En el darrers anys i per circumstàncies diverses els mitjans de comunicació tradicionals han despertat en els usuaris, televidents, lectors sentiments com la desconfiança, competència deslleial amb el públic o fins i tot un sentiment de públic objecte. Aquest fenòmen a propiciat que la informació fluctuï en altres àmbits comunicatius com són les xarxes socials.

Aquestes xarxes socials propicien la comunicació transversal i el que s'ha anomenat viralitat de la informació i la comunicació, de tal manera que una informació emesa per un usuari, en funció del fet informat i de la forma com s'ha fet, pot esdevenir una notícia amb més audiència, o més repetida a Internet que les pròpies notícies dels mitjans de comunicació. En aquest context, fins i tot els mitjans de comunicació tradicionals acaben fent-se ressò de fets que s'han emès com a primera font a través de les xarxes socials. Fins i tot les pròpies xarxes socials són notícia sovint en els mitjans de comunicació per la seva viralitat i força comunicativa.

Per tant està canviant el mapa distributiu de la informació i la seva verticalitat, instaurada des de finals del segle XIX amb el neixement dels diaris, i posteriorment de m itjans radiofònics i televisius, per una horitzontalitat o transversalitat de la informació amb els propis usuaris com a protagonistes d'aquesta viralitat i transversalitat de la informació i també com a fonts primàries de la notícia.

Cita del treball final de máster de la Rosa Domingo Bernaus titulat: LA FUSIÓ DELS SISTEMES DE PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL A L’ERA DIGITAL: ABARATIMENT I AUTONOMIA EN LA CREACIÓ DE CONTINGUTS I INCORPORACIÓ D' ESTRATÈGIES DEDIFUSIÓ A LES XARXES SOCIALS:

El concepte ‘2.0’ es refereix a la participació social i col·lectiva en un espai compartit. O el què és el mateix, els usuaris es converteixen a la vegada en productors de continguts, en prescriptors de llocs d’interès i en lectors que fan arribar ràpidament la seva opinió. Un dels factors d’èxit de Youtube recau en que tot l’espai web està pensat per a la interacció, participació i col·laboració entre els usuaris. D’això els teòrics n’anomenen ‘l’aprofitament de la intel·ligència col·lectiva’ segons O’Reilley (2006). Un usuari crea, és valorat i fins i tot criticat i a la vegada viralitzat i distribuït per altres punts de la xarxa per decisió dels usuaris.

Entendre el Món 2.0 és entendre internet com un espai infinit on s’hi poden replicar les mateixes dinàmiques d’interactuació d’una comunicació en mans i óssos. La psicòloga especialitzada en psicologia social i xarxes socials, Dolors Reig, proclama al seu blog ‘Caparazón’ que estem davant del retorn històric de la ‘plaça pública’ a la comunitat. Si bé a les ciutats antigues existia l’espai públic entès com a àgora de reclam, d’exposició i d’argumentació, aquest fou engolit per la teledirecció dels mitjans de comunicació (sense anar més lluny el cas de Berlusconni n’és un exemple clar).

Doncs bé, els nostres natius digitals han integrat a la perfecció aquesta plaça pública i hi han reproduït a l’espai 2.0 on hi han desplaçat totes les seves activitats socials. I per socials hi trobem fusionat tot el seu entorn vital: el d’oci, el familiar, el món dels afectes, el món de les emocions (vídeos, cançons, videocplis, aficions), així com l’entorn acadèmic i laboral.

El teòric abans citat, O’Reilly ja assenyalava que el gran punt fort de la web 2.0 era poder aprofitar la intel·ligència col·lectiva, donant importància a les milers d’aportacions dels usuaris. Per tant resulta irrefutable l’ús del 2.0 per a usos didàctics per parts dels alumnes, a través dels blogs, de les xarxes i sobretot a través dels ‘wikis’. En aquests suports que ofereix internet els nadius digitals comparteixen vídeos, fotos, enllaços preferits i recorren al treball cooperatiu com a base per a la creació de nous recursos de coneixement i a la participació a les xarxes socials. L’aprenentatge 2.0 i l’aula 2.0 necessita de la presència d’alumnes i de docents que estimulin les capacitats inherents de la xarxa. L’ús de les eines 2.0 exigeix, per tant, un canvi de mentalitat tant en els professors com per part dels alumnes (Castañeda, 2007; Hartman, Dziuban y Brophy-Ellison, 2007; Rodríguez, 2008). Concretament se n’assenyalen unes qualitats específiques:

• Part de la confiança en la prescripturia
• Distribució del coneixement a través de diverses fonts (el professor ja no és l’únic depositari)
• Valoració de la intel·ligència col·lectiva
• Creació col·laborativa
• Creació grupal en els aprenentatges
• Establir una base cooperatiu entre alumne i professor.

S’ha de recordar i incidir en les idees de Tapscott y Williams (2010) que ens recorden que amb les xarxes, s’haurà de fomentar un aprenentatge col·laboratiu que se sostingui en l’aprenentatge social, en l’aprenentatge per descobriment i en l’aprenentatge centrat en l’estudiant i adaptat al seu ritme. En aquest treball s’ha tingut en compte els següents punts a l’hora de dissenyar la proposta docent. Segon els autors Smith y Potoczniak (2005), per tal de millorar els processos d’aprenentatge amb l’ús de les xarxes socials s’ha de: Processos d’aprenentatge amb l’ús de les xarxes socials

1. Fer que la tecnologia promogui la comunicació entre els alumnes i els professor tant a dins com a fora de l’aula permetent espais de discussió.
2. A més a més, s’ha de buscar i fomentar la col·laboració dels estudiants fent que aprenguin a fer anar un software nou que suporti l’aprenentatge col·laboratiu i que se’n pugui fer un ús didàctic adequat. Centrar la cooperació entre els companys per assolir l’aprenentatge com a eix central.
3. S’ha de promoure la motivació per desenvolupar un ús efectiu de la tecnologia a través de la realització de feines que explorin noves maneres d’usar-la. L’aprenentatge és la fi i el medi. No s’avaluarà en funció de les competències demostrables adquirides en el domini d’una tecnologia, sinó que es valorarà l’ús i l’exploració de les mateixes.
4. S’ha d’introduir i integrar la tecnologia poc a poc i s’ha d’emprar un mètode creatiu per aconseguir que els estudiants s’impliquin a l’estudi de la matèria en un aprenentatge actiu.

Internet per la docència esdevé una biblioteca; un canal de comunicació i també impremta.

• Com a biblioteca hi trobem aplicacions que potencien el caràcter de recerca i investigació que dota Internet.En concret aplicacions molt senzilles que permeten personalitzar al navegador perquè pugui rebre informacions que ens interessen de diverses pàgines web. Són els buscadors RSS i permeten que no s’hagi d’anar pàgina per pàgina a consultar els titulars i els continguts: diaris, institucions, blogs…
• A més a més hi tenim la prescripturia, és a dir, les recomanacions i opinions fetes per la resta de lectors que ens fan apostar o desdir sobre un tema, compra, opinió….
• I és que la xarxa és un potent mitjà de comunicació. On abans es de ia que existien els mitjans de comunicació, a l’actualitat a la xarxa tothom esdevé un mitjà de comunicació. Es permeten establir no només relacions personals sinó que també, es permet crear comunitats segons els interessos o preferències. Eines per propiciar associacions les tenen quasi totes les aplicacions d’internet. Tothom desitja crear comunitat.
• L’eina que propicia associacions i a que a més a més permet usar el vídeo digital, l’estrella és, sense cap mena de dubte, Youtube.