Les aules digitals obliguen a renovar tant la metodologia d'ensenyament, que haurà de ser més interactiva, més participativa i més col·laborativa, com l'espai físic de les aules, en les quals, els SPI (sistemes de projecció interactiva) substitueixen o conviuen amb la pissarra tradicional de guix i esborrador. Als pupitres de l'alumnat s'haurà de comptar amb l'espai per a un petit ordinador en determinats moments, i la seva disposició a l'aula estarà condicionada per aquests elements, tenint en compte l'atenció a la diversitat. La posició física del professorat a la classe també canviarà, ja que deixa de ser gairebé l'única font transmissora de saber. Pren més rellevància així el seu paper d'acompanyant i guia del procés d'ensenyament i aprenentatge.

Els nous recursos per si sols no garanteixen l'aprenentatge de l'alumnat, la seva eficàcia depèn de les metodologies didàctiques, de les activitats que es realitzin i del seu interès per aprendre. Cal que el professorat domini el funcionament d'aquests nous recursos i que sàpiga aplicar-los de forma eficient.

Per a l'organització d'una aula digital el Dr. Pere Marquès del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, enumera els aspectes següents:

• Repartir rols entre l'alumnat: company-tutor, assessor TIC, etc.
• Alternar el treball individual amb el treball per parelles i en grup.
• Utilitzar les TIC quan aportin valor afegit.
• Distribuir el temps de la forma següent:
  • El 25 % destinat a les explicacions del professorat, amb PDI o sense.
  • El 25 % dedicat a les exposicions dels treballs de l'alumnat.
  • El 25 % a treballar, de forma individual o conjunta, amb l'ordinador.
  • El 25 % al treball individual sense ordinador.
• Elaborar una normativa de centre sobre l'ús dels ordinadors per part de l'alumnat.
• Utilitzar l'ordinador com a:
  • Font d'informació (llibre).
  • Eina d'edició (llibreta).
  • Mitjà de comunicació.
  • Instrument per al treball col·laboratiu.

Abans de transformar una aula convencional en una aula digital cal prendre algunes decisions sobre:

• El model de SPI que es creu que s'adapta millor a les necessitats del centre.
• La conveniència de suprimir la pissarra tradicional pels SPI, o mantenir tots dos models.
• El tipus de projector: de curta o ultracurta distància, etc.
• El sistema de so.
• El tipus de connexió del SPI i del projector amb l'ordinador del professorat.
• L'adequació de les instal·lacions elèctrica i de connectivitat a la xarxa.
• El sistema de custòdia i recàrrega dels ordinadors.
• Les mesures per reforçar la protecció i la seguretat de l'aula.

Moltes de les aules de primària, estan dotades amb SPI, connectivitat a Internet i cobertura Wi-Fi. A més, cada centre pot tenir carros per recarregar els ordinadors.

El centre haurà de preveure un espai per desar els ordinadors. Dues de les opcions més freqüents són: habilitar un armari fix a l'aula, o bé utilitzar un armari mòbil.

• Els ordinadors són propietat del centre.
• Per a l'alumnat amb necessitats educatives específiques hi ha la possibilitat de disposar de maquinari i programari adaptats.

Els ordinadors de la dotació eduCAT 2.0 tindran el mateix manteniment i suport tècnic que la resta de maquinari de l'escola (Suport In situ, SAU…).

Per treballar en una aula digital cal disposar de recursos digitals, els quals classificarem en dos grans blocs: Entorns virtuals i Recursos digitals, tot i que la intersecció entre aquests dos conjunts no és el conjunt buit.

Els entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge (EVEA) són llocs virtuals de trobada del professorat i de l'alumnat d'un mateix curs. En aquest entorn hi ha els continguts, les activitats, les notícies, els enllaços i els elements de participació i comunicació entre totes les persones implicades. Un cop identificats, s'hi pot accedir a través de qualsevol ordinador connectat a Internet i, tot i que fou pensat per a la formació a distància, esdevé també útil en la formació presencial.

Un d'aquests entorns virtuals és el Moodle, per tant els centres que ja estan treballant en aquest entorn tenen la possibilitat de convertir-lo en el seu lloc central d'aprenentatge, ja que hi podran accedir sempre que ho creguin convenient (ara no es depèn tant de la disponibilitat de l'aula d'informàtica) i amb una interfície homogènia per a totes les matèries. Quan una persona s'identifica al Moodle té accés a tots els cursos en què participa. Un entorn virtual com el Moodle ofereix suport tecnològic en les diferents fases del procés d’ensenyament i aprenentatge:

• Permet fer una planificació acurada de les activitats formatives.
• Afavoreix la implementació dels cursos.
• Permet adaptar els cursos a les característiques del grup classe. Sempre són susceptibles de millora i ampliació.
• Facilita el treball col·laboratiu i cooperatiu.
• Permet supervisar el desenvolupament de les activitats, modificar-les d'una manera ràpida i senzilla i fer-ne un seguiment acurat.
• Facilita el procés d'avaluació.
• Es pot incorporar de forma gradual i progressiva.

En aquest grup inclourem tots aquells continguts educatius als quals podem accedir a través de l'ordinador: portals educatius, bancs de recursos en format digital (vídeos, fotografies, sons, presentacions, etc.), recursos web 2.0, tutorials, simulacions, exercitacions, etc. A l'hora de triar-ne un o altre, convé tenir en compte uns criteris metodològics i considerar el grau d'accessibilitat per a l'alumnat amb algun tipus de discapacitat.

Aquest camp és immens i, per aquest motiu, s'hi dedica el mòdul 3 d'aquest curs, però cal tenir molt present que no es pot fer tot de cop, que cal seguir un procés gradual d'apropiació dels nous recursos i que no s'ha de renunciar als èxits analògics.

Els llibres electrònics són continguts en format digital que abracen la totalitat del currículum oficial de les matèries que tenen com a objecte i fan servir, en un grau raonable, la potència del mitjà digital (animacions, simulacions, vídeos, etc.) amb diversos objectius combinats: transmetre informació, desenvolupar habilitats, potenciar actituds, etc.

Estan integrats per mòduls o seccions més o menys equivalents als capítols d'un llibre de text convencional, inclouen una mena d'itinerari recomanat que enllaça els diferents mòduls i contenen recursos o referències a recursos d'Internet com a material complementari.

Inclouen també exercicis força automatitzats que faciliten tant l'autoavaluació com l'avaluació que duu a terme el professorat.