Pràctica 2: Currículum i competència digital

Les TIC en educació

Les TIC en educació tenen les vessants següents:

  1. Millorar la gestió acadèmica i administrativa del centre docent.
  2. Facilitar la comunicació a través de webs de centre, blocs, revistes, xarxes socials, correu electrònic,…
  3. Desenvolupar el currículum, integrant les TAC a la tasca diària dins l'aula.
  4. Actualització professional docent, lligat al concepte d'Entorn Personal d'Aprenentatge (EPA), (en anglès Personal Learning Environment PLE).

Què són les TAC?

Les TAC (Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement) són els usos curriculars de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)

Dels quatre àmbits enumerats anteriorment, en aquesta pràctica ens centrarem en el de desenvolupament curricular, on les TAC tenen una triple funció:

  1. Les TAC com a objecte d'aprenentatge que es concreta en la competència bàsica del tractament de la informació i competència digital, i en els blocs de contingut de la matèria de Tecnologies. Un exemple seria aprendre a utilitzar un programa informàtic o una aplicació en línia. Aprenem sobre les TAC
  2. Les TAC com a font de recursos didàctics que poden donar suport a totes les àrees del currículum. Per exemple, els recursos de l'edu365, biblioteca de JClic, llibres de text digitals, etc. Aprenem de les TAC
  3. Les TAC com a context d'aprenentatge. Internet i en especial les aplicacions de l'anomenada Web 2.0 afavoreixen la participació dels usuaris i esdevenen cada cop més l'escenari d'aprenentatge en el marc de les anomenades "Aules virtuals". L'ús de blocs, wikis, documents col·laboratius,… per a la publicació i compartició de produccions, els entorns virtuals d'aprenentatge com a entorns d'ensenyament-aprenentatge i les xarxes socials com a espai per d'aprenentatge informal són exemples d'aquesta funció. Aprenem amb les TAC

Segons el decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària, que desplega la LOE a Catalunya, la competència en el tractament de la informació incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Per això és una competència transversal que cal atendre i particularitzar en cadascuna de les àrees curriculars.

Competències bàsiques

Si analitzem els currículums dels ensenyaments obligatoris publicats el 1992 podem constatar com les capacitats que l'alumnat ha de desenvolupar durant el període d’escolaritat hi són presents d’una manera similar a la dels currículums actuals (Decret 143/2007), emmarcant els objectius a partir dels quals es desenvoluparan els continguts de cada matèria.

Actualment es continua veient la necessitat que l’alumnat desenvolupi les capacitats necessàries per adquirir tècniques i coneixements però ara hi intervenen noves premisses: l'alumnat ha de poder desenvolupar els continguts de manera funcional, significativa i els aprenentatges adquirits han de poder ser útils perquè possibilitin la resolució de problemes durant tota la vida.

Les competències fan la seva aparició en l’àmbit educatiu tot complementant les capacitats pròpies de cada àrea i segons indica el currículum de l'ESO:

  1. Per assolir les competències s'han d'integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements.
  2. Centrar-se en les competències afavoreix que l'alumnat integri els seus aprenentatges, posant en relació els distints tipus de continguts i utilitzant-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos.
  3. Orienta al professorat, en permetre identificar els continguts i criteris d'avaluació que tenen caràcter bàsic per a tot l'alumnat i, en general, per inspirar les distintes decisions relatives al procés d'ensenyament i aprenentatge.


COMPETÈNCIA és la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.


Destaquem, fonamentalment, d'aquesta definició la voluntat d’integrar la transversalitat dels aprenentatges i l’ús dels continguts en diferents contextos per resoldre problemes quotidians, laborals, de relació, etc. En aquest sentit, convé sempre tenir presents els tres aspectes bàsics de la proposta curricular competencial:

  • La integració de coneixements
  • La funcionalitat dels aprenentatges
  • L'autonomia personal en el procés d'aprenentatge


Competència en el tractament de la informació i competència digital

Aquesta competència implica gestionar la informació, des de com accedir-hi fins a la seva transmissió, tot usant suports diversos, incloent-hi l’ús de les TIC com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Implica també una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els diferents suports, i per participar en comunitats d’aprenentatge virtuals.

En l’anàlisi del currículum veiem com en l’agrupament per tipologia de competències aquesta està ubicada entre les competències metodològiques que es caracteritza per tenir un caràcter clarament transversal a totes les àrees: “no hi ha un tractament de la informació i competència digital al marge dels continguts específics de les àrees”. Cal preveure, quan es concreti la programació dels continguts a qualsevol àrea, quin serà el seu paper en la programació d'activitats que portin a l'adquisició d'aquesta competència sense oblidar-ne l'avaluació.

Per què, doncs, integrar les tecnologies TAC? La resposta no pot venir d'una única raó sinó de múltiples i petites o grans raons; podem convenir entre tots que l'expansió actual i la socialització de l'accés a la xarxa dels últims temps l'ha convertit en un mitjà d'adquisició d'aprenentatges útils per a la vida; actualment Internet és un dels mitjans més adequats per assolir un bon nombre de competències. Vegeu-ho en el quadre que ens ofereix el professor Carles Monereo, en l’article citat a la bibliografia, on relaciona les competències i l’entorn virtual.

Relació entre competències i entorn virtual pel professor Carles Monereo


Actualment és possible utilitzar Internet, entre altres opcions, per:

  • Descarregar programes i utilitzar-los amb l'alumnat.
  • Preparar material didàctic.
  • Participar de forma col·laborativa en la creació de coneixements.
  • Realitzar tot tipus d'intercanvis.
  • Disposar d'informació per preparar classes, exercicis o proves escrites amb una qualitat excel·lent.

Aquesta abundància demana saber trobar i seleccionar el material adient per a la programació d'aula. Internet és un mitjà que exigeix una cerca activa i una valoració crítica del que s'hi troba. Per això, cal familiaritzar-se amb l'ús dels cercadors i adquirir autodisciplina per emmagatzemar sistemàticament la informació obtinguda i no perdre's en navegacions poc productives. Cal tenir en compte que la incorporació a la xarxa de noves eines (blocs, wikis, entorns col·laboratius, fòrums, etc.) permet al professorat fer-ne aplicacions didàctiques innovadores on l'intercanvi i la col·laboració condueixen cap a canvis significatius en la forma d'ensenyar i aprendre i una manera propera a l'alumnat per desenvolupar de forma simultània diverses competències.

La competència digital és una competència bàsica que forma part del currículum i que té un caràcter transversal

En un projecte d'escola 2.0 es desenvolupa un model de biblioteca/mediateca digital que proporciona eines i estratègies didàctiques per a fomentar l'adquisició del tractament de la informació i la competència digital que s'integra als entorns virtuals d’aprenentatge i als sistemes d'informació del centre.

És per tant un nucli aglutinador de recursos per a l'aprenentatge i la recerca al servei del professorat, alumnat i la resta de la comunitat vàlid per donar ple suport al projecte eduCAT2.0.

La biblioteca/mediateca del centre educatiu, a través dels seus espais físics i digitals, és un bon recurs on podem trobar seleccionats els materials pels nostres projectes educatius; també hi podem fer arribar els resultats de les nostres cerques per què siguin degudament valorats, classificats i posats a disposició del professorat per ser utilitzats de nou.

Seqüència didàctica per a la inclusió transversal de les diferents competències

Després de l'anàlisi de diferents metodologies per a l'ensenyament de les competències podríem convenir que no n'hi ha cap d'específica o d'única, cal recórrer a diferents estratègies per triar la intervenció més apropiada per a cada casuística. En tot cas, cal tenir sempre present la lògica de les fases didàctiques o cicle d'aprenentatge:

  1. Exploració: Idees prèvies i descobriment de les estructures d'acolliment a partir de les quals es poden introduir nous coneixements. Motivació. Tasca contextualitzada.
  2. Introducció: Presentació de nous coneixements. L'alumnat ha d'obtenir informació significativa per impulsar la construcció de nou coneixement. Apropiar-se objectius i criteris d'avaluació. Planificació de la tasca.
  3. Estructuració: Integració dels nous coneixements a l'estructura existent. Elaboració del producte. Recerca d'informació.
  4. Aplicació: Transferència del coneixement après i aplicació en diferents contextos. Extracció de conclusions.


La seqüència didàctica

JORBA J. I CASELLES E. (1996)La regulació i autoregulació dels aprenentatges ICE-UAB



Com ens diuen A. Zabala i L. Arnau (a la pàgina 167, del llibre citat a la bibliografia): “Las dimensiones o variables que permiten describir cualquier propuesta metodológica incluyen, además de unas actividades o tareas determinadas, una forma de agruparlas y articularlas en secuencias de actividades (…), unas formas de agrupamiento u organización social de la clase, una manera de distribuir el espacio y el tiempo, un sistema de organización de los contenidos, un uso de materiales curriculares, y un procedimiento para la evaluación.

L'ensenyament-aprenentatge per competències passa per la posada en pràctica d'unitats didàctiques o projectes interdisciplinaris amb la seqüenciació de continguts fortament procedimentals i actitudinals articulats en seqüències d'activitats programades de tal manera que el conjunt d'una seqüència didàctica inclogui diverses tipologies d'activitats. Una activitat es pot definir amb més d'un dels ítems que tot seguit es descriuen en el quadre, però el conjunt de la seqüència didàctica de la unitat de programació o del projecte ha de contenir activitats de tipologia variada.

Tipologia d'activitats

L'avaluació

Pel que fa a les activitats d'avaluació, cal tenir en compte que han de respondre als objectius didàctics prefixats a la programació, tot i que algunes de les activitats d'ensenyament-aprenentatge també són susceptibles de ser considerades d'avaluació sempre i quan serveixin per registrar el procés d'aprenentatge de l'alumnat.


El treball a l'aula digital suposa un canvi important; el paper que juguen el professorat i l'alumnat dins i fora de l’aula és diferent de l’habitual. L'alumnat ha de ser un element molt més actiu dins del procés, tant a nivell individual com de grup. Per tant, l'avaluació ha de reflectir aquesta situació.

L'avaluació condiciona tot el procés d'aprenentatge.

A més dels recursos clàssics, l'entorn digital facilita molts elements d'avaluació i de seguiment, tant de les activitats individuals com de les col·lectives: qüestionaris, exercicis en línia, portafolis, aportacions als fòrums, xats, wikis, glossaris, bases de dades, etc.

En tots els tipus d'avaluació: inicial, formativa i sumativa, caldrà valorar el procés i el grau d'assoliment dels continguts i de les competències per part de l'alumnat, mitjançant unes eines complementàries a les proves escrites, integrant diferents elements d'avaluació i canvis en el procés.

En una aula digital és molt important disposar d'un Entorn Virtual d'Ensenyament i Aprenentatge (EVEA), ja que facilita una gran quantitat de recursos de comunicació, valoració i seguiment del procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat i ajuda en el procés d'avaluació. Al mòdul 2 d'aquest curs es tracta específicament el Moodle com a exemple de plataforma de treball o EVEA.

La incorporació dels nous elements d'avaluació que facilita l'entorn digital es pot fer de forma gradual, a mesura que es vagi avançant en el coneixement per part del professorat.

Les rúbriques, un instrument d'avaluació

S'ha constatat la preeminència de les proves (exàmens) com a instrument dominant en les pràctiques d'avaluació. Aquestes proves es refereixen generalment a tasques acadèmiques, i són valorades en funció de la qualitat de la resposta de l'alumnat. És més complicat quan es tracta de valorar activitats que treballen de forma poc definida habilitats diferents. ¿Com s'han d'avaluar les participacions en fòrums i xats o les aportacions en projectes col·laboratius com és el cas de les wikis o els treballs en grup?

Una possibilitat és utilitzar les rúbriques que són uns instruments que poden ajudar el professorat a orientar l'avaluació d'activitats complexes.
La rúbrica és un document senzill, organitzat en forma de taula. A les files, s'hi llisten totes les competències en què es pot desglossar una activitat. Les columnes indiquen la gradació en la qualitat amb què es poden resoldre aquestes competències, de molt malament a molt bé, o a l'inrevés:

Rúbriques
View more PowerPoint from AREA PQPI

A l'apartat 3 d'aquest mòdul es presenten els Dossiers personals de l'alumnat (e-portafoli) que, entre altres, ha de ser un dels elements a tenir en compte per a l'avaluació.

Enllaços relacionats

Bibliografia