Expansió colonial i nacionalismes

L'objectiu d'aquesta pràctica és el de proposar-vos algunes activitats per fer amb el vostre alumnat al voltant de l'expansió colonial europea del segle XIX i principis del segle XX i l'eclosió dels nacionalismes estatatals i no estatals en el mateix període.

Ambdós fenòmens, moltes vegades entrellaçats, marcaran la situació històrica del període i són a l'inici de molts dels fets que determinaran la història mundial en el segle XX i fins i tot en l'actualitat. La memòria de la colonització europea d'àmplies zones del món alguna cosa hi té a dir respecte a fenòmens actuals com la immigració, les relacions nord-sud, la globalització, etc. I l'eclosió nacionalista no és ni molt menys una cosa aliena a les dues grans guerres mundials, per citar només els dos conflictes principals del segle XX. Entendre bé aquestes dues coses és, per tant, imprescindible per comprendre el món actual.

La pràctica forma part del currículum de 4rt d'ESO i de Batxillerat.

Desenvolupament de la pràctica

Parlar del colonialisme del segle XIX i d'inicis del segle XX, a part del seu interés específic, és una bona manera d'aproximar-nos als orígens d'allò que avui constitueix l'explotació del món per part dels països del primer món -amb la depredació dels seus recursos naturals i el menyspreu per l'equilibri ecològic i el patrimoni natural-, la desfeta i anihilació de moltes cultures en nom de la imposició d'unes anomenades "cultures superiors" i d'unes religions "vertaderes", el racisme, una determinada concepció del progrés històric lligada al productivisme econòmic com a únic objectiu de la qual n'han estat responsables tant el capitalisme com el marxisme, una visió eurocèntrica que ha menysvalorat tot allò que li era aliè, etc. Sense això és impossible entendre aquest món tan desigual que ens toca viure i en el qual sota la bandera de la globalització i la mundialització es perpetuen unes desigualtats que marquen el destí de la majoria de la població humana.

El concepte de nació, tal i com l'entenem actualment, deriva fonamentalment de la Revolució Francesa de 1789 i a partir del segle XIX provocarà un canvi del mapa d'Europa i el sorgiment d'uns potents corrents ideològics i polítics que en el seu nom tant han servit per justificar la conquesta de nous territoris, les dues guerres més sagnants de la història -la Primera i Segona Guerra mundials-, l'aniquilació de la diferència i la diversitat en nom d'una pretesa unitat nacional com també el resorgiment de nacions o concepcions nacionals que han lluitat contra la seva desaparició en el si d'entitats estatals que intentaven diluir-les o fer-les desaparèixer. Sota el concepte de nacionalisme hi trobarem en els darrers segles una imatge contradictòria: la de la imposició i la creació de grans estats i imperis i la de la resistència d'alguns pobles i cultures a desaparèixer. Allò que és indubtable és que encara avui és una idea-força en nom de la qual s'han perpretat i es perpetren les pitjors atrocitats i també una capa sota la qual s'ha refugiat la resistència de molts pobles a desaparèixer en el corrent històric de les nacions i cultures dominants.

En aquesta pràctica ens haurem de limitar a aproximar-nos molt breument a aquests dos fenòmens històrics però esperem donar-vos prou recursos per tal que vosaltres mateixos hi pogueu aprofundir més.

L'expansió colonial

Una primera aproximació general al tema la podem fer, com en d'altres ocasions, amb la pàgina corresponent del Buxaweb:

http://www.xtec.es/%7Ejbuxader/historia/temes/contemp/imperialisme.htm

O amb aquestes pàgines:

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/mundo/dominacion_00.html

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/contemporanea/imperialismo_00.html

Uns resums introductoris també els podeu trobar a:

http://www.edu365.com:8801/%7Eacc2433/principal.htm

http://racocatala.com/seglexx/h-1880imperialisme.htm

http://www.icarito.cl//medio/articulo/0,0,38035857_152309085_153868356_1,00.html

Amb aquestes referències i les que us donem al final d'aquesta pàgina n'hi ha més que suficient per tractar el tema tot i que es podria dedicar molt de temps. Potser l'important, i aquesta és una tasca vostra, és el veure el lligam del tema amb la situació actual de moltes zones del món i de fenòmens com l'immigració.

Programació de l'activitat

El més senzill seria organitzar qualsevol activitat de resum, comprensió i anàlisi amb qualsevol de les referències anteriors però us proposem dues activitats concretes. Una per a l'alumnat d'ESO i una altra per al de Batxillerat

Requeriments de maquinari i de programari:

Necessitareu un ordinador per a cada dos alumnes, amb connexió a Internet i algun paquet ofimàtic.

Metodologia:

Per a l'activitat d'ESO primer els hi fareu fer un resum de les causes i conseqüències del colonialisme i buscar un mapa de la colonització de l'any 1914 (que poden trobar aquí o també el d'Àfrica) i elaborar un text, amb tot això, que faci al final una valoració de la relació entre els imperis colonials i la immigració cap a Europa de gent procedent d'aquells països. Amb l'alumnat de Batxillerat podeu fer el mateix tipus d'activitat però afegint-hi el comentari d'aquest text de Samir Amin o aquest altre de Mahdi Elmandjra o qualsevol dels textos que podeu trobar a: Textes sur la colonisation.

Temporització:

L'activitat de l'ESO es pot fer en un mínim de dues sessions d'una hora. La de Batxillerat en necessitarà almenys tres. Amdues són susceptibles de ser encarregades a l'alumnat per fer-les a casa com a activitats de reforç del tema.

Avaluació:

Les activitats s'avaluaran fonamentalment a partir del treball en format text que faran els/les alumnes.

Els nacionalismes

Bèlgica, Grècia i Polònia iniciaren un procés les fites principals del qual es concretaren en la unificació alemanya i italiana. Per comprendre tot aquest moviment podeu començar amb:

http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/temes/contemp/nacionalismes.htm

I completar-lo amb les unificacions italiana i alemanya:

http://www.xtec.net/%7Ejbuxader/historia/temes/contemp/unificacioitaliana.htm

http://www.xtec.net/%7Ejbuxader/historia/temes/contemp/unificacioalemanya.htm

Per a la unificació italiana podeu comptar amb una presentació electrònica (en francès) o amb una pàgina de ArteHistoria:

http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdsso/dssom5/documents/unificacio%20italiana.ppt

http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/historia/contextos/2554.htm

Per a la unificació alemanya teniu:

http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/historia/contextos/2565.htm

Programació de l'activitat

Requeriments de maquinari i de programari:

Necessitareu un ordinador per a cada dos alumnes, amb connexió a Internet i algun paquet ofimàtic.

Metodologia:

Aquest tema va molt bé per fer un exercici de comentari de mapes històrics. En aquest cas podem fer servir els de la mediateca del ministeri d’educació http://iris.cnice.mec.es/kairos/mediateca/cartoteca/bach_mundo_t03.html. Ajudant-se de les referències que hem posat més amunt hauran d'explicar les unificacions italiana i alemanya i les seves conseqüències en un document de text. A més a més, hauran de posar una breu biografia dels seus principals protagonistes (per exemple Bismarck i Garibaldi). L'activitat val tant per a alumnat d'ESO com de Batxillerat.

Temporització:

L'activitat es pot fer en un mínim de dues sessions d'una hora, tot comptant amb un temps de posada en comú. Pot ser encarregada a l'alumnat per fer-la a casa com a activitats de reforç del tema.

Avaluació:

L'activitat s'avaluarà fonamentalment a partir del treball en format text que faran els/les alumnes i de la seva actitud i hàbits de treball a l'aula.

Un exemple poc conegut de fins a quin punt el colonialisme anava lligat a una concepció d'inferioritat racial dels pobles colonitzats són les anomenades Exposicions Colonials que a inicis del segle XX van convertir els pobles extraeuropeus en subjectes d'una mena de parcs temàtics per a curiositat dels visitants. Us hi podeu aproximar a partir d'un article sobre la de 1931 o una anàlisi de Le Monde Diplomatique Potser algú encara recorda el cas de l'anomenat negre de Banyoles.