Mòdul 3 - Pràctica 3

Objectius

• Veure quin paper ocupa la descripció (observació, comparació,…)a nivell lingüístic a les classes de cadascun dels/de les assistents.
• Comprovar que hi ha diferents descripcions: d’organismes, de fets històrics, de processos…

En grups

• Penseu en quines activitats d’aula es demana a l’alumnat que facin descripcions.
• Quins objectes, fenòmens o processos han de descriure?
• Per què han de descriure?
• Feu una llista d’aquestes activitats i comenteu-la amb els companys
  
  

.

Objectius

• Avaluar textos descriptius de l’ alumnat utilitzant una graella d’avaluació prèviament consensuada.
• Valorar la utilitat de l’elaboració o discussió de la graella amb l’alumnat.

Per grups

• a) Comenteu la graella d’avaluació. Què afegiríeu o trauríeu ?
• b) Consensueu la graella amb la resta de grups.
• c) Apliqueu els criteris al text dels i de les alumnes.

Observació al microscopi 1

Hem extret un fragment de pètal de rosa amb unes pinces i l’hem posat a un portaobjectes, juntament amb una gota d’aigua destil•lada que apliquem amb un comptagotes. Cobrim la preparació amb un cobreobjectes, de forma que no quedi aire dins. Amb l’objectiu més gran del microscopi es poden veure les cèl•lules vegetals que estan banyades per un pigment de color vermell situat a dins d’uns vacúols cel•lulars. Fem el mateix procés però aquesta vegada el tros d’epidermis el posarem en contacte amb aigua barrejada amb sal. Aquest cop el que observem, si hem realitzat correctament la preparació, és que les cèl•lules vegetals s’han comprimit, han reduït la seva mida.

Observació al microscopi 2

A la preparació de la rosa amb l’aigua destil•lada, la planta es veu tota amb diferents tonalitats de vermell; en canvi, a la preparació de la rosa amb aigua amb sal al microscopi s’observa que la planta només té uns trossos de color vermell.

Fotografia

El primer que vaig fer, un cop vaig tenir la imatge passada a l’ordinador, va ser obrir-la amb l’ Adobe Photoshop CS3. Un cop oberta la imatge, vaig equilibrar el nivells i les corbes per tal que les llums i les ombres quedessin igualades, sense que l’una sobrepassés l’altra . També vaig millorar la claredat , per tal que la foto tingués més relleu i els contorns fossin més definits.

Quan vaig acabar amb tot això, vaig agafar la vareta màgica, per a poder seleccionar tot el paisatge excepte la barca, però com que no em quedava massa definit, vaig haver d’obrir la màscara ràpida, i amb el borrador poder-lo seleccionar més detalladament.

Un cop seleccionat tot (em va portar bona feina ) vaig canviar el color a blanc a tot, excepte la barca un altre cop, a la qual li vaig intensificar els colors a fi que ressaltés encara més.

Finalment vaig dissenyar un marc simple per a la imatge

http://blocs.xtec.cat/bibliotecadelamardelafrau/2009/06/

Població de l`Àfrica

A l’Àfrica, la població es concentra majoritàriament a les costes: al nord prop de la Mediterrània (Marroc, Algèria, Tunísia, etc.); a l’oest al Golf de Guinea (Nigèria, Ghana, Costa d’Ivori, etc.); al sud a la República de Sud-Àfrica. A l’interior a la zona dels grans llacs (Zaire, Uganda, Kenya, Malawi, etc.) i seguint el curs dels grans rius africans: Nil, Níger i Congo. Els grans espais buits, on no hi ha gaire població, es troben on falta l’aigua (els grans deserts del Sàhara, Kalahari, etc.,) a les zones muntanyoses i on hi ha selves (zona equatorial).

Donatello

David de Donatello és una obra escultòrica datada al segle XV, cap al 1440, que actualment es troba a un Museu de Florència. És una figura masculina d’un adolescent amb formes encara infantils, el material és el bronze i està feta amb la tècnica de la cera perduda. És una figura exempta, a escala humana i pot ser observada des de diferents punts de vista. L’artista ha captat el moment en el qual David ja ha guanyat Goliat i reposa amb indolència i arrogància.

Ciutats romanes

Els romans, abans de construir una ciutat, estudiaven el terreny per aprofitar-lo bé. El primer que feien era delimitar el perímetre, generalment rectangular, senyalaven les portes i unien les contràries amb els carrers principals. El cardo era el carrer que anava del nord al sud i el decumanus d’est a oest. Allà on es creuaven era el centre de la ciutat, on posaven el Forum. Després feien els carrers secundaris paral•lels als principals, per tant la ciutat tenia forma de quadrícula. Les muralles protegien la ciutat. Les ciutats importants tenien edificis públics: temples, termes, teatre, circ, amfiteatre, etc. I edificis privats en forma de blocs (insulae) o de cases unifamiliars (domus). Els aqüeductes transportaven l’aigua des de les muntanyes.