Narracions digitals
Les narracions digitals són històries que combinen narrativa i contingut digital (imatges, so i vídeo), donant com a resultat una petita pel•lícula. Inicialment aquestes produccions tenien un alt contingut emocional ja que tenien un marcat caràcter personal i estava expressada en primera persona.
La realització de narracions digitals permet una integració de les TIC de manera ordinària en les processos d’ensenyament-aprenentatge i faciliten una alfabetització mediàtica.
Bernard Robin, professor de la Universitat de Houston, que dirigeix el projecte Educational uses of digital storytelling, defineix quins són els elements originals per a una bona història digital.
- El punt de vista de l’autor-narrador.
- La qüestió dramàtica que estableix el suspens necessari que ha de tenir una història (les preguntes que s’ha de respondre).
- El contingut emocional que es reforça al dramatitzar sobre temes de la nostra experiència personal (la manera com s’aborden les situacions).
- La veu pròpia perquè en aquest tipus d’històries la veu és l’element que dóna vida al guió (ritme, pausa, modulació).
- El poder de la banda sonora que fa que la música sigui quelcom bàsic per al relat digital (recolzament dels estats anímics).
- L’economia que es relaciona amb la duració d’una història digital que sol ser breu (segons i minuts) (contingut just sense sobrecàrregues).
- El ritme que és necessari perquè la narrativa visual d’una història digital sigui a la vegada clara i evocadora.
http://www.slideshare.net/reporteducacio/storytelling-peto
Gramàtica de la història
La gramàtica de la història es pot definir a partir d’uns elements senzills que serveixen per a identificar les característiques principals de la narració:
- QUI. La resposta a aquesta pregunta permet identificar els personatges bàsics de la història inclòs l’heroi/heroïna.
- ON. El lloc o escenari de la història. Els escenaris on pot transcórrer la història poden ser variats.
- QUAN. El temps de la història. Ja sigui el temps històric o el temps cronològic. Ha de permetre ordenar les seqüències.
- QUÈ. L’acció que passa. S’ha de destacar el moment més important de la història. Inici i nus
- COM. Els canvis que s’originen a la vida dels protagonistes i perquè. Desenllaç.
El guió gràfic (storyboard)
L’storyboard és la presentació ordenada de dibuixos, fotografies i textos, cadascun dels quals resumeix un esdeveniment important de la narració.
L’storyboard ha de captar la complexitat del conflicte central de la narració, la seva estructura i els elements que permetin el desenvolupament de la trama. Un bon storyboard impedeix que la narració esdevingui una successió d’esdeveniments sinó que reforça el desenvolupament de la trama i els trets diferencials dels personatges. L’storyboard, en la seva fase de planificació ha de reforçar els elements més dèbils de la narració. D’aquesta manera el relat tindrà un equilibri.
Producció i postproducció
- Creació d’escenaris (disseny dels espais on ocorre la història).
- Muntatge d’escenes (incorporació dels personatges i les bafarades –en el cas que no hi hagi veu).
- Fotografies (de les escenes completes per a crear el moviment).
- Muntatge de les imatges.
- Gravació de l’àudio (en cas que n’hi hagi).
- Muntatge de l’àudio en relació a les escenes.
- Selecció i incorporació de la música.
- Producte final i difusió.