Entre les pàgines web i el correu, normalment el segon esdevé més imprescindible que les primeres, en el sentit que per tal de comunicar-nos tenim una certa necessitat d'anar consultant el correu electrònic de forma bastant periòdica, mentre que si estem uns dies sense navegar per les nostres pàgines predilectes no ho notem tant a faltar. Segurament aquest enyor és produït pel fet que el correu és personal.

Els canals d'informació (feeds) són una revolució en la forma d'utilitzar el web, perquè ens permeten agregar els 'fils' dels nostres llocs preferits, fent que siguin les notícies o les actualitzacions de les pàgines web, les que vinguin a nosaltres. No som nosaltres que visitem les pàgines en busca de novetats, s'inverteix el moviment, les novetats de les nostres pàgines preferides ens són notificades mitjançant els canals d'informació. I aquesta comoditat al món d'Internet és tota una revolució!!! Sobretot perquè ens estalvia gran quantitat de temps visitant una vegada rere una altra els webs preferits en busca de novetats.

RSS (Really Simple Syndication) és un format de la família XML que ha estat desenvolupat per a llocs web que s'actualitzen freqüentment, per tal que la informació pugui ser compartida i utilitzada en altres llocs web o programes. Bàsicament es tracta de redifondre els continguts. No es pot dir que aquesta idea sigui nova del tot. Fa temps que els desenvolupadors web es van adonar de la necessitat de poder compartir, operar i treballar amb dades disponibles en altres llocs web. En aquell moment, es va veure que cadascú, utilitzava uns formats (mides de font, negreta, colors de text…) que feia molt difícil aquesta reutilització de la informació i, per tant, calia separar clarament les dades del format que tenien. Així és com va néixer el llenguatge XML, llenguatge d'etiquetatge extensible (eXtensible Markup Language en anglès).

Com tot, al món de la informàtica, al final la informació s'estructura en fitxers o arxius. Segons el tipus d'informació que contenen, els arxius tenen un format o un altre. Així, per exemple, els formats .gif es dediquen a un tipus de fitxers d'imatge, mentre que els fitxers .html és el format que ens permet editar una pàgina web. Hi ha diversos formats (tipus d'arxius) orientats a la sindicació. Bàsicament ens podem trobar amb tres tipus de formats:

• RSS: segurament és el més estès i té diverses versions al llarg del temps Rich Site Summary (RSS 0.91), RDF Site Summary (RSS 0.9 i 1.0), Really Simple Syndication (RSS 2.0). Actualment s'utilitza la versió RSS 2.0. Més informació a http://es.wikipedia.org/wiki/Rss
• RDF: és una evolució de l'RSS i representa uns dels primers passos a la recerca del web semàntic (http://es.wikipedia.org/wiki/Web_sem%C3%A1ntica) http://es.wikipedia.org/wiki/Resource_Description_Framework
• Atom: va sorgir per tal d'intentar substituir els altres formats existents. No es pot dir que ho hagi aconseguit i actualment "conviu" amb la resta. La versió actual és Atom 1.0 (http://es.wikipedia.org/wiki/Web_sem%C3%A1ntica).

A continuació, podem veure un exemple de fitxer RSS 2.0. Es tracta de copsar que té molta semblança amb l'XML que hem vist anteriorment. Afortunadament per a nosaltres no hem d'aprendre ara un nou llenguatge. Els nous webs ja incorporen motors i eines que, de forma automatitzada, generen aquests tipus de fitxers i així els usuaris finals es desentenen del codi, sovint tan complicat i feixuc.

Fer-hi un cop d'ull ens permet visualitzar que allò que contenen són dades i només dades, sense fer cap referència al seu format.

Més informació sobre RSS a http://ca.wikipedia.org/wiki/RSS

No es pot dir que sigui gaire fàcil identificar els canals d'informació, però, una vegada ens hi hem interessat, "salten" a la vista. La dificultat principal per identificar-los és deguda al fet que, en ser una tecnologia relativament nova, hi ha diverses maneres de representar-los. Podem dir que encara no s'ha "estandarditzat" aquest aspecte. La idea principal és que bé sigui en text o en imatge, allò que estem buscant és un enllaç cap a un arxiu en format RSS o Atom. Vegem alguns dels casos d'identificació de canals o fils RSS:

• , , . Acostumen a ser de color taronja, però es poden trobar excepcions. La inscripció normalment és RSS o XML, amb alguna variant, encara que poques.
• en ocasions no hi ha botons identificatius de l'enllaç i, al seu lloc, hi apareix text hiperenllaçat sense cap botó. Allò que posa al text pot variar segons l'entorn sota el qual està corrent el web en qüestió o segons si l'autor/a n'ha modificat el text. Així que hi podem llegir de tot: Sindicació, Alimentació, Subscripció, Feed …
• . Aquesta icona és actualment la que s'utilitza de forma estàndard per assenyalar el canal d'informació, amb totes les variants quant a color, mida i forma que us vulgueu imaginar.

També, de forma progressiva, els navegadors van incorporant la funció de reconèixer aquells llocs que ofereixen canals d'informació. Firefox i Konqueror en són dos bons exemples. Quan carreguen una pàgina que ofereix canals d'informació, n'avisen l'usuari/ària tot posant una icona. El Firefox l'afegeix al final de la barra d'adreces.

Si fem clic sobre la icona ens apareixerà l'opció d'afegir la subscripció com a "Adreça d'interès activa". Una altra opció és clicar sobre la icona o text que hi ha dins la pàgina i que ens marca el canal d'informació. En fer-ho, el Firefox ens preguntarà de nou el mateix i, si acceptem, tindrem el canal agregat dins el nostre navegador web. Fantàstic!!!

Tot i així, això pot anar bé en alguns casos molt puntuals, però com segurament, els nostres llocs a sindicar seran diversos, necessitarem d'alguna eina d'agregació més potent.

Els programes que poden llegir o mostrar fonts d'informació en format RSS s'anomenen agregadors. Hem vist, per exemple, que el mateix Firefox permet agregar canals d'informació o que, fins i tot, hi ha extensions del navegador programades per realitzar aquestes funcions. Però allò més interessant són els diversos programes concebuts de ple per realitzar aquesta funció, així com les diverses pàgines web o entorns web que ofereixen aquest servei. A les pràctiques que segueixen realitzarem subscripcions a canals d'informació i veurem les diverses possibilitats que tenim a l'abast.

Així que, com ja s'entreveu, els diversos canals d'informació que siguin del nostre interès s'han d'afegir als agregadors. Hem d'anar construint la nostra pròpia col·lecció de subscripcions, personalitzant la informació que volem rebre.

Hi ha molts instruments que fan possible la sindicació de continguts en format RSS. Clients de correu electrònic com el Thunderbird poden sindicar grups de discussió i altres fonts d'informació. Amb el Firefox, per exemple, s'asonsegueixen llistes d'adreces sindicades en un parell de clics.

Potser, però, és més interessant i versàtil la sinficació a partir de les eines que hi ha disponibles a la xarxa.

Aquesta opció cal tenir-la molt en compte, ja que, cada vegada més, disposem de nombrosos recursos a la Xarxa que poden facilitar l'emmagatzematge de la informació i alliberar de càrregues el nostre disc dur local, fet que representa un gran avantatge perquè, a l'hora d'obtenir o treballar amb els vostres fitxers, només cal un ordinador connectat a Internet.

Penseu en el correu. Us el podem descarregar amb un programa de gestió de correu tipus Thunderbird o Outlook, però si s'espatlla el vostre ordinador…. perdreu els vostres missatges!!! i la vostra col·lecció de contactes!!! Mentre que, si no el descarregueu i l'aneu consultant via web, la informació sempre està disponible. Només us caldrà un ordinador connectat a Internet per accedir-hi. El mateix us pot passar amb les vostres sindicacions. Si les gestioneu a partir d'un programa instal·lat a l'ordinador, davant qualsevol incidència, correu el risc de perdre, oblidar o no recordar de forma completa la relació de llocs sindicats i els articles que més us hagin agradat. En aquest cas, és molt interessant poder disposar d'un servei web, disponible a la Xarxa, on tingueu agregades les vostres sindicacions, per consultar-les des d'on vulgueu i des de l'ordinador que més us convingui.

Hi ha serveis que fan fàcil crear, agrupar i compartir continguts procedents dels canals RSS o, extensivament, de diverses formes d'informació. Serveis com Scoop.it, per exemple, fan que els usuaris esdevinguin autèntics editors de continguts de la xarxa.

Netvibes és una de les plataformes agregadores més persistents en el món 2.0. Combina l'ús privat i públic de la informació que l'usuari agrupa, permet la separació de continguts en diferents pestanyes i la creació de pàgines temàtiques.

Veurem com funciona a partir de l'alta en el servei. En el procés d'alta prepararem una agrupació d'informacions relativa als lectors de llibres electrònics.

Hem d'anar a la pàgina web de Netvibes i picar sobre el botó 'Empezar'. Triem el pla bàsic gratuït. Un cop fet això, el programa ja ens demana que definim un possible escriptori, tot introduïnt el tema que volem seguir:

Escriurem la paraula 'ereader', un anglicisme per a descriure els lectors de llibres electrònics. Triarem l'espanyol com a llengua de cerca. Picant sobre el botó 'Dashboard it!' Netvibes comença a preparar-nos un escriptori. Després d'una estona de treballar, ens diu que ja té muntat el recurs, ens deixa triar una foto significativa i ja està.

Ja tenim un escriptori, amb quatre pestanyes amb tot d'informació sobre lectors de llibres electrònics: una pestanya principal amb notícies sobre el tema procedents de diferents fonts RSS, una segona amb converses sobre el tema a les xarxes socials. Segueix una pestanya amb videos de Vimeo, Youtube i Dalymotion i al final una cerca oberta a Google amb la paraula ereader.

A partir d'aquesta proposta ens podem inscriure'ns al servei. Piquem sobre el botó d'inscripció i seguim el procediment ordinari en aquests casos.

Un cop inscrits, podem modificar el continguts:

• Podem afegir noves pestanyes picant sobre el botó '*' a la dreta del grup de pestanyes
• És molt senzill afegir continguts. Si piqueu al botó 'Afegir continguts' a la part superior esquerra veureu les diferents opcions, que podeu explorar. La que més familiar us serà, és 'Afegir un canal', que ens permet empegar adreces RSS.
• Un cop afegit un contingut, podreu moure el requadre d'informació que en resulta dins de l'escriptori. Com més amunt a la pila, més fàcil en resulta la lectura.
• Podem fer una pestanya d'accés públic, per a poder compartir-ne els continguts. Si piqueu sobre el botó que hi ha al costat del nom de la pestanya activa, podeu editar el nom, eliminar-la i fer-la pública:

Entre altres opcions -compartir a través de les xarxes socials i enviar per correu electrònic- teniu la possibilitat de generar una adreça url que podeu cedir a qui vulgueu que consulti la pestanya:

Els usuaris de Netvibes poden crear diferents escriptoris privats i també tenen una pàgina personal pública a Internet, que pot ser útil per a compartir informació amb altres persones.

Per a afegir escriptoris i modificar la pàgina personal, heu de picar sobre el botó 'Escriptoris', a la part superior dreta de la pàgina:

Aquest menú us permet crear escriptoris nous i editar la pàgina pública. La pàgina pública està estructurada igual que qualsevol escriptori de Netvibes. Es poden afegir pestanyes temàtiques i agregar els mateix tipus de font d'informació i ginys.