Per tenir clar el funcionament del Radit, cal tenir clar els tipus d'elements que podem reproduir i incloure en una llista o en un esdeveniment:

• Pistes d'àudio
• Carpetes aleatòries
• Locucions HTH
• Trepitjadors
• Ràdios en línia
• Falques
• Llistes
• Seqüències
• Tandes
• Rotacions

Aquest element no té cap secret. Es tracta de qualsevol fitxer d'àudio, ja sigui una cançó, un programa de ràdio enregistrat, un tall de veu, una locució gravada… de la durada que sigui. Només cal que compleixin un requisit; que estiguin enregistrats en un dels següents formats d'àudio:

• WAV (Waveform Audio): Format d'àudio sense compressió i per tant sense pèrdua de qualitat però que genera fitxers que ocupen força espai.
• MP2 (MPEG-1 Audio Layer 2): Format d'àudio amb compressió per tant amb uns fitxers que ocupen menys espai i amb pèrdua de qualitat, però prou alta per ser l'estàndard en l'emissió radiofònica.
• MP3 (MPEG-1 Audio Layer 3): Format d'àudio amb compressió per tant amb uns fitxers que ocupen menys espai i amb pèrdua de qualitat, però de gran popularitat.
• OGG (Ogg Vorbis): Format de contenidor multimèdia de llicència lliure. Habitualment utilitza el format d'àudio Vorbis, amb compressió però més qualitat que l'MP3 i en menor espai.
• FLAC (Free Lossless Audio Codec): Format d'àudio de llicència lliure sense pèrdua de qualitat, però amb compressió. Conté la mateixa informació que un WAV sense compressió, però ocupa menys espai.

Els formats Ogg Vorbis i FLAC són desenvolupats per la mateixa organització que hi ha darrera del projecte Icecast, el nostre servidor de ràdio: The Xiph.org Foundation

De la mateixa manera que utilitzem pistes d'àudio per afegir a les llistes o als esdeveniments, també podem fer servir «Carpetes aleatòries», és a dir, indicar una carpeta que conté diversos fitxers d'àudio i el Radit n'escollirà un a l'atzar per reproduir.

Les carpetes es reprodueixen de forma aleatòria sense repeticions fins que han sonat tots els fitxers de la carpeta. Llavors tornarà a començar el procés.

A l'hora de seleccionar un fitxer a l'atzar, el Radit segueix dos criteris:

• És un fitxer d'àudio compatible (WAV, MP2, MP3, OGG, FLAC).
• Les subcarpetes dins de la carpeta en qüestió també s'inclouen en la selecció (és una funció recursiva).

Quan el Radit reprodueix per primera vegada una carpeta, genera dos fitxers que desa a la mateixa carpeta:

• index.dat conté l'estructura de tots els fitxers susceptibles de ser reproduïts.
• radit.txt conté la llista de fitxers que ja s'han reproduït per evitar repeticions.

També podeu afegir en una llista de reproducció una locució HTH, és a dir, una locució que informi de l'hora, la temperatura o la humitat relativa actuals.

Aquestes locucions, a més d'incloure-les com un element més a les llistes de reproducció, també les podeu disparar quan vulgueu, superposant-les al que estigui sonant, mitjançant els botons del rellotge, el sol i els núvols que trobareu a la finestra «Esdeveniments i HTH» (vegeu la imatge).

Els tres elements anteriors es poden utilitzar com a trepitjadors. Què vol dir això?

Al Radit, per «trepitjador» entenem qualsevol cosa que trepitja la música que estigui sonant, qualsevol àudio que superposem a sobre de la música. Pot ser l'àudio que introduïm en directe pel micròfon o qualsevol element d'àudio dels que acabem de veure.

En el primer cas, per parlar sobre de la música, farem servir el botó «Trepitjador» de la botonera de reproducció.

En canvi, per introduir trepitjadors pregravats, de forma automàtica, ho fem afegint-los a un dels elements de la llista de reproducció, seleccionant-lo i fent clic al botó o fent clic amb el botó dret del ratolí, al menú contextual.

Se'ns obrirà la finestra següent on podrem configurar els trepitjadors d'un element en concret. En aquest cas la cançó «Finals blaus» dels Oques Grasses.

Com podem veure podem configurar un trepitjador d'entrada (intro) i un trepitjador de sortida (outro).

A sota del títol de l'element podem escollir quants segons tardarà en reproduir-se el trepitjador d'entrada, des de l'inici de la cançó.

Després només cal que seleccionem quin volem que sigui el trepitjador. Com veieu podem triar entre un fitxer d'àudio, una carpeta aleatòria, o una locució HTH. El mateix pel trepitjador de sortida.

Això que en aquest cas estem fent sobre una cançó, també ho podem fer sobre una carpeta, de manera que cada vegada que soni, a l'atzar, una de les cançons de la carpeta, sonin els trepitjadors d'entrada i/o sortida que haguem configurat per la carpeta.

En una llista de reproducció o en un esdeveniment, també podem afegir una «Ràdio en línia», és a dir, connectar amb una altra emissora que emeti per internet i reproduir el que estigui emetent en aquests moments.

El més interessant d'aquest element és la connexió amb un altre canal del nostre propi servidor de ràdio. Com ja s'ha comentat el servidor Icecast disposa de diferents canals per emetre, i un d'ells (/audio) el podem dedicar a fer alguna emissió puntual en directe. Si estem fent servir el canal /radio per emetre la programació automatitzada de la nostra emissora durant les 24h, podríem introduir un esdeveniment a una hora concreta per tal de connectar amb l'emissió en directe del canal /audio on podem estar retransmetent alguna activitat especial.

Per afegir una connexió amb una ràdio en línia podem fer-ho des del menú «Llista» del reproductor, o en crear un esdeveniment. En ambdós casos, el quadre de diàleg que ens apareix és ben senzill:

Li donem un nom a la connexió (Nom de l'emissora), introduïm la durada de la connexió que volem fer, i la URL d'emissió de la ràdio. En el cas que sigui una emissió en un servidor Icecast, com el cas dels nostres canals, recordeu que el format ha de ser: http://servidor:port/canal. Amb els botons reproduir i aturar de sota podem provar la connexió abans d'afegir-la.

Al Radit les falques es refereixen a qualsevol fitxer d'àudio, normalment breu, que podem llençar en qualsevol moment, sobre el que estigui sonant. Se solen fer servir per locucions netes (sense música), per separadors, o efectes diversos (riures, aplaudiments, etc).

Es disparen des de la «Llançadora de falques», a la part inferior del Radit. Hi ha 9 botons disponibles a primer cop d'ull, però s'agrupen en 9 bancs diferents. Així que tenim espai per a 81 falques diferents. Per canviar entre bancs hi ha un menú desplegable a la dreta del botó número 9. Immediatament al costat tenim el botó «Edita» que obre una finestra per tal d'assignar un fitxer d'àudio a cada un dels botons de cada banc.

També es poden assignar fitxers d'àudio als botons de forma molt més ràpida, arrossegant-los des del navegador de fitxers, la llista de reproducció o una carpeta del sistema, fins al botó en qüestió.

Quan construïm una llista a partir de diferents elements (pistes d'àudio, carpetes aleatòries, locucions HTH) podem desar-la per reutilitzar-la més endavant, però també per cridar-la des d'un esdeveniment programat.

Així podem tenir diferents llistes i anar-les canviant segons l'hora del dia o el dia de la setmana, ja que quan un esdeveniment programat carrega una llista, aquesta substitueix la llista existent al reproductor principal.

Per desar una llista, simplement hem d'anar al menú «Fitxer», seleccionar l'opció «Anomena i desa…» i donar-li un nom amb extensió .lst.

Un ús d'aquesta funcionalitat, pot ser, per exemple, programar diferents estils de música durant el dia. Podem tenir 3 llistes diferents, una amb un estil de música rítmic, una altra amb un estil més distès, i una altra amb un estil de música més lent i relaxant. I podem programar 3 esdeveniments perquè al matí es carregui la llista rítmica, a la tarda la de música distesa, i a la nit la lenta i relaxant.

Hi ha un altre tipus de llistes que tenen un comportament diferent. Són les seqüències.

Si quan tenim una llista d'elements al reproductor i l'anem a desar, enlloc d'anomenar el fitxer amb extensió .lst, li donem l'extensió .seq, tindrem una seqüència.

La gràcia de les seqüències és que quan es reprodueixen, obren una finestra addicional on se situa la llista d'elements, es reprodueixen un rere l'altre, i no interfereixen en la llista del reproductor principal. D'aquesta manera, si situem un fitxer de seqüència en una llista amb altres elements, quan la reproducció arriba a la seqüència, es reprodueix el seu contingut i, quan acaba, segueix amb la llista on estava.

El mateix passa, i és més interessant, quan llencem una seqüència des d'un esdeveniment programat. En arribar l'hora de programació de l'esdeveniment, s'atura el que estigui sonant en aquell moment en el reproductor principal, es reprodueix el contingut de la seqüència, i després el reproductor principal segueix amb la llista que estigués sonant.

Una variant de les seqüències són les tandes. Aquestes llistes (amb extensió .tad) es comporten com les seqüències però ignoren la configuració de superposició i fosa entre cançons.

Per últim, les rotacions (.rot) ens permeten programar diferents llistes de música i en llençar-lo ens reproduirà continuament cançons d'aquesta llista de forma aleatòria, fins que hi hagi un esdeveniment que canvïi la llista o l'aturem i canviem manualment.