A les pràctiques anteriors hem vist les bondats dels nous serveis web 2.0, però no tot és una bassa d'oli: també hi ha veus crítiques.

"La Wikipedia, vetada en clase" és un article de ELPAIS.com on es fa públic que una Universitat dels EUA prohibeix citar l'enciclopèdia col·laborativa com a font documental. És clar que, com diu en Jimmy Wales, cofundador de Wikipedia i director emèrit de la fundació: “Básicament, estan recomanant el que jo suggereixo: que els estudiants no haurien de citar les enciclopèdies. Espero que tampoc citin l'Enciclopèdia Britànica".

Adolfo Estalella diu: "A mí, lo de la ‘web dos punto cero’ me parece una pamema. Y los ideólogos del sarao unos inconscientes utópicos con buena voluntad, o unos interesados. El caso es que en el tema de la dos.0 suele no haber ni pizca de crítica. Pero a poco que uno afine, te encuentras con que servicios como YouTube nos están re-convirtiendo en lo que siempre habíamos sido: consumidores de televisión. Sitios como Flickr se muestran como lo que son: espacios privados, gestionados privadamente. No son por lo tanto ágoras públicas donde mantener un debate abierto. Si algo no es políticamente correcto para los administradores será suprimido del acceso público. ¿Hacia donde nos lleva esta web dos punto cero?"

De l'article El otro lado de la Web 2.0 destaquem alguns punts:

• En alguns casos, l'usuari/ària perd el control de les seves creacions a favor de les empreses que donen el servei.
• L'usuari/ària decideix quins continguts publicar al web, però un cop són a dintre és difícil seguir-ne la pista.
• Algunes empreses s'atribueixen el permís de fer el que creguin convenient amb els continguts rebuts.
• El perill és en l'ús que les empreses poden fer amb les dades que emmagatzemen de cada persona.
• El web 2.0 aconsegueix informació des del moment en què facilitem el nostre correu electrònic passant per les fotografies personals, opinions, gustos i preferències…
• Gmail fa un rastreig del contingut dels missatges, o sigui de la correspondència privada, per tal de mostrar anuncis publicitaris relacionats amb el que hi ha escrit.
• Hi ha una gran acumulació d'informació personal en mans de poques empreses.

El fet que el nostre alumnat publiqui a Internet pot comportar riscos, tan importants potser, com el fet de publicar les seves fotografies o els seus noms.

La seguretat gira al voltant de la responsabilitat i també del sentit comú. Si fem que el nostre alumnat publiqui, sabent que a més a més ho fan fora de classe, és la nostra obligació ensenyar-los-hi què és acceptable i segur i què no ho és.

Com moltes altres coses, usar el web comporta certs riscos. Però, també com en altres coses, aquests riscos poden ser reduïts en gran mesura si disposem d'informació apropiada i planificada.

Disposeu d'informació acurada a: Pàgina Internet Segura a XTEC Internet Segura

No és difícil d'imaginar que com més gent és capaç de crear continguts i publicar-los al web més possibilitats hi ha que apareguin continguts inapropiats. Els sistemes de filtratge sorgeixen com una eina que permet pal·liar, en certa manera, els accessos a llocs no desitjats, però no són del tot eficients per tal de discriminar correctament. Hem d'ensenyar a l'alumnat les habilitats necessàries per tal de navegar de forma segura i efectiva.

Una forma possible és crear un itinerari de navegació per la Xarxa previ a la classe i limitar-los-hi el temps. Als nivells inicials d'educació és crucial per tal de preparar-los pel futur.

Pel que fa a la creació de continguts, hi ha diversos punts a tenir en compte:

• Quant a la informació personal, cal que els tutors legals autoritzin quina informació es pot fer pública.
• Quant a la publicació de continguts, és fonamental comptar amb l'autorització paterna. Consulteu els models d'autorizacions a la XTEC
• Una bona forma de disposar de l'autorització dels pares és enviant-los-hi una carta explicant els nostres plans i demanant la seva aprovació.
• Cal decidir l'audiència a què es destina la publicació: petit grup? Tota la classe? Tot el web? En funció de la resposta podem escollir que l'alumnat posi el seu nom i cognoms, que utilitzi només el nom o bé faci servir un pseudònim.
• Atès que la major part dels serveis web 2.0 són col·laboratius, cal preveure la possible interacció. Per exemple amb els blocs, si deixem oberts els comentaris sense cap moderació podem obtenir-ne de no desitjats.
• S'han de valorar totes les opcions.