Vídeo educatiu
El vídeo educatiu és un material didàctic audiovisual que, juntament amb l'animació, té un gran poder per atraure l'atenció als usuaris al presentar continguts dinàmics i significatius. Cada vegada més la realitat se'ns presenta com a audiovisual i en l'àmbit educatiu s'han donat moltes aplicacions pedagògiques a aquest ja tant conegut recurs.
El seu objectiu o finalitat és educatiu i pretén provocar sensacions, conscienciar i/o ensenyar. Es tracta d'un recurs TIC (tecnologies de la informació i comunicació) que a partir d'Internet i la reducció de costos, actualment té més fàcil accés i distribució universal. Gràcies a la Web 2.0, avui dia tothom pot accedir a multitud de vídeos a la xarxa, compartir-los i fins i tot crear-los de la manera més creativa.
Algunes de les principals característiques del vídeo educatiu són les següents:
- És un recurs que es pot obtenir i/o desenvolupar amb un cost baix.
- La seva facilitat d'ús possibilita que tothom hi pugui tenir accés.
- El suport digital permet que el vídeo es pugui reproduir un número il·limitat de vegades.
- Inclou amenitat i dinamisme que produeixen una millor assimilació del contingut del vídeo.
- Permet l'adaptació al públic receptor. La selecció del llenguatge visual i verbal és important a l'hora de fer arribar el missatge audiovisual correctament, s'ha d'adequar a l'oient i espectador.
- Reforça els coneixements previs i potencia la construcció de nous.
- Aporta l'aspecte interdisciplinar al poder incloure continguts de diferents àmbits.
- Té utilitat com a reforç, antecedent o complement d'una activitat docent.
- Il·lustra, esquematitza i aporta senzillesa a les classes explicatives.
- És un suport tecnològic multimèdia motivador i amb una gran potencialitat expressiva.
- Afavoreix a l'atenció dels alumnes i al seu rendiment acadèmic al provocar més interès per la matèria.
Funcions
El vídeo aplicat a l'àmbit educatiu pot complir les següents funcions:
- Informativa
- Instructiva
- Motivadora
- Avaluativa
- Investigadora
- Expressiva
- Innovadora
- Metalingüística
- Lúdica
- Testimonial
- Innovadora
Tipus
Atenent a la seva estructura i als objectius que tenen previst cobrir els vídeos educatius poden ser:
- Documentals: mostra de manera ordenada informació sobre un tema concret.
- Narratius: tenen una trama narrativa a través de la qual es presenta la informació rellevant.
- Lliçó monoconceptual: de petita durada que presenta un únic concepte.
- Lliçó temàtica: vídeo didàctic clàssic que presenta els diferents apartats d'un tema concret de manera sistemàtica i gradual.
- Motivador: pretén impactar, motivar i interessar als estudiants, generalment té una estructura narrativa
Usos
El vídeo com recurs didàctic pot estar present en diferents moments del procés educatiu com mitjà d'observació, d'expressió, d'autoaprenentatge i d'ajuda a l'ensenyament o recurs d'aula. Tenint en compte aquests mitjans els seus usos són:
Mitjà d'observació
El vídeo no fa ús del seu potencial expressiu, es limita a reproduir allò que esta passant, és a dir, amb independència total i sense cap tipus de muntatge. Es pot fer servir per:
- Formació i perfeccionament del professorat.
- Observació de l'alumnat.
- Observació directa, com mitjà d'enregistrament de dades en processos d'investigació.
- Observacions de conductes amb finalitat avaluativa.
Mitjà d'autoaprenentatge
El vídeo esdevé un eina autònoma d'aprenentatge amb la que l'alumnat pot dominar un determinat contingut que li pot servir com:
- Complement curricular.
- Autoensenyament.
- Ensenyament ocupacional.
- Ensenyament a distància.
- Divulgació.
La possibilitat d'interactuar amb el vídeo (aturar-lo, fer marxa enrere, revisionar,…) adequa l'aprenentatge a les possibilitats personals, solucionant les possibles dificultats que poden sortir durant el procés.
Recurs d'aula
Un dels usos més comuns del vídeo dins dels procés d'ensenyament-aprenentatge és a la fase de transmissió d'informació. Un vídeo pot servir com antecedent, reforç o complement d'una activitat docent. Així, qualsevol vídeo és sensible a ser emprat didàcticament sempre que doni resposta als objectius prèviament formulats. D'aquesta manera, dins de les aules el vídeo es pot utilitzar com:
- Vídeo-suport o complement docent.
- Instrument de transmissió de coneixements
- Lliçons magistrals o conferències.
- Videolliçons.
- Enregistrament de pràctiques de laboratori.
- Enregistrament de temes generals o de continguts descriptius.
- Documents científics o tecnològics.
Mitjà d'expressió
Sorgeix de la necessitat de deixar a banda l'observació i la passivitat per donar pas a l'acció. Tant els docents com els discents són protagonistes actius i esdevenen els creadors de materials audiovisuals.
La competència comunicativa audiovisual en els nous currículums
Primer de tot cal definir un sèrie de conceptes:
Competències bàsiques: Són moltes les definicions de competències donades per diversos autors o currículums en funció d'una o altra administració educativa, però aquí farem referència a aquesta en concret "entenem per competència la capacitat de resoldre problemes reals, aplicant i relacionant coneixements, habilitats i actituds en contextos diversos. Els continguts de les diferents àrees del currículum contribueixen a l'adquisició de les competències bàsiques."
Ser competent: Una persona “competent” és aquella capaç de resoldre els problemes propis del seu àmbit d'actuació. Aquest mateix concepte implica la idea que la competència suposa un domini complet de l'activitat en qüestió, per tant s'inclouen habilitats al costat d'actituds i d'elements cognitius. (Jaume Serramona)
Competència en el tractament de la informació i competència digital: Incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Aquesta seria una competència transversal, per tant s'usa de manera transversal a totes les àrees de l'ensenyament.
Competència comunicativa audiovisual: És la capacitat d'un individu per interpretar i analitzar, des de la reflexió crítica, les imatges i els missatges audiovisuals i per expressar-se amb una mínima correcció en l'àmbit comunicatiu. Aquesta competència està relacionada amb el coneixement dels mitjans de comunicació i amb l'ús bàsic de les tecnologies multimèdia necessàries per produir-la. Comunicació audiovisual: Totes aquelles produccions que s'expressen mitjançant la imatge i/o el so en qualsevol tipus de suport i de mitjà, des dels ja més tradicionals (fotografia, cinema, ràdio, televisió, vídeo) fins als més recents (videojocs, multimèdia, Internet…).
El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha fet una aportació pionera per definir amb rigor disciplinari els marcs referencials que delimiten el concepte de persona competent en comunicació audiovisual:
“Al llarg del segle XX les formes de comunicació audiovisual anaren guanyant terreny, no només pel que fa al lleure, sinó també com a vehicle de cultura, per sobre de les estrictament verbals, fins a arribar a convertir-se ja en el marc de la societat de la informació, en hegemòniques. En contrapartida, en el món acadèmic la comunicació audiovisual era primer negligida i oblidada, en benefici de la cultura verbal imperant i, finalment, amb l'adveniment de les noves tecnologies, el concepte de comunicació audiovisual quedava diluït (i, en conseqüència, també marginat i oblidat) deglutit en el concepte confús de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Sembla deduir-se que l'alfabetització audiovisual queda resolta en l'actualitat per l'alfabetització digital. Actualment, una persona no es pot considerar alfabetitzada ni verbalment ni audiovisual sense una certa alfabetització digital, però la sola alfabetització digital no confereix cap mena de competència ni en la comunicació verbal ni en l'audiovisual”.
Què és exactament ser competent en la comunicació audiovisual? La competència en comunicació audiovisual comporta el domini de conceptes, procediments i actituds relacionats amb el que podrien considerar-se les sis dimensions fonamentals d'aquesta competència.
Aquestes sis dimensions són:
El llenguatge: Coneixement dels codis que fan possible el llenguatge audiovisual i capacitat d'anàlisi dels missatges.
La tecnologia: Coneixement teòric del funcionament de les eines que fan possible la comunicació audiovisual i la capacitat d'utilització de les més senzilles per poder comunicar-se de manera eficaç en l'àmbit audiovisual.
Els processos de producció i programació: coneixement de les funcions, tasques assignades als principals agents de producció, tasques que formen part del procés de producció i programació dels diferents tipus de producció i la capacitat d'elaborar missatges audiovisuals.
La ideologia i els valors: capacitat de lectura comprensiva i crítica dels missatges i en conseqüència com a portadors d'ideologia i valors.
La recepció i audiència: capacitat de reconèixer-se com a audiència activa, especialment a partir de l'ús de les tecnologies digitals que permeten la participació i la interactivitat. Capacitat de valorar críticament els elements emotius racionals i contextuals que intervenen en la recepció i valoració dels missatges audiovisuals.
La dimensió estètica: capacitat d'analitzar i de valorar els missatges audiovisuals des del punt de vista de la innovació formal i temàtica i l'educació del sentit estètic.
Tota la informació sobre les competències bàsiques, i més concretament la competència comunicativa audiovisual, la podem consultar en els currículums oficials de les diferents administracions educatives del país:
L'àmbit digital
Educació Secundària Obligatòria. Competències bàstiques.
Educació Primària. Competències bàsiques.