Els sistemes de projecció interactiva s'han d'utilitzar amb una finalitat (instruir, motivar…), i és el discurs que s'usa a l'aula el factor clau perquè els models didàctics que el docent empra assoleixin el seu objectiu. Aquestes eines no acomplirien la seva funcionalitat si l'ús només estigués basat en el seu valor tecnològic.

Dinàmiques habituals a les aules adquireixen, amb l'ús dels SPI, una nova dimensió. Els següents models d'aplicació estan basats en la classificació elaborada pel grup de recerca sobre PDI del grup DIM-UAB, dirigit pel Dr. Pere Marqués. Tots ells es poden aplicar tant si a l'aula disposem d'una PDI sense portàtils com si disposem d'un SPI a l'aula i de portàtils per als alumnes.

En l’acció docent i des del punt de vista dialògic, el terme presentació engloba accions com la presentació pròpiament dita, l’explicació, l’exposició o la conclusió. S’entén que aquestes accions:

• Les poden dur a terme tant el professorat com l’alumnat. El professorat presenta, explica, exposa i extreu conclusions sobre els continguts que conformen el currículum. L’alumnat presenta, explica, exposa i extreu conclusions sobre allò que ha treballat a l’aula, ha cercat o ha elaborat.

• Serveixen per presentar recursos d’origen divers: elaboració pròpia, d’un treball individual o col·lectiu, d’una cerca a Internet, de llibres de text digitals; fins i tot, els resultats d’un debat o discussió col·lectiva o de la realització d’unes activitats (correcció)… afavorint així la representació compartida del coneixement mitjançant fluxos informatius, els models didàctics emprats i l'organització general de l'aprenentatge.

S’ha explicat anteriorment que els sistemes de projecció interactiva han donat una nova dimensió a les presentacions en el seu concepte més ampli. Si, a més, es tenen en compte els estils discursius que el professorat empra en la seva pràctica diària, el material base de la presentació esdevindrà un objecte d’aprenentatge funcional, que respon a uns objectius i té en compte la complexitat dels continguts. Els materials didàctics o curriculars que el professorat utilitza sobre un sistema de projecció interactiva per presentar els continguts d’aprenentatge tenen diferents orígens: poden estar elaborats per terceres persones, dissenyats personalment o en equip.

Per exemple, si hom es fixa només en l'aspecte tècnic del material que es fa servir per fer presentacions, es pot comprovar que la persona que l'ha elaborat ha pensat més en ella que no pas en l'audiència. Qui fa la presentació fa un ús del programari (generalment el PowerPoint o l’Impress) més com uns apunts personals, per tenir un suport al seu propi discurs, que no pas com un element seqüenciat que complementi els seus arguments.

Expositiu. El professorat fa una exposició d'un tema amb l'ajut dels recursos multimèdia i de la PDI. L'alumnat té a l'abast els mateixos recursos del docent, poden seguir en primer pla la informació, poden afegir, ressaltar, resumir i deixar les modificacions i aportacions a nivell individual.

Modelatge. És bàsicament una presentació mostrant com fer alguna cosa o utilitzant les eines d'un programa. La interactivitat fa que sigui molt atractiu i eficient. Degut a que es pot executar l'aplicació des de l'espai de projecció, usant tant el dit com el ratolí, és fàcil demostrar les característiques importants del programari. La possibilitat de fer anotacions a sobre fa que sigui possible assenyalar les característiques importants del programa.

Font d'informació a classe. Amb l'ajuda dels cercadors i els SPI en qualsevol moment es poden ampliar les informacions o indagar sobre nous aspectes que sorgeixin espontàniament en la classe. Professorat i alumnat fan la cerca d'informació a l'hora, seleccionant la més adequada entre tots.

Presentació de treballs per part de l'alumnat. Amb els SPI a classe, els alumnes presenten els seus treballs en forma d'esquemes, presentacions o presentacions multimèdia. Pot ser de manera individual o en grup. És molt motivador per a la resta de la classe, facilita la participació dels qui vulguin corregir o afegir-hi coses. Es fomenta l'expressió oral i l'argumentació.

Consultes en línia. Projectant els diaris digitals, mapes del temps, itineraris, llocs,… A més, de manera individual, cada alumne o grup pot consultar al seu ritme i segons el seu interès. Establint un debat o posada en comú posterior.

En una situació col·laborativa, l’alumnat malda per l’obtenció d’uns resultats que siguin no només de benefici individual sinó per a totes les persones que integren el grup.

En la dinàmica col·laborativa, la interdependència positiva és bàsica. Entendrem que la interdependència és positiva quan les persones del grup són conscients que els resultats de cadascú depenen dels resultats grupals. O tothom se’n surt o ningú no se’n surt. No hi ha cap altra estructura de treball a l’aula més inclusora i que potenciï més els valors de l’esforç i la responsabilitat.

El treball cooperatiu a l’aula té en els SPI un instrument d’un valor inqüestionable. Tanmateix, cal fer una sèrie de consideracions sobre aquest tema que han de situar els SPI en el lloc que li correspon davant una situació d’aprenentatge cooperatiu.

• Els SPI ocupen un lloc destacat a l’aula (el mateix que ocupava la pissarra de guix), de manera que focalitza l’atenció de tot l’alumnat en qualsevol acció docent.
• En general, el destinatari de l’ús dels SPI a l’aula és tot el grup-classe, per tant un grup gran. Cal fer evident que els grups formals d’aprenentatge cooperatiu solen ser petits grups (de 3 a 5 integrants).
• La dinàmica grupal que s’estableix amb l’ús dels SPI a l’aula és de col·laboració entre tot el grup-classe, en què cada membre compartirà i aportarà la informació que tingui per tal d’assolir els objectius proposats. Aquesta dinàmica està regida per unes normes.

Realització d'exercicis i debats col·laborativament. Es projecten activitats interactives de les plataformes de continguts en xarxa i es va fent intervenir els alumnes perquè les realitzin. També es pot dividir la classe en grups i demanar a cadascun que busqui una solució, que es verificarà després quan s'introdueixi en el SPI.

Correcció d'exercicis. El docent o els alumnes poden presentar i comentar els exercicis que hagin realitzat en format digital (document de text, presentació multimèdia o programa d'exercitació específic). Tots poden intervenir exposant els seus dubtes, idees i objeccions. L'alumnat pot realitzar la correcció a nivell individual a la vegada que es fa la col·lectiva amb l'estalvi de temps que suposa.

Treball amb el bloc de classe. Presentació i revisió de novetats, aportacions sobre temes de treball a classe, enllaços a materials, vídeos explicatius… Les consultes, comentaris i aportacions es fan al mateix temps que es realitza la consulta.

Treball col·laboratiu. Els alumnes fan aportacions entre tots i les van reflectint a la pissarra com a síntesi del treball. És una de les característiques més motivadores i adequades per aquest entorn de treball. El treball individual o de petit grup s'afegeix instantàniament al global de tota la classe.

Documents col·laboratius al web i les wikis temàtiques. L'alumnat presenta les seves aportacions creant un debat i posada en comú. Les consultes, comentaris i aportacions es fan al mateix temps.

Videoconferències a classe (i ús d'altres sistemes d'intercomunicació). Els SPI faciliten que tota la classe pugui veure i participar en les comunicacions per correu electrònic, xat, programes de pissarres virtuals o videoconferència amb alumnes d'altres centres amb els quals es col·labori en projectes, amb mestres, familiars, experts o altres persones significatives de qualsevol lloc del món. El fet que els alumnes disposin d'un ordinador portàtil facilita la comunicació en xats o missatgeria instantània o correu d'una manera acotada.