Efectes sonors


Anomenem efectes sonors a tots aquells sons inarticulats o sorolls (que no són ni música ni paraula), que serveixen per representar la realitat ja sigui de manera objectiva, però també subjectiva. Els efectes sonors juguen un paper fonamental en la construcció del que anomenem imatges auditives, és a dir, les imatges mentals que l’oient imagina a partir dels sons que escolta.

En parlar dels efectes sonors és important recuperar el concepte de font sonora, perquè a la ràdio no sempre hi haurà una correspondència directa entre la font sonora d’un so i la interpretació sonora que l’oient farà d’aquest so. Així, per exemple, en l’època daurada de la ràdio dramàtica, quan les limitacions tècniques obligaven a fer els efectes sonors de forma artesanal, per representar el galop d’un cavall no es duia un cavall a l’estudi… sinó que es picaven les dues meitats de la closca d’un coco amb un patró rítmic similar a la velocitat del galop o el trot. Aquest és un exemple clar de no correspondència entre la font sonora “les closques de coco” i la imatge sonora creada per l’oient “el galop de cavall”. Actualment, però, la producció d’efectes sonors s’ha facilitat enormement gràcies a les múltiples col·leccions i biblioteques d’efectes sonors a disposició del creador radiofònic. Aquestes col·leccions (per exemple la produïda per la BBC) permeten disposar de múltiples i ben variats efectes, des del so ambient d’un mercat de Shangaï a la frenada d’un cotxe amb tracció a les quatre rodes…

Ens interessa ara observar quin paper o funció poden jugar els efectes sonors en la narració radiofònica. En general hi ha un ús realista dels efectes sonors: es fan servir per representar mimèticament la realitat (el so d’un timbre és un timbre que sona). Però cal insistir en les múltiples possibilitats expressives dels efectes: des de la construcció hiperrealista d’una ambientació sonora en la que tots els sons possibles de la realitat –inclosos aquells als quals, en una situació real, no prestaríem atenció- apareguin en el retrat sonor; a la cerca de noves significacions no realistes sinó expressives o dramàtiques (un lent degoteig per significar soledat i abandonament).

Les tasques dels efectes en la producció radiofònica són les mateixes que per a la música.

Així els efectes poden servir per organitzar i estructurar els continguts, i marcar transicions, pauses, o canvis de seqüència. Per exemple el cant d’un gall per indicar el canvi de seqüència que suposa el pas d’un dia a l’altre. També ens serveixen per narrar o reconstruir una acció o mostrar un personatge, sense haver de recórrer en cap moment a l’ajut de la paraula. Així per exemple la juxtaposició dels sons que hom fa en llevar-se (despertador, badalls, molles del llit, soroll de llençols, etc.) per mostrar aquest moment del dia; o el so d’un bastó colpejant a la paret que ens permeti identificar la presencia d’un personatge invident encara que no li sentim la veu.

Els efectes també es poden utilitzar per descriure, explicar, recrear, espais o llocs, amb una clara funció ambiental: el so del trànsit (motors, botzines, frenades) per mostrar una carretera o autopista amb circulació intensa; l’aigua que bull en una olla; el rebot d’una pilota en el terreny de joc.

Des de la vessant extradiegètica, els efectes sonors ens poden servir per transmetre un estat emocional a l’oient, els sentiments d’un personatge o l'atmosfera d’una situació. Podríem dir que qualsevol efecte sonor podrà ser emprat des d’aquesta perspectiva expressiva i dramàtica: el vent, per il·lustrar la soledat; els batecs del cor, per expressar nerviosisme, enamorament, por; tancament brusc d’un llibre per mostrar un final o nerviosisme. L’ús i la interpretació dependran del context narratiu L’únic límit a les possibilitats expressives dels efectes sonors és la capacitat perceptiva, de descodificació i comprensió de l’oient, és a dir, que qui ens escolti sigui capaç d’entendre quin és aquell efecte i la significació que li estem atorgant.

Finalment, i com en el cas de la música, podem decidir potenciar la vessant estètica del nostre producte radiofònic, inserint-hi efectes sonors que no aporten informació rellevant a la narració però que tenen un important component estètic. Seria el cas de la reproducció d’un ambient incorporant-hi tots i cadascun dels sons possibles, tot i que els dos o tres més rellevants ja servirien a l’oient per comprendre quin ambient es reprodueix: per ambientar una perruqueria segurament seria suficient amb el so d’assecadors, aigua corrent i veus; la inclusió d’altres sons com tisores tallant o raspallat de cabells tindria una funció estètica, ornamental.

Des del punt de vista tecnològic (editors d’àudio multipistes) la incorporació d’efectes sonors en una producció radiofònica ja no té limitacions de cap mena. Per aquest motiu caldrà tenir molt presents les capacitats perceptives i de descodificació dels oients. Així, en la selecció d’efectes, evitarem un “abús” dels mateixos, perquè molts efectes, a orelles de l’oient, poden convertir-se en soroll i produir-se l’efecte d’emmascarament. És sempre recomanable una tria concreta i eficaç, que ens garanteixi que l’oient ho sent i, sobretot, ho entén. Per afavorir aquesta comprensió també haurem de preveure la durada dels efectes. Els de fàcil descodificació, perquè resulten molt familiars, podran tenir durades breus. Els efectes estranys, dels quals sigui difícil imaginar-ne la imatge sonora, hauran de durar temps suficient per garantir-ne la descodificació.