Espai virtual de comunicació
Des del mateix moment del naixement, el nadó té la necessitat d'expressar-se i comunicar-se amb el món que l’envolta. Fins i tot, abans de ser-ne conscient, emet missatges al seu entorn per tal que les seves necessitats siguin ateses. En els primers anys de vida, el llenguatge de l'infant està més lligat al seu cos: el llenguatge del tacte, de les mirades, de la música, de la veu… A través d’aquest llenguatge més corporal, l’infant dona sortida als seus pensaments i emocions. Aquesta comunicació és la que permet crear el vincle entre l’infant i l’adult.
Conforme l’infant creix, els intercanvis comunicatius amb els membres de la societat en general amplien i diversifiquen les seves experiències, ajudant a que vagi adquirint actituds, destreses i conceptes que afavoriran expressions cada cop més elaborades sobre si mateix, sobre què li agrada, què necessita, què sap, què vol saber… Tot aquest bagatge li ajuda a desenvolupar la seva personalitat, que construeix a través de la creativitat, la comunicació interpersonal i la representació del món.
Aquests darrers cursos ens hem vist abocats a incorporar una nova modalitat en la comunicació. Pot agradar més o menys, passat aquest període de confinament, el que cal és treure profit per fer-ne un canal més d'aprenentatge, i sempre que sigui de manera meditada i de poca durada.
Videoconferències
La videoconferència s'entén com la connexió sincrònica (a temps real) i a distància, amb transmissió d'àudio, vídeo i dades, entre dos punts. Hi ha interacció de persona a persona, de persona a grup o de grup a grup (reduït o gran grup). Cal disposar d'ordinador amb càmera/webcam, micròfon i altaveus i, a ser possible, amb panell interactiu o pissarra digital, en el cas que la videoconferència es realitzi des de l’aula, perquè tot l’alumnat pugui participar. També és molt més fàcil fer la videoconferència amb portàtil o dispositiu mòbil (millor tauleta), ja que la càmera i el micròfon estan incorporats.
- disposar d'un equip tècnic que permeti un bon so: cal parlar clar i mantenir el volum de veu (ja sabem el ràpid que poden canviar el nens: de cridar molt a parlar molt fluixet).
- s'han d'establir i consensuar torns de parla, tant entre els infants d'un mateix lloc com entre els dos punts de connexió.
- s'han d'evitar moviments bruscos davant la càmera, sobretot pel que fa als objectes que es vulguin mostrar.
- mantenir el contacte visual entre les persones que es trobin als dos punts.
- saber donar per acabada la videoconferència.
I sobretot s'ha de fer i provar la connexió abans de fer-ho amb la classe d'infantil.
Durant confinament del 2020, els mestres s'han reinventat i han establert contacte amb els nens i nens de l'aula amb el suport de la videoconferència. D'aquesta manera s'ha reforçat el vincle emocional i el sentiment de pertinença al grup. Els diferents problemes tècnics, d’accés i participació de l’alumnat, fan que la comunicació no sigui tan càlida i fluida, com quan s'està a l’aula.
Amb més pràctica per part de la mestra, a nivell de competència digital i de contingut, aquesta comunicació virtual pot arribar a ser una dimensió per provocar aprenentatges que fins ara no es tenien molt presents.
Recordeu la importància de la puntualitat a l’hora de la connexió i oferiu la possibilitat de fer algun canvi, per poder adaptar-nos millor a l’horari familiar.
Webcam
Consells sobre la ubicació correcta de la càmera:
- Il·luminació: Situeu el dispositiu en un lloc amb llum natural, evitant els contrallums i les llums directes. Utilitzeu una cortina si fa sol.
- Eviteu que altres persones, alienes a la sessió, passin per davant de la càmera.
- Utilitzeu un fons neutre i sense distraccions.
Possibilitats educatives
- La primera proposta és el descobriment de la imatge en moviment en grup. Els infants estan molt habituats a ser filmats en família, però… i si enregistrem a tots els infants de l'aula a la vegada?.
- Projectes entre escoles, amb un mateix tema, on cada classe pot fer una part del projecte. D'aquesta manera es complementa el contingut. Per exemple: com és l'entorn natural dels llocs on es viu (i comparar una escola de ciutat amb una escola rural), joguines d'ara i joguines dels avis i besavis…
- Conversa amb persones expertes que estiguin geogràficament distants (per exemple, hi ha expedicions que afavoreixen l'intercanvi amb escoles: a l'Antàrtida, la World Race….
- Conversa amb algun personatge sorpresa: personatges de conte o de les festes tradicionals que se celebren a l'escola, animals fantàstics…
- Connexió amb companys que no hi siguin a classe perquè estan de vacances, malalts…
- Connexió amb estudiants del Grau d'educació infantil per conèixer mútuament que fan (per als futurs mestres és un contacte molt interessant per al seu propi assoliment de la Competència digital docent). O bé amb estudiants que han fet les pràctiques a l'aula i seguiu mantenint el vincle.
- Presentació de treballs a companys d'altres escoles (Escola Marià Galí, de Terrassa: http://www.escolamariagali.cat/wp/videoconferencia/), o bé per posar-ho a la xarxa perquè ho vegi i comenti tota la comunitat educativa, com l'Escola Països Catalans de Lleida:
o l'Escola Sadako de Barcelona:
4 idees a tenir en compte a les videoconferències
- Tenir un procés de planificació previ a la realització de la sessió amb la càmera. Seleccioneu les intencions educatives i els continguts que transmetreu per mitjà de la videoconferència.
- Posar una foto al perfil del compte de correu electrònic amb el que us connectareu per si es tanca la vostra càmera.
- Fer una conferència amb tota la classe a infantil és molt complicat, un número adient de participants pot ser de cinc i a 3 anys fer-ne grupets de quatre. D'aquesta manera, podeu estar per ells/es, fer-los participar sense perdre el control de la conversa.
- Es recomana que la durada no sigui de més 15 minuts a 3 anys, 20 minuts a 4 anys i fins a 30 minuts a 5 anys, per poder mantenir l'atenció durant tota la sessió i evitar el desinterès.