Procés de creació: producció audiovisual

Per la creació d'un producte audiovisual amb finalitats educatives hi ha un ampli ventall de possibilitats quant a formats i llenguatges així com dels aspectes tècnics que se'n deriven. En aquest apartat l'aproximació se centra a descriure les possibles vies de creació d'aquests continguts en l'àmbit de la tecnologia educativa. És a dir, el procés per crear un document audiovisual fent ús de les TICs amb finalitats formatives, des de la presentació seqüencial d'imatges amb so, fins al producte pensat per a l'entreteniment educatiu. També és possible integrar els processos següents com a part instruccional per l'aprenentatge en una proposta d'activitat de creació per part del discent.

Alhora d'iniciar la producció, cal establir la tipologia del vídeo resultant. Aquesta tipificació permetrà planificar-ne els diferents elements que intervindran en el procés de creació:

Video lectura o video lliçó: es caracteritza per un orador que ofereix una exposició parlada entorn d'una temàtica podent utilitzar presentacions gràfiques per reforçar el missatge del seu discurs. Per la seva realització el guió segueix les propietats d'una presentació o lliçó (unidireccional) i s'acostumen a utilitzar eines com la webcam, programes per captura de pantalla (screencast) i programes de presentació d'imatges (slideshow).

Tutorial en vídeo (vídeo tutorial): fent ús de les mateixes eines que una vídeo lectura, el tutorial acostuma a tenir un guió més elaborat on el conductor prioritza l'ús de veu en off per donar major rellevància gràfica de la mateixa descripció de processos que es volen plantejar amb el vídeo. Els tutorials en vídeo incorporen propietats de ramificació cap a altres nivells del tòpic o espais de debat.

Els tutorials en vídeo i les vídeo lliçons, poden incorporar propietats síncrones via la retransmissió en viu amb plataformes per al webcasting unidireccionals o bé interactives com les utilitzades per als webseminar (webminar) que incorporen, a més del propi vídeo eines per la comunicació a temps real entre els participants

Obra narrativa audiovisual: tota producció audiovisual que realitzi un ús intensiu del llenguatge audiovisual amb l'objectiu de proporcionar la transferència de coneixement. En funció de la proposta, el procés de creació pot incloure determinats elements propis de la producció associada als gèneres cinematogràfics o televisius. Per tant seria el procés amb més complexitats en fases producció i requisits tècnics. En funció d'aquestes premisses es pot valorar la contractació d'un servei professional per la creació de l'obra audiovisual.

Tot i que un vídeo tutorial, una vídeo lliçó o una càpsula audiovisual educativa no té per què requerir les complexitats d'una producció cinematogràfica o televisiva, cal ser coneixedor de les diferents fases de producció audiovisual per tal d'utilitzar-ne les que correspongui i valorar-ne la viabilitat alhora de dur a terme el procés de creació del vídeo educatiu:

Preproducció: mitjançant la creació del guió establir les estructures narratives adaptades a l'audiència objectiva amb intencionalitats pedagògiques fent ús dels termes del llenguatge audiovisual. En aquesta fase a més de l'argument didàctic s'establiran aspectes relatius a l'enregistrament (plans, angles, so) que poden ajudar tant a reforçar la missió pedagògica com a racionalitzar-ne els costs en les següents fases de producció.

Per exemple, la forma més simple de produir una vídeo lectura és confeccionar un guió per ser enregistrat com a pla seqüència fent un ús seqüenciat dels recursos gràfics. D'aquesta forma reduïm requisits tècnics (podem centrar-nos en elements com la il·luminació i presa de so) de la fase de producció i eliminem la necessitat de postproducció.

Producció i enregistrament: Posada en pràctica de la planificació a partir del guió creat en la fase prèvia. Ús de l'equipament tècnic per a l'enregistrament (il·luminació i so) a les localitzacions, on cal tenir en compte l'atrezzo i el maquillatge entre altres detalls que influiran en el producte final.

Per exemple, en el cas d'un vídeo tutorial sobre manipulació d'aliments, caldrà enregistrar en localitzacions on es desenvolupen certes tasques vinculades a la temàtica. Caldrà a partir del guió fer una planificació de l'enregistrament, il·luminar i captar el so directe, …

Postproducció: aquesta fase es caracteritza per el muntatge que generarà el producte audiovisual final. Durant aquest procés s'utilitzara programari per a l'edició no lineal que seleccionarà i organitzarà de forma seqüencial seguint el guió el material enregistrat. En aquesta fase es poden afegir components gràfics i sonors sota uns criteris de disseny per tal de reforçar-ne la finalitat educativa del producte.

Publicació: codificació i compressió de l'arxiu per adaptar-se al suport, canal o plataforma de distribució més adient per garantir l'accés als destinataris. Cal també aplicar una llicència sobre l'obra creada com pot ser la que facilita l'organització Creative Commons.

La planificació

Tot desenvolupament d'un projecte té una fase inicial que determina i defineix l'abast d'aquest projecte. Aquesta fase és molt important per al posterior desenvolupament.

És molt important, doncs, que fem participar a l'alumnat des del principi en la presa de decisions que determinaran l'abast del projecte. També és molt important que els donem d'una manera pautada les fases del projecte i del seu desenvolupament.

En una producció audiovisual de centre, en el moment en què sorgeix la idea i es vol dur a terme, cal donar resposta a uns interrogants que serviran per centrar el projecte i ens ajudaran a desenvolupar el guió i la producció posterior. Cal donar resposta a unes preguntes prèvies que ens serviran per desenvolupar tota la producció i que el resultat final s'ajusti a allò que ens havíem plantejat.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/tic/dv37/modul_3/practica_2

El tema

Quan sorgeix una idea i es vol fer una producció audiovisual, s'està responent a aquesta primera qüestió. Bàsicament, és donar resposta a QUÈ es vol fer. Moltes vegades, el tema no té per que coincidir amb l'acció o l'argument de la producció. El tema serà la idea principal d'una producció a allò que volem explicar.

Quan es planteja el tema, és preferible que sigui de manera concreta. Per exemple, "el consum de tabac", en lloc de donar-li un tractament general com "l'educació per a la salut".

Els objectius

Justificar què es vol aconseguir amb la producció, també és un pas essencial en el seu plantejament. Respon al PER QUÈ es vol dur a terme la producció audiovisual.

Es tracta de plantejar objectius realistes i ja des de bon començament. Per escriure uns objectius, s'ha de plantejar que és allò que volem transmetre i com haurà canviat o variat o s'haurà sentit el receptor en veure la nostra producció.

Podem distingir entre els objectius pròpiament pedagògics que es persegueixen desenvolupant una producció i els objectius que pretén aquesta pròpia producció.

Els continguts

El contingut és tot allò que succeirà en la producció final. És un primer desenvolupament del tema, una síntesi de la història. En el cas d'una pel·lícula se l'anomena Story Line o fil argumental. En els cas de telenotícies o programes de televisió se l'anomena escaleta.

Un conjunt de continguts poden determinar el que seran les seqüències de la producció. De tota manera, tot dependrà del tractament i de l'estructura narrativa que es vulgui desenvolupar.

El tractament

El tractament és la manera en què volem narrar la història. Podem fer un tractament dramàtic o humorístic. Li podem donar un tractament periodístic o podem fer un ficció.

Segons els objectius que es pretenguin en la producció i A QUI es dirigeixi, el tractament que s'infondrà pot variar. Aquest apartat serveix per donar explicacions de quin serà el to de la producció, de quin estil narratiu se seguirà o quin gènere prevaldrà.

Deixar constància per escrit de totes les parts que formen el projecte de producció audiovisual ens ocupa temps, però ajuda a esforçar-nos a aclarir les idees, evitar la improvisació i, sobretot, estalviar temps posteriorment, quan s'inicia la realització.

Els condicionaments de producció

És molt important a la hora de definir un projecte tenir molt clar quines son les possibilitats reals de desenvolupament d'aquest. Hem de tenir en compte el temps que necessitem, i del que disposem. Hem de tenir en compte les condicions tècniques que necessitaríem i pensar realment amb quines disposem. Es millor ajustar el més possible les possibilitats de producció que no intentar fer un gran esforç que posteriorment pot minar en la qualitat i en els objectius pedagògics del projecte.

Els procés de guionatge

El primer guió

Com és lògic, en un centre educatiu no cal fer un desenvolupament de guió com el que es faria en una pel·lícula. Ara bé, pel seu caràcter i estructures lingüístiques pròpies, el guió pot ser una eina didàctica molt bona en un centre educatiu.

Un cop definit el projecte amb el tema, els objectius, els continguts, l'estructura i el tractament, ja tenim en bona part el que ha de ser el guió. Poder en alguns casos no caldrà desenvolupar un guió tècnic amb tots els detalls de planificació, però sí que és molt recomanable fer una estructuració de la producció per seqüències, escenes i fins i tot els tipus de pla.

Així doncs, el primer que necessitem és un primer guió. Podem fer servir les definicions del projecte per crear el nostre guió. Una estructura de guió podria estar formada per:

El Tema o idea central. Si pot ser, escrit en només una frase Els objectius. Millor pocs i molt concrets. A qui va adreçat L'argument (Storyboard). Podria incloure el tractament que es vol donar a la producció i els continguts. El guió tècnic. Aquesta hauria de contenir l'estructura que es vol fer amb les seqüències i escenes principals. Podria ser com un guió literari o temàtic reduït. El guió tècnic

Tot i que no sempre és del tot necessari, el guió tècnic us serà de molta utilitat quan procediu a enregistrar, perquè al marge que en seguiu l'ordre o no, disposareu sempre d'un document que podreu consultar en tot moment per comprovar que no us hagueu deixat cap presa per filmar.

Per confeccionar el guió tècnic, us resultarà molt pràctic crear una graella on poder escriure els diferents aspectes tècnics del projecte:

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/tic/dv37/modul_3/guio.pdf.

Aquí teniu el guió tècnic de la mateixa producció escolar anterior

El guió d'edició

El guió d'edició és la base per fer el muntatge de la pel·lícula. Quan es comença a muntar la pel·lícula, cal que disposem de tots els fitxers necessaris per a la producció, és a dir, cal que tinguem a l'abast tots els clips capturats, la música que hi vulguem incorporar, els sons, la veu, les imatges, els títols, etc.

Quan es treballava amb mitjans analògics, calia tenir a l'abast un llistat amb els plans de totes les cintes, calia tenir localitzat tot el material. Amb els mitjans digitals, això es concreta a tenir localitzat en carpetes i subcarpetes tot el material. Amb molts programes d'edició tal com hem vist en el darrer mòdul, a partir de l'àlbum o de la carpeta de treball de les fonts, es permet localitzar amb facilitat els fitxers, tant de vídeo com d'àudio, així com la resta d'imatges i títols que conformen el projecte.

Els guions són la base d'una bona producció:

* Procureu aconseguir el màxim de claredat expositiva i argumental en la confecció dels guions, ja sigui el guió tècnic com el literari. * Com més elaborats i clars siguin, a més de garantir un millor resultat, menys feina tindreu quan enregistreu i, per descomptat, quan editeu. * De totes maneres, un guió s'ha de considerar sempre com un document obert, no ha de ser mai un document tancat, ans al contrari, s'han de preveure noves aportacions sempre que serveixin per enriquir el projecte final.

Gravació

CONSELLS per enregistrar les vostres imatges i àudio:

  • Si voleu fer plans estables (de llarga durada), feu-los amb trípode.
  • Assageu els moviments de càmera abans de gravar (com comença i acaba el pla)
  • Graveu amb llum solar sempre que pugueu.
  • Poseu el terminal en mode avió (si no es necessita wifi) per no malgastar energia.
  • Tingueu cura de l'àudio. Us recomanem gravar amb dispositiu extern. Algunes apps admeten la gravació de l’àudio amb micro bluetooth a partir de configurar els settings. En aquests moments: Android, Cinema FV-5/IOS, MoviePro
  • Eviteu contrallums o llums zenitals
  • Utilitzeu el bloqueig de l’enfoc i balanç de blancs
  • Feu que la persona es presenti a càmera per no posar títols (després del típic 3,2,1,….) quan graveu una persona
  • Feu que la persona a qui entrevisteu aguanti uns segons mirant a càmera quan acabi de parlar.

També és important tenir en compte:

  • Compartir i desar arxius a la galeria del dispositiu mòbil on es farà l’edició. Quan gravem amb l'smartphone i volem editar després amb la tauleta, haurem de compartir i/o desar els arxius. Tenim vàries opcions:
  • Desar-ho en algun dels serveis d'emmagatzematge habituals, com Drive o Dropbox.
  • Transferir els arxius enregistrats (imatges, vídeos,…) entre dispositius de sistemes operatius diferents: us recomanem l’app Wetransfer (IOS-Android). Fins a 2GB.

Compartir els arxius entre dispositius mòbils:

  • IOS. Haurem d’activar aquesta opció l'smartphone (configuració) en el cas que compartim arxius entre dispositius vinculats al mateix compte, per després seleccionar els arxius que volem compartir i la carpeta on els volem desar al rodet (al núvol, Icloud IOS). L’opció més efectiva és AIRdrop-IOS (cal wifi i està disponible en iphone 5 i superiors… i ipad de quarta generació) ja que permet compartir entre varis usuaris.
  • Android. Us recomanem l’app Wetransfer. Els fitxers estaran comprimits. Hi ha vàries opcions:
  • Es pot crear una carpeta a la galeria amb ES File (app que fa l’exploració de fitxers al DM) i utilitzar RAR per descomprimir els fitxers en el lloc que hem creat.
  • Es pot utilitzar SimZip (Simple Zip Viewer) (o alguna app similar) i fer el procés de descomprimir a la galeria utilitzant una sola app.

Edició

Àudio

La música lliure és aquella música que es troba en domini públic o està protegida per una llicència lliure. D'aquesta manera, s'aconsegueix la màxima distribució i promoció de la música i fa possible que arribi sense obstacles al públic.

Mentre hi ha autors que defensen que el fet d'estar sota una llicència Creative Commons fa que l'obra sigui lliure, altres consideren que només dues d'aquestes llicències (CC-by i CC-by-sa) es poden considerar lliures. La resta serien de lliure distribució i semipropietàries.

Entre els projectes que treballen amb música lliure, destaquen Creative Commons i Jamendo.

Per tal de poder acompanyar els vídeos amb un suport d'àudio que sigui lliure tenim l'opció de recercar webs on s'ofereixin sons i melodies com www.jamendo.com . Jamendo (El nom és una contracció de les paraules "Jam" i "crescendo"). És una plataforma musical i una comunitat d'àmbit internacional, creada al voltant de la música lliure, on els artistes poden pujar la seva música gratuïtament i el seu públic descarregar-la sota llicència Creative Commons. Fou fundada el gener del 2005. Posa a disposició un catàleg de més de 7.000 artistes i més de 19.000 àlbums.

http://www.musicalliure.cat

Publicació i distribució

Tot i que existeixen formes de distribució basades en suports físics com poden ser el CD, el DVD o dispositius d'emmagatzemament digital com els llapis USB, la forma més eficient per la distribució del vídeo educatiu és via plataformes de vídeo en línia.

Aquestes plataformes poden ser de tipologia repositori com ho són els sistemes de gestió de continguts (CMS) basats en vídeo (Wikimedia, youtube, vimeo….) on es publica el video i s'utilitza el seu enllaç per compartir-ho o be incorporar-ho per exemple en el disseny didàctic d'una proposta formativa (Moodle, Blackboard, …). Una altra plataforma per a la seva publicació és la utilització d'un sistema per la gestió de l'aprenentatge (LMS) com podrien ser els MOOC (coursera, udacity, ….) o plataformes de vídeo educatiu específiques que han sorgit de la necessitat de classificar els recursos audiovisuals per àrees de coneixement, etapes educatives o llengües.

Una visió diferent de la modalitat de distribució del vídeo educatiu és aquella que dins de l'àmbit de la tecnologia educativa i els nous paradigmes educatius el tracta com a Objecte d'Aprenentatge (OA). Per convertir l'arxiu audiovisual en objecte, ha de respondre a uns aspectes metodològics en la seva constitució incorporant metadades que permetin la seva localització. Si el vídeo es publica amb una llicència de tipus 4R (Reutilitzar, Revisar, Remesclar i Redistribuir) com la que ofereix Creative Commons (BY-NC-SA) i la seva reproducció es pot realitzar amb programari lliure, l'objecte es convertirà a més en un Recurs Educatiu Obert (OER).

Cal no confondre les metadades (Learning Object Metadata) associades a un Objecte d'Aprenentatge (OA) amb aquelles que estan orientades als cercadors de vídeo i que responen a la indexació audiovisual genèrica.

Finalment, un altre factor important a tenir present alhora de publicar el vídeo educatiu i la plataforma per on es distribuirà és des del punt de vista del terminal on es visualitzarà. Depenent si l'usuari visionarà el vídeo en un mòbil, tauleta, PC o bé en un centre multimèdia a pantalla o projecció en auditori, el vídeo haurà de complir certs requeriments per garantir una resolució, compressió i duració que garanteixin la qualitat d'experiència i per tant, l'atenció i transferència de coneixent estimada cap al discent.