Parlem de fotografies

A photograph is a secret about a secret. The more it tells you the less you know. Diane Arbus

Quantes vegades us ha passat que, en demanar als alumnes que portin fotografies fer una activitat a classe, es presenten amb dibuixos o imatges generades per ordinador? Més enllà de l'equívoc sobre la seva natura genèrica, la fotografia té un component d'emprempta d'allò real que és important detectar a l'hora d'estar informat i de conèixer el món que ens envolta. Saber si la imatge que tenim al davant és o no una fotografia tampoc li atorga l'estatut de veritat. Hem d'ensenyar als nois i a les noies a ser crítics davant la fotografia, tot detectant els recursos que pot fer servir el fotògraf per manipular o enfatitzar la realitat; saber amb quina finalitat ha estat feta, quin codi s'ha fet servir i en quin context es volia utilitzar.

Els coneixements previs per portar a terme aquesta pràctica són variats, però es pot treballar des d'un nivell intuitiu fins al de la interpretació més tècnica. Segons el nivell educatiu i la matèria amb la qual es vulgui treballar la lectura d'imatges, el professor adaptarà i aplicarà aquests coneixements.

Aquesta pràctica ens anima a aprendre fotografia per entendre la fotografia, amb la qual cosa, hem de mirar fotografies, parlar de fotografies i estar interessats en fotografies per avançar en el coneixement de la tècnica, i no a l'inrevés.

Diferenciar la fotografia de les altres imatges de creació

Posem als alumnes un parell d'exemples d'imatges que representin la mateixa escena. Intentem esbrinar quina és la fotografia i quins són els muntatges…

A sota tenim una imatge de creació per a un vídeo joc que escenifica la guerra d'una forma d'alló més real…

La següent és una fotografia documental de la guerra de l'Afganistan, feta pel fotògraf reporter de l'agència Magnum Thomas Dworzak, durant un combat.

I aquesta altra és una recreació fotogràfica de la guerra de l'Irak que el seu autor Eric Baudelaire ha titulat The Dreadful Details, 2006 on els models escenifiquen el que podria haver passat, però que en realitat no ha estat veritat.

Ens farem preguntes molt simples sobre aquestes fotografies, el que és important és que flueixi l'opinió a través de l'observació dels detalls, ja sigui en petits grups o amb el grup sencer tot mirant la pantalla. Un alumne prendrà nota de les conclusions més importants guiat pel professor/a.

  • Quina imatge ens sembla més perfecta, més maca, el dibuix o la fotografia?
  • Quins són els aspectes que donen sensació de realitat a l'escena? (moguts, desenfocaments, punts de vista entre objectes…)
  • Per què una determinada imatge no podria mai ser una fotografia? (massa detall/poc detall, colors artificials…)
  • Si aquesta imatge fos una fotografia… on s'hauria situat el fotògraf?

Després d'haver contestat tot això, entrarem en l'anàlisi del sentit que aporta la fotografia a l'hora de descriure amb veritat la realitat per a la memòria i per a la informació en el foto-periodisme… tot i que el fotògraf també pot manipular al seu gust la realitat, mitjançant la fotografia!

Practicar la lectura de les imatges

Triem sempre una bona foto

Una fotografia que ens motivi a saber-ne més: la fotografia ens ha d'interessar per la seva temàtica i per sí mateixa ens explicarà moltes coses que abans no sabíem sobre la història, els costums de diferents cultures, les relacions entre les persones, les idees polítiques, etc. Una fotografia que ens hagi cridat l'atenció, que estableixi amb nosaltres una empatia. És molt important que deixem els alumnes que triïn ells mateixos les fotos. Però cal no oblidar la fotografia de premsa, amb la qual trobaran un anclatge amb el món.

Presentem la fotografia

Una fotografia sempre té una carta de visita: és el seu autor, el lloc en el qual es va fer i la data. Aquests paràmetres són els mínims que hem de coneixer d'una fotografia… i de vegades tampoc els coneixem. El més important és tenir ulls per a mirar i temps per a dedicar-li a la mirada.

En aquest cas es tracta de la fotografia d’un casament a l’Afganistan. La núvia té 11 anys, mentre que el nuvi en té 40. Ha estat el premi a la millor fotografia de l’any atorgat per l’UNICEF al 2007. El seu títol és Ghulam, la esposa afgana i l'ha fet una fotògrafa, Stephanie Sinclair a l'any 2007.

Fem-nos preguntes

Quan nosaltres hem fet una fotografia podem explicar moltes coses: què hi havia al voltant, com era el moment del dia, si el model estava quiet, si havíem fet servir una òptica o un altra i per què, quina era la nostra intenció en fer la fotografia. Fer la lectura d'una imatge vol dir respondre a aquestes preguntes posant-nos en la situació del fotògraf a l'hora de fotografiar (les respostes són d'alumnes de quart d'ESO…)

  • On s'ha situat la fotògrafa? A un parell de metres. Si hagués estat més a prop hauria intimidat massa a la parella. Si hagués estat més lluny no es podria apreciar el detall de les mirades.
  • Quin tipus de pla ha triat? És un pla general, perquè a l'autora li interessava que hi entrès tota l'escena i no només els protagonistes.
  • Com és la composició? És simètrica, tot està organitzat i centrat, fins i tot els colors conserven l'ordre… Perquè la fotògrafa intentava que res ens distraguès de les mirades dels personatges…
  • Quin tipus d’il·luminació ha fet servir? És llum natural, suau, filtrada per la cortina d'una finestra. El flash hagués canviat la suavitat de les ombres i els colors i hagués restat intimitat a l'escena…

Però podem anar una mica més enllà, per entrar en el sentit més profund de la imatge:

  • Fixa’t en les mirades dels personatges i explica què expressen… La nena té por i mira desconfiada. L'home està desafiant davant d'una dona estranjera que li fa la fotografia i potser ja sap que això que està fent no respecta els drets dels nens…
  • Destaca algun detall que et cridi molt l’atenció?… Què significa per a tu? Són les mirades dels personatges, que simbolitzen perfectament el moment d'humil·liació i submissió de la nena enfront a l'home.

I acabarem fent preguntes que la fotografia no pot respondre, però que haurà suggerit per a saber-ne una mica més del món que ens envolta, lligant l'activitat amb els temes transversals del currículum:

  • Què és l’UNICEF?
  • Quins són els drets dels nens?
  • Treu la teva pròpia conclusió de per què ha estat la millor fotografia per a l’UNICEF. Ha servit de res aquesta fotografia?

Per respondre als temes transversals, els alumnes van fer una recerca a Internet obtenint ràpidament les dades que els interessava per completar la informació de la fotografia. I les conclusions van tenir molts matissos que ens van portar a la confrontació d'idees entre les respostes dels nois i les noies i les diferències culturals presents a la classe, mitjançant un debat.

Posar el peu de foto

La fotografia és un mitjà feble. El seu sentit pot variar segons el context al qual es presenta. El text escrit que l'acompnaya, el que diem peu de foto és el context que més la determina, perquè abans de fer la lectura de la imatge busquem al peu de foto la informació per a compendre-la i sempre ens en refiem. Amb la qual cosa, la fotografia ja no és una imatge lliure d'interpretació, sinò una il·lustració de la idea expressada en el peu de foto.

Això ens pot portar a una reflexió interessant al voltant dels mitjans de comunicació i la manipulació que fan de les noticies, del paper de la fotografia en el periodisme com a una eina superficial per a cridar l'atenció sense aportar idees pròpies, etc.

Amb aquest exercici li canviem el sentit a una fotografia de premsa, tot canviant el seu context. És important que la fotografia sigui de la premsa diària, que il·lustri una notícia del que està passant en el moment per obrir la reflexió a les problemàtiques polítiques i socials. Aquest exercici sempre s’ha de fer per parelles. El més important és l'intercanvi d’idees amb el company/a. El procés seria el següent:

  1. Agafem una fotografia de premsa ja analitzada, de la qual hem deduit el seu sentit i la seva finalitat.
  2. Independentment, retallem titulars de premsa, breus i impactants. Els titulars, separats de la notícia, semblen eslògans publicitaris. De seguida es veu la intenció sensacionalista dels periodistes per cridar l'atenció sobre un tema.
  3. Triem un dels titulars que canviï el sentit de la fotografia.
  4. La fotografia i el titular s’han de presentar enganxats a un paper blanc, com si fos un cartell.
  5. Justifiquem la tria i expliquem el nou sentit que ha agafat la imatge.

El recull de fotografies

Animeu (o exigiu!) als alumnes que facin una antologia fotogràfica a la seva manera, amb la qual es podria construir un bloc col·lecctiu d'anàlisi de fotografies online. El bloc els motivarà molt més que el simple quadernet amb fotografies enganxades. L'adolescent, pot ser metòdic i obsessiu en la col·lecció si hi troba un mirall de la seva personalitat i dels seus gustos (penseu en les seves agendes de curs plenes de fotografies!) Cal canalitzar aquesta afició, com a un primer pas per a formar el gust i la capacitat crítica. Mitjançant aquest recull acostumem als alumnes a triar bones fotos, deixant de banda els catàlegs de venda per correu o les revistes del cor… o el perill de contaminació ètica i estètica al que ara ens enfrontem amb els foto-blocs, en els que prolifera el mal gust i la superficialitat.

Projeccions i expressió oral

Feu sempre projeccions de les fotografies a l'aula per tal de potenciar l'expressió oral. Aprofiteu també les produccions dels alumnes: blocs, fotografies soltes, etc. perquè s'esforcin en justificar les seves tries i valorin el contingut de les seves pròpies imatges.

Internet

Durant l'activitat a l'aula, tingueu sempre actiu l'accés a Internet, amb les pàgines de referència fàcilment localitzables. És molt útil per a comparar fotografies, relacionar-les amb les icones de la història, posar exemples de contraris, etc. A la nostra matèria sí que es justifica la dita: una imatge val més que mil paraules…

Esquematitzar l'anàlisi a la pisarra

Feu esquemes a la pisarra dels nivells d'anàlisi que esteu seguint. D'aquesta manera els alumnes aniran interioritzant els diferents continguts que es poden apreciar en una fotografia.

Ús de la pissarra digital

Feu servir la pissarra digital, si en teniu. És molt útil per:

  • Analitzar gràficament la composició de les fotografies: fixant els centres d'interès, les tensions compositives, qüestions d'il·luminació, d'equilibri, etc.
  • Guardar aquests anàlisis per a posteriors explicacions i relacionar-les amb altres exercicis.
  • Guardar els exemples d'imatges que hem baixat d'Internet.

Recursos

  • GUIA PER A LA LECTURA DE LES IMATGES Aquesta guia s'ha pensat per a sistematitzar l'observació de les fotografies. Es pot adaptar als diferents nivells didàctics. El més important és que el professor la tingui ben assimilada i la sàpiga transmetre als alumnes. No es tracta d'una plantilla ni d'una pauta de comportament!

guia_per_a_la_lectura_d_imatges.pdf

  • Introducció a l'ús de la imatge digital Als materials de formació fets per Lorza/Magrans/Poveda podeu trobar, a més de totes les informacions útils sobre el llenguatge de la fotografia, una introducció a la lectura de les imatges.

http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/dv16/dv16_pdfs/dv16-s1.pdf

  • Javier Marzal, professor de l'universitat Jaume I, posa a la disposició de tothom aquesta guia de lectura de les imatges que pot aportar moltes idees a l'hora d'abordar la interpretació de la fotografia. Destaquem la metodologia, segons diferents nivells semàntics amb el suggeriment de proves pràctiques desenvolupades amb imatges concretes.

http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/intr.html

  • Dos camins per trobar bones fotografies
  1. Als reportatges dels magazines i dominicals. Trobaràs fotografies de professionals que tracten temes d'actualitat, des de retrats fins a reportatges de temàtiques contemporànies.
  2. A les pàgines web de les agències fotogràfiques internacionals. L'accés a aquestes pàgines és gratuit a la consulta. Trobes tot tipus de fotografia, sempre de qualitat. Els alumnes s'haurien de familiaritzar amb el seu ús. Clar que hem de cuidar continguts durant el primer cicle i guiar una mica la recerca. Et recomanem aquestes pàgines:

Colecció de fotografia del MNAC. Malauradament els nostres museus encara no estan a l'alçada dels americans que tenen gairebé tota la col.lecció online. Però és obligat recórrer al patrimoni de la nostra història i cultura mitjançant la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Hi trobareu poquetes fotografies reproduïdes, però tindreu coneixement del contingut de la col·lecció i podreu accedir al museu per tal de visitar amb els alumnes les seves sales i gaudir de la fotografia directament. http://www.mnac.es/colleccio/col_fotografia.jsp?ambit=1&lan=001

Photography Collections Online de la George Eastman House. Una de les millors col.leccions de fotografia del món que ha posat el seu fons a disposició de tothom a la web: http://www.geh.org/

L'agencia CORBIS, No hauràs vist res fins que no visitis aquesta pàgina de l’agencia CORBIS. Fundada per Bill Gates, el magnat de Microsoft, el 1989. Té la seva seu a Seattle, USA, però té obertes oficines a tot el món. És una de les agències més poderoses del món. Pots jurar que la majoria d’imatges que veus diàriament en la publicitat, il·lustracions de llibres, diaris, revistes, televisió i fins i tot al cinema, tenen el seu copyright d’aquesta agència. A la seva pàgina web els clients podem consultar tota la seva base de dades. És una passada! Solament t’has d’habituar a conviure amb la marca d’aigua de la casa, omnipresent (els socis no han de veure-la). Pots fer consultes per temes, dates, autors, països… A més pots veure les grans col·leccions de fotografia que ha anat comprant Corbis, com ara la col·lecció Bettmann una de les més antigues i amples del món. Un avantatge… és que també comptem amb l’opció de buscar en castellà, donat la pàgina està traduïda a totes les llengües occidentals. http://pro.corbis.com/creative/personalities/default.aspx

MAGNUM PHOTOSPer a molts fotògrafs professionals, aquesta pàgina web és una escola de fotografia… i si és per a ells, què no serà per a nosaltres! La mítica agència fundada per Cartier-Bresson, Robert Capa, George Rodged i Chim al 1947, no ha parat de créixer durant tots aquests anys, tot incorporant nous fotògrafs. El leiv-motiv fundacional és el caràcter personal, la visió forta i distinctiva dels fotògrafs per captar la realitat i els fets importants de la història. Martin Parr, Miguel Rio Branco, Raimond Depardon, Paul Fusco…Hi són representats els millors fotògrafs documentalistes amb els seus llibres publicats, on pots accedir al seu contingut. Aquesta hauria ser una pàgina de capçalera i no deixar mai d’accedir-hi! http://www.magnumphotos.com/

Si en vols més, a la bibliografia general de webs tens un recull de pàgines organitzades per temes de la història de la fotografia. Segur que trobes allò que més es pot adaptar a l'interés dels teus alumnes i també de les teves classes… bibliografia_webs.pdf

ACTIVITAT

Si vols posar en pràctica el que has après, prova de plantejar alguna proposta didàctica a partir de l'obra d'un fotògraf o fotògrafa, d'una època de la història de la fotografia, etc. Passos a seguir:

  1. Tria qualsevol tendència i/o finalitat fotogràfica -fotografia informativa de premsa, de reportatge documental o fotografia creativa d'il·lustració, publicitària o artística-.
  2. Fes una presentació de diapositives (tipus pp) per explicar mitjançant breus frases i il·lustracions el fotògraf triat. Planteja-la com a un recolzament audiovisual per impartir la classe.
  3. Analitza una fotografia significativa, segons la fitxa de lectura de les imatges fotogràfiques que us hem donat.