Els anomenats mitjans de comunicació (MC) conformen l'entorn cultural en el qual les persones pensen, senten, s'expressen i comuniquen, viuen i conviuen. Aquests materials pretenen ser una posta a punt sobre què són els mitjans de comunicació de masses i la comunicació mediàtica, els seus efectes, influències i interaccions amb el receptor, les audiències i els seus contextos, així com les seves mediacions; la importància d'Internet com a fenomen de convergència de pantalles i com a nous entorns comunicatius transversals així com els aspectes didàctics des d'un enfocament des del punt de vista de l'educació i la comunicació.

Els MC són entramats multimediàtics complexos i potents que, sostinguts per poderosos interessos empresarials, produeixen constantment continguts i els difonen. És cert que existeixen altres mitjans alternatius, especialment a la Xarxa, i també a la ràdio, la premsa, algunes televisions locals, dels quals anirem parlant en aquest curs. Tots ells són unes eines excel·lents a l'abast per comunicar-se i expressar-se. Unes eines que poden ajudar a conèixer i comprendre el món actual, i també el passat, en totes les seves dimensions(*Materials extrets de l'Ateneu)

Actualment podem accedir a gran quantitat d'informacions de tota mena, de totes les tendències, plantejaments i tractaments, a través d'uns determinats canals que arriben constantment a la major part de la població: premsa, cinema, ràdio, televisió… D'aquesta manera hi ha un flux constant d'imatges, textos i sons que recorren el nostre planeta. Així una persona es pot assabentar de què fan, què pensen i com viuen persones i societats d'arreu, amb qui -sense el lligam que estableixen aquests canals- tindria pocs o cap punt de contacte.

Col·loquialment no s'acostuma a diferenciar entre els aparells i suports dels mitjans i els mitjans mateixos. Els aparells i suports no són res més que canals a través dels quals arriben al públic els mitjans que els utilitzen.

Quan un d'aquests canals pren una estructura definida i estable, amb la intenció d'arribar al màxim nombre de persones i amb unes finalitats comunicatives concretes, esdevé realment un mitjà.

Penseu, per exemple, en el cas d'un col·lectiu interessat en un tema determinat: el senderisme. Aquest col·lectiu exposa les seves idees i vivències sobre el tema aprofitant canals de comunicació informals (xerrades, escrits, ponències…), i a través de contactes casuals. En el moment que aquest col·lectiu decideix crear una revista, un fanzine sobre senderisme o bé una emissora de ràdio sobre aquest tema, està creant un mitjà de comunicació, i el dota d'una estructura i unes finalitats concretes.

Recorda!: Per saber-ne una mica més…

Nota 2 En aquesta pàgina de Vilaweb pots llegir una mica d'història de la premsa catalana.