De l'aprenentatge electrònic a l'aprenentatge ubic

La computació mòbil és interactiva en tant que, en la connexió de la persona amb la màquina, la màquina pot donar un ventall de respostes en la mesura que un programador li ha subministrat determinades variables abstractes.

Ara bé, és a partir de la Web 2.0 on sorgeix un nou escenari interactiu ja que connecta persones amb persones i no amb respostes programades. L'interactivitat en aquest cas és molt diferent de la que se'ns dibuixa en l'escenari del paràgraf anterior, i les possibilitats en matèria educativa, com per exemple en el treball col·labotiu entre d'altres, són prou significatives.

Aquesta interactivitat ja es produïa anteriorment amb dispositius analògics més o menys independents, com per exemple el telèfon. La novetat dels nous dispositius digitals rau, no només, en la convergència del medis multimèdia, sinó també en els modes de connexió, sincrònic o asincrònic.

D'aquesta característica de l'aprenentatge ubic se'n deriva una cultura de la participació, un exemple de la qual la trobem en les experiències comunicatives que es produeixen en les diferents xarxes socials. En aquest sentit la xarxa social NODES n'és un bon exemple en clau educativa.