Abans de començar a treballar el significat d'aquest terme, farem un primer exercici per fer-vos conscients de quins són els vostres coneixements bàsics sobre el que anem a tractar:

• Agafa un full i divideix-lo en dues parts amb una línea vertical. En forma de pluja d'idees i en 15 minuts, desenvolupa per una banda el que entens per comunicació audiovisual i per l'altra, el que penses que s'ha de saber per ser competent en comunicació audiovisual.

• A continuació, i en grups de 4 aproximadament, contrasta el teu treball amb el de la resta del grup i intenteu fer un document únic. Podeu fer-ho en forma de mapa mental, intentant buscar denominadors comuns, on es defineixin aquests dos termes.

• Contrasta el teu punt de partida (pluja d'idees inicial) amb el treball que has realitzat col·lectivament.

Per començar a desenvolupar el concepte de comunicació i competència comunicativa audiovisual en el nostre currículum, cal fer una mica d'història.

Què és la comunicació audiovisual? Podríem dir que seria una branca del robust arbre de la comunicació, com diria en Víctor Amela(1). En quin moment va aparèixer? A quina alçada està la branca d'aquest arbre?

Comunicació no és sinònim de comunicació audiovisual.

L'home Neandertal no era capaç de fer símbols però en canvi es podia comunicar. Segons alguns comunicòlegs, quan es va formar la vida fou perquè els bacteris es van comunicar amb el seu entorn. La mateixa reproducció sexual és una acte comunicatiu. El Cromanyó s'identificava amb símbols, usava plomes, es guarnia, pintava dibuixos a les roques… La seva ment veia més enllà del que veia l'ull.

On el Neandertal veia un animal, el Cromanyó veia un atribut (valor, ferocitat…) Aquesta capacitat simbòlica el va fer sobreviure davant el fred glacial de fa trenta mil anys. La capacitat simbòlica els permetia comunicar-se entre ells.

És doncs a partir d'aquí quan es comença a desenvolupar la comunicació audiovisual. De mica en mica, i gràcies a l'evolució de la tecnologia, han anat apareixent els diferents mitjans facilitadors de comunicació audiovisual i que impregnen la vida dels nostres temps: ràdio, cinema, TV, internet…. Podríem dir doncs que la comunicació audiovisual és tot aquell intercanvi de missatges entre persones a través d'un sistema tecnològic sonor i/o visual. Actualment però, saber comunicar ja implica entendre i expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees amb diferents llenguatges i diferents tecnologies de la informació.

Què vol dir ser competent? Segons Jaume Serramona, sempre s’ha entès una persona “competent” com aquella capaç de resoldre els problemes propis del seu àmbit d’actuació. Aquest mateix concepte implica la idea que la competència suposa un domini complet de l’activitat en qüestió, per tant s’inclouen habilitats al costat d’actituds i d’elements cognitius.

Les competències no són només habilitats, però aquestes hi són sempre presents.

Aquest concepte apareix en el món laboral per primer cop a la decada dels 70. La transferència d'aquest terme al sistema educatiu s'ha fet d'una forma lenta i passant primer per la formació professional. Com va dir Waho Hutmacher, President de la FREREF (Foundation des Régions Euroénse pour la Recherche en Éducation et en Formation: "…l'augment del nivell d'exigències a la nostra societat, l'increment del nivell general de formació, la crisi persistent de continguts, la tendència a orientar les polítiques educatives cada cop més cap a la vida després i fora de l'escola, els canvis en els mètodes avaluatius, els criteris de pilotatge que afavoreixen els resultats del procés educatiu i el canvi del paradigma que implica un canvi de perspectiva en l'educació, han fet que nombrosos països europeus s'hagin plantejat el concepte de competéncia en els sistemes educatius".

A partir d'aquí, la comunitat europea es va proposar iniciar un procés per trobar les competències clau en l'educació.

Després de nombrosos estudis i trobades europees i estatals, s'acorden com a claus, vuit competències.

En quart lloc es va definir la competència digital que implica l'ús confiat i crític dels mitjans electrònics per al treball, l'oci i la comunicació. Aquestes competències estan relacionades amb el pensament lògic i crític, amb les destreses per a la utilització de la informació a un alt nivell i amb el desenvolupament eficaç de les destreses comunicatives.

És evident doncs que per al desenvolupament eficaç d'aquestes destreses comunicatives, cal en l'individu una imprescindible Competència en comunicació audiovisual, que s’entén com la capacitat d’un individu per interpretar i analitzar, des de la reflexió crítica, les imatges i els missatges audiovisuals i per expressar-se amb una mínima correcció en l’àmbit comunicatiu. Aquesta competència està relacionada amb el coneixement dels mitjans de comunicació i amb l’ús bàsic de les tecnologies multimèdia necessàries per produir-la.

Un grup d'experts en comunicació audiovisual de tot l’Estat i de l'àmbit iberoamericà, l'any 2005, definí per primer cop el concepte de ompetència en comunicació audiovisual.

http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q25ferres2.pdf

Es parla de comunicació audiovisual per referir-se a totes aquelles produccions que s’expressen mitjançant la imatge i/o el so en qualsevol tipus de suport i de mitjà, des dels ja més tradicionals (fotografia, cinema, radio, televisió, vídeo) fins els més recents (videojocs, multimèdia, Internet…).

El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha fet una aportació pionera per definir amb rigor disciplinar els marcs referencials que delimiten el concepte de persona competent en comunicació audiovisual (CAC):

“Al llarg del segle XX les formes de comunicació audiovisual anaren guanyant terreny, no només pel que fa al lleure, sinó també com a vehicle de cultura, per sobre de les estrictament verbals, fins arribar a convertir-se ja en el marc de la societat de la informació, en hegemòniques. En contrapartida, en el món acadèmic la comunicació audiovisual era primer negligida i oblidada, en benefici de la cultura verbal imperant i, finalment, amb l’adveniment de les noves tecnologies, el concepte de comunicació audiovisual quedava diluït (i, en conseqüència, també marginat i oblidat) deglutit en el concepte confús de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Sembla deduir-se que l’alfabetització audiovisual queda resolta en l’actualitat per l’alfabetització digital. Actualment, una persona no es pot considerar alfabetitzada ni verbalment ni audiovisual sense una certa alfabetització digital, però la sola alfabetització digital no confereix cap mena de competència ni en la comunicació verbal ni en l’audiovisual”.

El grup d’experts, en el seu treball, defineix que perquè una persona pugui ser considerada competent en comunicació audiovisual ha de ser capaç de convertir l’emoció en reflexió i la reflexió en emoció. Ha de ser capaç, alhora, d’interpretar adequadament missatges audiovisuals i d’expressar-se amb una mínima correcció en aquest àmbit comunicatiu.

Com pots veure la Competència Digital no és sinònim de la Competència Comunicativa Audiovisual.

• Treballarem per parelles el concepte. Busca una parella que no sigui del teu Cicle, amb la qui normalment no treballis al centre.

Marqueu amb una creu després de cada acció la competència que treballa.

A continuació comenteu els resultats i discutiu si teniu diferències.

(1) Amela, V. Comunicació i informació audiovisual 1. Materials docents. Barcelona: Editorial UOC, 2005