La comprensió i l'expressió escrita

A la xarxa es troben molt programes que proposen activitats de lectura i escriptura. La incorporació a l'aula d'aquestes activitats, de manera individual o per parelles, ajuda a conèixer en quin nivell dels procés d'aprenentatge es troba un alumne.

Quan es planteja la utilització d'aquests programes amb els alumnes d'educació infantil, cal tenir molt en compte i ser molt conscients de les situacions que es donen:

• Col·laboració i interacció entre iguals: quan es treballa per parelles, és preferible que els dos nens i/o nenes que s'asseuen davant del mateix ordinador o amb una tauleta es triïn ells mateixos, de manera que hi haurà parelles en les que els dos infants tenen un nivell similar d’aprenentatge, però, moltes vegades, un d’ells pot ser, en aquell moment, més competent i ajuda, guia i rectifica la tasca del company. En infants menys experts es posen en marxa, quan es treballa en parelles, processos cognitius que no es donarien espontàniament. Aquesta col.laboració entre companys implica un sentiment de participació en un mateix projecte, objectiu actitudinal que costa de realitzar en altres activitats escolars. Tots els infants són novells i experts en determinats moments. Així doncs, quan un nen o nena realitza una tasca a l'ordinador o a la tauleta, es converteix en "expert" en la tasca, i s'ha d'aprofitar aquesta "experiència" perquè sigui compartida amb un altre nen que encara no hagi realitzat la tasca. Els infants s'acostumen a compartir els seus coneixements i desenvolupen estratègies d'ajuda i col·laboració cap als altres.
• Comunicació dels propis punt de vista, tant al mestre com als companys: els infants interactuen entre ells buscant els seus propis significats, compartits a partir de la intervenció del mestre que ha de saber participar i donar, quan és necessari, una "empenta cognitiva" a la tasca prèviament planificada per ells.
• Coneixement i confiança en les pròpies capacitats i habilitats: faci el que faci a l'ordinador o a la tauleta, l'infant sempre ha de sentir-se capaç de fer la tasca proposada de manera reeixida. Es tracta que l'infant obtingui èxit en l'activitat, ja sigui pels seus propis mitjans o amb la col·laboració entre iguals i eventualment del mestre.

De fet, no es canvien les estratègies dels infants a l'hora d'escriure. Els que fan aquesta acció:

també en fan aquesta amb el teclat virtual d'una tauleta:

Inclús, amb la tauleta els infants poden començar a elaborar textos sense tenir en compte la part motriu i gestual de la mà a l'hora d'escriure.

Amb tot, no hem de pensar que els mestres serem menys necessaris a les aules o a les tasques de lectura i escriptura. L'ordinador, la tauleta i la pissarra digital no substitueixen el mestre, sinó que aquest utilitza les eines tecnològiques per treure més rendiment a les activitats d'aula i optimitzar les tasques.

Des de la perspectiva constructivista (a partir d'un entorn on l'infant pot construir els seus propis coneixements i expressar les seves idees) l'ordinador i la tauleta són recursos de gran valor per al mestre que sap per a què els pot emprar.

• Els contes del Tom i la Laia

• Petites històries. És una activitat en línia per compondre històries breus a partir d'una seqüència de fotografies.

• Animalàrium. Per escoltar i després relacionar el vocabulari dels noms dels animals amb el seu hàbitat.

• Les fruites. Diferents activitats per fer progressivament o bé esglaonades per adquirir habilitat lectora de manera global.

• JClic. Aquesta aplicació interactiva ofereix un recull molt gran de projectes de lectura i escriptura per a alumnat d'infantil. Són projectes que han dissenyat i elaborat els mestres en actiu per complementar o bé de suport a les activitats que es realitzen a l'aula.

Podeu accedir a la biblioteca de projectes des de: https://clic.xtec.cat/repo/index.html?lang=ca

Per afinar la tria podeu seleccionar l'idioma, l'àrea i el nivell educatiu:

Els projectes contenen activitats de diferents tipus (associacions, sopes de lletra, jocs de memòria, tria de resposta escrita, escriptura amb el teclat…), tot amb text, imatge i àudio.

Amb les activitats del JClic, el mestre pot delegar la tasca de verificació d’errors i la seva resolució. Si els infants fan una errada (per exemple, no associar correctament dues cel·les), ho identifiquen clarament. A més, la resposta, positiva o negativa, és immediata a la seva acció. Aquest fet afavoreix l'autonomia dels nens i nenes en la realització de les activitats.

Us recomanem triar projectes de qualitat i significatius. En el curs telemàtic JClic s'ensenya a com modificar un projecte per personalitzar-ho segons les necessitats de cada infant i cada centre.

És recomanable que realitzeu tot el paquet d'activitats abans de passar-ho als infants.

Heu de clicar la icona de Play per engegar la seqüència d'activitats:

Les interaccions entre els alumnes davant del panell interactiu i de la pissarra digital fan que confrontin punts de vista amb un objectiu comú i un mateix instrument. Cadascú veu el que escriu el company, el que possibilita la intervenció per a una potencial modificació del que hi ha escrit o s'està escrivint. El pla vertical de la pantalla afavoreix la facilitat de visió. En conseqüència, l’observació d’un mateix text o d’un mateix exercici contribueix a que es participi en la revisió. Aquesta mateixa observació activa els coneixements pertinents que cada alumne té sobre el que s’està fent.

Sigui quin sigui el programari del panell interactiu o de la pissarra digital que tingueu, sempre hi ha la possibilitat de deixar tot l’espai del tauler buit per tal d'escriure amb les línies i els colors. També es pot incloure el teclat virtual en el que escriure prement les tecles amb el dit o el llapis òptic (segons el model de pissarra) i veient les lletres al panell i a la pissarra dins d'una zona que es pot desplaçar per tot el tauler i que també es pot engrandir o canviar de color, com es vulgui. Amb el programari lliure OpenBoard, us proposem una activitat amb els infants aprofitant els avantatges del panell i de la pissarra sobre l'ús convencional quant a mobilitat de zones o objectes, podent ser aquests objectes lletres, síl·labes o paraules d'una frase.

L'exemple proposat es basa en el nom d'una nena de la classe: JOANA.

La Joana surt al panell interactiu o a la pissarra digital amb el tauler de l'OpenBoard obert, i escriu el seu nom amb lletra de pal (majúscules), havent triat prèviament un color i una línia:

La mestra ha d'anar fent les preguntes adients al grup classe o al petit grup:

• és un nom llarg? curt?
• piquem el nom. Quants cops hem fet?
• a quin nom s'assembla? Comencen per la mateixa lletra?
• hi ha alguna lletra que també estigui al teu nom, (Maria)?
• ….

Les respostes dels infants han de permetre la recerca contínua de les grafies sobre la seva orientació i la seva ordenació, decidint de manera col·lectiva.

A continuació, es pot desfer el nom per construir-ne d'altres. Per fer-ho, el primer que fareu és separar les lletres. Per separar les lletres del nom, i assegurant-se que les lletres estan el suficientment separades, cliqueu de la paleta d'Estris, la icona de Captura.

Seleccioneu la lletra J. Es crea un quadre al voltant de la zona seleccionada.

La selecció s'afegeix al tauler dins d'un marc gris. A la paleta inferior, l'estri que queda activat és la fletxa. Ara la lletra és un objecte a la pàgina i la podeu arrossegar al lloc que vulgueu. Podeu fer clic fora i tornar-la a seleccionar tantes vegades com vulgueu i des dels extrems podeu engrandir o empetitir com vulgueu.

Feu la mateixa acció amb les 5 lletres del nom. Al tauler teniu ara el nom fix i les 5 lletres mòbils.

Amb aquestes lletres es pot proposar la confecció de noves paraules o noms a partir d'aquestes lletres: Joan, Ona, Jan, Jana, Ana (si hi ha alguna Anna es pot doblar la lletra si es veu oportú)… Per tenir dues lletres, heu de seleccionar la icona de Doblar del marc gris, tal com es veu a la imatge:

Si teniu noms sencers i els voleu fer més petits o bé moure'ls, podeu tornar a agrupar les lletres. Per fer-ho, cal prémer la icona de Captura de la paleta d'Estris, i arrossegar-la de manera que seleccioneu tot el nom. Quedaran totes les lletres amb el marc gris. A continuació, premeu la icona d'Agrupar:

També podeu esborrar el nom fixe amb l'Esborrador gran, de la paleta superior.

Cada dia hi ha molts motius per escriure de manera funcional a educació infantil. A l'aula hi ha moltes activitats incloses dins d'un context significatiu, que responen a una experiència que motiva i interessa als infants. Disposant de panell interactiu o d'ordinador i pissarra digital, es poden promoure moltes situacions d'escriptura i de lectura que porten l'alumnat a confegir un text escrit i obtenir un resultat d'èxit per al seu procés d'aprenentatge.

Utilitzant un teclat d'ordinador, o un teclat virtual al panell interactiu o a la pissarra digital o a la tauleta,

• el resultat de l'escrit és molt diàfan i net. El mestre selecciona prèviament una mida de lletra de, com a mínim, 20 o 24 punts, de tipus Arial. Si es treballa amb lletres majúscules, cal activar la tecla de Bloq majúsc.
• No cal preocupar-se pel traç de les lletres i la seva direccionalitat: el teclat escriu les lletres en un fons blanc, estàtic, linealment correctíssim i amb la direccionalitat d'esquerra a dreta i de dalt a baix.
• Queda resolt en quin lloc del document cal començar l'escriptura, en quina direcció ha d'anar el text, on cal anar quan s'arriba al final de la línia.
• No hi ha dificultat grafomotora.
• Es poden fer correccions en el text sense haver-lo de refer tot.
• Tots els infants veuen el text en la direccionalitat correcta (això no es dona quan es treballa en petit grup al voltant d'una taula, per exemple), per tant, els és més fàcil identificar el que està escrit, el que facilita la seva participació.

L'aprenentatge escolar és el resultat d'un procés complex d’intercanvis funcionals que s’estableixen entre l’alumne que aprèn, el contingut que és objecte de l’aprenentatge i el professor que ajuda l'alumne a construir significats i a atribuir sentit a allò que aprèn. És el triangle interactiu, concepte postulat pel constructivisme.

Aquest principi es concreta en tres nocions bàsiques en l'ensenyament-aprenentatge d'estratègies per escriure:

• el mestre ha d'ajudar a l'alumne a conèixer el procés de composició escrita, el que implica reflexionar i deixar veure quina activitat mental efectua l'infant en el procés d'escriure.
• l'activitat d'escriure ha d'esdevenir una activitat col·laborativa i compartida de la significació dels textos escrits.
• el mestre ha d'oferir l'ajuda i el suport extern necessari per guiar el procés dels alumnes.

Pel que fa en els infants que s'han iniciat en el procés de lectura i escriptura, i en relació a la motricitat que es requereix, les estratègies d’aprenentatge es veuen afavorides i/o incrementades amb la interacció dels nens i nenes davant d'un teclat físic o virtual.

L'escriptura col·lectiva es basa en la interacció entre infants i en el criteri d’atenció compartida. És una proposta que distribueix la dificultat cognitiva entre els infants, d’una forma espontània, i, a la vegada, hi ha un repartiment de la responsabilitat en l’elaboració de la tasca.

Quan dos o tres nens i nenes es posen junts en situació d'escriure davant d'un teclat, seguint una petició del mestre o bé per ganes, s'inicia un procés en el que els infants prenen decisions, conscients i intencionals:

1. PLANIFICACIÓ: els infants es formulen què i com escriuran. S'activen les estratègies d’aprenentatge següents:

• adquisició de la informació: els alumnes parlen i busquen elements referents a l'aula (cartells, llibres, fotografies, records…) o bé es pregunten entre ells.
• organització de la situació: quant a l’aspecte motriu de l'escriptura, els infants es distribueixen les tasques, segons les ganes d'escriure al teclat, per qüestions motrius, per desconeixement de les lletres, per timidesa,…. Respecte a la discussió prèvia del què escriure, els alumnes més experts acostumen a decidir què cal escriure.
• activació de coneixements pertinents: els infants recuperen els referents lingüístics més propers (els noms propis, paraules conegudes i treballades a classe…)

2. REALITZACIÓ DE LA TASCA: els nens i nenes controlen l'acció i efectuen els canvis possibles que s'encaminen a la consecució de l'objectiu. Es poden distingir les diferents operacions:

• retenció i recuperació: els infants busquen les lletres en el teclat. Demostren molt fàcilment el coneixement situacional de les lletres en el teclat. Poden teclejar alguna lletra semblant (Q/D per O), o l'addició o l'omissió d’alguna lletra. La descàrrega atencional que representa la premuda d'un tecla en l'escriptura d'una lletra permet centrar-se més en la creació del text. Hi ha nens que encara no tenen la maduració motriu per escriure i, en canvi, la precisió de prémer una tecla i la reacció que té l’ordinador o la tauleta a aquesta acció, els ajuda a “oblidar-se” d'aquesta poca maduració i a centrar-se en el procés de composició escrit.
• control del teclat: el coneixement de la tecla d'esborrar i de canvi de línia s'assimila ràpidament, així com el control de la premuda de la tecla. També des del primer moment s'ensenya la barra espaiadora, encara que l'infant la premi dues o més vegades. El que és important és l'espai que, per a ell, verifica el canvi de paraula.
• possibilitat de modificació: algunes vegades els infants tenen la tecla premuda més temps del necessari. El fet de veure en temps real la reacció de la premuda en la pantalla, ajuda a ser conscients que cal modificar l'error. Aquest fet és conseqüència de la possibilitat de control de les activitats d'una manera immediata i fàcilment accessible.
• rapidesa de l'execució: el coneixement del teclat fa que els nens realitzin la tasca d'escriure de manera molt lleugera. Utilitzen menys temps en elaborar els textos. O bé, per un temps prudencial, els textos són més llargs.

3. AVALUACIÓ: els nens i nenes identifiquen les decisions preses de manera inapropiada, per poder fer la correcció posterior.

• repàs o revisió: després d'escriure, els mateixos infants, o d'altres, donen la perspectiva del lector. La revisió també pot estar feta pel mestre.
• freqüència de la revisió: per alguns alumnes la revisió és constant: pregunten si és correcte als altres nens, al mestre. Més que una estratègia de comprensió de l'escrit, és el tenir seguretat del que fan.

• Escriure una carta per ampliar la informació d'un projecte d'aula:
  • http://infantil2008ferreries.blogspot.com.es/2012/10/escrivim-una-carta-als-bombers-de.html

• Escriure al blog d'aula la vida de la classe i les coses importants que els passa als nens i nenes. Aquest fet suscita que la resta de la comunitat educativa llegeixi el que s'escriu i, a més, pugui respondre. Esdevé una activitat plena de sentit i molt significativa pels nens i nenes:
  • http://blocs.xtec.cat/paxa/noticias-de-la-classe/
  • http://principitosmh2.blogspot.com.es/2012/05/egipto.html

• Escriure una recepta de cuina elaborada a l'aula:
  • http://mosaico-rosa.blogspot.com.es/2011/12/pen-viajero-galletas-de-brujas-y.html