Una vegada es té instal·lat un sistema de projecció interactiva a l’aula i s'ha après a realitzar una operació bàsica de configuració com és orientar, calibrar o alinear el tauler, hi ha tot un seguit de dinàmiques habituals a les aules que es poden fer amb un SPI sense necessitat de conèixer en profunditat ni usar el programari específic.

Amb un SPI es pot fer tot allò que ja es feia quan es disposava a l’aula només d’un ordinador, un projector de vídeo i una superfície de projecció (pantalla, paret…), en destaquem les següents:

• Exposicions i explicacions (descripcions, argumentacions, enumeracions…) temàtiques amb l’ús de programaris de presentació de diapositives. Tant per part del professorat com de l’alumnat.

• Ús de programes ofimàtics per a la creació de textos col·lectius, resums de sessions de treball a l’aula o recollir els resultats d'activitats basades en el diàleg i la presa de decisions.

• Visualització col·lectiva de pàgines web i blocs, per a fer comentaris de notícies, de textos, d’imatges i gràfics, etc.

• Presentació, realització, seguiment i correcció d’activitats elaborades amb programaris com Hot Potatoes, JClic o Quaderns Virtuals.

• Posada en comú d'activitats individuals o col·lectives presents en plataformes d’e-learning.

• Contrast d’informació de tota mena. L'accés ràpid i segur a fonts diverses d'informació a través de la connexió a la xarxa permet al docent mostrar les diferents maneres de tractar l'esmentada informació segons el mitjà utilitzat.

• Visionat de documentals, diapositives/fotografies i de clips didàctics, així com d’altres objectes multimèdia que tinguin un valor educatiu.

• Llibre de text digital, presentació i consulta d'una seqüència didàctica, explicació i argumentació i resolució d'activitats d'aprenentatge i d'avaluació.

Aquestes accions es veuen potenciades per la interactivitat del tauler que fan que el docent no hagi d’estar subjecte al teclat i al ratolí de l’ordinador, sinó que pot desenvolupar la seva acció davant el tauler i gestionar-ne les accions amb en punter o amb el dit. El fet que el docent no estigui subjecte ni al teclat ni al ratolí, però tampoc al llibre de text, li permet tenir un contacte visual gairebé permanent sobre l'alumnat, amb tots els avantatges que això comporta.

L’aprenentatge basat en l’observació i l'anàlisi de fonts audiovisuals (vídeos, films, documentals, etc) permet visualitzar de manera senzilla conceptes que no ho permeten altres tipologies de fonts (fotografia, documents sonors, textos, etc) Amb l'expansió d'Internet, l’ús de fonts audiovisuals en l’ensenyament ha adquirit una gran importància, substituint els formats de cintes de vídeo i de DVD. L’accés i la distribució s’ha generalitzat mitjançant servidors comuns com youtube o més específics com l’edu3.cat.

L’ús de les fonts audiovisuals en una seqüència d’ensenyament/aprenentatge pressuposa tenir una metodologia per al seu visionat amb unes accions a tenir en compte abans, durant i després d’aquest visionat.

Les accions a realitzar abans del visionat tenen com a protagonista gairebé únic el docent, que ha de conèixer a fons la producció audiovisual. El mestre ha de prendre decisions sobre:

a) Quins objectius es volen assolir? Per la qual cosa s’haurà de decidir pel tipus de visionat a realitzar:

• una producció, com a element motivador o introductori d'un tema
• un vídeo simplement com a entreteniment.

b) Quin tipus de material s’utilitzarà? Poden ser produccions específicament didàctiques o bé materials que inicialment no tenen una intencionalitat didàctica però que, per les seves característiques, poden ser usats com a tals.

Com que l’accés a la realització de produccions audiovisuals s’ha vist facilitat per l’ús de les càmeres digitals, cal tenir en compte un tercer tipus de producció que es pot utilitzar a l’aula: la producció pròpia.

c) Quin serà l’agrupament de l’alumnat? En gran grup, en tallers…

d) Quina serà la participació de l’alumnat? Durant el visionat d’una producció audiovisual l’alumnat pot ser un espectador passiu o actiu. Si es decideix que tingui un paper actiu caldrà saber en quins moments se li pot fer intervenir i sobre quines qüestions es vol que intervingui. També caldrà saber si es vol interrompre el visionat amb preguntes, comentaris i aportacions, etc.

Per altra banda el mestre també haurà de tenir en compte: la durada de la producció i els recursos de tipus tècnic que poden utilitzar durant el visionat: la pausa de la imatge, la supressió del so, l’alentiment de la imatge, el visionat només d’una part, etc.

La tipologia d’activitats que es poden realitzar durant i després del visionat és variada, a continuació s’enumeren alguns exemples:

• Fer preguntes sobre algun aspecte concret del contingut durant el visionat aturant la imatge o suprimint el so. Han de fer referència a aspectes significatius i estar relacionades amb els objectius proposats inicialment.
• Interrompre la projecció per demanar com continuarà la mateixa i comprovar-ho reprenent-la. Es treballa la formulació d’hipòtesis.
• A partir de conclusions conegudes inferir la hipòtesi inicial.

Després del visionat ampliar el contingut de la producció audiovisual.

El disposar d’una PDI per visionar una producció audiovisual facilita la interacció amb l’alumnat, ja que els recursos tècnics que es disposen són més amplis. Així, la pausa o l’alentiment de la imatge, la supressió del so es veuen incrementats amb opcions com les captures de pantalla, el marcar amb retoladors allò que interessa, etc.

Tots els programaris de gestió dels sistemes de projecció interactiva disposen de les anomenades eines flotants o mode interactiu que permeten disposar de bona part de les eines del programari de gestió dels sistemes de projecció interactiva sobre altres programes. Per tant sobre un reproductor de vídeo o de DVD com el Real Player, Windows Media Player, etc. hom podrà interactuar, capturant imatges, escrivint, assenyalant amb el llapis, usant l’eina focus, etc.

Alguns models de taulers interactius disposen entre el seu programari d’un reproductor de vídeo que duu incorporades les possibilitats tècniques abans esmentades.