Usos - Presentacions - Usos - Els spi com a suport per a les presentacions

En l’acció docent i des del punt de vista dialògic, el terme presentació engloba accions com la presentació pròpiament dita, l’explicació, l’exposició o la conclusió. S’entén que aquestes accions:

• Les poden dur a terme tant el professorat com l’alumnat. El professorat presenta, explica, exposa i extreu conclusions sobre els continguts que conformen el currículum. L’alumnat presenta, explica, exposa i extreu conclusions sobre allò que ha treballat a l’aula, ha cercat o ha elaborat.

• Serveixen per presentar recursos d’origen divers: elaboració pròpia, d’un treball individual o col·lectiu, d’una cerca a Internet, de llibres de text digitals; fins i tot, els resultats d’un debat o discussió col·lectiva o de la realització d’unes activitats (correcció)… afavorint així la representació compartida del coneixement mitjançant fluxos informatius, els models didàctics emprats i l'organització general de l'aprenentatge.

Llegiu aquests criteris per avaluar presentacions fetes per als spi.

S’ha explicat anteriorment que els sistemes de projecció interactiva han donat una nova dimensió a les presentacions en el seu concepte més ampli. Si, a més, es tenen en compte els estils discursius que el professorat empra en la seva pràctica diària, el material base de la presentació esdevindrà un objecte d’aprenentatge funcional, que respon a uns objectius i té en compte la complexitat dels continguts. Els materials didàctics o curriculars que el professorat utilitza sobre un sistema de projecció interactiva per presentar els continguts d’aprenentatge tenen diferents orígens: poden estar elaborats per terceres persones, dissenyats personalment o en equip.

Per exemple, si hom es fixa només en l'aspecte tècnic del material que es fa servir per fer presentacions, es pot comprovar que la persona que l'ha elaborat ha pensat més en ella que no pas en l'audiència. Qui fa la presentació fa un ús del programari (generalment el PowerPoint o l’Impress) més com uns apunts personals, per tenir un suport al seu propi discurs, que no pas com un element seqüenciat que complementi els seus arguments.

Expositiu. El professorat fa una exposició d'un tema amb l'ajut dels recursos multimèdia i de la PDI. L'alumnat té a l'abast els mateixos recursos del docent, poden seguir en primer pla la informació, poden afegir, ressaltar, resumir i deixar les modificacions i aportacions a nivell individual.

Modelatge. És bàsicament una presentació mostrant com fer alguna cosa o utilitzant les eines d'un programa. La interactivitat fa que sigui molt atractiu i eficient. Degut a que es pot executar l'aplicació des de l'espai de projecció, usant tant el dit com el ratolí, és fàcil demostrar les característiques importants del programari. La possibilitat de fer anotacions a sobre fa que sigui possible assenyalar les característiques importants del programa.

Font d'informació a classe. Amb l'ajuda dels cercadors i els SPI en qualsevol moment es poden ampliar les informacions o indagar sobre nous aspectes que sorgeixin espontàniament en la classe. Professorat i alumnat fan la cerca d'informació a l'hora, seleccionant la més adequada entre tots.

Presentació de treballs per part de l'alumnat. Amb els SPI a classe, els alumnes presenten els seus treballs en forma d'esquemes, presentacions o presentacions multimèdia. Pot ser de manera individual o en grup. És molt motivador per a la resta de la classe, facilita la participació dels qui vulguin corregir o afegir-hi coses. Es fomenta l'expressió oral i l'argumentació.

Consultes en línia. Projectant els diaris digitals, mapes del temps, itineraris, llocs,… A més, de manera individual, cada alumne o grup pot consultar al seu ritme i segons el seu interès. Establint un debat o posada en comú posterior.