Mitjans audiovisuals
La primera i més comú relació amb els audiovisual és la del receptor. Aquesta actuació és la més comú i generalitzada arreu. Tots som o hem estat televidents, ràdiooients, etc. Els infants són uns consumidors nats d'audiovisuals. La TV és omnipresent en espai i temps en la majoria de llars.
En el món educatiu, els mitjans audiovisuals han tingut un espai durant el segle xx, els retroprojectors d'imatges, la TV educativa i posteriorment el vídeo s'han anat introduint en alguns centres i en alguns currículums. Tecnològicament parlant, el segle XX, ha estat bàsicament audiovisual: el cinema, la fotografia, la ràdio i la TV han configurat un món on la imatge té un paper primordial en la comunicació. En l'actualitat tots aquests mitjans s'estan integrant en el nou mitjà de mitjans que és Internet. Cada cop més la fotografia, la ràdio, la TV, s'estan referenciant a d'altres pantalles i entorns, la majoria d'ells relacionats amb Internet.
En aquest procés de convergència entre les TIC i els Mitjans Audiovisuals, avui en dia serà més fàcil treballar l'audiovisual a l'escola a partir dels dispositius mòbils i sobre tot d'Internet. D'altra banda, el referent audiovisual es troba encara en els formats propis del segle XX. El cinema, la ràdio i la televisió han desenvolupat uns formats narratius determinats pels canals i formats corresponents. Internet està canviat i canviarà els formats i els canals audiovisuals.
Als centres educatius s'està experimentant també en aquesta convergència de mitjans. Els blocs i els publicadors de vídeo permeten editar fàcilment. Això pot facilitar la tasca dels docents. Els mateixos alumnes poden publicar vídeo a la web. Un simple mòbil i un portàtil es poden convertir en un estudi de postproducció de TV, fent servir els programes adequats, només variarà la compressió i definició, però els efectes i mescles semblants a les d'abans. De programaris hi ha a tots els sistemes, Linux OSX i Windows tenen tots els seus propis entorn lligats als formats com “.avi”, “.mov” o els estàndars “Mpeg”, “Divx” i “mp3” estan essent els darrers formats per a llargmetratges, curts o clips. En definitiva, les noves possibilitats de la xarxa estan fent un Internet més audiovisual.
El vídeo com a eina de comunicació
Aquesta és una de les principals funcions de tota producció audiovisual, la de comunicar alguna cosa. De tota manera podem dir que hi ha produccions on el fet comunicatiu és el primordial objectiu. En molts Comenius, entre diferents Instituts, una de les activitats que s'acostuma a fer és la producció d'un vídeo per donar a conèixer les característiques de cada centre i l'entorn geogràfic i social on es troba. Així mateix, una producció molt usual dels centres educatius és la presentació del centre mitjançant un vídeo per a les jornades de portes obertes o per a ser publicat a la web del centre amb la intenció de donar a conèixer quines són les característiques pròpies del centre. En moltes d'aquestes produccions els protagonistes són directament alumnes o professorat que presenten directament a la càmera les característiques del centre.
Altres produccions fetes en grups més reduïts tenen també com a protagonistes l'alumnat, que explica experiències o coneixements adquirits. Moltes aules d'acollida fan servir el vídeo per a què l'alumnat es presenti, parli de les seves vivències i dels coneixements que va adquirint, tot desenvolupant la competència oral.
L'entrevista és també un mètode molt usual de comunicar opinions i valorar fets. Així molts vídeos que tracten temes sobre valors tenen com a protagonista també a l'alumnat, que fa reflexions sobre diferents temes: medi ambient, tractament de gènere, sida, etc.
El vídeo com a eina de registre i documentació
Els primers enregistraments del cinema pretenien oferir un registre de situacions pròpies de l'època: arribada d'un tren, sortida de la fàbrica, els carrers d'una ciutat… Podem dir que els primers enregistraments tenien ja aquest objectiu de documentar aspectes concrets de la societat del moment.
Posteriorment, el cinema es va decantar per la ficció. Però el cinema documental i els reportatges de notícies varen ser tot un gènere que va augmentar amb el naixement de la TV i posteriorment amb la tecnologia del vídeo. El primer cop que entre una càmera en un centre educatiu acostuma a ser per enregistrar un acte significatiu d'aquest: Sant Jordi, Nadal, Carnaval, etc. El vídeo es converteix doncs en una eina de registre dels actes més significatius del centre. Les sortides escolars són un altre bon exemple d'enregistraments documentals d'activitats o situacions susceptibles de recordar i treballar posteriorment.
En realitat, bona part dels anomenats vídeos didàctics tenen aquest objectiu de documentar la realitat per tal de poder fer una observació indirecta de fets i situacions allunyades del propi centre: els glacials, la selva, la història, les cèl·lules…, són temes propis de documentals o vídeos didàctics. Molts centres educatius en els seus propis treballs de camp han fet servir el vídeo com a eina de registre i documentació. Això ha permès també desenvolupar un format de presentació de les conclusions i resultats on porta aquest projecte o treball de camp. La majoria de vegades, aquests documents fan referència al propi entorn del centre educatiu: la història del poble, els monuments més representatius, fets històrics de l'entorn, etc, són temes de projectes molt usuals en els que el vídeo és i pot ser una molt bona eina.
El vídeo com a eina d'emoció i entreteniment
Per què el cinema, el vídeo o la TV ens atrau tant? Els mitjans audiovisuals tenen la capacitat de transferir diferents canals d'informació a la vegada. Les imatges, la planificació i successió de diferents imatges, el so, la música, el temps, el ritme…, tots ells són elements que units amb la finalitat de crear una història, arriben al receptor creant un dels elements bàsics dels mitjans audiovisuals, l'emoció. La publicitat és gran coneixedora d'aquests elements i ha fet de la persuasió, mitjançant les emocions, la clau dels seus missatges. La música també és coneixedora d'aquesta capacitat audiovisual i els vídeoclips musicals en fan prou ús.
Molts treballs escolars es basen també en el poder de les emocions. Clips emulant anuncis de publicitat per tractar diferents temes com el medi ambient, l'anorèxia, la sida, etc. Clips d'entreteniment a partir d'animacions diverses. Vídeoclips musicals interpretant cançons en anglès, vídeos creatius fets a partir de poemes o textos literaris, etc. Tot ells poden ser exemples de com fer servir la funció emotiva i d'entreteniment de l'audiovisual en produccions audiovisuals escolars.
La ficció és també un dels gèneres emprats en els vídeos de centres. Petits sketchos o representacions de ficcions poden servir per comunicar una idea mitjançant la simulació d'accions o situacions: el bulling, les drogues, les relacions personals i de grup, etc., són, per exemple, temes molt usuals en les produccions de ficció dels centres docents.