En aquest apartat s'incideix en la importància de la planificació per facilitar l'acció formativa a totes les persones participants. Sobretot, es posa l'èmfasi en les estratègies que ha de desenvolupar la persona formadora per dinamitzar el grup i gestionar un bon funcionament de tot el procés de l'acció formativa.



Més concretament es pretén donar resposta a les preguntes següents:

  • Quins elements s'han de tenir en compte per a una bona planificació d'un curs virtual?
  • Quines són les estratègies més adequades per dinamitzar un curs virtual i fer-ne el seguiment?

Dinamització i tutorització de la formació en línia

La planificació

En la formació en línia la planificació ha de respondre a les diferents necessitats tant de la persona formadora com dels i de les estudiants. El fet que els rols que prenen siguin més actius implica que hagin de conèixer millor què han de fer, com i quan: la planificació ha de facilitar que la persona formadora i el grup d'estudiants se situïn en el context de l'acció formativa, assumeixin el seu paper i elaborin una estratègia d'acció.

D'altra banda, en el cas d'accions formatives que es desenvolupen de manera paral·lela en diversos grups, cadascun guiat per una persona formadora, la planificació facilita la coordinació del treball.

Una bona planificació suposa un compromís per part de la persona formadora i facilita que l'estudiant es responsabilitzi i s'impliqui en el procés d'aprenentatge.

Allò que la planificació facilita

L'estudiant, com a centre actiu del procés d'aprenentatge, ha de conèixer quins són els objectius i quins els continguts, recursos i activitats que té a l'abast per tal d'assolir-los. D'altra banda, la persona formadora és qui ha d'orientar aquest procés i l'ús que l'estudiant farà de les eines i recursos de què disposa.

Una bona planificació, que especifiqui aquests elements i la seva distribució en el calendari i orienti sobre el temps de dedicació permetrà a l'estudiant preveure l'esforç que hi ha de dedicar, el tipus de tasques que ha de fer i organitzar-les i distribuir-les en el temps.

Pel que fa a la persona formadora, la planificació ha d'actuar com una guia rigorosa al llarg de tot el curs tot evitant que hagi de recórrer a la improvisació. A més, en aquells casos en els quals hi participa més d'una persona formadora, una de les funcions de la planificació és facilitar-los l'acció coordinada.

La planificació ha de ser un referent vàlid al llarg de tota l'acció formativa tant per als estudiants com per a les persones formadores que hi participen.

En essència, la planificació ha de permetre:

  • Comprovar la coherència entre els objectius d'aprenentatge, els recursos proposats i com han estat estructurats.
  • Que estudiants i formador/a comparteixin una visió d'allò que es pretén aconseguir, com i quan.
  • Que l'estudiant es pugui organitzar el temps de dedicació i dissenyi una estratègia d'acció.
  • Que la persona formadora disposi d'una guia per al seguiment del curs que sigui sòlida però alhora prou flexible per tal que, arribat el cas, pugui fer les adequacions que consideri necessàries.
  • La coordinació de les persones formadores dels diversos grups, en el cas que el curs estigui desdoblat.

Elements per a la planificació

Per elaborar la planificació d'una acció formativa cal tenir en compte les característiques de les persones destinatàries, del material i de l'entorn. El format final que tindrà pot ser diferent, però, en essència, ha de recollir:

  • Els objectius a assolir o les competències a desenvolupar
  • Els continguts que es tracten
  • Les activitats d'aprenentatge
  • L'estructuració d'aquests elements i les relacions entre tots els recursos que s'utilitzaran
  • La distribució en el temps
  • Els recursos complementaris
  • Consells i recomanacions per accedir i utilitzar els materials i les eines disponibles
  • Orientacions per a l'avaluació

La planificació ha de ser un referent sòlid però prou flexible com per permetre adaptacions orientades a tractar les situacions que es puguin produir al llarg del curs, com ara l'atenció a la diversitat, la modificació de la previsió de calendari o d'algunes activitats d'aprenentatge si es detecta que és necessari.

En el cas dels cursos telemàtics, cadascun va associat a una Guia didàctica que inclou els elements anteriors en diferents seccions. Les seccions més habituals són:

  1. Presentació. Recull la justificació del curs i l’objectiu final, fa una breu descripció dels continguts i la metodologia, el relaciona amb d'altres cursos que les persones participants hagin pogut fer o amb les competències professionals que s'hi treballaran.
  2. Objectius. Concreten els objectius finals del curs, a partir de l'objectiu final explicat a la presentació.
  3. Continguts. Es fixen a partir dels objectius per elaborar cadascun dels mòduls. Estan presentats com a esquema, mapa conceptual o similar per facilitar la seva comprensió.
  4. Coneixements previs. Recull els coneixements inicials necessaris per poder seguir el curs, inclosos els coneixements de caire tecnològic.
  5. Requeriments tècnics. Si s’escau, aquesta secció especifica les necessitats de maquinari i programari.
  6. Fonts documentals. Relació del material utilitzat per tal de desenvolupar els continguts del curs.

Eines i estratègies per a la dinamització

El seguiment de la participació és essencial per a la valoració dels aprenentatges i també per decidir quina ha de ser la intervenció de les persones formadores. Cada persona té un estil propi i intervindrà de manera diferent, tot i que hi ha alguns punts que s'han de tenir en compte, especialment quan es treballa amb un equip.

Aspectes clau

  • Estimular la interacció entre els participants és essencial per tal d'aprendre conjuntament i enriquir l'experiència de grup. Si veiem que hi ha persones que no participen als espais compartits (com els fòrums), les intervencions en debat són minses o no fan aportacions en tasques col·laboratives, caldrà animar-les a participar.

És important fer conscients les persones que s'estan formant que conèixer la resta de participants, col·laborar, compartir coneixement, en definitiva, "crear grup" no només farà que l'experiència d'aprendre sigui més engrescadora sinó també que els aprenentatges siguin més amplis i sòlids.

  • Fer una retroacció enriquidora. A l'hora de valorar les activitats no n'hi ha prou de posar la nota o de dir "Molt bé!" Com a persones formadores s'ha de valorar la feina que hi ha darrere l'activitat lliurada, per exemple tot destacant i fent comentaris sobre els punts més forts que pensem que té i afegint suggeriments i propostes de millora.
  • Incidir en l'entrega de tasques dins de termini, ja que el retard pot ser el precedent a abandonar el curs. Cal esbrinar si és un fet puntual i animar a seguir els terminis del curs.

Tot i que la formació telemàtica permet flexibilitat temporal, cal una certa sincronia, especialment quan es fan tasques en grup.

Fases del seguiment

  • Inici de curs: Donar la benvinguda al curs, resumir breument els objectius, explicar com es farà el seguiment i la valoració del curs. S'ha de detallar la durada de cada mòdul i les dates d'entrega i destacar el que cal realitzar per tal de considerar el curs superat.

Els primers dies s'ha de vigilar especialment que totes les persones del grup assignat entren a l'aula i mostren activitat. En cas que no ho facin en 2-3 dies s'ha d'enviar un missatge tot demanant si tenen alguna dificultat tècnica per accedir-hi.

Durant la primera setmana de curs convé fer un seguiment acurat de les persones que accedeixen a l'aula i mostren activitat i aquelles que no ho fan per tal de detectar possibles problemes i solucionar-los.

  • Inici de cada mòdul: Descriure el pla de treball i les tasques que s'han de fer per superar el mòdul, tot indicant les escales de valoracions per a cada tasca.

Als missatges de presentació de cada mòdul es poden afegir els enllaços a aquells elements rellevants: document que descriu les tasques a fer, material del mòdul i activitats.

  • Meitat de mòdul: Fer un ràpid seguiment de les tasques entregades per veure que s'ajusten als objectius. Si es detecta que hi ha algun malentès o errada tècnica (enllaços que no funcionen, etc), caldrà comunicar-ho al tauler d'anuncis per a què els participants tinguin temps de rectificar.
  • Final de mòdul: Valorar les tasques i fer les retroaccions pertinents. Cal fer saber als participants si tenen el mòdul superat o si cal millorar alguna tasca per a superar-lo. Es pot fer un missatge de valoració general de mòdul, tot destacant bones pràctiques o interaccions riques i animar a seguir amb el següent.
  • A meitat de curs: Sobre tot en els cursos de més llarga durada, la meitat del curs pot ser un moment de crisi on alguns participants es desanimin per la quantitat de feina i els terminis, i puguin abandonar. Cal parar atenció a dinàmiques irregulars, estimular la participació i ser flexibles amb els casos que les circumstàncies ho requereixin.
  • Poc abans del final de curs: Cal anar fent un seguiment de les tasques i la participació i no deixar-ho per al final.
  • Final de curs: Moment de revisar la superació de totes les tasques i projectes dels participants amb la corresponent retroacció. És convenient fer un petita valoració al tauler d'anuncis de com ha anat el curs, destacant aprenentatges compartits del grup, agraint totes les intervencions i animant a seguir-se formant per a la millora de l'ensenyament-aprenentatge.

Un aspecte important per a la tutorització és l'avaluació durant tot el període de durada del curs. Moodle ofereix ajudes, eines i elements diversos per facilitar el seguiment continuat de les persones participants. De tot això se'n parla al bloc d'avaluació.

Estratègies d'intervenció

  • Intervencions genèriques: Quan és un tema que afecta a gran part de participants del curs, es pot posar un missatge al tauler d'anuncis. Per exemple, per un problema tècnic, una pregunta que ha generat molt debat en els fòrums, per baixa participació en activitats col·laboratives etc.
  • Intervencions personalitzades: Quan és un tema que afecta a un o pocs participants, és millor posar un missatge intern a les persones afectades. És el cas de temes personals, endarreriments en l'entrega de tasques, si fa temps que no es connecta a l'aula, per cridar l'atenció sobre alguna intervenció fora de to, baixa participació a les activitats col·laboratives etc