És molt comú demanar als alumnes textos amb explicacions o justificacions. Per analitzar i conèixer les característiques d'aquests textos, proposem l'activitat següent:

Activitat1

• Llegiu els següents textos, identifiqueu a quin tipus de text pertany, fixeu- vos en les característiques pròpies de cada tipus de text.
• Pot ser que hi hagi un text en què hi trobeu més d’una tipologia, identifiqueu els elements característics de cadascun d’ells.

Text 1
La majoria de metalls, sobretot el ferro, són molt poc duradors en les condicions atmosfèriques en què vivim: de seguida es fan malbé. Per aquest motiu podem veure molts estris vells que han perdut la seva primitiva lluïssor metàl·lica i ens mostren una superfície mat i rugosa.
Aquest fenomen, que s’anomena oxidació i que es dóna tant amb el ferro elaborat per l’home com amb el ferro natural, és degut al fet que aquest metall es combina molt fàcilment i ràpidament amb l’oxigen de l’atmosfera i forma una crosta, mig negre mig groga, que anomenem rovell. Per això el ferro és tan comú a la natura en forma d’òxid o d’hidròxid, mentre que en estat metàl·lic pur és molt rar.
Cavall Fort núm. 1036. Setembre 2005

Text 2
Quan fa molta calor, un ventall ens refresca, ja que amb el seu moviment provoquem que la capa d’aire que ens envolta la cara o el cos es renovi ràpidament. Així, el nostre cos està cedint calor constantment i, per tant, sentim frescor immediatament. Si l’aire que forma aquesta capa no es renova, la temperatura serà molt semblant a la del nostre cos i la calor que desprendrem serà molt inferior i no tindrem la mateixa sensació de frescor. Xavier Bohigas i Janoher Cavall Fort núm. 1023. Març 2005

Text 3
Als països rics neixen poques criatures: als joves els costa trobar feina i retarden l’edat de procrear, moltes dones treballen i no tenen gaires fills per no perdre la feina; els fills comporten despeses (són cars en el món ric). Per tot plegat, la població envelleix ràpidament.
Als països pobres neixen més criatures: hi ha molta població en edat de procrear i no esperen gaire, els fills no costen gaires diners i aviat treballen i esdevenen un ajut econòmic per a la família; les dones tenen cura de l’economia domèstica i dels fills. Per tant la població augmenta. (Producció d’alumne)

Text 4
Les causes de la guerra i de la revolució que han assolat Espanya durant trenta-dos mesos, són de dues categories: de política interior espanyola i de política internacional. Ambdues sèries es complementen mútuament, de tal manera que si en faltés una, l’altra no hauria desencadenat tanta calamitat.
Sense el fet intern espanyol de l’alçament nacional de juliol de 1936, l’acció de les potències totalitàries, que ja havien convertit el conflicte d’Espanya en un problema internacional, no hauria tingut ocasió de produir-se, ni matèria on clavar les urpes.
Sense l’auxili prèviament concertat d’aquelles potències, la rebel·lió i la guerra civil que la va seguir no s’haurien produït. És lògic començar per la situació política d’Espanya en aquest ràpid examen, que no pretén atacar a ningú ni defensar res, només proporcionar elements de judici al públic estranger, aclaparat per la propaganda.” Manuel Azaña: Causas de la guerra civil de España, (1939).

Text 5
Després d’estudiar la situació crec que l’abocador no pot ubicar-se a l’indret de Font Ollera per les següents raons:

• Per la seva vàlua paisatgística. És un terreny sense vehicles, ni fàbriques, ni urbanitzacions, amb molts arbres que fan que sigui una zona ombrívola i bonica on la gent va per passejar; per tant, posar-hi un abocador és un contrasentit.
• Per la tipologia dels terrenys (permeables) i la presència d’una riera. Ambdós elements poden fer que els contaminants arribin fàcilment al Llobregat.
• Per la seva situació. Està a molt poca distància de Berga i els vents portarien la pudor i els fums a la vila.
• Per la vàlua des d’una perspectiva històrica. També és a prop de l’ església romànica de Sant Quirze de Pedret restaurada no fa gaire temps. (Text d’alumne)
  
  Text 6
  Astrònoma, matemàtica i filòsofa. Hipàtia era filla del matemàtic i filòsof Teó, encarregat de la biblioteca d'Alexandria, que li procurà una educació molt acurada. Es destacà en els camps de l'astronomia, la matemàtica i la filosofia: abraçà el neoplatonisme, corrent filosòfic fundat per Plotí (s. III), que havia trobat la inspiració en l'obra de Plató. No ens n'ha arribat cap obra, per bé que en tenim referències copioses. Dissenyà un astrolabi per a observar la posició dels astres; i un hidròmetre, per a mesurar la magnitud dels líquids.
  http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3639357
  

Recordem que una explicació consisteix en produir raons o arguments per establir establir relacions entre fets. En una justificació també es produeixen raons o arguments però s'estableixen en relació al corpus de coneixement (teoria).

Activitat2

Valoració d'activitats per treballar la justificació

A continuació us proposem uns exemples per tal que valoreu la seva possible aplicació a l'aula, amb l'objectiu de millorar les explicacions, interpretacions o justificacions que escriuen els nostres alumnes.

Penseu i valoreu:

• En quina situació les proposaríeu.
• Com les podríeu adaptar a les vostres classes.

Exemple 1. Un mateix fet, diferents justificacions.
Es fa una experiència o demostració sobre un procés o fenomen, per exemple la dissolució del sucre o la fusió del gel, i es donen diferents explicacions – justificacions fetes per altres alumnes:
- El gel, en escalfar-se, s’ha desfet.
- La calor ha fos el gel.
- El gel s’ha convertit en aigua.
- El gel s’ha dissolt.
- El gel s’ha fos.
- ….
Es demana que triïn la resposta millor i la pitjor. Es posa en comú amb tota la classe i es discuteix quines són les característiques d’una bona justificació.
Es proposa una estratègia per fer una bona justificació.

Exemple 2. La població mundial
La població mundial ha sobrepassat els 6.000 milions d’habitants i els científics no es posen d’acord sobre si cal frenar o no aquest creixement:

• els neomalthusians, els actuals seguidors de les teories de Malthus, són partidaris de frenar el creixement perquè els recursos de la terra són limitats i més població pot arribar a trencar l’equilibri natural.
• els poblacionistes no creuen que els recursos siguin limitats, consideren que els avenços tecnològics poden aportar nous recursos, més aviat creuen que el problema és causat pel desigual repartiment d’aquests recursos.
• per als defensors del creixement sostenible, formulat el 1987 en l’Informe Bundtland, la clau és mantenir l’equilibri ecològic i la sostenibilitat, és a dir replantejar-se el significat del progrés i del creixement, tenint en compte els actius mediambientals, l’ús racional dels recursos i la promoció de les energies renovables.

(Text d’alumne reelaborat a partir d’una activitat d’avaluació)

Criteris per elaborar una justificació.
Es tracta de crear un estat d'opinió o punt de vista propi davant el problema de limitar o no el creixement de la població mundial i justificar-lo amb raons de pes basades en el coneixement científic. Per a això tindrem en compte:

• Escriure un títol que indiqui amb claredat de què tracta el text. Es pot construir afirmativament o en forma interrogativa.
• Presentar breument les teories existents sobre el tema: teories poblacionista, neomalthusiana i creixement sostenible.
• Formular la tesi o punt de vista propi sobre la base dels coneixements que tenim sobre el tema. Cal recordar la diferent problemàtica segons es tracti de països pobres o rics.
• Exposar les raons o arguments que justifiquin el punt de vista exposat.
  • Les raons han de ser pertinents, és a dir, fonamentades en les teories estudiades i no raons subjectives sense fonament científic.
    
  • Cal utilitzar el major nombre possible de raons i triar entre les més rellevants.
  • És recomanable realitzar un esquema en esborrany que ajudi a seleccionar i ordenar les raons que justifiquen el propi punt de vista perquè la justificació sigui clara, convincent i estigui ben estructurada. Exposar, a manera de conclusió, quines accions o decisions es podrien plantejar per a materialitzar la tesi formulada sobre el creixement de la població, tenint en compte que la finalitat és aconseguir una bona qualitat de vida per a la humanitat alhora que es garanteixi el respecte per l'equilibri ecològic del planeta.
    
• Utilitzar el vocabulari propi de la demografia amb precisió.
• Revisar el text i comprovar que:
• Estigui ben estructurat.
• No hi hagi faltes d'ortografia.
• S'hagin utilitzat correctament els enllaços sintàctics:
  • Conjuncions coordinades adversatives: però, sinó, encara que…
  • Conjuncions subordinades causals: perquè, ja que, a causa de…
  • Conjuncions subordinades consecutives; així, per tant…

Font: R. Canals: “Las capacidades lingüísticas en el aprendizaje de la geografía….” Iber, 28, 2001

Podeu trobar altres propostes per treballar la justificació a:
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200102/resums/ecustodio.html