Abordarem la part pràctica del muntatge radiofònic més endavant, quan parlem del programa Audacity, però no podem deixar d’incloure en aquest apartat, alguna referència teòrica.

Des del punt de vista tècnic-expressiu existeixen un nombre finit d'operacions de combinació de sons. Es tracta d’unes fórmules codificades d’organització dels elements sonors que es coneixen com a figures de muntatge. Aquestes figures treballen a partir de la combinació de tres importants variables:

1. la intensitat del so (pla sonor)
2. la seva durada en el temps
3. la superposició o no dels mateixos.

• Fade-In (F-In): és l’aparició gradual d’un so (o de diversos sons superposats). El so s’inicia en un punt d’absència perceptiva (no es sent) fins a situar-se en una intensitat de Primer Pla.
• Fade-Out (F-Out): just a l’inrevés del F-IN, és a dir, un so que està sonant en PP desapareix gradualment fins a deixar de ser percebut.
• Resolt (RS): també indica una desaparició de so, però en aquest cas no és gradual sinó sobtada, de cop. S'estan sentint un o diversos sons i, en fer RS, deixen de sentir-se.
• Fos-Encadenat (F/E): figura que implica la desaparició d’un so i l’aparició d’un altre de forma simultània. Mentre un so desapareix en F-Out s’inicia un altre en F-in. Perceptivament es noten uns moments de barreja entre ambdós sons.
• Encadenat (E): desaparició en RS d’un so i aparició, encadenada, d’un altre so a la mateixa intensitat que estava sonant el so desaparegut.

En referir-se a les possibilitats expressives i creatives del muntatge radiofònic val la pena dedicar certa atenció a la combinació dels dos sistemes expressius amb major força estètica i significativa a la ràdio, com són la paraula i la música.

• Raccord o ràcord: fa referència a l’enllaç i continuïtat entre dos o més elements constitutius del missatge, en aquest cas, radiofònic. Aquest ràccord o continuïtat es relaciona tant amb els aspectes tècnics (raccord d’intensitat entre dues veus), els aspectes de muntatge (raccord rítmic en un muntatge músic - verbal) o els aspectes expressius i narratius (raccord d’intensitat en el paisatge sonor que identifica un espai en un paral·lelisme temporal)
• Quadratura: consisteix a acabar la locució per donar més presència a la música que hi ha de fons, just en un moment prefixat, i que ve determinat per la pròpia música: quan comença la veu del cantant, un instrument concret… La utilització d'aquest recurs és molt recomanable, sobre tot des del punt de vista de l'estètica sonora: el plaer d'escoltar sons.