Mòdul 1 - Apartat 1

"A les 9 tinc classe. Arribo a l'escola a les 8.20h i em trec el primer cafè. Em dirigeixo a l'aula i connecto l'ordinador. Tinc encara prop de 40 minuts fins que entri el meu alumnat a l'aula. Estem treballant la premsa escrita. Entro al meu bloc i faig un cop d'ull al lector d'RSS des d'on llegeixo les principals notícies publicades en dos diaris. Hi ha un article que m'interessa comentar a classe. El llegeixo i amb un clic l'afegeixo al meu Diigo Diigo tot fent una petita anotació sobre el contingut, posant un parell d'etiquetes identificadores i el deso a l'apartat "Diaris". Amb això ja tinc l'enllaç a disposició de l'alumnat, amb l'anotació inclosa, accessible des del meu bloc.

El dia anterior els vaig dir que fessin un comentari d'una notícia cadascun al seu bloc personal. Com que estic sindicat als blocs del meu alumnat, en llegeixo els comentaris. En veig un que trobo molt interessant i entro a comentar-lo des del bloc de l'alumne/a. Allí mateix veig que alguns companys de classe ja li han deixat comentaris positius. Deso l'enllaç al meu Diigo dins l'apartat de "Bones pràctiques" i en faig referència al meu bloc per tal de comentar-lo. En una pàgina del bloc faig un llistat amb els millors exemples dels treballs de l'alumnat. Són les 8.35h.

Faig un glopet de cafè i continuo. Fent una lectura ràpida dels fils RSS, veig que un dels meus portals tecnològics preferits ha canviat. Hi accedeixo, miro les novetats i l'afegeixo al Diigo, tot fent una breu descripció de les novetats i desant-lo a l'apartat "Tecnologia". Amb això la resta de membres del meu departament o cicle també estaran informats.

Al voltant de les 8.45h decideixo llegir les darreres notícies del bloc del meu centre al qual estic sindicat via RSS. Veig que la direcció ha publicat unes noves normes de seguretat. Llegeixo tot l'article i hi deixo un comentari.

Tot seguit, miro el registre RSS de podcast. Allí veig un fitxer MP3 amb l'entrevista que dos dels meus alumnes van fer a la directora del centre. Me'l baixo i el deso al reproductor de butxaca, així la podré escoltar al cotxe de tornada a casa. Si l'entrevista em sembla bona, la pujaré a la pàgina de podcast del centre per tal que la gent subscrita (molts d'ells pares i mares) la rebin i puguin estar informats de les principals novetats.

No queda gaire perquè arribin els i les alumnes. Al meu bloc començo a escriure quatre idees sobre el projecte que vull proposar a l'alumnat la propera setmana. Obro el correu electrònic, llegeixo els missatges que considero importants i en contesto algun. M'acabo el cafè i obro la porta a l'alumnat…"

Us sembla una utopia? Estem segurs que en acabar aquest curs el/la protagonista del relat podrà ser qualsevol de vosaltres.

Encara que el naixement d'Internet com a xarxa ja venia de lluny, el 1989 Tim Berners-Lee va desenvolupar el World Wide Web, una iniciativa hipermèdia basada en Internet amb l'objectiu de ser un mitjà global col·laboratiu on poder llegir i escriure. El Termcat defineix web com a "Sistema basat en l'ús de l'hipertext que permet de cercar informació a Internet, accedir-hi i visualitzar-la".

En aquells moments, Internet no era gaire més que una xarxa d'ordinadors on equips d'investigació i departaments governamentals compartien text i dades. Berners-Lee va veure el potencial d'un sistema que permetia interconnectar gent de tot el món per tal de compartir dades, experiències i, per què no?, sentiments.

Amb la posada en marxa del primer navegador el 1993, la idea inicial de Berners-Lee va prendre forma. Milions de persones d'arreu del món van començar a 'navegar' per la Xarxa cercant informació i entreteniment.

Però la publicació a la Xarxa no era una tasca fàcil, requeria coneixements de llenguatge HTML i de protocols de comunicació. Encara que els grups de discussió (newsgroups), basats en text, eren el lloc de trobada i d'intercanvi d'opinions.

Tim O'Reilly va etiquetar aquest web com a web 1.0 per oposar-lo al concepte web 2.0 en una sessió de pluja d'idees entre O'Reilly i MediaLive International. Era el web de les pàgines personals, de l'especulació de dominis, de les empreses "punt com". Arribat al límit on no hi ha més informació que la que podem llegir i veure, el sistema esdevé mancat de valor.

El web 1.0 està en perpètua construcció, inacabada per avorriment dels seus creadors aclaparats per la responsabilitat de crear continguts. La seva única missió era la de transmetre informació, informació d'anada, però no de tornada. És traslladar el panell informatiu de suro al seu corresponent digital.

No ens trobem davant una nova versió d'una eina, ni davant una paraula buida de contingut. Quan pensàvem que ja estava tot inventat, ara descobrim tot un món de serveis on, a més a més, podem participar.