Pràctica 2

Hi ha moltes descripcions, tot depèn des d'on es mira

Quan un alumne ha de descriure, s'enfronta a dificultats inesperades. En primer lloc cal que el que hagi de descriure sigui significatiu per ell. Per altra banda, ha de conèixer les característiques d'una bona descripció. El podem orientar a partir de diverses propostes per descriure en diferents suports i contextos.

Activitat 1

Us proposem una activitat que vol fer-vos comprendre les dificultats de l'alumnat en el moment en que se li proposa fer un escrit com per exemple una descripció.
Escolteu atentament el fragment de música que us proposem i feu-ne una descripció .



Quines dificultats heu trobat?

Repasseu la vostra descripció i assenyaleu 3 elements subjectius i 3 elements objectius.
Probablement us hauria facilitat la feina saber quina era la finalitat de la descripció que se us demanava. Si havia de ser per la classe de música, o de literatura o per un concurs per endevinar peces musicals. Segons quina fos aquesta finalitat, haurieu inclòs més o menys elements subjectius i la forma de redactar també hauria estat diferent.
Si teniu bons coneixements musicals probablement haureu escrit la descripció més fàcilment. Si no teniu aquest coneixements, és probable que escriure la descripció hagi estat una tasca molt complicada.
De la mateixa manera, els alumnes podran fer la feina més fàcilment si saben la finalitat de la descripció i tenen coneixements sobre allò que han de descriure. Quan demanem als alumnes que descriguin alguna cosa, pot ser que pel context de la classe s'imaginin quina és la finalitat del que els demanem, però segurament, si no tenen unes referències teòriques en les que basar la seva descripció, els serà molt dificil afrontar aquesta feina.

Activitat 2

L’objectiu de l’activitat és familiaritzar-se amb els diferents tipus de descripció segons la situació de classe en què es facin servir i identificar-ne les característiques.

Podeu fer l'activitat amb una flor real o amb una fotografia. Hi ha qualitats sensorials que una fotografia no ens donarà mai, com per exemple l'olor, però en canvi, les fotografies dels detalls de la flor ens facilitaran l'observació de qualitats que potser a ull nu no podem percebre.

Podeu trobar un banc de fotografies i d'altres suports audiovisuals per treballar a:

http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/

Es tracta de fer la descripció adoptant dues identitats

  • Fer la descripció i el dibuix de la flor com ho faria un/a escriptor/a o un/a artista
  • Fer la descripció i el dibuix com ho faria un botànic

Un cop enllestides les dues descripcions, compareu-les i, després, elaboreu una llista del que cal per escriure una bona descripció científica i del que cal per fer una bona descripció literària

UNA FLOR
Per fer una bona descripció científica cal…



Per fer una bona descripció literària cal…





Activitat 3

Definició d’una flor

Després d’haver comparat les diferents descripcions, ens proposem escrure una definició de flor.

Si es fa aquesta activitat amb alumnes, se'ls pot demanar que, a partir de totes les descripcions, estableixin les característiques comunes a totes les flors i arribin a escriure'n una definició. Per comprovar si poden aplicar aquesta definició que han elaborat, se'ls pot demanar:

Justifica si aquesta mostra és una flor

Utilitzant la definició anterior justifiqueu si les diferents mostres que se’ns presenten són o no una flor.

Exemples de descripcions

Ens pot ajudar a entendre els diferents tipus de descripcions veure els segúents exemples:


http://www.youtube.com/watch?v=A1Ci7nEhgFI

http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=92264

http://ca.wikipedia.org/wiki/Flor

MILLOREM LES DESCRIPCIONS DEL NOSTRE ALUMNAT

En nombroses situacions a classe demanem als alumnes que descriguin. Tal com hem vist, la descripció és més fàcil si sabem quina finalitat té, i si tenim suficients referències teòriques. També cal tenir en compte, que quan demanem un descripció no sempre demanem el mateix exactament. No és igual, per exemple, descriure el que es veu al microscopi, una pintura o un procés per fabricar un objecte.

Partint de la vostra experiència:

  • Penseu en quines activitats d’aula es demana a l’alumnat que facin descripcions.
  • Quins objectes, fenòmens o processos han de descriure?
  • Per què han de descriure?
  • Feu una llista d’aquestes activitats

ACTIVITAT 4

Per poder aprendre a descriure, pot ser molt útil avaluar les descripcions. Ens pot ajudar una graella d'avaluació. Aquí teniu un model de graella i uns textos per aplicar.la

Proposem veure un instrument per facilitar l'avaluació de les descripcions.

  • a) Estudieu la graella proposada. Què afegiríeu o trauríeu ?
  • b) Apliqueu els criteris al text dels i de les alumnes


Què ha de fer l’alumne/a Bé, R o M Comentari
Identificar i categoritzar l’objecte, el procés… que es descriu.
Anomenar les propietats o característiques importants.
Anomenar suficients característiques.
Qualificar i o quantificar les característiques amb qualitats, quantitats, unitats adequades
Utilitzar els termes adequats.
Fer la descripció seguint un ordre segons l’estructura (tot, parts), temps ( primer, després), espai …
Escriure frases completes, clares.
Repassar l’ortografia.
-
-

Observació al microscopi 1

Hem extret un fragment de pètal de rosa amb unes pinces i l’hem posat a un portaobjectes, juntament amb una gota d’aigua destil·lada que apliquem amb un comptagotes. Cobrim la preparació amb un cobreobjectes, de forma que no quedi aire dins. Amb l’objectiu més gran del microscopi es poden veure les cèl·lules vegetals que estan banyades per un pigment de color vermell situat a dins d’uns vacúols cel·lulars. Fem el mateix procés però aquesta vegada el tros d’epidermis el posarem en contacte amb aigua barrejada amb sal. Aquest cop el que observem, si hem realitzat correctament la preparació, és que les cèl·lules vegetals s’han comprimit, han reduït la seva mida.

Observació al microscopi 2

A la preparació de la rosa amb l’aigua destil·lada, la planta es veu tota amb diferents tonalitats de vermell; en canvi, a la preparació de la rosa amb aigua amb sal al microscopi s’observa que la planta només té uns trossos de color vermell.

Fotografia

El primer que vaig fer, un cop vaig tenir la imatge passada a l’ordinador, va ser obrir-la amb l’ Adobe Photoshop CS3. Un cop oberta la imatge, vaig equilibrar el nivells i les corbes per tal que les llums i les ombres quedessin igualades, sense que l’una sobrepassés l’altra . També vaig millorar la claredat , per tal que la foto tingués més relleu i els contorns fossin més definits.

Quan vaig acabar amb tot això, vaig agafar la vareta màgica, per a poder seleccionar tot el paisatge excepte la barca, però com que no em quedava massa definit, vaig haver d’obrir la màscara ràpida, i amb el borrador poder-lo seleccionar més detalladament.

Un cop seleccionat tot (em va portar bona feina ) vaig canviar el color a blanc a tot, excepte la barca un altre cop, a la qual li vaig intensificar els colors a fi que ressaltés encara més.

Finalment vaig dissenyar un marc simple per a la imatge

http://blocs.xtec.cat/bibliotecadelamardelafrau/2009/06/

Població de l`Àfrica

A l’Àfrica, la població es concentra majoritàriament a les costes: al nord prop de la Mediterrània (Marroc, Algèria, Tunísia, etc.); a l’oest al Golf de Guinea (Nigèria, Ghana, Costa d’Ivori, etc.); al sud a la República de Sud-Àfrica. A l’interior a la zona dels grans llacs (Zaire, Uganda, Kenya, Malawi, etc.) i seguint el curs dels grans rius africans: Nil, Níger i Congo. Els grans espais buits, on no hi ha gaire població, es troben on falta l’aigua (els grans deserts del Sàhara, Kalahari, etc.,) a les zones muntanyoses i on hi ha selves (zona equatorial).

Donatello

David de Donatello és una obra escultòrica datada al segle XV, cap al 1440, que actualment es troba a un Museu de Florència. És una figura masculina d’un adolescent amb formes encara infantils, el material és el bronze i està feta amb la tècnica de la cera perduda. És una figura exempta, a escala humana i pot ser observada des de diferents punts de vista. L’artista ha captat el moment en el qual David ja ha guanyat Goliat i reposa amb indolència i arrogància.

Ciutats romanes

Els romans, abans de construir una ciutat, estudiaven el terreny per aprofitar-lo bé. El primer que feien era delimitar el perímetre, generalment rectangular, senyalaven les portes i unien les contràries amb els carrers principals. El cardo era el carrer que anava del nord al sud i el decumanus d’est a oest. Allà on es creuaven era el centre de la ciutat, on posaven el Forum. Després feien els carrers secundaris paral·lels als principals, per tant la ciutat tenia forma de quadrícula. Les muralles protegien la ciutat. Les ciutats importants tenien edificis públics: temples, termes, teatre, circ, amfiteatre, etc. I edificis privats en forma de blocs (insulae) o de cases unifamiliars (domus). Els aqüeductes transportaven l’aigua des de les muntanyes.