Un nou World Wide Web
De 2004 ençà, hem pogut constatar un fort creixement de diferents serveis en línia que fan molt fàcil la publicació a la Xarxa, fet que ha canviat el concepte que se'n tenia. De web de lectura ha passat a web de lectura/escriptura (Read/Write Web).
Avui, milions de persones hi publiquen pensaments, responen a d'altres, comparteixen fotografies, vídeos, documents i, en definitiva, contribueixen al creixement de continguts a la Xarxa.
Technorati.com (http://technorati.com/), cercador dedicat al món dels blocs (weblogs), tenia registrats uns 25 milions de blocs a principis de 2006. Els blocs han estat la primera eina adoptada per a l'edició fàcil i immediata de diaris personals, la compartició de recursos o la publicació de notícies d'interès sense necessitat d'haver de tenir gaires coneixements de llenguatges informàtics ni de transferència de fitxers.
Al moment d'escriure aquestes línies, les estadístiques ens diuen que:
- la blocosfera, conjunt format pels blocs i la comunitat de blocaires, es duplica cada 5.5 mesos;
- cada segon es crea un nou bloc i se'n creen al voltant de 80.000 blocs cada dia;
- un 55% de blocs es mantenen actius;
- al voltant d'un 13% s'actualitzen almenys un cop per setmana.
Font: http://technorati.com/weblog/2005/08/34.html
Però el coneixement compartit no acaba en els blocs… La millora de les connexions a Internet i l'increment de capacitat dels equips informàtics permet publicar text, fotografies, vídeos i qualsevol altre contingut de manera ràpida i senzilla. aquesta transparència tecnològica té repercussions en moltes àrees: política, periodisme, negocis i, per què no?, educació. Aquest nou web de lectura/escriptura comporta una nova forma d'ensenyar i aprendre.
Ja no serem més simples lectors o consumidors d'informació. Ara podem col·laborar a crear coneixement. Amb aquesta eina participativa aprenem molt més del món i de nosaltres mateixos. Però… qualsevol canvi comporta un procés llarg de transformació i adaptació.
En educació l'habituació a aquestes noves eines i al seu potencial és lenta. En canvi, en altres àrees com el periodisme o la política, el creixement és molt més ràpid. Sigui com sigui, cada docent i cada alumne/a pot contribuir a difondre experiències a la gran font de coneixement que és Internet.
Nous entorns gràfics i educació
Second Life http://www.secondlife.com/ és un entorn gràfic en el qual qualsevol usuari/ària pot adoptar un personatge i entrar en un espai virtual on es construeix una vida a partir de la relació amb els altres personatges com ell de ficció. En aquesta nova vida tenen un nom, poden guanyar diners, treballar, construir instruments i, a més a més, poden volar i teletransportar-se. Second Life és una iniciativa que té tres anys de vida i un quart de milió d'habitants.
És una clara opció d'investigació i un projecte molt interessant pel que fa a temes generals de tecnologia i educació.
A Second Life ja s'han integrat universitats com la de San Diego i Harvard. Permet crear simuladors i materials audiovisuals i també plantejar-hi fets educatius, intercanvis d'informació, etc. Podem construir-hi un centre educatiu amb una sala d'actes, un teatre, una biblioteca o una aula. Tot el que fem es pot reproduir i millorar-se amb el valor afegit d'apropar-nos al llenguatge i les formes que el nostre alumnat utilitza als videojocs.
Mireu al vídeo següent una demostració de les possibilitats de Second Life:
"Educational Uses of Second Life". Podeu realitzar altres cerques de vídeos a http://www.youtube.com/ combinant termes com ara "second life" i "educació", "education", o similars.
Caixa d'eines 2.0
Però quines són aquestes tecnologies que prometen canviar la nostra manera d'aprendre i ensenyar? Com podeu suposar, la llista creix dia a dia, però ens centrarem en les que més directament ens poden ajudar a publicar, administrar informació i les que ens permeten compartir i obrir nous camins de col·laboració.
Aquestes són:
Blocs: Són molts els docents i alumnes que els utilitzen. Són fàcils de crear i de mantenir ja que permeten una publicació instantània. Faciliten la interactivitat entre docents i alumnes ja que s'hi poden mantenir converses o afegir informació al que s'ha publicat. Són l'eina més àmpliament adoptada del nou Web.
Un exemple de bloc educatiu (edubloc) pot ser aquest:http://phobos.xtec.net/atallada/wordpress/
Wikis: Un wiki (ràpid en hawaià) és un espai web col·laboratiu, un document compartit on qualsevol (en general) pot editar-ne el contingut. Per a usos educatius, se sol protegir amb contrasenyes d'accés l'edició de materials, apunts, llistes de recursos. L'espai col·laboratiu de referència és la Viquipèdiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
RSS: Rich Site Summary o Really Simple Syndication és una tecnologia que permet la subscripció, també coneguda com a sindicació, canals d'informació (anomenats feeds) de llocs web que s'actualitzen amb freqüència. Dit d'una altra manera, si estem subscrits a un bloc i el seu autor/a publica un nou article, ens arriba una nota avisant-nos d'aquest fet. Es tracta d'un sistema de redifusió de continguts. Només cal que tinguem un programari o un servei web (anomenat agregador) per tal que aquests canals d'informació (feeds) arribin a nosaltres i nosaltres o els hàgim d'anar a buscar en centenars d'adreces diferents.
Marcadors socials: Serveis que permeten accedir als nostres favorits des de qualsevol ordinador connectat a Internet i compartir-los amb altres usuaris i usuàries. Podem dir que amb aquesta eina ens creem la nostra Internet personal. Vegeu-ne un exemple a: http://delicious.com/xsune
Galeries de fotografies, vídeos i presentacions: Publicar fotos, vídeos i presentacions no només significa que podem compartir records amb les amistats o la família… Aquestes eines especialitzades permeten fabricar col·leccions molt útils a l'aula, amb el valor afegit de poder comptar amb material gràfic de professionals de primera qualitat. Aquesta prestació ens obre moltes portes quant a usos educatius del material digital.
Vegeu-ne alguns exemples:
- Fotografies: http://www.flickr.com/
- Vídeos: http://www.youtube.com/
- Presentacions: http://www.slideshare.net/
Podcast, videocast: La tecnologia actual no ens proporciona només bones eines per a la producció de so digital i vídeo, també ens en facilita la distribució. El nostre alumnat i nosaltres mateixos tenim molt fàcil l'escriptura en qualsevol mitjà, la qual cosa ens obre un munt de noves i engrescadores possibilitats a l'aula.
- Podcast és l'acrònim de pod(càpsula) i broadcast (difusió). És un fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting. L'activitat que permet aquest fitxer, el podcàsting, consisteix a crear i difondre arxius radiofònics, de so i de vídeo per Internet amb una tècnica que facilita que l'usuari/ària, per mitjà d'una subscripció, pugui descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure'ls quan vulgui, ja sigui des de l'ordinador mateix o bé, especialment, des d'un reproductor portàtil.
Vegeu un exemple de podcàsting educatiu: A Podcasting a l'Educació.
- Videocast és un fitxer que conté vídeo per ser emès en videopodcàsting, terme que defineix el lliurament de vídeo sota demanda / subscripció en línia.
Un exemple: http://www.youtube.com/watch?v=Tr1qee-bTZI
Aplicacions ofimàtiques en línia: No podien quedar-se fora les aplicacions ofimàtiques com són el processador de textos, full de càlcul, gestor de projectes, presentacions, llista de contactes i altres. Penseu el que suposa el fet de tenir els nostres documents accessibles des de qualsevol ordinador connectat a Internet. Un bon exemple: http://www.zoho.com/ Si proveu d'entrar-hi us demanarà que us hi registreu. Ho feu (compte amb les dades personals que hi faciliteu!) i endavant! Una altra possibilitat és Google Docs.
Evidentment, aquest llistat d'eines o serveis 2.0 no és exhaustiu. Simplement relaciona aquelles que al món educatiu poden permetre una substancial transformació en la forma d'aprendre i ensenyar i de les quals farem un estudi d'aplicació a l'aula en aquest curs.
Definim web 2.0
Paul Graham, assagista, programador i dissenyador de llenguatges de programació, va desenvolupar al 1995 amb Robert Morris la primera aplicació basada en web, Viaweb, que va ser adquirida per Yahoo el 1998. Paulgraham.com va tenir 9.7 milions de visites el 2006.
En un dels seus assaigs, Paul Graham determina l'existència de tres pilars que sustenten el que s'anomena web 2.0: AJAX, democràcia i no maltractar els usuaris.
AJAX
AJAX, JavaScript asincrònic i XML (Asynchronous JavaScript + XML en anglès), és el terme emprat per referir-se a la unió de diverses tecnologies web que ens donen la possibilitat d'actualitzar els continguts web sense la necessitat de tornar a carregar la pàgina completament. Aquest 'prodigi' es produeix gràcies a la interacció entre diferents llenguatges com ara el JavaScript, l'XML, entre d'altres.
El model clàssic d'aplicació web funciona de manera que l'usuari realitza una petició HTTP al servidor, seguidament, el servidor realitza un procés (es connecta a la base de dades, processa nombres, etc.) i retorna una pàgina HTML al client.
El funcionament d'AJAX es fonamenta en la càrrega d'un motor AJAX (escrit en JavaScript i amagat en un marc ocult). Aquest motor és l'encarregat de mostrar la interfície gràfica i comunicar-se amb el servidor. Mitjançant AJAX, l'usuari no es connecta directament amb el servidor, sinó que primer ho fa amb el motor d'AJAX i aquest és el que fa la sol·licitud al servidor. Un cop realitzada aquesta operació, el servidor retorna la sol·licitud que passa a través del motor i renderitza el resultat, de manera que mai no es veurà la pàgina completament blanca com passa amb els models clàssics d'aplicacions web. L'aplicació web amb AJAX es comporta com una típica aplicació d'escriptori on no cal anar refrescant les pantalles per actualitzar-ne les dades.
Font: Viquipèdia
Per a Paul Graham, AJAX seria el "JavaScript de sempre, però que funciona".
Democràcia
La Wikipedia és el paradigma de democràcia del web 2.0. Encara que, darrerament, ha estat criticada negativament fins i tot per part de persones expertes, obliden -tal com diu Paul Graham- dos elements importants: la llibertat del coneixement i la construcció per part dels usuraris dels continguts, sense dependre d'una direcció o projecte previ, només amb la participació col·lectiva.
Aquesta llibertat d'accés fa que sigui visitada amb molta freqüència i altament referenciada.
Altres eines com del.icio.us i Meneame són també part d'aquest moviment democràtic. No són només una concurrència passiva d'usuaris. Meneame, per exemple, conté els elements esmentats més amunt que l'identifiquen com a web 2.0: la construcció d'un portal de notícies basat en la "karmatocracia" on s'intenta parametritzar l'activitat dels usuaris en relació als vots de notícies enviades, a les notícies publicades i el temps de la notícia sense votar. D'aquesta forma, pot donar-se el cas que notícies amb contingut provocador i molt votades de manera anònima, quedin fora pel baix valor de karma de qui la va promocionar.
La democràcia de la informació: només el col·lectiu publica allò que el col·lectiu creu que interessa a tothom. La selecció de continguts no es fa per altre filtre que el comunitari. Aquestes aplicacions posseeixen els mecanismes que asseguren una correcta selecció i rigor de la publicació de la informació, tant sigui una notícia meneada o una entrada a la Wikipedia.
No maltractar els usuaris
Les eines 2.0 han de suposar una experiència gratificant de l'ús del Web. Això ve donat per la velocitat operativa, de gestió i de connexió de la informació, especialització de l'aplicació, publicitat no intrusiva i personalitzada i respecte pels estàndards de la W3C. Aquestes característiques tenen en comú l'orientació de proporcionar a l'usuari l'accés a la informació amb la menor dificultat possible.
Concepte de Web 2.0
Comencem per la definició que Tim O'Reilly fa del terme Web 2.0:
"Web 2.0 és la xarxa com a plataforma, passant per tots els dispositius connectats; les aplicacions Web 2.0 són les que formen la majoria d'avantatges intrínsecs d'aquesta plataforma: faciliten programari en constant revisió, la qual cosa fa que l'utilitzin més usuaris, consumint i barrejant dades de diferents fonts, inclosos els usuaris individuals, mentre que la cessió de les seves pròpies dades i serveis permet a d'altres fer noves composicions creant així l'efecte xarxa amb una 'arquitectura de la participació' tot fent que l'usuari gaudeixi d'una enriquidora experiència".
Però això què significa? Emprant paraules del Dr. Cristóbal Cobo (http://ergonomic.wordpress.com/), el web 2.0 implica:
- comunicar
- conversar
- connectar-se
- interactuar
- crear
- participar
- etiquetar
- sindicar
- compartir
- col·laborar
- combinar
- descobrir
- reutilitzar
- col·lectivitzar
- escriure
- editar
- publicar
- descarrregar
- innovar
- re-inventar.
L'expressió web 2.0 es refereix a la transició des de webs tradicionals (en aquest context anomenades web 1.0) a aplicacions destinades a l'usuari/ària.
Els impulsors d'aquest pensament esperen que els serveis 2.0 substitueixin, en molts casos, les aplicacions locals.
El web 2.0 està orientat a la interacció i a les xarxes socials, que poden generar coneixement.
Podem resumir dient que és un punt de trobada on compartir.
I la tecnologia?
La infraestructura és complexa i va evolucionant. Inclou el programari de servidor, sindicació de continguts, protocols de missatges, navegadors basats en estàndards i diverses aplicacions per a clients (font: http://es.wikipedia.org/wiki/Web_2.0)
Les tècniques que caracteritzen un web 2.0 són:
- CSS, marcatge XHTML vàlid semànticament i microformats
- Tècniques d'aplicacions no intrusives (com AJAX)
- Agregació de dades amb RSS/ATOM
- URLs senzilles i amb significat
- Suport a la publicació en un bloc
- Alguns aspectes de xarxes socials
Reportatges 2.0
Si feu alguna cerca per la Xarxa al voltant del web 2.0, us apareixerà una gran quantitat d'informació. Hem fet una selecció d'alguns documents que poden ajudar a completar aquest concepte.
http://www.youtube.com/watch?v=PL-ywltLjzk | Vídeo molt vistós on es poden observar les bondats del web 2.0. |
http://www.slideshare.net/carloscaicedo/la-web-20-y-las-redes-sociales/1 | Tot seguit, us oferim una presentació, també disponible a la Xarxa, on es detallen les diferents fases que s'han produït en el desenvolupament del web: 1.0, 1.5 i 2.0 |
En resum...
- El web ha canviat de ser un recurs de "només lectura" a una eina de "lectura/escriptura" on tothom pot participar amb idees i coneixement.
- Eines com els blocs, wikis, RSS, marcadors socials, podcast i altres tenen un gran potencial per a la transformació pedagògica.
- No obstant això, cal mantenir l'equilibri entre el que suposa publicar per a una audiència real i la seguretat del nostre alumnat.==== Però… quines eines són 2.0? ====
Si el web 2.0 s'entén com una aproximació a generar i distribuir contingut, no té per què haver-hi un lligam amb cap estil visual particular.
No obstant això, podem afirmar que molts llocs 2.0 posseeixen un distintiu estètic. Quan ens situem davant un web d'aquestes característiques visualitzarem elements que la defineixen.
La confiança
L'objectiu d'un lloc 2.0 és aprofitar les aportacions dels usuaris. Els usuaris poden generar contingut, promoure el lloc i millorar-ne la qualitat mitjançant les seves opinions i preferències.
Però, per convèncer un/a visitant per tal que col·labori, es necessita generar un clima de confiança. Aquests llocs es presenten com amistosos i accessibles, usant elements de disseny que fan guanyar la nostra confiança.
El verd és el gris nou
Els colors brillants i alegres dominen els llocs web 2.0. El verd és el color no oficial del web 2.0, però els blaus saturats, els taronges i els roses són també favorits. Els colors primaris atrevits suggereixen una actitud juganera, divertida i també ajuden a cridar atenció sobre elements importants de la pàgina.
Tot arrodonit
Les noves tècniques CSS (fulls d'estil en cascada) per aconseguir cantonades arrodonides han ajudat a implantar aquest estil. L'amabilitat que transmeten permet mantenir el to còmode i informal de molts llocs web 2.0. També hi ajuda la tipologia polida.
Gratuït
Si hem arribat a convèncer els visitants per inscriure's, segur que deixar crear comptes de forma gratuïta no pot fer mal. Molts llocs 2.0 dediquen el principal missatge a dir que ofereixen un servei gratuït. Si aquest missatge pot aparèixer a la pantalla inicial, encara millor. Trobarem eines, aplicacions i serveis que, a més a més d'oferir-se gratuïtament via web, també ofereixen el codi font.
No emmagatzemar fotografies
Les icones simples i "fotos de pantalla" són les principals imatges dels llocs web 2.0. Els efectes 3D poden donar elegància a un disseny de pàgina que és altrament bastant rígid.
Simple
Molts serveis 2.0 afegeixen una capa tecnològica o organitzativa que complica la feina de l'usuari. Una bona eina ha de ser lleugera i fàcil per tal que els usuaris no trobin barreres.
Gran
Gran és bonic. El text gran fa veure ràpidament allò important. És clar que no s'ha de confondre gran amb enorme. La web no ha de semblar un lloc per a l'aprenentatge de la lectura!
Espais
Les pàgines 2.0 han de tenir espai per respirar. Ha de ser llegibles i fàcils i, per tant, espaioses. L'espai blanc transmet un sentit de calma i ordre. L'interlineat generós també fa més fàcil que l'ull segueixi el text. Una pàgina desendreçada, però ben dissenyada, pot ser de molt bon gust.
Altres efectes 2.0
Hi ha un parell de tendències visuals entre els llocs 2.0 que mereixen atenció: l'efecte "mullat" (reflexos) i l'efecte "vidre" usat als botons que proporcionen una estètica molt en la línia web 2.0
Conclusió
Hem fet un tomb ràpid per l'estil de disseny visual del web 2.0. Potser aquest estil pot estar passat de moda d'aquí a un any, però fa pensar que en aquest cas no serà així, per la seva eficiència.
Font: http://f6design.com/journal/2006/10/21/the-visual-design-of-web-20/