La fotografia digital ens permet crear imatges que s’obtenen a través d’un objectiu o d’un sistema de lents que s’emmagatzemen en un suport digital. Una sèrie de sensors converteixen la llum en càrregues elèctriques que són codificades perquè l’ordinador les pugui llegir sense problemes. Les imatges queden enregistrades en un dispositiu de captura que s'anomena CCD. El CCD equival a l'ull de la càmera, que és capaç de recollir la llum i convertir-la en senyal elèctrica. Es basa en una estructura de petits mosaics sensibles als diferents colors primaris de la llum —vermell, verd i blau— dipositats a sobre d'una zona sensible. Cadascun d'aquests punts, anomenats píxels, té una posició concreta i uns valors de llum i color assignats i, és el conjunt d'aquests punts el que ens permet visualitzar la imatge fotogràfica. La quantitat de píxels resultant en la imatge determina la seva mida. A la imatge següent podreu veure una estructura d'un CCD d'una càmera fotogràfica.

Totes les imatges digitals responen a quatre paràmetres: resolució, mesures, profunditat de color i model de color.

Resolució: Indica el número de píxels d’una imatge. Es mesura en píxels per polzada. Una imatge d'alta resolució tindrà molts més píxels per polzada que una de baixa resolució. La quantitat de píxels resultant en la imatge determina la seva mida. Per exemple una imatge de 3872 píxels d'alt per 2592 píxels d'amplada tindrà 10.036.224 píxels, o aproximadament 10 megapíxels. Podem distingir entre resolució d’entrada i la resolució de sortida. La resolució d’entrada respon al nombre de píxels per polzada amb que captem la imatge. La resolució de sortida són els punts per polzada que es capaç de llegir el dispositiu on veurem la imatge (pantalla d’ordinador, televisió, impressora). En general, per pantalla d’ordinador n’hi ha prou amb 72 ppp mentre que per imprimir-la cal un mínim de 150 ppp

Mesures:Indiquen l’amplada per l’alçada d’una imatge. S’acostumen a expressar en píxels però també podem fer-ho en centímetres i ens donarà una idea de la imatge resultant a l’hora d’imprimir-les.

Profunditat de color:Indica el nombre de colors que es poden arribar a representar dins d'una imatge. Les imatges fotogràfiques acostumen a treballar a una profunditat de color de 24 bits. Amb aquesta profunditat de color es poden arribar a representar fins a 16 milions de colors. Per sobre d'aquesta profunditat trobem les imatges de 32 bits aconsellables en el cas que després hagin de passar per un procés d'arts gràfiques. Les imatges per sota dels 24 bits no són aconsellables per imatges fotogràfiques

Model de color:El model de color es la forma com indiquem a l'ordinador el color concret amb que volem treballar a cada moment. Els més habituals són RGB (respon a les sigles de les paraules angleses: vermell, verd i blau), CMYK (la seva descripció respon als colors fets servir en les impressores (cyan, magenta, groc i negre) i HLS (respon a les sigles de les paraules angleses: to, lluminositat i saturació).

Tipus d’arxius d’imatge

Quan guardem una imatge veurem que existeixen molts tipus d’arxiu per fer-ho. Alguns dels arxius resultants, responen a un emmagatzematge sense compressió i d’altres als quals se’ls aplica una compressió.

Els arxius sense compressió són els propis del programa que fem servir per editar les imatges. Quan les guardem, mantenen totes les característiques de la imatge per poder-les continuar editant però acostumen a ser molt pesats. Alguns exemples serien:

• PSD de Adobe Photoshop
• PNG de Macromedia Fireworks
• PSP de PaintShopPro
• XCF de GIMP

Arxius amb compressió. El més conegut és el JPG. Són els més habituals de les imatges que capturen les càmeres i els mòbils, i també per les imatges d’internet o per imprimir. Té menor qualitat que l’arxiu original però suficient perquè l’ull humà l’aprecií bé.

També podem trobar altres tipus d’arxius com el GIF amb compressió però sense pèrdua de qualitat que permet reduir força el pes de l'arxiu però en redueix el nombre de colors tot mantenint les formes idèntiques a les inicials. És adequat per a comprimir imatges amb grans superfícies de colors plans i imatges on predomini l'ús de línies i tipografies. Donat el sacrifici de colors solen ser poc adequades per a la representació i impressió d'imatges fotogràfiques. El RAW s'utilitza en les càmeres professionals i alguns mòbils també ofereixen la possibilitat d'obtenir fotos d'alta qualitat amb aquest format. Els arxius TIFF s'utilitzen per impressions d’alta qualitat.

Descarregar , guardar i imprimir imatges a l’ordinador