Mòdul 4 - Pràctica 5

Introducció

El joc planteja un tema d’actualitat proper a l’alumnat, ja que és usuari actual o en potència del telèfon mòbil. A més, forma part d’un debat existent en l’opinió pública sobre la innocuïtat o perillositat per a la salut de les radiacions emeses per les antenes de telefonia mòbil. El joc proposa la simulació d’una reunió convocada en una comunitat de veïns en la que una companyia telefònica hi vol instal·lar una antena. En la reunió hi ha diferents grups representats, amb els respectius interessos, de manera que la discussió està assegurada.



Finalitat

Ser crítics en la utilització de la tecnologia a partir de la valoració dels aspectes positius i dels negatius.
Trobar arguments a favor o en contra a partir de la documentació sobre el tema i extreure’n les pròpies conclusions.

Destinataris: alumnat de 4rt ESO

Temps (orientatiu): 2 sessions



Personatges

a. Delegat de la companyia telefònica (2 persones). Ofereix les contrapartides econòmiques a canvi de la instal.lació de l’antena al terrat del bloc de pisos. Ha de defensar la seva postura exposant arguments a favor damunt de la taula.
b. President i secretari de la comunitat de veïns (2 persones). Estan a favor de la instal.lació de l’antena ja que només hi veuen avantatges.
c. Sector crític de la comunitat de veïns (3 persones). Estan en contra i han de ressaltar els aspectes negatius de la presència d’una antena de telefonia mòbil al terrat de l’edifici. Si cal, poden denunciar el president i el secretari de la comunitat de deixar-se comprar.
d. Associació de veïns del barri (3 persones). Mantenen una posició intermèdia. Estan en contra de la instal.lació en aquest bloc de pisos, però proposen una ubicació alternativa a canvi d’algunes contraprestacions (diners per a l’Associació, aparells de telèfon mòbil gratuïts…)
e. Representant de l’Ajuntament (1 persona). És qui moderarà la reunió. Per dinamitzar el debat podrà proposar solucions o aportar documentació sobre el tema. Ha de mantenir-se neutral.
f. Secretari de la reunió (4 persones). És present a la reunió però no hi intervé. La seva missió és fer l’acta de la reunió.
g. Observadors de contingut (3 persones). No intervenen a la reunió. Estan situats fora de la taula. La seva missió és recollir els arguments a favor i en contra exposats a la reunió i proposar individualment una solució raonada al confl icte, que no ha de coincidir necessàriament amb l’adoptada a la reunió.
h. Observadors de forma (3 persones): També estan situats fora de la taula. La seva tasca consisteix en anotar les incidències que es produeixin durant el debat, nivell de participació dels diferents grups, qualitat i quantitat d’arguments, tasca del moderador, manipulació, igualtat d’oportunitats, etc.

Espais / materials / recursos

• Una aula amb taules i cadires que es puguin agrupar de diferents maneres; per la primera i darrera fase, en grups reduïts. Per la fase de debat, convé que es puguin disposar totes encarades, formant una taulada llarga o un cercle tancat).
• Paper per a fer els cartells identificadors dels diferents participants
• Documentació (recull de notícies de premsa, articles de revistes, documents impresos d’internet, etc.)

Alternatives

• Els grups participants poden variar en funció del nombre d’alumnes que participin en l’activitat. Per exemple, es pot prescindir, si cal, dels grups d’observadors. També es pot fer que el nombre d’integrants de cada grup sigui més nombrós o més reduït.
• La recerca d’informació es pot fer en una sessió prèvia (d’una hora com a mínim) per part de l’alumnat, a partir de revistes i diaris facilitats pel professorat i d’algunes adreces d’internet.

Fases del joc

I. Presentació (20’): Explicació del joc i repartiment de personatges.
II. Documentació (30’): Amb la documentació de què es disposa (fotocòpies d’articles de diaris, revistes, internet, etc.), cada grup prepara la seva intervenció. Els grups A, B, C i D preparen els arguments per a defensar la seva posició (a favor o en contra). El moderador (E) es documenta sobre el tema i prepara alguna proposta per a traure-la, si convé, en algun moment crític de la reunió. Els grups F, G i H també buscaran documentació i faran un llistat d’arguments a favor i un altre en contra.
III. Debat (30’): Tots els grups, excepte el G i l’H seuen al voltant d’una taula per discutir sobre el tema. El representant de l’Ajuntament (E) modera la reunió, dóna els torns de paraula i intenta que no s’encalli, introduint els elements que cregui convenients per a poder avançar. Els secretaris de la reunió prenen nota de les diferents intervencions (aspectes més importants, sense fer una transcripció literal). Els observadors se situen fora de la taula i prenen nota seguint les indicacions. S’acaba el debat quan el moderador creu que ja s’han exposat tots els posicionaments i s’intenta arribar a un acord (consensuat o no).
IV Conclusions (20’): Cada grup (A, B, C i D) entregarà per escrit els arguments que ha utilitzat durant el debat per defensar la seva opció i hi afegirà una crítica raonada de la solució fi nal adoptada. El moderador (E) fa un balanç qualitatiu per escrit del desenvolupament de la reunió: grau d’intervenció dels diferents grups, fonamentació de les argumentacions exposades per cada grup, respecte per les intervencions dels altres, idoneïtat de la solució final. Els secretaris entreguen una transcripció de la reunió (per separat o bé per parelles). Els observadors de contingut (G) entreguen una llista amb els arguments a favor i en contra recollits durant el debat i proposen una solució raonada al conflicte. Els observadors de forma elaboren les dades que han recollit durant la reunió (% participació) i fan una crítica al funcionament del debat: tasca del moderador, qualitat de les intervencions,etc. Exposició per part dels observadors a tot el grup de les dades recollides i de les conclusions elaborades als punts 8 i 9.

Regulació del joc (conducció i dinamització)

• És important disposar de diferents dossiers sobre el tema de manera que els grups es puguin documentar de forma àgil.
• Ajustar-se al temps assignat a cada fase del joc.
• La formació dels grups i l'assignació de papers correspon ferla al professorat.
• Ambientació: fer uns cartells identificadors de sobretaula amb el nom de cada participant al debat i el col·lectiu que representa.
• Col·locar els participants al voltant de la taula de manera que es puguin establir complicitats o rivalitats entre els diferents grups.
• Posada en escena: per donar-li una mica més de realitat es pot fer que el representant de l’Ajuntament arribi una mica tard a la reunió. Abans d’iniciar la reunió, es presenten els diferents participants. Els alumnes no es dirigeixen entre ells com a companys, sinó com al personatge que representen, tractant-se, si cal, de vostè, o dirigint-se als personatges no pel nom, sinó pel càrrec que representen.
• El professorat en principi, es mantindrà al marge del debat, però, si convé, pot donar indicacions al moderador perquè la sessió sigui el més dinàmica possible.

FONT: Equip ICE de Tecnologia ESO (UdL). Aprendre a través dels jocs de simulació.

MATERIAL ANNEX: Fitxa de l'alumnat

http://www.euroaventura.net/medieval/

El joc Iter-itineris: una euroaventura medieval es localitza en una web de caràcter educatiu elaborada per la fundació La Caixa, amb la denominació d’Educalia (www.educalia.educared.net ). Aquest portal disposa de diferents àmbits i temes de treball per a l’alumnat, tant d’educació primària com de secundària.

El joc que ens ocupa se situa dins de les propostes d’activitats per a educació secundària, i també hi trobem enllaços a fòrums i xats diversos, informació sobre temes d’actualitat d’interès per als joves, així com una gran diversitat de recursos per treballar dins i fora de l’aula. Iter-itineris, concretament, es localitza en l’àmbit temàtic anomenat Euroaventura (www.euroaventura.net/index_f.html ), junt a d’altres aspectes rellevants per treballar amb els alumnes de secundària, com “Ciutadania o Sida, saber ajuda”.

Euroaventura consisteix en un bloc de continguts referit al marc europeu, amb l’objectiu d’apropar a l’alumnat al marc geogràfic i polític que va determinar el nostre futur més pròxim. Aquí es proporciona una gran quantitat d’informació sobre aspectes geogràfics, històrics, sociològics, culturals i econòmics, mitjançant l’aportació de documents, quadres, gràfics i mapes, entre altres, que es completen amb una gran quantitat d’enllaços a altres webs, per tal d’actualitzar les dades proporcionades i cercar-ne d’altres de noves si fos necessari. Es possibilita també la participació dels alumnes en concursos i premis, relacionats amb els continguts i activitats del portal.

En aquest àmbit es disposa de diversos quadres desplegables on s’organitzen i estructuren totes les dades i informes aportats, així com les diferents activitats i jocs proposats. En aquest sentit, l’àmbit s’estructura en eurodebats, euroenigmes, euronotícies, eurodocuments, euroenllaços i eurojoc; tot això estructurat, en funció dels objectius del programa, a través del mapa de la web i de les diferents àrees curriculars. És en l’eurojoc on trobem Iter-itineris, com una activitat que, plantejada des d’una perspectiva lúdica, proposa una gran quantitat de continguts per tal d’apropar-nos al coneixement d’Europa, des d’una perspectiva interdisciplinar.

Iter-itineris és un joc basat en una aventura gràfica on-line que es contextualitza a l’Europa medieval. Els protagonistes són els membres de la família Zwing, ubicada a Bruges l’any 1349. Per motius comercials inicien un viatge a Venècia que finalment acabarà a Santiago de Compostela, passant per diverses ciutats. El joc consta de sis capítols- Per tancar cada capítol és necessari realitzar una àmplia prova final autoevaluable, on es posen en joc els continguts aportats en les diferents pantalles anteriors. En realitzar aquesta prova, s’obté una puntuació que s’inclou en un rànquing general. El sisé capítol té un caràcter més lúdic.

Els continguts treballats són de gran diversitat: històric, geogràfic, econòmic, social, religiós, artístic, literari. Metodològicament, el joc fa una proposta de caràcter obert i participatiu. És molt important que estructurin bé la informació i seleccionin la més adequada a cada activitat. La presència del professor és fonamental, ja que sovint els alumnes han de ser orientats sobre el camí de la recerca a realitzar i el sentit d’algunes de les qüestions. La proposta és una aportació educativa que ha de ser organitzada i estructurada pel docent.

Una activitat que exemplifica perfectament com parlant i escoltant podem construir el coneixement.



Descripció del Projecte:

Aquesta activitat va adreçada a l'alumnat de secundària. Se simula la tasca feta pels diputats i les diputades a les comissions i al plenari. L’alumnat assisteix a les dependències del Parlament de Catalunya i actua seguint els mateixos procediments que els diputants.

Es parteix de la simulació d'un "Projecte de llei", al qual es presenten esmenes que es discuteixen en comissió, i s'elabora el dictamen que després es discutirà i votarà en el ple. A les comissions hi assisteixen 8 alumnes per centre, mentre que al plenari la xifra augmenta fins a 30.

L'objectiu d'aquesta simulació, com en el cas del Parlament escolar que es realitza per als Centres de Primària, és que els alumnes coneguin la tasca dels diputats i les diputades –a partir de la pròpia experiència–, i el significat i els valors del treball parlamentari. A més, practiquen amb entorns de treball com el moodle. Els alumnes dels vint centres que hi participen es constitueixen en cinc "grups parlamentaris", els quals elaboren esmenes al projecte de llei. Cada "grup parlamentari" té un portaveu.

Finalment, els alumnes es reuneixen en una "sessió plenària" , amb la participació del President del Parlament i de representants dels grups polítics de la Cambra.

- Els centres interessats a participar a la simulació "El Parlament estudiantil: Fem una llei" han de trametre la sol•licitud als Serveis Educatius del Parlament a partir del 25 de juny de cada any.
- Els centres que durant el curs facin el crèdit variable Democràcia activa (veure web del parlament: Serveis Educatius, Activitats de Secundària) tenen preferència en el moment de participar en la simulació.
- Als centres seleccionats, se'ls comunica que ho han estat, a l'inici del curs escolar.
- Els centres triats participen en la reunió de les comissions que es fa al mes d'abril. Així els representants dels centres hauran d'anar al Parlament per tal de fer aquestes reunions.
- Els centres triats van, durant el mes d'abril o maig, al Parlament a fixar la seva posició sobre la llei que han elaborat. Els Serveis Educatius del Parlament col•laboren en tot moment amb els Centres participants per tal de facilitar-los la realització de la simulació.

Podeu veure exemples de Lleis tramitades en aquest projecte a la web del Parlament i en el Diari de Sessions de la mateixa institució:

- Curs 2005 – 2006: Llei sobre l’assetjament escolar i la discriminació per raó de sexe o de procedència.
- Curs 2006 – 2007: llei "sobre la potenciació i creació de mecanismes per al tractament i la prevenció de trastorns en l'alimentació"
- Curs 2007 – 2008: Llei sobre l’oci i el temps de lleure de la joventut.
- Curs 2008 – 2009: Llei sobre la gestió de l’aigua.
- Curs 2009 - 2010: llei sobre el canvi climàtic.

Enllaç: http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE05/IE0502#projecte

Activitat: Simulació dels mecanismes d'elaboració d'una llei a l'aula.