En aquest apartat es descriuen els trets característics de la comunicació en un entorn virtual d'aprenentatge, s'esmenten els espais i les eines que es posen a l'abast de totes les persones participants per facilitar la interacció i s'ofereixen algunes orientacions respecte a l'expressió escrita.



Més concretament es pretén donar resposta a les preguntes següents:

  • De quina manera s'estableix la comunicació en un curs de formació telemàtica?
  • Quins recursos té un entorn virtual per facilitar la relació entre les persones participants en un curs de formació no presencial?
  • Què s'haurà de tenir en compte a l'hora d'escriure qualsevol missatge o en les intervencions als fòrums?

La comunicació en un entorn virtual d'aprenentatge


Un dels factors que determina la percepció que cada estudiant té de l'èxit d'una acció formativa en línia és la qualitat de la relació que hagi establert amb la persona formadora i també amb la resta d'estudiants del grup. La qualitat d'aquesta relació depèn de condicionants tècnics com els espais disponibles i el seu funcionament, però també de l'estil de comunicació que s'hagi produït, íntimament lligat a les habilitats comunicatives dels participants. L'actitud comunicativa de la persona formadora és especialment important ja que, a més de les seves funcions específiques, aporta oportunitats immillorables per a l'aprenentatge vivencial.

La comunicació entre la persona formadora i l'estudiant

Tant la persona formadora com els i les estudiants necessiten un període d'adaptació a l'entorn i als recursos disponibles. Al llarg d'aquest període es poden anar adaptant i ajustant les estratègies de comunicació i habilitats de què ja disposen, però també es poden desenvolupar i reforçar aquells aspectes que hagin revelat mancances però que siguin necessaris en el nou entorn. És important desenvolupar un estil propi que es demostri efectiu i amb el qual cada persona formadora se senti còmoda.

La persona formadora ha de dinamitzar i moderar, però sense prendre el protagonisme comunicatiu. Ha de saber mantenir-se en un segon pla però en actitud atenta, per fer-se present quan la situació així ho requereixi.

La comunicació ha de ser adequada en el temps. Els missatges s'han d'escriure quan tinguin una funció clara (presentar materials, activitats o esdeveniments del curs, moderar un debat, indagar en les causes d'un problema detectat, etc.) i en el moment en el qual resultin efectius i aportin agilitat a la comunicació. D'aquesta manera els i les estudiants rebran l'ajut en el moment en el qual el necessiten i evitarem el sentiment de soledat.

Els missatges han de tenir el registre que la situació demana. Un missatge excessivament formal pot produir una sensació de llunyania o fins i tot d'hostilitat, però si és innecessàriament informal pot donar la sensació de manca de qualitat.


La comunicació a l'aula virtual

La comunicació, imprescindible per a la construcció de la comunitat virtual, ve condicionada en primer lloc pels espais i eines disponibles a l'aula virtual. Les eines de comunicació poden ser:

  • Pel que fa a la coincidència en el temps:
    • Síncrones: les persones han d'estar connectades alhora i intercanvien missatges de manera immediata. Exemple: xat.
    • Asíncrones: no cal que les persones estiguin connectades alhora. Una persona pot escriure i enviar un missatge que una altra pot llegir en el moment en què es connecti i accedeixi a l'espai. Exemple: fòrums, taulers de novetats.
  • Pel que fa a les persones receptores:
    • Unidireccionals: la persona que emet el missatge l'envia però les receptores no poden enviar una resposta. Se sol utilitzar quan la persona formadora o tutora vol comunicar alguna informació al grup d'estudiants. Exemple: tauler de novetats.
    • Bidireccionals: la persona receptora i l'emissora intercanvien missatges. Exemple: missatges interns, correu electrònic. Pel que fa al correu electrònic convé tenir present que es tracta d'una eina externa al campus virtual i que, per tant, a l'aula virtual no queda registre de la comunicació que s'hi estableix.
    • Multidireccionals: la persona emissora pot enviar missatges a diverses de receptores. Exemple: fòrums, correu electrònic (amb l'opció multi adreça).

Característiques de la comunicació en línia

Tot seguit es recullen les característiques principals de la comunicació en línia, com la que té lloc a una aula virtual:

  1. Comunicació no presencial. No teniu la persona interlocutora davant i això exigeix un major esforç per tal d'expressar-vos correctament, ja que no podeu acompanyar les vostres paraules amb el complement del llenguatge no verbal: expressions, somriures, to de veu, silencis, moviment de les mans, …
  2. Tot queda escrit i, per tant, cal que hi dediqueu una atenció especial, tant pel que fa a la forma com al contingut d'allò que escriviu.
  3. Llenguatge adaptat al tipus de comunicació, al missatge i al tipus de persona receptora. En línia s'estableix una gran varietat de tipus de comunicació: xats, fòrums, debats, missatges privats, blogging, microblogging… Cada entorn, però també cada tipus de contingut i cada persona destinatària requereix formes de comunicació i tipus de llenguatge diferents.
  4. Estructuració de la informació. Generalment qui llegeix la informació no pot dedicar gaire temps a la lectura dels missatges. Per tant heu de fer un esforç per sintetitzar, per escriure de manera breu, per estructurar de manera visual la informació i destacar les idees més importants per tal de facilitar la lectura.
  5. Referències externes. Podeu oferir referències i enllaços a pàgines, documents o missatges anteriors i enriquir així les vostres aportacions. Aquest avantatge exigeix que aquestes referències siguin pertinents, estiguin ben escollides, que siguin fàcils de trobar i accessibles i que estiguin actualitzades.

El llenguatge escrit

En un EVA la comunicació és escrita. Davant el llenguatge oral que s'utilitza en la formació presencial, el llenguatge verbal escrit té les seves característiques pròpies i presenta avantatges i inconvenients.

En primer lloc cal dominar les tècniques d'expressió escrita: escriure amb correcció ortogràfica i gramatical, utilitzar recursos estilístics i un vocabulari ric i variat, escriure en el registre adient en cada cas, etc. En aquest sentit resulta molt recomanable revisar el text dels missatges abans d'enviar-los i tenir en compte que el codi escrit és, en general, més formal i més precís que el llenguatge oral.

Si bé no tothom té les mateixes habilitats a l'hora d'escriure, hi ha una sèrie d'indicacions que poden millorar la qualitat comunicativa dels missatges escrits. Cal ser conscients de l'objectiu del missatge, de les característiques de les persones a qui va adreçat, de la situació de comunicació i del grau de formalitat que requereix per tal d'utilitzar el registre adient.

Malgrat la manca dels estímuls que representen el llenguatge no verbal (gestos, canvis en el to de la veu o moviments del cos, per exemple), un missatge escrit pot ser tan ric en matisos com un missatge oral en un entorn presencial.

En la comunicació escrita cal elaborar més el missatge i concretar les idees que es volen expressar però, alhora, no hi ha tanta pressió temporal i es disposa de més temps per reflexionar, consultar fonts documentals i construir el missatge. A més, si bé s'ha de practicar la brevetat, en cas necessari els missatges es poden enriquir amb l'adjunció de documents més o menys extensos o enllaços a pàgines d'Internet amb informació rellevant. I una darrera consideració: els missatges es poden consultar totes les vegades que sigui necessari, es poden reinterpretar i reelaborar i s'hi pot fer referència a allò ja exposat.


Aquí trobareu més indicacions i consells sobre la redacció de missatges per als fòrums.


Eines de comunicació

Missatgeria interna

Els missatges interns són privats i queden reservats per a la comunicació entre dues persones quan sorgeix algun tema que no té relació amb la resta del grup, per exemple si algú ha de comunicar al formador o formadora circumstàncies personals que afectin el desenvolupament del curs, o si es vol facilitar l'adreça de correu a una persona en concret.

En el cas d'informacions generals que tinguin a veure amb tot el grup o amb el desenvolupament del curs, és millor utilitzar els fòrums, concretament el fòrum de notícies, ja que estarà disponible per consultar-lo en tot moment mentre duri el període de l'activitat formativa.

Els fòrums

Un fòrum serveix, entre altres coses, per compartir opinions. Quan un participant inicia un tema, les seves idees queden exposades a la resta de participants, els quals poden respondre'l. Els visitants següents tenen, aleshores, l'opció de respondre a la primera intervenció o bé de continuar el fil del debat responent a respostes anteriors. D'aquesta manera un debat pot articular-se en diferents fils de conversa.

A part d'aquest ús bàsic es poden donar a un fòrum altres funcions. Se'l pot fer servir per a les presentacions dels participants en un curs, perquè cadascú aporti el seu punt de vista i el reforci amb un fitxer adjunt, per debatre temes, per plantejar dubtes, per donar informació o explicar les novetats, etc.

Hi ha diferents tipus de fòrums en funció de la finalitat i la configuració:

Fòrums

El Fòrum de notícies (que també es pot anomenar 'tauler d'anuncis') apareix a la capçalera de tots els cursos per defecte. Només hi poden escriure i obrir nous debats els professors editors, ja que està destinat a informar de les novetats del curs.

El Fòrum de presentació és una activitat útil quan els alumnes d'un curs no es coneixen. Serveix perquè tothom mostri les expectatives, interessos i àmbits de treball.

El fòrum és l'eina per excel·lència per al treball en grup. Pot ser general, és a dir, per a totes les persones participants en el curs, o fer grups dintre del curs i mantenir fils de conversa independents.

El perfil d'usuari

El perfil d'usuari és com una carta de presentació. Ha de contenir la informació rellevant que es vol oferir a la resta d'usuaris del campus virtual tenint en compte el context formatiu en el qual es desenvolupa l'activitat.

Incloure una foto en el perfil és una manera de presentar-se i contribuir a un ambient agradable en què els participants es relacionen amigablement alhora que comparteixen una experiència d'aprenentatge.

Quina informació s'hauria de posar a la descripció del perfil? Tot allò que cadascú vulgui i trobi adient, però com a mínim alguna dada professional sobre l'especialitat, el lloc de treball, el nivell en el qual s'imparteix la docència i els interessos relacionats amb l'educació. Tot el que pugui aportar coneixement sobre les particularitats de cada participant i que pot ser útil, per exemple, quan es vol fer grups amb persones d'una mateixa especialitat o nivell.

Es recomana des del principi del curs que tothom tingui el perfil actualitzat i amb la foto penjada. Això dóna confiança i agilitza la dinàmica del grup.

Per obtenir més informació sobre el perfil i com editar-lo, aneu a l'enllaç: El perfil d'usuari.

Les intervencions del professorat

Un fòrum pot tenir diverses finalitats. En tot moment, el paper del professorat és el de fer un seguiment continuat de l'activitat, proposant temes de debat, fent suggeriments per promoure la participació de tots els membres del grup, responent consultes, o demanant que siguin els mateixos participants els qui responguin les preguntes dels companys i companyes.

El professorat no és qui ho sap tot i ho pot respondre tot sinó qui fa de mediador entre l'alumnat i l'aprenentatge, és a dir, qui posa els mitjans adequats perquè es produeixi l'aprenentatge.

En general els fòrums informals no requeriran de la participació de la persona formadora d'una manera constant tot i que és recomanable que els segueixi per detectar dubtes o situacions en què convingués intervenir-hi.

En canvi, els debats i els fòrums de dubtes de cada mòdul requereixen que es faci una tasca de dinamització i moderació constant. Al final de cada debat és important realitzar una síntesi que reculli les idees més importants, síntesi que pot fer la pròpia persona formadora, tot i que també pot estimular que la facin els i les estudiants.

Moderar un debat en línia implica anar "estirant" fils de conversa per tal que els i les estudiants intercanviïn les seves opinions, reforcin o discuteixin punts de vista, incorporin noves idees i canviïn aquelles que es descobreixen com a poc ajustades.

Als debats s'ha d'arribar a un equilibri entre intervenir-hi massa o intervenir-hi massa poc: la funció de guia de la persona formadora esdevé aquí particularment important i visible. Cal animar la participació sense donar la pròpia opinió: això correspon a les persones que s'estan formant.

Gestió dels espais de comunicació

Totes les característiques esmentades fins aquí exigeixen seguir una sèrie de normes o convencions que faciliten la lectura i l'intercanvi d'informació. Aquestes normes s'han d'entendre com a suggeriments i orientacions i no han de representar un obstacle perquè apliqueu el vostre estil personal per tal d'enriquir la informació. Cal recordar, però, que les habilitats comunicatives també es poden aprendre i que observar i adonar-se'n dels punts febles facilitarà molt la millora de la comunicació.

Aquí només es destaquen alguns suggeriments i reflexions que poden ser d'utilitat als espais de comunicació compartits, tot i que en alguns casos poden ser aplicades també en la comunicació personal per correu electrònic.

Fòrums i debats

En general els fòrums informals no requeriran de la participació de la persona formadora d'una manera constant tot i que és recomanable fer-ne el seguiment per detectar dubtes o situacions en què convingués intervenir-hi.

En canvi, els debats i els fòrums de dubtes de cada mòdul requereixen que es faci una tasca de dinamització i moderació constant. Al final de cada debat és important realitzar una síntesi que reculli les idees més importants, síntesi que pot fer la pròpia persona formadora, tot i que també pot estimular que la facin els i les estudiants.

És freqüent que la persona formadora tingui tendència a intervenir als debats tot oferint la seva pròpia opinió o responent a cadascun dels missatges: moderar un debat en línia implica anar "estirant" fils de conversa per tal que els i les estudiants intercanviïn les seves opinions, reforcin o discuteixin punts de vista, incorporin noves idees i canviïn aquelles que es descobreixen com a poc ajustades.

Als debats s'ha d'arribar a un equilibri entre intervenir-hi massa o intervenir-hi massa poc: la funció de guia de la persona formadora esdevé aquí particularment important i visible. Cal animar la participació sense donar la pròpia opinió: això correspon a les persones que s'estan formant.

La redacció dels missatges

El primer que cal és tenir quelcom a dir. Però un cop sabeu què voleu dir s'han d'ordenar i estructurar les idees, relacionar-les, agrupar-les, donar-los la forma que voleu, expressar-les d'una manera efectiva i clara. Aquests consells poden servir de guia:

  • Llegir amb atenció tot allò que hagin escrit els participants per tal d'evitar que es repeteixin idees i consultes ja realitzades.
  • Pensar abans d'escriure amb la finalitat de detectar les idees clau i els punts més importants que voleu destacar. Reflexionar també sobre la forma en la qual presentareu la informació i fer un esforç de brevetat i claredat.
  • A l'hora de redactar, tenir en compte la persona destinatària (què sap? Què necessita saber? Com pot entendre allò que li dic? Quin punt de vista té? Quina reacció espero que tingui?), però també la imatge que voleu transmetre de vosaltres.
  • Escriure paràgrafs curts, resumir les idees. La clau és utilitzar un paràgraf per a cada idea i separar-los gràficament per fer més àgil la lectura. També és convenient utilitzar llistes per enumerar, destacar amb negreta, subratllat o cursiva els principals conceptes, tot evitant l'abús d'aquests formats.
  • Utilitzar frases curtes i evitar al màxim les frases subordinades per a agilitzar la lectura.
  • Escriure preferentment en minúscules i reservar les majúscules per a casos molt concrets i especials. Les majúscules a un missatge indiquen que esteu cridant i poden convertir un text en quelcom fins i tot ofensiu. A més, un text en majúscules es llegeix més lentament.
  • Saludar i acomiadar-se correctament, tal i com faríeu a una trobada presencial, i utilitzar un llenguatge directe, proper, correcte, respectuós.
  • Revisar la gramàtica i l'ortografia.
  • Triar amb cura què dieu, deixar portes obertes a les persones receptores perquè manifestin els seus dubtes (“Esteu d'acord?”, “Què en penseu?”) i sol·licitar aclariments dels missatges de participants que hagin plantejat dubtes. Penseu que els missatges són llegits un temps després d'haver estat escrits, la resposta es rep també posteriorment i, en utilitzar un codi escrit, no disposeu dels recursos del codi oral que us permeten verificar que la persona a qui us heu adreçat ha entès el vostre missatge.
  • És molt important triar un assumpte o tema del missatge que sigui prou descriptiu per tal d'ajudar a qui el llegeixi a situar-se abans d'obrir-lo, però també per a trobar una aportació fàcilment en el cas que la vulgueu tornar a consultar.
  • Si us referiu a informació d'una web és molt útil oferir l'enllaç directe, a més d'escriure la URL.
  • Reviseu el missatge abans d'enviar-lo. Podeu revisar diversos aspectes: és agradable a la vista? Es diferencien bé les seccions (salutació,…) i els paràgrafs? Conté tota la informació? Està ben estructurada i resulta fàcil de seguir? El to i el registre són adequats i uniformes? No hi ha faltes d'ortografia i està ben puntuat? Si voleu resposta, ho heu especificat? Heu afegit els documents que volíeu adjuntar? És l'assumpte del missatge prou descriptiu?, etc.

De ben segur que moltes d'aquestes indicacions ja les poseu en pràctica, però ser-ne conscients sempre és útil. Cada persona ha de trobar les seves pròpies estratègies: hi ha qui primer pren notes, qui redacta un esborrany al bloc de notes , qui escriu directament a la finestra final, qui deixa passar un temps abans de revisar el missatge o qui l'escriu, el revisa i l'envia. Això sí, amb el temps acabareu definint el vostre estil propi i la vostra estratègia: l'esforç que feu inicialment es rendibilitza amb la pràctica.

Si feu primer un esborrany és millor que no utilitzeu un processador de textos, que afegeix codi amb el format, sinó un programa que escrigui en text pla, com el bloc de notes.

Orientacions per a guiar la participació

A l'hora de participar en el debat la persona formadora pot orientar els i les estudiants amb alguns consells. Tot seguit us oferim un llistat de recomanacions que podeu adaptar a cada grup concret:

  • Intenteu escriure missatges breus, que són més dinàmics i afavoreixen l'intercanvi d'opinions.
  • Els debats són més efectius i agradables si compartiu petites reflexions que si intenteu fer una tesi en els vostres missatges.
  • És millor escriure diversos missatges, cadascun amb una idea clara, que un missatge que intenti respondre moltes preguntes alhora.
  • L'ús d'arxius adjunts dificulta la dinàmica del debat. Utilitzeu-los només en cas absolutament necessari.
  • Llegiu els missatges dels vostres companys i companyes abans d'enviar la vostra aportació i comenteu, mostreu la vostra conformitat, discrepeu, amplieu… si us sembla adient.
  • Lligueu la vostra intervenció amb la d'alguna intervenció anterior i deixeu la porta oberta a les opinions dels altres per a ajudar a construir en grup.
  • Evidentment, mostreu el màxim respecte envers els vostres companys i companyes les seves opinions.
  • Escriure el vostre nom al final de cada missatge facilita visualitzar quan la vostra intervenció ha finalitzat.
  • Expresseu els vostres dubtes sense por, per petits o evidents que us semblin. Sempre hi pot haver alguna persona que tingui el mateix dubte i us agraeixi el cop de mà.