ELS NIVELLS DE LECTURA: LITERAL, INFERENCIAL, AVALUATIVA I CREATIVA
Objectiu
Identificar diferents nivells de lectura i analitzar la tipologia de les preguntes que es poden fer, tot valorant el nivell de lectura que impliquen.
Especialistes en el procés lector assenyalen l’existència de diferents nivells de lectura. Alguns en proposen tres: lectura literal, lectura inferencial i lectura profunda, i també hi ha qui dins aquest darrer distingeix la lectura avaluativa i la creativa. Aquests diferents nivells es poden resumir en:
Lectura literal. Què diu el text? Les respostes es troben en el text.
Lectura inferencial. Quines coses no diu el text però em cal saber per entendre’l? Quines coses no diu el text però es poden deduir o inferir? Cal establir relacions i deduccions a partir del text.
Lectura avaluativa. Quines són les idees importants? Quines idees no sabia? Què opino sobre el que diu el text? Valora i avalua les aportacions que fa el text.
Lectura creativa. Per a què em serveix aquest text? Aquestes idees poden ser útils per interpretar altres fenòmens? La lectura fa que es plantegin nous dubtes o noves idees, fa anar més enllà.
Activitat 1: Identificació dels nivells de lectura
En grups de quatre, classifiqueu les següents preguntes sobre el text “Jabones y detergentes" segons el nivell de lectura que impliquen: lineal, inferencial, avaluativa o creativa. El text i les preguntes les podeu trobar en un article de N. Sanmartí, A. Sardà i C. Márquez a la Revista electrónica de enseñanza de las ciencias, Vol. 5, núm, 2, de l'any 2006.
TEXT:
JABONES Y DETERGENTES |
---|
Una utilidad muy importante del agua es la de limpiar. Pero, ¿cómo se
explica que podamos utilizar el agua para limpiar, si la mayor parte de las
sustancias que ensucian son grasientas? Ello es posible porque existen unas
sustancias que permiten que el agua y la grasa se mezclen: los jabones y los
detergentes. Estos productos de limpieza están formados por largas moléculas
con dos extremos muy distintos: uno se une a las moléculas de agua y el otro
se une a la grasa.
Debido a que las partículas que forman los productos de limpieza son de
esta forma, los jabones y los detergentes actúan de puente entre las moléculas
de agua y las de grasa y permiten que la mancha de suciedad se separe de los
tejidos, de la piel o del objeto que se quieren lavar y quede suspendida en el
agua.
Imagina un tejido de algodón con manchas de grasa. Los
extremos de las partículas de jabón que atraen a las grasas penetran dentro
de la mancha de suciedad, mientras que los otros extremos, que son solubles,
se quedan en contacto con el agua que está fuera de la mancha. Es así como
las partículas de jabón envuelven las manchas y éstas se desprenden de los
tejidos y quedan suspendidas en el agua.
Los jabones, que hace más de 2000 años que se fabrican, son productos
que se obtienen con la reacción de una grasa animal o vegetal con un álcali.
(Se denominan álcalis o bases las sustancias que tienen un sabor amargo,
cambian el color de las sustancias denominadas indicadores, reaccionan con
los ácidos para obtener sales). Hasta hace relativamente poco tiempo, algunas
personas guardaban todavía las grasas y los aceites sobrantes para hacer
jabón. El procedimiento que se seguía era, resumidamente, el siguiente: Se
vierten las grasas en un recipiente resistente al fuego. Se mezclan con una
solución formada por sosa y agua, y se calienta la mezcla sin dejar que hierva.
Debe removerse a menudo. De vez en cuando, se saca un poco de pasta y se
vierte en un vasito con agua tibia: si se disuelve totalmente y no se observan
gotitas de aceite, el proceso ya habrá terminado. Se deja reposar la mezcla, y
se forman dos capas; la superficial es el jabón. Si se quieren hacer pastillas de
jabón, se filtra la pasta y se prensa para eliminar la mayor cantidad de agua
posible. Este jabón es muy irritante y no conviene utilizarlo para higiene
personal.
Los detergentes que se utilizan mayoritariamente en la actualidad se
inventaron hacia la década de 1950. La mayoría son productos derivados del
petróleo, razón por la cual se denominaron detergentes sintéticos. Los
detergentes son más económicos que los jabones y hacen más espuma,
incluso con aguas duras, y por ello se han utilizado mucho desde su aparición.
Se cree que si un jabón o un detergente hace más espuma que otro es que
limpia mejor. Esto es cierto, pero los fabricantes añaden agentes productores
de espuma para favorecer su venta.
Los primeros detergentes no eran biodegradables, es decir, los microbios
que intervienen en la autodepuración del agua no podían eliminarlos. Esto
conllevó un problema medioambiental grave: los ríos y los lagos sufrieron la
presencia de grandes cantidades de espumas. Actualmente, la ley exige que
todos los detergentes sean biodegradables.
PREGUNTES:
1. Describe cómo son las moléculas de los jabones y detergentes.
2. ¿Cuántos años hace que fabricamos jabones?
3. ¿Qué son los jabones?
4. ¿Qué propiedad tiene la grasa, en agua, que hace que los jabones y detergentes se tengan que unir a ella para limpiar la ropa?
5. ¿Qué son las aguas duras?
6. ¿Cuál es la idea más importante del texto?
7. Valora si crees que es mejor utilizar jabones o detergentes para lavar la ropa.
8. Argumenta cómo convencerías a tu familia de que no hace falta que los limpiadores hagan mucha espuma para lavar.
9. Olga está enfadada porque a Javier se le ha olvidado comprar el detergente y hay que lavar los platos. Javier le dice que los meta en agua muy caliente y los lave, que la grasa con el agua caliente ya se quita. Escribe como les justificarías que, de hecho, los dos tienen parte de razón.
FONT: http://reec.uvigo.es/volumenes/volumen5/ART5_Vol5_N2.pdf
Activitat 2: Aplicació de preguntes de diferents nivells de lectura
TEXT:
L'OBESITAT INFANTIL, UNA NOVA EPIDÈMIA |
---|
Parlem d’obesitat quan el contingut de teixit adipós o greix en el nostre cos és excessiu. Aquesta situació, és ben sabut, té uns efectes negatius sobre la nostra salut. Ara bé, si l’obesitat es presenta ja des de la infantesa, les conseqüències poden ser més greus.
Les causes de l’obesitat són diverses, des de factors genètics que heretem dels nostres pares, a factors de l’entorn que podem canviar amb més facilitat: la dieta que fem i l’energia que gastem.
L’evolució de l’home s’ha produït en una situació d’escassetat d’aliments i molta activitat física, on els dipòsits de greix eren un avantatge. La situació actual en la societat occidental és ben diferent: la nostra dieta té un excés de calories, un excés de greixos i cada vegada la nostra vida és més sedentària.
S’ha observat que entre els infants i adolescents ha disminuït de manera clara l’activitat física: hi ha estudis que indiquen que només un de cada 4 nens fa esport de manera regular. Els hàbits associats a l’ús de la televisió, internet i els videojocs han contribuït a aquest canvi. Hi ha una correlació clara entre les hores de mirar la televisió i el sobrepès, especialment en nens i adolescents.
Eureka novembre 2006 http://www.portaleureka.com/content/view/245/156/lang,ca/
Proposeu dues preguntes literals, dues d’inferencials, una d’avaluativa i una de creativa:
1.
2.
3.
4.
5.
6.