Protecció de la salut
En la Competència Digital Docent Metodològica trobem la dimensió Organització i gestió d’espaisi recursos educatius. Aquesta dimensió fa referència a la Capacitat per organitzar i gestionar, de manera responsable i sostenible,
les tecnologies digitals de manera que facilitin i/o permetin millorar les condicions de treball, tant a nivell de gestió educativa com a nivell didàctic.
El Marc Comú de Referència de la Competència Digital Docent ens parla a l'Àmbit 4 de la Seguretat, i dedica l'apartat 3 a la Protecció de la salut.
Un dels factors claus a l'hora d'organitzar és crear un entorn de treball saludable. En aquesta pràctica veurem els riscos per la salut relacionats amb l'ús de la tecnologia que hem d'evitar així com les amenaces que poden suposar per l'integritat física i besestar psicològic.
Els factors claus per un entorn de treball saludable els podem classificar en:
Físics
Factors de risc: Relacionats amb la seguretat
- Manca d’ordre i neteja a les àrees de treball
- Distribució inadequada de l’espai de treball, separació insuficient entre els diversos materials del lloc de treball
- En calaixos, arxivadors i calaixeres, manca d’un sistema de subjecció o suport que asseguri l’estabilitat
- Contacte amb corrent elèctric
- Abús en la utilització de lladres en endolls a causa d’insuficients punts de connexió
Mesures preventives
- Disposar de calaixos, arxivadors, etc., amb dispositiu de bloqueig que impedeixi que surtin de les seves guies i que no permeti l’obertura dels mateixos alhora
- Ubicació del cablejat de manera que no suposi un obstacle a les zones de pas i/o lloc de treball. Els cables han de quedar recollits en canals
- Mantenir lliure d’obstacles les vies d’accés i els passos
- Parar especial atenció a l’ordre i a la neteja
- No deixar oberts els calaixos o altres elements del mobiliari
- Seguir les recomanacions d’ús i manteniment de tots els aparells elèctrics, així com una correcta utilització de la instal·lació elèctrica
- Connectar els equips de treball a una instal·lació amb presa de terra i interruptor diferencial. Si no fos així, l’equip hauria de ser amb doble aïllament
Factors de risc: Relacionats amb l’àmbit ergonòmic
Postura de treball incorrecta per:
- Dimensions inadequades dels elements del lloc de treball
- Col·locació inadequada de la pantalla
- Manca d’espai sobre la taula
- Manca d’espai sota la taula
- Enlluernaments i reflexes
Mesures preventives
Disposició del lloc de treball i dels seus elements
Canviar sovint de postura i aixecar-se i asseure’s sense dificultat són elements bàsics per treballar d’una manera saludable. Cal, doncs, tenir cura que hi hagi espai necessari per permetre aquests tipus de moviments, assegurar-se que la taula i la cadira són les adequades i, sobretot, conèixer com fer-ne un bon ús.
- Taula: Tindrà unes dimensions aproximades de 80x120 cm de superfície, i alçada entre 65 i 75 cm. No tindrà més de 3 cm de gruix, els cantells seran arrodonits i els colors seran, preferentment, clars i mats per evitar reflexos. L’espai per als membres inferiors serà de 60 cm d’amplada per 65 cm de profunditat, com a mínim. S’ha de tenir endreçada i sense objectes que dificultin la mobilitat.
- Cadira: Comptarà amb cinc potes i amb rodes, regulable en alçada, amb respatller amb forma adaptable a la zona lumbar, amb dispositius per poder ajustar l’altura i la inclinació. Cal estudiar els mecanismes de regulació de la cadira: la millor cadira, si no s’utilitza correctament, pot ser perjudicial.
- Reposapeus: només s’utilitzarà quan sigui necessari, és a dir, quan no sigui possible regular l’altura de la taula i la persona usuària no pugui reposar els peus a terra; tindrà unes dimensions mínimes de 35x45 cm, serà antilliscant, amb inclinació ajustable i amb cantell arrodonit.
Adequació del lloc de treball
La persona usuària ha de conèixer com adaptar els elements del lloc de treball a les seves característiques personals. Seguir un ordre pot ajudar. Així, cal:
- Asseure’s a la cadira i regular-ne l’alçada de manera que els avantbraços es trobin al nivell de la taula i formin un angle de 90º-100º respecte del braç.
- Deixar un espai entre el teclat i el cantó de la taula de 10 cm, com a mínim, per recolzar els canells i mantenir la linealitat del teclat respecte a la persona i la pantalla.
- Comprovar que la distància des dels ulls a la pantalla sigui de 45 a 75 cm.
- Comprovar que l’extrem superior de la pantalla estigui just per sota de la línia horitzontal dels ulls.
- Comprovar que els peus es recolzin completament a terra: si no fos així, utilitzar reposapeus.
- Comprovar que no hi hagi reflexos a la pantalla; si n’hi ha, s’ha de modificar la seva inclinació fins que desapareguin.
- Evitar l’estatisme i els moviments repetitius i canviar la postura sovint, amb petites variacions en relació amb la postura de referència i realitzar pauses, que són períodes de recuperació els quals permeten el repòs dels mecanismes d’acomodació i de convergència dels ulls i dels grups musculars afectats per la postura; aprofitar les pauses per fer estiraments, pujar i baixar escales i fer moviments que afavoreixin la relaxació i la circulació sanguínia.
- Fer exercici físic al temps de lleure; el sedentarisme afavoreix l’aparició de múltiples disfuncions orgàniques.
Aquest vídeo de Pantallas Amigas ens facilita uns bons consells al respecte.
Postura de treball prolongada sense variacions (estatisme postural) per:
- Manca de pauses
- Organització inadequada de la feina
Mesures preventives
Realitzar una pausa de 10 minuts cada dues hores, preferiblement de 5 minuts cada hora, que comporti un canvi d’activitat i, sempre que sigui possible, lluny de la pantalla de forma que permeti la relaxació de la vista.
Moviments repetitius excessius per ús habitual i intensiu del teclat i del ratolí
Mesures preventives
Distribuir i organitzar la feina per tal que s’alternin diverses tasques i no siguin repetitives.
Condicions ambientals:
- Il·luminació inadequada, per excés o per defecte, entre la pantalla i l’entorn
- Soroll
- Manca de confort tèrmic
- Sequedat ambiental
- Renovació d'aire insuficient en el lloc de treball
Mesures preventives
Il·luminació: Les finestres no haurien d’estar situades de cara o d’esquena a l’usuari. En qualsevol cas, aniran equipades amb algun dispositiu eficaç de regulació de la llum, sigui persiana, cortina, lamel·les o qualsevol altre. En funció del tipus de tasca, el nivell d’il·luminació requerit variarà entre 300 lux com a mínim i 1000 lux. Si hi ha lluminàries, hauran de subministrar un repartiment uniforme i portaran reixetes per evitar enlluernaments directes o indirectes.
Soroll: Serà tan baix com sigui possible i no s’hauria de superar els 65 dB. Tancar portes i finestres, pot ser una mesura útil.
Ambient tèrmic: Els nivells recomanats de temperatura seran de 20º a 24ºC en època hivernal i de 23º a 26ºC en època estival. La humitat relativa es mantindrà entre el 45% i 65%. És convenient mantenir ventilat l'espai per tal de renovar el flux d'aire.
Psicològics: Adiccions
Tal com ens explica EL Consell de la Joventut de Barcelona parlem d’addiccions a les TIC quan s’utilitzen de manera compulsiva i repetitiva amb incapacitat de controlar o interrompre el seu consum, cosa que provoca conseqüències negatives per la salut, la vida social, familiar, educativa o laboral.
Tal com aquest organisme ens explica, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són nombroses i diferents, això dóna lloc a diversos tipus d’addiccions que a continuació veurem.
Addicció al mòbil
Actualment, vivim en una societat en què tenim la necessitat d’estar constantment en connexió i d’interactuar amb el nostre entorn mitjançant les noves tecnologies. Per això, el mòbil s’ha convertit en la millor eina per estar sempre disponible i, a la vegada, per localitzar a qui es desitja de manera immediata i amb total facilitat. Aquest fet es pot convertir en un problema quan el seu consum passa a ser injustificat i desmesurat.
Les persones que pateixen addicció al mòbil mostren un comportament constant d’alerta i atenció a qualsevol senyal del mòbil i consulten la pantalla de manera incontrolada i compulsiva per veure si han rebut cap missatge o notificació. A més, acostumen a utilitzar amb molta freqüència tota classe d’aplicacions, sobretot les de missatgeria instantània.
SENYALS D’ALARMA!
- Romandre constantment alerta al mòbil. Mirar la pantalla tot i no haver sentit cap senyal, per veure si s’ha rebut cap missatge o notificació. Consultar-lo repetides vegades, de manera compulsiva i incontrolada, fins i tot quan s’està realitzant una altra activitat.
- Disposar de diferents mòbils amb tota classe de prestacions. A vegades, tenir diverses línies telefòniques contractades.
- Si la persona no disposa del mòbil, apareixen símptomes típics d’una síndrome d’abstinència: mal humor, nerviosisme, ansietat, irritabilitat… Aquests símptomes desapareixen en el moment en què es pot utilitzar un altre cop el mòbil.
- Abandonament d’activitats lúdiques i d’oci, fet que suposa un augment de l’aïllament social.
- Augment de la despesa econòmica que es realitza.
- Falta de consciència del problema que pot provocar disputes amb la família i el cercle d’amistat relacionades amb l’ús abusiu de l’aparell. L’afectat o afectada se sent contínuament atacada pel seu entorn més immediat.
- Amb el temps, aquesta addicció pot afectar a altres aspectes de la vida: fracàs escolar, baix rendiment a la feina, trencament de relacions afectives…
- L’ús del mòbil es transforma en un eix central de la seva vida i s’acaba convertint en un canal imprescindible de comunicació. Pot arribar el punt en què els contactes socials reals disminueixin
Addiccions a les xarxes socials
Durant els darrers anys, les xarxes socials s’han convertit en els canals més utilitzats per comunicar-se de manera multidireccional i han esdevingut les plataformes favorites - no només per adolescents i joves - per interactuar amb gent, compartir gustos i opinions sobre temàtiques concretes… En definitiva, les xarxes socials ens donen la possibilitat de compartir amb el món tot el que vulguem, amb un sol clic!
Tot i que la creació de les xarxes socials ha donat peu a una manera nova i revolucionària de comunicar-se i interaccionar, fan possible arribar a una gran quantitat de persones de manera fàcil i ràpida, també ha provocat problemes greus de dependència, sobretot entre la població més jove.
Així, és fàcil trobar a persones que tenen la constant necessitat de compartir-ho tot a les xarxes i, alhora, de sentir-se reconegudes pel seu entorn a través de “m’agrades”, comentaris o “retuits”.
SENYALS D’ALARMA!
- Necessitat d’estar connectada constantment, ja sigui a través d’aparells mòbils, o de l’ordinador.
- Compartir tots els aspectes de la vida privada de la persona, de manera compulsiva i sense control. No poder deixar de compartit tot el que es fa.
- Mentir i ocultar el temps real de connexió a les xarxes.
- Sentir frustració quan no s’obté el reconeixement buscat a l’hora de compartir una publicació: número de m’agrades, comentaris, retuits…
- Reducció de les activitats d’oci per estar connectat a les xarxes molta estona.
- Patir ansietat i agitació quan no hi ha la possibilitat de connectar-se a la xarxa. Tenir pensaments obsessius respecte a les xarxes socials.
- Disminució de les relacions socials en persona amb familiars i amistats.
- L’entorn més proper també és un element clau a l’hora de detectar addiccions. Sovint la família, amics i amigues són els primers a veure que la persona afectada té un problema, això pot generar discussions o disminució de la comunicació entre els diferents membres.
Addicció als videojocs
Els videojocs s’han convertit en un entreteniment molt habitual entre infants i adolescents. Els anomenats videojocs multijugador, que permeten jugar amb altres persones mitjançant connexió online, han tingut un gran impacte entre els i les joves. El “boom” de les videoconsoles i aquest tipus de jocs en concret han provocat un augment considerable dels casos d’addicció en el jovent d’entre 14 i 18 anys.
L’addicció als videojocs es produeix quan la persona té la necessitat d’estar jugant amb la videoconsola una quantitat excessiva de temps, sense control ni capacitat per limitar-se. Aquest fet pot generar problemes greus amb el seu entorn més proper, com la família i les amistats.
Jocs online
Com ja hem comentat a apartats anteriors, les noves tecnologies ofereixen la possibilitat de connectar-nos i comunicar-nos amb el nostre entorn de manera constant. Gràcies a aquest fet, els jocs online s’han posat molt de moda, ja que permeten interactuar i competir amb gent d’arreu del món des de diversos dispositius: mòbils i “tablets”, ordinadors o videoconsoles amb accés a internet. Es pot jugar de manera online des d’una consola, des d’una pàgina web o plataforma online, des d’una aplicació de mòbil o, fins i tot, des de les mateixes xarxes socials.
La gran diversificació de suports i canals ha provocat que els jocs online tinguin un gran potencial addictiu perquè existeix la possibilitat de jugar des de qualsevol lloc - casa, carrer, transports públics, feina, institut, universitat -, l’accés és fàcil i està disponible les 24 hores del dia.
SENYALS D’ALARMA!
- La necessitat d’estar jugant cada cop més temps va augmentant fins a arribar a perdre el control de les hores que s’inverteixen al joc. Les persones afectades poden estar jugant sense parar entre 4 i 5 hores diàries.
- Problemes d’atenció i concentració per a tot allò que no tingui a veure amb el joc. Quan estan jugant passa tot el contrari, arriben a un punt de màxima concentració i no mostren cap reacció pel seu entorn.
- Trastorn de la son i l’alimentació. Acostumen a jugar durant el vespre i la nit, de manera que dormen poques hores o només durant el dia, provocant un desajust que fa que la persona estigui sempre cansada.
- A mesura que augmenta l’addicció i les hores de joc, la persona pot deixar de veure a les seves amistats i família, cosa que provoca un progressiu aïllament.
- Abandonament de responsabilitats, com per exemple, les tasques de l’institut, cosa que pot donar lloc al fracàs o absentisme escolar, o bé, baix rendiment laboral, en persones adultes.
- Símptomes físics, com deteriorament de la imatge personal, cansament a conseqüència de la falta de son i el trastorn de l’alimentació, o mal de cap, esquena i mans provocat per la postura que manté quan es juga.
- Sensacions d’inquietud, angoixa o depressió quan no poden jugar. Apareix la síndrome d’abstinència.
Com podem fer-hi front?
Si t’has reconegut en alguna de les situacions explicades o bé has detectat algun dels senyals d’alarma en una persona del teu voltant, és important que abordis el tema i intentis posar-hi solució. El primer pas, i el més important per aconseguir-ho, és acudir a una unitat especialitzada per tal que portin a terme una avaluació de la situació. L’especialista valorarà si existeix o no una addicció, el seu grau i si cal aplicar un tractament específic.
Les tècniques que s’apliquen en aquests tipus de casos s’estructuren en els següents ítems:
- Control d’estímuls: pautes que es donen a la família per tal de controlar els estímuls associats a l’addicció.
- Buscar activitats lúdiques: és molt important planificar el temps lliure.
- Treballar habilitats socials per tal de millorar les relacions de l’adolescent o jove.
- Fer activitats que augmentin l’autoestima i la seguretat en ell o ella mateixa.
- Control de l’ansietat i l’estrès a través de diferents mètodes, com la relaxació.
- Exposició als indicis de risc progressivament i amb l’acompanyament d’una altra persona.
Val més prevenir…
Com a tots els problemes de salut, el millor tractament que existeix és la prevenció. L’educació a l’hora d’utilitzar les noves tecnologies és clau per evitar el seu mal ús i, per tant, per evitar també que es donin situacions de dependència. Així, cal que eduquem des de la infància en l’autoregulació del plaer immediat i en la tolerància a la frustració que pot generar l’impediment d’utilitzar certes tecnologies. Així, és necessari ensenyar quines són les maneres adequades d’utilitzar les TIC i controlar el temps de la seva utilització prioritzant altres tasques com les educatives o les activitats lúdiques. També és important explicar el gran ventall d’usos que es pot fer d’Internet i les noves tecnologies, potenciant aquests recursos com a fonts d’informació i formació.
A més, és recomanable evitar l’ús compulsiu dels dispositius electrònics per comunicar-nos amb la gent i intentar fomentar els contactes socials presencials. Finalment, en el moment en què comencin a aparèixer senyals d’alarma relacionats amb la dependència cal reflexionar si aquest excés d’utilització de les TIC respon a carències i dificultats interpersonals i abordar el problema tan aviat com es pugui, per tal de trobar una solució ràpida, i evitar així arribar a situacions extremes més greus.
Unitats i centre especialitzats
Atenció i Investigació de Socioaddiccions (AIS)
Entitat d’iniciativa privada que treballa per avançar en el coneixement, prevenció i resposta social, sanitària i jurídica de les alteracions provocades per les socioaddiccions, trastorns de dependència no vinculats a la ingesta de substàncies químiques.
www.ais-info.org ais@ais-info.org 93 301 30 24 / Avinguda Diagonal, 430, 1-1
Associació Catalana d’Addiccions Socials (ACENCAS)
Associació sense ànim de lucre que ofereix tractament a persones afectades per problemes d’addicció al joc i altres conductes relacionades amb addiccions on no intervenen substàncies tòxiques, i que realitza campanyes de prevenció i denúncia de males praxis en aquest camp.
www.acencas.es 93 115 18 83 / Carrer Sicília, 253, entresòl – 3ª
Recursos
ElPep.info: Informació i respostes sobre drogues, sexualitat o pantalles adreçada a joves a partir de 14 anys.
Associació Educació per l’Acció Crítica (EdPAC): Ofereix recursos, tallers i informació sobre addicció a les pantalles, entre altres temàtiques.
“Guia para jóvenes: No te enredes en Internet” - Agencia Española de Protección de Datos
http://www.tudecideseninternet.es/agpd1/images/guias/guia-menor.compressed.pdf
“Guia para jóvenes: Se legal en Internet” – Agencia Española de Protección de Datos
http://www.tudecideseninternet.es/agpd1/images/guias/Guia_menores2016.pdf
“Guia Internet y nuevas tecnologías: hablamos en familia?” – Gobierno Vasco