Curs telemàtic destinat a promoure el desenvolupament d’habilitats lingüístiques i audiovisuals des les àrees curriculars, amb la finalitat d’afavorir en l’alumnat la construcció del coneixement, a partir de millorar la competència comunicativa lingüística i audiovisual

• Promoure el desenvolupament d’habilitats lingüístiques i audiovisuals des de les àrees curriculars amb la finalitat d’afavorir la comunicació i la construcció del coneixement.
• Impulsar canvis metodològics a través de la construccció d’activitats i seqüències didàctiques que millorin la comunicació professorat/alumnat i entre l’alumnat, especialment amb l’ús de mètodes actius i cooperatius.
• Articular propostes didàctiques per incorporar les TAC a la pràctica docent.
• Desenvolupar una capacitat reflexiva i crítica sobre la pròpia pràctica docent en relació a la competència comunicativa.

• El treball competencial i la competència comunicativa.
• Les habilitats cognitivolingüístiques i les àrees curriculars.
• La lectura en diferents suports i formats i la interpretació de produccions audiovisuals com a eines de construcció de coneixement.
• La producció de textos escrits i audiovisuals a les àrees respectant les normes adequades a cada situació, text i suport: descripció, argumentació, explicació…
• La comunicació oral: parlar i escoltar.
• La conversa entre iguals i el treball cooperatiu com a mitjà de construcció compartida del coneixement.
• L’ús de les TIC i els mitjans de comunicació en la construcció del coneixement.

Tenir un domini bàsic de les eines informàtiques per tal de poder seguir el curs i fer les tasques demanades.

Els materials d’aquest curs s’han dissenyat per treballar amb els paquets ofimàtics més usuals i poden ser visualitzats amb qualsevol navegador, tot i que estan optimitzats per Mozilla Firefox(opcional).

BUCKINGHAM, D. Educación en medios. Paidós. Barcelona, 2005.
CASSANY, D. (2006). Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Editorial Empúries. Barcelona.
EDWARDS, D. et MERCER, N (1988) El conocimiento compartido. El desarrollo de la comprensión en el aula. Paidós/MEC. Barcelona.
FERRÉS, J. (2000). Educar en una sociedad del espectáculo. Paidós. Barcelona
FERRÉS, J. (1994). Televisión y educación. Paidós. Barcelona.
FERRÉS, J. (2005). Com veure la TV? (Relats de ficció. Els informatius. La publicitat. Altres formats). CAC. Barcelona
GIERE, R. N. (1999). “Un Nuevo marco para enseñar el razonamiento científico”. Enseñanza de las ciencias, número extra, p. 63-70.
JORBA, J. et al (1998). Parlar i escriure per aprendre. ICE UAB. Barcelona
LEMKE, J. L.(1997), Aprender a hablar ciencia. Lenguaje, aprendizaje y valores. Paidós. Barcelona.
MAQUINAY, A (1992). Parlem d’anuncis. Departament d’Ensenyament. Barcelona.
MAQUINAY, A (1997). Mitjans de comunicació social i educació. UOC. Barcelona.
NOGUEROL, A. (2004). “Ensenyar llengua en una societat multilingüe” dins Perspectiva Escolar, núm. 290. Pàgines 4-15.
Quaderns del CAC, nº 25 (l’educació en comunicació audiovisual): http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/hemeroteca/detall.jsp?NDg%3D&MQ%3D%3D&Jyc%3D&MTQ%3D
SANMARTÍ, N. (1997) “Enseñar a redactar textos científicos en las clases de ciencias”. Alambique n 12.
SANMARTÍ, N (2002) Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. Premi Rosa Sensat, 2002. Barcelona. Edicions 62
VESLIN, J. (1988). “Quels textes scientifiques espere-t-on voir les élèves écrire?” Ater, V6. Les élèves et l’écriture en sciences, pàg 91-127
VIVANCOS, J (2008). Tratamiento de la información y competencia digital. Alianza Editorial. Madrid