Pràctica 1: Els sistemes de projecció interactiva

Els sistemes de projecció interactiva són sistemes tecnològics que consisteixen en un ordinador multimèdia, generalment connectat a Internet, i un videoprojector que projecta sobre una pantalla o paret allò que veiem en l'ordinador. Permeten projectar continguts digitals en gran format, idoni per a la visualització en grup i es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador com el ratolí i el teclat, promovent així la participació dels alumnes.

La pissarra digital interactiva

Els propers 4 minuts els dedicareu a veure aquest vídeo sobre la utilització de les pissarres digitals.



Edu3.cat



Les pissarres digitals interactives són bàsicament un dispositiu de presentació que interactua amb un ordinador. Les imatges de l'ordinador es mostren a la pantalla a través d'un videoprojector. Aquestes es poden manipular i controlar mitjançant un llapis o marcador, o directament amb el dit. Els elements que interaccionen entre si són:

  • Un ordinador
  • Un videoprojector
  • Una pantalla o superfície de protecció sobre la qual s'interacciona.
  • El programari adequat

Segons la seva tecnologia, “La British Educational Communications and Technology Agency (BECTA)” les classifica en els tres tipus següents: pissarres tàctils, pissarres electromagnètiques i pissarres amb tecnologia d'infrarojos / ultrasons.

Pissarres tàctils

La superfície de projecció té dues membranes. Una d'elles, l'exterior, és sensible al tacte, i permet detectar la pressió que s'exerceix sobre ella amb qualsevol objecte: retolador estàndard, dit, … Aquesta pressió permet posar en contacte les dues membranes permetent localitzar el punt assenyalat. Alguns exemples són Smart Board i TeamBoard

Pissarres electromagnètiques

També inclou una superfície de projecció que conté una malla que detecta la senyal del punter o llapis en tota la superfície de la pissarra mitjançant una tecnologia electromagnètica. Aquesta malla envia a l'ordinador la senyal infraroja del punter i localitza el punt assenyalat. Per a això necessita un llapis o apuntador electrònic. Com per exemple Promethean o Interwrite

Pissarres portables amb tecnologia d'infrarojos / ultrasons

Aquest tipus de pissarra es compon d'un dispositiu que es fixa a qualsevol superfície vertical i llisa mitjançant ventoses, imants o tires adhesives. Amb ella es fan servir llapis electrònics específics o retoladors estàndard en carcassa especial. Per transmetre la seva posició envien una espurna de llum infraroja que és detectat pel dispositiu i traduït, el punt assenyalat, a coordenades cartesianes, utilitzades per ubicar el ratolí. Això és seguit d'una ràfega d'ultrasons que permet el sincronisme entre les dues senyals. Com eBeam i Mimio

Projectors interactius

Aquests projectors porten la interactivitat incorporada mitjançant tecnologia de raigs infrarojos i només amb el seu llapis electrònic converteixen qualsevol superfície (la paret o una pissarra tradicional ) en un espai interactiu de la mateixa manera que les pissarres portables. Alguns també inclouen dispositius de so. Alguns projectors són Epson i Dell

Malgrat que la data de formulació pugui semblar antiga, aquest model és vigent, ja que rebla el que Confuci deia fa uns 2.500 anys: Ho veig i me n’oblido, ho escolto i ho recordo; ho faig i ho comprenc.



La pissarra digital interactiva a l'aula

La incorporació a l’aula d’un SPI ha suposat un benefici tant per al professorat com per a l'alumnat. Així, beneficia els docents en tres aspectes:

  1. Accés a uns sistemes que aporten seguretat en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació per la seva facilitat d’ús.
  2. Augment de la satisfacció i la motivació del professorat ja que a través d'aquesta eina es va introduint, poc a poc i sense entrebancs, en l'ús educatiu de les TIC.
  3. Adaptació ràpida dins del procés d’ensenyament-aprenentatge. Com que és una eina que substitueix la pissarra tradicional, s'adona que a més de realitzar allò que tradicionament feia, té els avantatges de la immediatesa d'accés i ús de nous recursos, de desar sessions inconcluses, de fer més partícip l'alumnat en la dinàmica de l'aula, d'afavorir un aprenentatge multimèdia, etc.

Pel que fa a l'alumnat, s’ha demostrat que aquesta eina:

  1. Promou una major implicació i participació de l'alumnat, i, a més, afavoreix un treball de caràcter més col·laboratiu per a la construcció conjunta del coneixement. La implicació i la participació de l'alumnat es veuen afavorides perquè amb la PDI pot donar sortida, o presentar de manera més fàcil, a allò que ha fet o ha cercat. Per tant, la PDI no és només una eina per al docent, sinó que també és el discent qui se l'apropia.
  2. N'incrementa l'atenció i la motivació. Ja s'ha comentat que amb la PDI s'afavoreix l'aprenentatge multimèdia en què l'element audiovisual té un pes destacat. Els continguts que es treballen a l'aula són més motivadors i les explicacions són més senzilles i entenedores.

Un altre aspecte que s'ha de tenir en compte, a l'hora d'iniciar un procés d'ensenyament i aprenentatge, és que a l'aula digital l’aprenentatge esdevé cada cop més informal i no lineal. És a dir, el fàcil accés a informacions i recursos, que les connexions a la xarxa d'Internet permeten, fa que l'aprenentatge es pugui obtenir en qualsevol moment i situació, i no se situa únicament en les xarxes cerebrals de cadascú, sinó que també cal situar-lo en la construcció col·lectiva de coneixements a través de les organitzacions i les xarxes socials; autors com George Siemens, defineixen aquest concepte com Connectivisme. Aquesta manera d'aprendre s'ha de tenir en compte en el moment de preparar les seqüències d'aprenentatge i, especialment, en el moment de presentar allò que hom vol que els alumnes aprenguin.

Els sistemes de projecció interactiva han donat, per les seves característiques tècniques, una nova dimensió metodològica i didàctica que es veu amplificada per la seva potencialitat tecnològica. Podeu consultar la teoria cognitiva dels aprenentatges multimèdia desenvolupada per Richard E. Mayer.