Mòdul 3 - Pràctica 6

Objectiu Analitzar diferents textos i veure les característiques dels textos explicatius i justificatius. Tasca:

• Llegiu els següents textos, identifiqueu a quin tipus de text pertany, fixeu- vos en les característiques pròpies de cada tipus de text.
• Pot ser que hi hagi un text en què hi trobeu més d’una tipologia, identifiqueu els elements característics de cadascun d’ells.

Text 1
La majoria de metalls, sobretot el ferro, són molt poc duradors en les condicions atmosfèriques en què vivim: de seguida es fan malbé. Per aquest motiu podem veure molts estris vells que han perdut la seva primitiva lluïssor metàl•lica i ens mostren una superfície mat i rugosa.
Aquest fenomen, que s’anomena oxidació i que es dóna tant amb el ferro elaborat per l’home com amb el ferro natural, és degut al fet que aquest metall es combina molt fàcilment i ràpidament amb l’oxigen de l’atmosfera i forma una crosta, mig negre mig groga, que anomenem rovell. Per això el ferro és tan comú a la natura en forma d’òxid o d’hidròxid, mentre que en estat metàl•lic pur és molt rar.
Cavall Fort núm. 1036. Setembre 2005

Text 2
Quan fa molta calor, un ventall ens refresca, ja que amb el seu moviment provoquem que la capa d’aire que ens envolta la cara o el cos es renovi ràpidament. Així, el nostre cos està cedint calor constantment i, per tant, sentim frescor immediatament. Si l’aire que forma aquesta capa no es renova, la temperatura serà molt semblant a la del nostre cos i la calor que desprendrem serà molt inferior i no tindrem la mateixa sensació de frescor. Xavier Bohigas i Janoher Cavall Fort núm. 1023. Març 2005

Text 3
Als països rics neixen poques criatures: als joves els costa trobar feina i retarden l’edat de procrear, moltes dones treballen i no tenen gaires fills per no perdre la feina; els fills comporten despeses (són cars en el món ric). Per tot plegat, la població envelleix ràpidament.
Als països pobres neixen més criatures: hi ha molta població en edat de procrear i no esperen gaire, els fills no costen gaires diners i aviat treballen i esdevenen un ajut econòmic per a la família; les dones tenen cura de l’economia domèstica i dels fills. Per tant la població augmenta. (Producció d’alumne)

Text 4
Les causes de la guerra i de la revolució que han assolat Espanya durant trenta-dos mesos, són de dues categories: de política interior espanyola i de política internacional. Ambdues sèries es complementen mútuament, de tal manera que si en faltés una, l’altra no hauria desencadenat tanta calamitat.
Sense el fet intern espanyol de l’alçament nacional de juliol de 1936, l’acció de les potències totalitàries, que ja havien convertit el conflicte d’Espanya en un problema internacional, no hauria tingut ocasió de produir-se, ni matèria on clavar les urpes.
Sense l’auxili prèviament concertat d’aquelles potències, la rebel•lió i la guerra civil que la va seguir no s’haurien produït. És lògic començar per la situació política d’Espanya en aquest ràpid examen, que no pretén atacar a ningú ni defensar res, només proporcionar elements de judici al públic estranger, aclaparat per la propaganda.” Manuel Azaña: Causas de la guerra civil de España, (1939).

Text 5
Després d’estudiar la situació crec que l’abocador no pot ubicar-se a l’indret de Font Ollera per les següents raons:

• Per la seva vàlua paisatgística. És un terreny sense vehicles, ni fàbriques, ni urbanitzacions, amb molts arbres que fan que sigui una zona ombrívola i bonica on la gent va per passejar; per tant, posar-hi un abocador és un contrasentit.
• Per la tipologia dels terrenys (permeables) i la presència d’una riera. Ambdós elements poden fer que els contaminants arribin fàcilment al Llobregat.
• Per la seva situació. Està a molt poca distància de Berga i els vents portarien la pudor i els fums a la vila.
• Per la vàlua des d’una perspectiva històrica. També és a prop de l’ església romànica de Sant Quirze de Pedret restaurada no fa gaire temps. (Text d’alumne)
  
  Text 6
  Astrònoma, matemàtica i filòsofa. Hipàtia era filla del matemàtic i filòsof Teó, encarregat de la biblioteca d'Alexandria, que li procurà una educació molt acurada. Es destacà en els camps de l'astronomia, la matemàtica i la filosofia: abraçà el neoplatonisme, corrent filosòfic fundat per Plotí (s. III), que havia trobat la inspiració en l'obra de Plató. No ens n'ha arribat cap obra, per bé que en tenim referències copioses. Dissenyà un astrolabi per a observar la posició dels astres; i un hidròmetre, per a mesurar la magnitud dels líquids.\\ http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3639357