Pràctica 3: L'aula digital: gestió de l'espai, del temps, dels suports digitals i la metodologia


L'entrada a les aules de dispositius digitals genera els canvis següents:

  • Per aprofitar al màxim les potencialitats dels nous instruments de treball, la metodologia d'ensenyament-aprenentatge, haurà de ser més interactiva, més participativa i més col·laborativa.
  • L'espai físic de les aules també evoluciona. Els SPI (sistemes de projecció interactiva) substitueixen o conviuen amb la pissarra tradicional de guix i esborrador.
  • Les taules de l'alumnat hauran d'encabir un petit ordinador o una tauleta digital, que anirà substituint progressivament o convivint amb llibres i altres materials en suport paper, i la seva disposició a l'aula estarà condicionada per aquest nou format, tenint en compte l'atenció a la diversitat.
  • La posició física del professorat a la classe també canviarà, ja que deixa de ser gairebé l'única font transmissora de saber. Pren més rellevància així el seu paper d'acompanyant i guia del procés d'ensenyament i aprenentatge.


E-maduresa. Capacitat de les organitzacions de fer un ús eficaç i estratègic de la tecnologia per tal de millorar els resultats educatius.

Els nous recursos per si sols no garanteixen l'aprenentatge de l'alumnat, la seva eficàcia depèn de les metodologies didàctiques, de les activitats que es realitzin i del seu interès per aprendre. Cal que el professorat domini el funcionament d'aquests nous recursos i que sàpiga aplicar-los de forma eficient.

Segons el professor Alberto J. Cañas, membre de l'equip de desenvolupament del programa CmapTools per crear mapes conceptuals, l'ús de la tecnologia a les aules no garanteix una millora en l'educació, calen canvis en la manera d'ensenyar i aprendre.

Promesas (in) cumplidas de la tecnología en la educación : Alberto Cañas at TEDxPuraVida ED

Organització de l'aula digital, l'espai i el temps

Per a l'organització d'una aula digital el Dr. Pere Marquès del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, esmenta els aspectes següents:

  • Repartir rols entre l'alumnat: company-tutor, assessor TIC, etc.
  • Alternar el treball individual amb el treball per parelles i en grup.
  • Utilitzar les TIC quan aportin valor afegit.
  • Distribuir el temps de la forma següent:
    • El 20 % destinat a les explicacions del professorat, amb PDI o sense.
    • El 30 % dedicat a les exposicions dels treballs de l'alumnat.
    • El 30 % a treballar, de forma individual o conjunta, amb l'ordinador.
    • El 20 % al treball individual sense ordinador.
  • Elaborar una normativa de centre sobre l'ús dels ordinadors per part de l'alumnat. Alguns exemples de cursos anteriors (cal tenir en compte les característiques de cada centre):
  • Utilitzar l'ordinador com a:
    • Font d'informació (llibre).
    • Eina d'edició (llibreta).
    • Mitjà de comunicació.
    • Instrument per al treball col·laboratiu.

Elements de suport digital per a l'ensenyament i l'aprenentatge

La utilització de les TIC per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) s'han vist potenciades per la facilitat per cercar, tractar i compartir informació, establir xarxes per compartir coneixement, realitzar treballs col·laboratius i en grup, etc. Això ha generat un seguit de conceptes nous que el professorat del S-XXI ha de conèixer i utilitzar.

  • Entorn Virtual d'ensenyament i aprenentatge (EVEA)
  • Recursos digitals
  • Entorn personal d'aprenentatge (Personal Learning Environments, PLE en anglés)
  • Xarxa personal d'aprenentatge
  • Dossier personal d'aprenentatge (e-portafoli)

Entorns Virtuals d'Ensenyament i Aprenentatge (EVEA)

Els Entorns virtuals d'ensenyament-aprenentatge (EVEA) els podem definir com entorns digitals on es troben alumnat i professorat amb una intencionalitat educativa i que permeten compartir continguts, notícies, enllaços, treballs,… proposar i realitzar activitats d'ensenyament-aprenentatge i d'avaluació, participar en debats,…

En un EVEA hi participen diverses persones i per tant està subjecta a unes normes més o menys jeràrquiques. La plataforma Moodle és un exemple de EVEA, en el qual un cop identificats, podrem accedir a través de qualsevol ordinador connectat a Internet.

Tot i que els EVEA van ser pensats per a la formació a distància, esdevenen molt útils, també en la formació presencial, especialment si es disposa de SPI i d'un ordinador per a cada persona.

L'EVEA amb Moodle

el Departament d'Ensenyament a través del Projecte Àgora, ofereix entorns virtuals amb Moodle. Els centres docents tenen la possibilitat de convertir-lo en el seu lloc central d'aprenentatge on podran accedir-hi sempre que ho creguin convenient i amb una interfície homogènia per a totes les assignatures. Tant l'alumnat com el professorat podrà utilitzar l'entorn, disposant de permisos diferents segons el rol assignat per la persona que administra l'entorn. El professorat pot ser creador de cursos, editor, tutor,…mentre que l'alumnat pot accedir amb el rol d'estudiant als cursos en què hi participi.

Un entorn virtual com el Moodle ofereix suport tecnològic en les diferents fases del procés d’ensenyament i aprenentatge:

  • Creació dels cursos per part del professorat.
    • Permet fer una planificació acurada de les activitats formatives.
    • Afavoreix la implementació dels cursos.
    • Permet adaptar els cursos a les característiques del grup classe. Sempre són susceptibles de millora i ampliació.
  • Seguiment dels cursos per part de l'alumnat.
    • Facilita el treball col·laboratiu i cooperatiu.
    • Permet supervisar el desenvolupament de les activitats, modificar-les d'una manera ràpida i senzilla i fer-ne un seguiment acurat.
  • Facilita el procés d'avaluació i autoavaluació.
    • Aportant informació sobre la participació de l'alumnat.
    • Corregint els qüestionaris i oferint ajuts si cal.
    • Permetent la repetició d'exercicis.

El professorat creador dels cursos o amb permís d'edició pot anar incorporant de forma gradual i progressiva recursos i activitats, aprofitant l'experiència que vagi acumulant i adaptant el treball a la realitat de l'alumnat.

El mòdul 2 d'aquest curs es dedica íntegrament a fer una introducció al Moodle.

El servei Marsupial d'Àgora fa possible la integració amb Moodle dels llibres digitals contractats, de manera que se simplifica l'accés i, si el llibre ho permet, es desen els resultats a Moodle.

Recursos digitals

En aquest grup s'inclouen tots aquells continguts digitals als quals podem accedir a través de l'ordinador: portals educatius, bancs de recursos en format digital (vídeos, fotografies, sons, presentacions, etc.), recursos web 2.0, tutorials, simulacions, exercitacions,…

Cada vegada hi ha més recursos a Internet creats pel professorat que els comparteixen amb la resta de docents. A l'hora de triar-ne un o altre recurs digital, convé tenir en compte uns criteris metodològics i considerar el grau d'accessibilitat per a l'alumnat amb algun tipus de discapacitat.

Aquest camp és immens i, per aquest motiu, s'hi dedica el mòdul 4 d'aquest curs, però cal tenir molt present que no es pot fer tot de cop, que cal seguir un procés gradual d'apropiació dels nous recursos i que no s'ha de renunciar als èxits analògics.

Mantenir actiu tot el saber didàctic i pedagògic acumulat: s'ha de sumar a allò que ja existeix!

Els llibres de text digitals

Els llibres electrònics són continguts en format digital que fan servir, en major o menor grau, la potència del mitjà digital (animacions, simulacions, vídeos, etc.) amb diversos objectius combinats: transmetre informació, desenvolupar habilitats, potenciar actituds, etc.

Estan integrats per mòduls o seccions més o menys equivalents als capítols d'un llibre de text convencional, inclouen una mena d'itinerari recomanat que enllaça els diferents mòduls i contenen recursos o referències a recursos d'Internet com a material complementari.

Inclouen també exercicis força automatitzats que faciliten tant l'autoavaluació com l'avaluació que duu a terme el professorat.

Depenent de l'editorial, els llibres digitals permeten que el professorat incorpori mòduls propis o generats conjuntament amb altres docents i utilitzar-los de manera integrada amb els mòduls creats per les editorials.

Entorns personals d'aprenentatge i Xarxa personal d'aprenentatge

Els entorns personals d'aprenentatge (EPA o PLE). A diferència de les EVEA són de propietat individual. La gestió la realitza l'alumne, qui s'encarrega d'organitzar les seves fonts d'informació en funció dels temes que l'interessa estudiar i decideix amb qui es comunica i amb qui comparteix el coneixement i la formació.

A la Vikipèdia defineixen l'entorn personal d'aprenentatge com a: "sistemes que ajuden als estudiants a prendre el control i la gestió del seu aprenentatge." Això inclou fixar els propis objectius d'aprenentatge, gestionar l'aprenentatge personal, tant els continguts com els processos i comunicar-se amb altres en el procés d'aprenentatge per aconseguir els objectius d'aprenentatge.

Tot seguit podeu veure un vídeo on el professor Jordi Adell de la Universitat Jaume I explica el que és un PLE

Entorn personal d'aprenentatge

A l'apartat 2 del mòdul 4 d'aquest curs es presenta l'entorn personal d'aprenentatge docent i s'aporten referències a aplicacions i recursos que poden ser d'utilitat per a la confecció del propi EPd'A.

El Dossier personal d'aprenentatge o portafolis digital

Trobem diversos termes per referir-nos al mateix concepte de dossier personal d'aprenentatge: portfolio, portafolio, eportfolio, portafolis…


Segons la LEC al seu article 89/3 "El dossier personal d’aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació."

El portafolis digital de l’alumne/a consisteix en una selecció d'evidències recollides de manera reflexiva al llarg d'un període de temps determinat i presentades en un suport digital. És un sistema que es pot integrar al sistema d’avaluació en el procés d'ensenyament i aprenentatge amb un objectiu concret. El portafolis és quelcom més que una col·lecció digital de reflexions i artefactes (documents, vídeos, resums, treballs, blocs, imatges, etc). L’alumne/a el pot utilitzar per demostrar el seu aprenentatge, habilitats i competències, adquirides a través del treball personal i de la interacció amb els altres en els treballs de grup. Per al professorat és un mitjà per al seguiment d’un procés d’aprenentatge, que pot ser un projecte, un crèdit, un curs, un cicle…

El procés d’elaboració del portafolis digital es pot concretar en quatre fases: col·leccionar les evidències, seleccionar les que exemplifiquen millor les competències, reflexionar, tot analitzant la relació d’aquestes evidències amb l'aprenentatge i, finalment, presentar-lo a una audiència determinada. La imatge següent il·lustra el procés:

http://wikieducator.org/EPortfolio_process Adaptació de Sònia Guilana

Podeu ampliar la informació sobre el portafolis amb informacions, exemples i recursos consultant la pàgina de la XTEC

La classificació dels diferents elements tractats dins de l'epígraf Elements de suport digital per a l'ensenyament i l'aprenentatge, s'ha presentat amb la intenció d'ajudar a entendre els diferents conceptes tot i que en alguns casos la separació entre uns i altres elements pot ser difusa. Per exemple una pàgina web, pot ser un recurs digital i una altra es pot utilitzar com a Dossier personal d'aprenentatge o un e-portafolis digital pot contenir un recurs digital creat per un professor o una professora.