Què són les webquests?

Les Webquests són activitats estructurades en què els/les alumnes fan una recerca guiada i troben la major part de la informació a Internet.

La idea va ser desenvolupada per Bernard Dodge l’any 1995, i des d’aleshores s’ha convertit en un dels recursos més utilitzats per introduir l’ús de les TIC, i més concretament d’Internet, a l’ensenyament no universitari.

En aquests tipus de recursos es prioritza, més que el desenvolupament d'una cerca, que l'alumnat sigui capaç d’utilitzar i transformar la informació que troba, ja que es tracta d’una investigació guiada. Les webquests eviten la dispersió de l'alumnat per Internet, ja que les pàgines que han de visitar han estat seleccionades prèviament, per la qual cosa els continguts estan adaptats als nivells dels i de les alumnes als quals van dirigits. D’aquesta manera, es rendibilitza el temps de l'alumnat, ja que el que és important no és la cerca sinó la construcció del coneixement. Són, per tant, eines que afavoreixen el desenvolupament de capacitats cognitives superiors (anàlisi, síntesi, valoració…).

D’altra banda, en una webquest s’estimula el treball cooperatiu i col·laboratiu, ja que es fa en grup i cada membre es fa responsable d’una part del treball tot respectant el seu ritme d’aprenentatge.

Estructura de les webquests

Totes les webquests es presenten en format htm, és a dir, com una web en la qual la portada és la pàgina inicial o índex i totes es desenvolupen amb una organització semblant.

Com vam fer en el cas de les caceres del tresor, analitzarem les parts d’una webquest utilitzant-ne algunes d'exemple. Les adreces d'aquestes webquests són les següents:

http://webquest.xtec.cat/httpdocs/genetica/index.htm

http://webquest.xtec.cat/httpdocs/darwincat/index.html

http://www.uni.edu/schneidj/webquests/spring04/nose/index.html

Si voleu seguir els diferents passos d’una webquest, alhora que feu la pràctica, podeu tenir oberta la citada en primer lloc, que ha estat elaborada per Irene Martínez per a alumnes de segon cicle de l’ESO i que es titula: “Genètica Humana”.

1. Portada. Ha de tenir un títol suggeridor i un dibuix o una foto que animin a la feina i que siguin adequats al contingut. Cal que també hi constin:

  • àrea o nivell per al qual està aconsellada
  • autors i/o adreça electrònica
  • data de creació o de la darrera actualització
  • apartats enllaçats per hipertext

2. Introducció. Escrit breu, clar i motivador, que pot ser desenvolupat com si fos una història. En aquesta apartat es planteja una pregunta, un repte o un problema que cal solucionar i que sol estar relacionat amb la vida real o els interessos de l'alumnat.

3. Tasca. Aquí s’indica com ha de treballar l'alumnat (grups de 3, 4, parelles…), els rols que farà cadascú, les feines a fer i el producte final que s’ha d’obtenir.

Quant a les feines a fer, poden ser: resoldre un problema o un misteri, defensar un determinat punt de vista, dissenyar un producte, elaborar un document escrit, analitzar un esdeveniment o una situació, fer un judici, produir un treball creatiu…

Però sempre cal que impliqui processar i transformar la informació recollida. És molt important en aquest apartat indicar el producte final: informe escrit, presentació multimèdia, vídeo…

4. Procés. En aquest apartat s’expliquen les diferents activitats que han de desenvolupar els/les alumnes, el temps que cal dedicar a cadascuna i el temps total. Per a cada un dels rols, o per a cada grup d’alumnes, hi haurà unes activitats concretes i uns recursos preseleccionats especialment.

També hi pot haver diferents parts per a cadascun dels membres de cada grup, totes necessàries per assolir els objectius que es demanen.

5. Recursos. En aquest punt s’enumeren les pàgines web seleccionades on els/les alumnes trobaran la informació necessària; a més, es posa al seu abast qualsevol altra informació que els pugui ser d’utilitat.

6. Avaluació. Solen ser unes llistes d’ítems baremats, anomenades “rúbriques”, que permeten que els/les alumnes sàpiguen, abans de començar a treballar, com i de què seran avaluats. Això els és útil perquè els ajuda a pensar, els orienta sobre allò que s’espera d’ells, els fa estar alerta de tots els detalls i, per tant, s’esforcen a l'hora de fer un producte final millor.

En les rúbriques es poden valorar criteris molt variats, ja que s'hi pot indicar des d'una màxima exigència fins a un mínim acceptable.

7. Conclusions. Tenen com a finalitat reprendre el projecte inicial i resumir tot el procés. Han de convidar a la reflexió i donar sentit al producte creat. També pot haver-hi suggeriments per aprofundir en el tema i/o desenvolupar un nou projecte.

8. Guia didàctica. En aquest apartat s’explica allò que convé que el professor/a conegui per treure “tot el suc” a la webquest:

  • coneixements previs que l'alumnat ha de tenir
  • objectius
  • continguts que es tindran en compte
  • organització dels alumnes (rols, grups…)
  • material necessari
  • organització de l’espai
  • temps previst per a les diferents sessions…

Visiteu les tres webquests que hem comentat, observeu les diferents maneres de desenvolupar-les, les característiques que tenen en comú i els trets diferencials que trobeu entre les tres.

Més informació