De 2004 ençà, hem pogut constatar un fort creixement de diferents serveis en línia que fan molt fàcil la publicació a la Xarxa, fet que ha canviat el concepte que se'n tenia. De web de lectura ha passat a web de lectura/escriptura (Read/Write Web).

Avui, milions de persones hi publiquen pensaments, responen a d'altres, comparteixen fotografies, vídeos, documents i, en definitiva, contribueixen al creixement de continguts a la Xarxa.

Technorati.com, cercador dedicat al món dels blocs (weblogs), tenia registrats uns 25 milions de blocs a principis de 2006. Els blocs han estat la primera eina adoptada per a l'edició fàcil i immediata de diaris personals, la compartició de recursos o la publicació de notícies d'interès sense necessitat d'haver de tenir gaires coneixements de llenguatges informàtics ni de transferència de fitxers.

Al moment d'escriure aquestes línies, les estadístiques ens diuen que:

• la blocosfera, conjunt format pels blocs i la comunitat de blocaires, es duplica cada 5.5 mesos;
• cada segon es crea un nou bloc i se'n creen al voltant de 80.000 blocs cada dia;
• un 55% de blocs es mantenen actius;
• al voltant d'un 13% s'actualitzen almenys un cop per setmana.

Però el coneixement compartit no acaba en els blocs… La millora de les connexions a Internet i l'increment de capacitat dels equips informàtics permet publicar text, fotografies, vídeos i qualsevol altre contingut de manera ràpida i senzilla. aquesta transparència tecnològica té repercussions en moltes àrees: política, periodisme, negocis i, per què no?, educació. Aquest nou web de lectura/escriptura comporta una nova forma d'ensenyar i aprendre.

Ja no serem més simples lectors o consumidors d'informació. Ara podem col·laborar a crear coneixement. Amb aquesta eina participativa aprenem molt més del món i de nosaltres mateixos. Però… qualsevol canvi comporta un procés llarg de transformació i adaptació.

En educació l'habituació a aquestes noves eines i al seu potencial és lenta. En canvi, en altres àrees com el periodisme o la política, el creixement és molt més ràpid. Sigui com sigui, cada docent i cada alumne/a pot contribuir a difondre experiències a la gran font de coneixement que és Internet.

Second Life http://www.secondlife.com/ és un entorn gràfic en el qual qualsevol usuari/ària pot adoptar un personatge i entrar en un espai virtual on es construeix una vida a partir de la relació amb els altres personatges com ell de ficció. En aquesta nova vida tenen un nom, poden guanyar diners, treballar, construir instruments i, a més a més, poden volar i teletransportar-se. Second Life és una iniciativa que té tres anys de vida i un quart de milió d'habitants.

És una clara opció d'investigació i un projecte molt interessant pel que fa a temes generals de tecnologia i educació.

A Second Life ja s'han integrat universitats com la de San Diego i Harvard. Permet crear simuladors i materials audiovisuals i també plantejar-hi fets educatius, intercanvis d'informació, etc. Podem construir-hi un centre educatiu amb una sala d'actes, un teatre, una biblioteca o una aula. Tot el que fem es pot reproduir i millorar-se amb el valor afegit d'apropar-nos al llenguatge i les formes que el nostre alumnat utilitza als videojocs.

Una experiència propera és el Campus Espurnik dins del Projecte Espurna

Però, quines són aquestes tecnologies que prometen canviar la nostra manera d'aprendre i ensenyar? Com podeu suposar, la llista creix dia a dia, però ens centrarem en les que més directament ens poden ajudar a publicar, administrar informació i les que ens permeten compartir i obrir nous camins de col·laboració. Aquestes són:

Blocs: són molts els docents i alumnes que els utilitzen. Són fàcils de crear i de mantenir ja que permeten una publicació instantània. Faciliten la interactivitat entre docents i alumnes ja que s'hi poden mantenir converses o afegir informació al que s'ha publicat. Són l'eina més àmpliament adoptada del nou web. Exemples de blocs educatius :http://blocs.xtec.cat

Wikis: un wiki (ràpid en hawaià) és un espai web col·laboratiu, un document compartit on qualsevol (en general) pot editar-ne el contingut. Per a usos educatius, se sol protegir amb contrasenyes d'accés l'edició de materials, apunts, llistes de recursos. L'espai col·laboratiu de referència és la Viquipèdia Des de La Meva XTEC http://www.xtec.cat es pot accedir al servei de Sites, que es podria entendre com a wiki, ja que permet que diferents docents hi treballin alhora.

RSS: Rich Site Summary o Really Simple Syndication és una tecnologia que permet la subscripció, també coneguda com a sindicació, canals d'informació (anomenats feeds) de llocs web que s'actualitzen amb freqüència. Dit d'una altra manera, si estem subscrits a un bloc i el seu autor/a publica un nou article, ens arriba una nota avisant-nos d'aquest fet. Es tracta d'un sistema de redifusió de continguts. Només cal tenir un programari o un servei web (anomenat agregador) per tal que aquests canals d'informació (feeds) arribin a nosaltres i nosaltres no els hàgim d'anar a buscar en centenars d'adreces diferents.

Marcadors socials: serveis que permeten accedir als nostres favorits des de qualsevol ordinador connectat a Internet i compartir-los amb altres usuaris i usuàries. Podem dir que amb aquesta eina ens creem la nostra Internet personal. Vegeu-ne un exemple a: http://www.diigo.com

Galeries de fotografies, vídeos i presentacions: publicar fotos, vídeos i presentacions no només significa que podem compartir records amb les amistats o la família… Aquestes eines especialitzades permeten fabricar col·leccions molt útils a l'aula, amb el valor afegit de poder comptar amb material gràfic de professionals de primera qualitat. Aquesta prestació obre moltes portes quant a usos educatius del material digital. Vegeu-ne alguns exemples:

• Fotografies: http://www.flickr.com
• Vídeos: http://www.youtube.com
• Presentacions: http://www.slideshare.net

Podcast, videocast: la tecnologia actual no proporciona només bones eines per a la producció de so digital i vídeo, també facilita la distribució. El nostre alumnat i nosaltres mateixos tenim molt fàcil l'escriptura en qualsevol mitjà, la qual cosa obre un munt de noves i engrescadores possibilitats a l'aula.

• Podcast és l'acrònim de pod (càpsula) i broadcast (difusió). És un fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting. L'activitat que permet aquest fitxer, el podcàsting, consisteix a crear i difondre arxius radiofònics, de so i de vídeo per Internet amb una tècnica que facilita que l'usuari/ària, per mitjà d'una subscripció, pugui descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure'ls quan vulgui, ja sigui des de l'ordinador mateix o bé, especialment, des d'un reproductor portàtil.

• Videocast és un fitxer que conté vídeo per ser emès en videopodcàsting, terme que defineix el lliurament de vídeo sota demanda / subscripció en línia.

Un exemple:

Aplicacions ofimàtiques en línia: no podien quedar-se fora les aplicacions ofimàtiques com són el processador de textos, full de càlcul, gestor de projectes, presentacions, llista de contactes i altres. Penseu el que suposa el fet de tenir els nostres documents accessibles des de qualsevol ordinador connectat a Internet. Un bon exemple: http://www.zoho.com/ Si proveu d'entrar-hi us demanarà que us hi registreu. Ho feu (compte amb les dades personals que hi faciliteu!) i endavant!
Una altra possibilitat és Google Docs.

Geolocalització: una de les tendències actuals és la proliferació d'aplicacions web i de GPS que fan servir la localització terrestre. Pot servir per marcar rutes sobre el mapa, marcar llocs d'interès natural o social, guardar el recorregut d'una passejada en bicicleta o per recollir informació i recomanacions de locals i institucions que hi ha en un territori determinat.
Un dels llocs més visitats és el Google Maps

Codis QR: el codi QR (Quick Response Code) va ser creat al Japó el 1994. És un codi quadrat bidimensional que aporta una informació addicional. Aquesta informació que conté pot tenir forma de text, sms, enllaços, tarjeta de visita… S'està utilitzant en camps tant diversos com l'art o en la proliferació de supermercats on no cal carregar els productes que es compren, només marcar el codi de cadascun i te'ls envien a casa. Es poden crear des d'espais com http://www.qredu.net

Un exemple educatiu el podem veure a http://qrcodificacionvoc3.blogspot.com.es

Realitat augmentada: la realitat augmentada (RA) són elements virtuals que amplifiquen la informació que trobem al món real, afegeixen informació virtual a la informació física ja existent. Feu un cop d'ull al Projecte Aumentame

Discs Durs Compartits: el núvol, el fet de disposar de servidors que donen servei a diferents clients, permet la creació de carpetes d’informació i disc durs compartits entre diferents usuaris. Es poden gestionar els permisos per tal que els documents siguin públics, privats o compartits. Un dels més utilitzats és Dropbox https://www.dropbox.com/

Xarxes Socials: l’eclosió del fenomen 2.0 ha possibilitat l’existència de xarxes de persones i institucions en diferents formats. N’hi ha que són molt populars, com Twitter i Facebook. N’hi ha d’especialitzades en el currículum i la cerca de feina, com LinkedIn. N’hi ha amb finalitat educativa, com és la Xarxa Docent del Departament d’Ensenyament Educat2.0

Evidentment, aquest llistat d'eines o serveis 2.0 no és exhaustiu. Simplement relaciona aquelles que al món educatiu poden permetre una substancial transformació en la forma d'aprendre i ensenyar i de les quals farem un estudi d'aplicació a l'aula en aquest curs.

La Wikipedia és el paradigma de democràcia del web 2.0. Encara que, darrerament, ha estat criticada negativament fins i tot per part de persones expertes, obliden -tal com diu Paul Graham- dos elements importants: la llibertat del coneixement i la construcció per part dels usuaris dels continguts, sense dependre d'una direcció o projecte previ, només amb la participació col·lectiva.

Aquesta llibertat d'accés fa que sigui visitada amb molta freqüència i altament referenciada.

Les eines 2.0 han de suposar una experiència gratificant de l'ús del web. Això ve donat per la velocitat operativa, de gestió i de connexió de la informació, especialització de l'aplicació, publicitat no intrusiva i personalitzada i respecte pels estàndards de la W3C. Aquestes característiques tenen en comú l'orientació de proporcionar a l'usuari l'accés a la informació amb la menor dificultat possible. Concepte de Web 2.0

"Web 2.0 és la xarxa com a plataforma, passant per tots els dispositius connectats; les aplicacions web 2.0 són les que formen la majoria d'avantatges intrínsecs d'aquesta plataforma: faciliten programari en constant revisió, la qual cosa fa que l'utilitzin més usuaris, consumint i barrejant dades de diferents fonts, inclosos els usuaris individuals, mentre que la cessió de les seves pròpies dades i serveis permet a d'altres fer noves composicions creant així l'efecte xarxa amb una 'arquitectura de la participació' tot fent que l'usuari gaudeixi d'una enriquidora experiència".

Però això què significa? Emprant paraules del Dr. Cristóbal Cobo, el web 2.0 implica:

• comunicar
• conversar
• connectar-se
• interactuar
• crear
• participar
• etiquetar
• sindicar
• compartir
• col·laborar
• combinar
• descobrir
• reutilitzar
• col·lectivitzar
• escriure
• editar
• publicar
• descarrregar
• innovar
• re-inventar.

L'expressió web 2.0 es refereix a la transició des de webs tradicionals (en aquest context anomenades web 1.0) a aplicacions destinades a l'usuari/ària. Els impulsors d'aquest pensament esperen que els serveis 2.0 substitueixin, en molts casos, les aplicacions locals.

La infraestructura és complexa i va evolucionant. Inclou el programari de servidor, sindicació de continguts, protocols de missatges, navegadors basats en estàndards i diverses aplicacions per a clients (font: http://es.wikipedia.org/wiki/Web_2.0)

Les tècniques que caracteritzen un web 2.0 són:

• CSS, marcatge XHTML vàlid semànticament i microformats
• Tècniques d'aplicacions no intrusives (com AJAX)
• Java Web Start
• XUL
• Sindicació de dades amb RSS/ATOM
• Agregació de dades amb RSS/ATOM
• URLs senzilles i amb significat
• Suport a la publicació en un bloc
• JCC i APIs REST o XML
• Alguns aspectes de xarxes socials

Si feu alguna cerca per la Xarxa al voltant del web 2.0, apareixerà una gran quantitat d'informació. Hem fet una selecció d'alguns documents que poden ajudar a completar aquest concepte.

Tot seguit, us oferim una presentació, també disponible a la Xarxa, on es detallen les diferents fases que s'han produït en el desenvolupament del web: 1.0, 1.5 i 2.0 En resum…