Durant la primera dècada del segle XXI es posa en circulació el terme e-Learning per tal de referir-se a les activitats formatives realitzades per Internet. En molts casos, i fins que no van proliferar les eines cooperatives que van facilitar un aprenentatge més social, l'e-Larning ha suposat la translació d'un aprenentatge merament transmissor a un aprenentatge en entorns digitals.

Així mateix, la relativament recent connectivitat inalàmbrica i la reducció dels diferents dispositius donen lloc al model pedagògic de l'aprenentatge mòbil ¹⁾ caracteritzat per la diversificació dels aprenentatges gràcies a la ubiqüitat de la informació.

Segons la UNESCO²⁾:

Amb aquests dispositius, l'aprenent no només ocupa un espai a l'aula dins d'una franja horària per tenir accés a la navegació en línia, sinó que pot transitar pel món i a la vegada tenir accés a a la navegació en línia.

Aquest model, conegut per u-lerning o d'aprenentatge ubic, és un model profundament compatible amb d'altres models pedagògics centrats en l'estudiant i la construcció cooperativa del coneixement, i facilita el desenvolupament competncial de les diferents àrees i matèries.

No obstant, i tal i com diu Bill Cope a Ubiquitous Learning Edited by Bill Cope and Mary Kalantzis, University of Illinois Press, 2009, 264 pp., la tecnologia digital, per sí sola, no implica noves formes d'aprenentatges, ni l'ús de nous dispositius digitals significa que l'aprenentatge ubic sigui una realitat. Ara bé, allò que sí podem analitzar és com es dóna i es pot donar la construcció de significats amb l'ús d'aquest dispositius.

Ogata i Yano (Li, L., Zheng, I., Ogata, H., and Yano, I, 2003) basant-se en els treballs d'investigació de Chen (Chen, IS, 2002) i Curtis (Curtis, M. 2002) proposa una sèrie de propietats de l'entorn ubic que ens poden ajudar a estructurar l'anàlisi de les oportunitats d'aprenentatge amb l'ús de dispositius mòbils a l'aula.

Cal reiterar que ens estem referint a característiques de l'aprenetatge ubic per comptes de peculiaritats, i que de la mateixa manera que l'ús de la tecnologia digital, per si sola, representa una oportunitat d'aprenentatge molt minsa en relació al seu potencial, també seria un error no considerar que altres models metodològics amb l'ús de tecnologia digital poden reafirmar les seves fortaleses.

Analitzar aquestes característiques ens poden ser útils a l'hora de determinar objectius d'aprenentatge i enriquir determinades propostes.

• Permanència dels continguts que no es perden ni desapareixen al sortir de classe o en acabar un curs.
• Accessibilitat a un gran ventall de tipologies de contingut des de qualsevol ubicació.
• Immediatesa en l’obtenció dels continguts.
• Interactivitat, ja sigui d'una manera síncrona o asíncrona.
• Adaptabilitat a diferents mètodes d'ensenyament i als estils d'aprenentatge dels estudiants.

És a partir de la possibilitat de representar entorns d’aprenentatge significatiu i propers a la realitat, que el desplegament de les competències digitals en l’educació pot facilitar l’aprenentatge competencial de les diferents àrees i matèries.

La facilitat d'aprendre en qualsevol lloc i en qualsevol moment, l'accés mòbil a les xarxes socials de suport i assessorament, etc. descriuen un univers on alumnes i docents participen del mateix flux d'oportunitats i experiències d'aprenentatge i on el seu creixement i desenvolupament pot ser sostingut al llarg de la vida.

En el vídeo de sota es pot seguir l'entrevista realitzada en les oficines del IIPE-UNESCO Seu Regional Buenos Aires en junio de 2011 a Nicholas Burbules on defineix el terme:

En la següent presentació dinàmica es pot observar el nombre de connexions a Internet d'alta velocitat (capacitat igual o superior a 144 kb/s) per cada 100 habitants a Europa des del 2002 fins al 2011 i comprovar el seu índex de creixement.