestaran les preguntes que els companys els formularan, sobre questions que no hagin quedat clares després de la seva explicació.

Organitzar una exposició de fotografies

Organitzar una exposició és una activitat que comporta moltes habilitats i competències, a més de motivar molt l'alumnat a la realització d'una feina més acabada i més responsable. No menypreeu l'ocasió d'ensenyar tot allò que és necessari per organitzar una exposició:

  1. Copiar les fotografies del reportatge a una mida 18 x 24 cm. mitjançant el ploter de l'institut, la impressora, o anant a la copisteria. Si es pot, es farà alguna fotografia més gran.
  2. Triar un espai adient. Parets netes i buides en un espai de pas on es pugui acotar l'inici i el fi de l'exposició seria el més interessant, però també la podem organitzar a la biblioteca del centre, coordinant-la amb més activitats: conferències, projeccions, etc.
  3. Analitzar les perspectives, per tal de localitzar els punts de vista més atractius a l'hora de repartir les fotografies i els textos.
  4. Repartir els conjunts de fotos pels panys de paret, per tal de saber com penjarem després les fotografies. En comptes d'enganxar les fotografies a la paret, col·loquem-les primer a terra, tot just al davant de la paret on aniran penjades.
  5. Calcular la posició de les fotografies per respectar el ritme de la narració i potenciar l'estètica de les imatges. Partirem de l'alçada mitjana dels ulls dels alumnes de la classe. Agruparem les fotografies per parelles, trios, o el que calgui. Les distribuirem en filera o en finestra. Aïllarem alguna fotografia per potenciar el seu missatge individual. Tot aquest procés el farem tot demanant als alumnes la seva opinió i reflexionarem sobre aquestes tècniques de composició en el mur.
  6. Penjar les fotografies. No sempre és necessari emmarcar. Disposem d'altres recursos per tal que quedi bé l'exposició: crear plafons de fons amb paper continu de color negre o bé enganxar les fotografies a cartolines negres de una mida més gran que la fotografia per tal de crear un paspartout. Sense marcs, podem fer servir cordes de nilon i agulles d'estendre. Una sol·lució per enganxar les fotografies pot ser fer servir grans capses de cartró (del tipus capsa d'electrodomèstics) pintades de blanc i de negre que, amuntegades, poden omplir els espais centrals de la sala.
  7. Per tal de no fer malbé les parets ni les fotos, farem servir plastilina d'enganxar. Amb dues boletes en tindrem prou!
  8. Posar textos a les parets, fets amb ordinador i lletra discreta. A l'inici de cada sèrie de reportatges hi posarem: un títol, els autors i una breu explicació -dues línies- del contingut. A sota de cada fotografia, un peu de foto, pero no cal que hi posem el nom de l'autor. És important el fet que aquesta activitat no perdi el caràcter col·lectiu.
  9. Buscar entre tots un títol pel conjunt de reportatges, per exemple: Fem de reporters, o la realitat que ens envolta, etc.
  10. Podem aprofitar el fet de l'exposició per a portar a terme altres activitats relacionades amb la matèria de visual i plàstica, com ara crear un cartell anunciador, un flyer amb una imatge i informació i/o un banner per a la pàgina web de l'institut anunciant l'exposició.
  11. I… no cal dir que el dia de la inauguració hi haurà un equip d'alumnes encarregat de fer el reportatge!

Ensenyar a administrar l'arxiu digital

Nombrar els arxius digitals és una disciplina important a la qual hem d'acostumar als alumnes per tal d'administrar el seu arxiu. Per nosaltres és imprescindible a l'hora d'ajuntar totes les imatges del grup. Per organitzar els arxius ha d'aparèixer:

  1. El tema de l'activitat, per diferenciar el conjunt de totes les fotografies.
  2. El número d'ordre de la fotografia que presenta cada alumne. Convé numerar amb un 0 al davant per tal d'arribar al 99. Quan treballen sèries és molt important fixar-se en aquest número per tal que les fotografies surtin organitzades en les presentaciones de diapositives automàtiques.
  3. Finalment el cognom de l'alumne, per tal de saber qui és el seu autor de cara a l'avaluació.

Com a exemple: reportatge_01_COGNOM.jpg

Recursos

  • MediaStorm és una pàgina web que prova de mostrar la realitat amb un llenguatge nou, fruit de les noves tendències del multimèdia: fotoperiodisme, interactivitat, animació, àudio i vídeo. Ha guanyat molts premis internacionals. Pot ser els continguts s'han de filtrar una mica per als més petits, però per a vosaltres és un bon exemple de com està evolucionant el fotoperiodisme amb noves formes de narració multimèdia. http://mediastorm.org/
  • A la pàgina Web de Carles Roig pots trobar exemples de com els nois i les noies apliquen la fotografia al reportatge i al retrat. També formes de presentació per a la fotografia, des dels murals fins a les petites edicions en format llibret. http://www.laretrateria.com/educational/educational.html
  • Disparando cámaras por la paz, és un col·lectiu de Colombia que desenvolupa tallers de fotografia amb nens i nenes del carrer. Els donen càmeres instantànies, rodet i un tema per treballar, com per exemple la memòria, el futur, la família i la por. El procés, després del revelat del rodet i l'ampliació, acaba amb la reflexió al voltant del tema de la fotografia. Els resultats són impressionants…http://www.fotografoscolombianos.com/galeria/alex/menu/menu.htm
  • Born into brothels (INDIA, USA, 2004, 85')(Los niños del barrio rojo, niños con cámaras, en castellà), és un documental dirigit per Ross Kauffman i Zana Briski, de Karma Films. Ha estat OSCAR al millor documental 2005 i premi del Sundance Film Festival Audience Award - Documentary 2004. Explica la història dels fills de les prostitutes de Calcuta i la transformació durant aquest projecte. Zana Briski va ser la professora de fotografia d'aquests nois i noies, rescatant la força alliberadora de la fotografia que es pot donar fins i tot en les pitjors condiciones de vida. Les fotos es van exposar per tot el món, i els beneficis de la seva venda van directament a la millora de les condicions de vida dels nois i noies. A la pàgina web de Briski pots veure el producte final del projecte, presentat com a llibre: http://www.zanabriski.com/

ACTIVITAT

Amb les idees que et suggerim en els exemples d'aquesta pràctica, fes una programació adaptada a un grup d'alumnes concrets. Fes servir la creativitat i procura tractar els temes trasversals que tan motiven als nois i a les noies.