Bloc 7 - Apartat 4

Contaminants químics

• Gas
• Vapor
• Aerosol
• Fum
• Fibra

Contaminants físics

• Soroll
• Vibracions
• Calor extrem
• Fred extrem
• Radiacions

Contaminants biològics

• Virus
• Bacteris
• Fongs
• Protozous
• Alguns paràsits

• Identificar, en el medi ambient de treball, la presència (real o potencial) d’agents físics, químics i biològics, així com la seva interacció entre ells i amb altres factors que puguin afectar la salut i el benestar del personal treballador, i provocar alteracions en el medi ambient.
• Conèixer les possibles vies d’entrada d’agents en l'organisme humà i els efectes que puguin tenir en la salut.
• Avaluar l’exposició dels treballadors i de les treballadores a agents i factors potencialment nocius i avaluar-ne els resultats.
• Dissenyar i recomanar estratègies de control i avaluar-ne l'eficàcia (mesures preventives).

• Permet determinar els agents que poden ser presents al lloc de treball i la naturalesa i possible magnitud dels efectes nocius per a la salut i el benestar.
• Defineix la caracterització física de les fonts contaminants i de les vies de propagació dels agents contaminants.
• És fonamental per a una planificació adequada de l’avaluació dels riscos i de les estratègies de control d'aquests riscos.

• Valora l’exposició dels treballadors als agents contaminants.
• Obté informació que permet dissenyar o establir l'eficiència de les mesures de control.

• Establiment de la naturalesa i magnitud dels riscos existents per tal d’establir prioritats.
• Requisits legals (legislació, normes).
• Recursos disponibles.

Els processos de planificació i organització inclouen les etapes següents:

• Definició de la finalitat del programa i assignació de recursos.
• Definició de l’estructura organitzativa.
• Assignació de responsabilitats als equips i a les persones.
• Disseny i adaptació de les instal·lacions.
• Selecció d’equips.
• Requisits operatius.

Les substàncies químiques penetren en l’organisme per les vies següents:

• Inhalació
• Absorció per contacte amb la pell
• Ingestió
• Parenteral (llagues, ferides…)

L’efecte tòxic de les substàncies químiques pot ser agut, crònic o d’ambdós tipus.

Corrosió

• Les substàncies químiques corrosives produeixen destrucció de teixits en el lloc de contacte.
• La pell, els ulls i el sistema digestiu són les parts de l’organisme afectades amb major freqüència.

Irritació

• Els agents irritants causen inflamació dels teixits en el lloc en què es depositen.
• Els irritants de la pell poden causar reaccions com èczema o dermatitis (inflamació de la pell).
• Las substàncies que produeixen greu irritació respiratòria poden causar dificultat respiratòria, respostes inflamatòries i edema (acumulació excessiva de líquid en l'espai intersticial).

Reaccions al·lèrgiques

• Els al·lergens o sensibilitzants químics poden causar reaccions al·lèrgiques dermatològiques o respiratòries:
  • Dermatòlogiques: resines, tints orgànics, etc.
  • Respiratòries: formaldehids, níquel, certes fibres, etc.

Asfixia

• Els asfixiants interfereixen en l’oxigenació dels teixits. Poden ser:
  • Asfixiants simples: metà, hidrogen, heli.
  • Asfixiants químics: monòxid de carboni, cianur d'hidrogen, etc.

Cancerígens

• Coneguts: benzè (leucèmia); amiant (càncer de pulmó, mesotelioma).

Agents tòxics per al sistema reproductor

• Interfereixen en les funcions reproductores: manganès, mercuri.

Agents tòxics sistèmics

• Causen lesions en determinats òrgans o sistemes de l’organisme: dissolvents, plom, mercuri, manganès.

Tenen les mateixes vies d'entrada que els químics (inhalació, absorció, ingestió i parenteral).

• Representa un perill biològic la pols orgànica de diferents fonts d’origen biològic: virus, bacteris fongs, proteïnes animals, substàncies vegetals, etc.

• Les malalties professionals causades per agents infecciosos són poc comunes: hepatitis B, tuberculosi, tètanus, salmonel·losi.

Soroll

• Es considera soroll qualsevol so no desitjat.
• Pot afectar negativament la salut de les persones o de les poblacions.
• Pot produir efectes com ara pèrdua de capacitat auditiva, problemes de comunicació, manca de capacitat de concentració.

Vibracions

• La vibració té alguns paràmetres comuns amb el so: freqüència, amplitud, durada de l’exposició.
• El treball manual amb eines motoritzades és associat a símptomes de trastorns circulatoris: fenomen Raynaud o dels dits blancs per causa de la vibració.
• Reducció de la força per subjectar.
• Dolor lumbar.
• Trastorns degeneratius d’esquena.

Radiacions

• Ionizants
  • L’efecte més important és el càncer. L’exposició a nivells baixos pot produir dermatitis.
  • Reactors nuclears, acceleradors de partícules, raigs X (l’exposició a aquests processos està molt restringida i controlada).

• No ionitzants
  • Radiació per raigs ultraviolats, infrarojos, làser, camps electromagnètics (microones i radiofreqüència).
  • La radiació IR pot causar cataractes. Els làsers d’alta potència poden causar lesions oculars i dèrmiques.

De l’anglès Threshold Limite Value (llindar valors límit). És un paràmetre toxicològic de referència que permet conèixer el nivell d’exposició d’un agent químic o físic amb el qual podem treballar amb seguretat.

• Instal·lacions d'aigua sanitària freda i calenta, instal·lacions de BIE, reg de jardí. Cal tenir present que hi pot haver perill en l’ús de les instal·lacions d'aigua del centre. Per exemple, en la instal·lació d'aigua calenta sanitària, si es donen alguns condicionants, hi ha major risc de la proliferació del bacteri de la legionel·la.
• Utilització de productes químics en els centres educatius.
  • Productes de neteja. Cal tenir present la ubicació d'aquests productes. Els productes de neteja tenen components que faciliten la disgregació, dissolució o suspensió de la brutícia en l’aigua; n’hi ha que també tenen efectes desinfectants contra agents biològics. S’associa l’olor a la sensació de net i en gran part dels productes de neteja s’afegeixen als principis actius, odorífers, simuladors d’olors de flors, plantes, fusta. També existeixen perfums per impregnar l’aire i camuflar olors desagradables. Es poden trobar aquests productes a banys, despatxos, sales de professors, dormitoris, menjadors.
  • Plaguicides. A causa de l’àmplia comercialització de productes plaguicides en format d’ús domèstic i a la falsa sensació que el seu ús no té riscos (sembla que el verí només actuï sobre els insectes), hi ha persones que opten per utilitzar insecticides a l’interior dels edificis sense adonar-se que estan posant en perill la salut de les persones. Aquests productes en forma d’esprai, pastilles, ampolles nebulitzadores tèrmiques els podem trobar a qualsevol lloc (dormitoris , magatzems de neteja, cuines…).
  • Productes químics de laboratori i de taller. A l’aula de plàstica i a la de tecnologia, i als tallers de cicles formatius del món industrial, el més habitual és detectar-hi perills que són presents a l’àmbit professional, tot i que el temps d’exposició els riscos pot ser menor. Parlem d’adhesius, fixadors, pintures, dissolvents, greixos i olis, pols de fusta dura, pols de talcs i silicats. Als laboratoris de química podem trobar una àmplia varietat de productes que amb els anys s’acumulen i que no sempre es fan servir.

• El desenvolupament de fongs i organismes anaeròbics es propicia en espais o zones amb baixa renovació d’aire i humits. Són llocs especialment crítics els magatzems generals, els magatzems dels espais d’educació física, els magatzems dels laboratoris, els magatzems de neteja, els tallers i les zones dels matalassos del gimnàs i els matalassets i coixins que es troben en aules d’infantil.
• Cal assegurar una ventilació idònia de tots els locals especialment aquells en què es produeixen dispersions de gasos i vapors, com tallers, laboratoris, cuines i banys. També cal tenir una bona renovació d’aire a les aules i despatxos per disminuir els contaminants d’origen humà CO2.
• És important esbrinar el tipus d’instal·lació d’aigua calenta sanitària (ACS) de què disposa el centre i assegurar-se de la realització dels controls pertinents.
• Els productes químics en els centres educatius han d’estar sempre dins els envasos originals, ben tapats, i han de tenir l’etiqueta de seguretat enganxada i ben llegible. No es poden guardar en altres envasos, especialment en els que hagin contingut productes alimentaris. Han d'estar emmagatzemats en llocs específics correctament senyalitzats i tancats, només accessibles al personal adult autoritzat.
  • Productes de neteja. Els productes de neteja no s’han de barrejar mai amb altres productes químics i s'ha d'evitar que es puguin produir barreges accidentals durant el seu ús i emmagatzematge. La neteja i la higiene dels espais interiors és bàsica per evitar les afectacions a la salut. S’ha d’evitar l’augment dels agents biològics (fongs, insectes, petits vertebrats) i per fer-ho s’han de dificultar les condicions de supervivència com la presència d’aliments (aigua i nutrients) i les condicions de temperatura i d'humitat favorables, accessos sense barreres.
  • Plaguicides. La presència d’insectes i petits rosegadors és més probable en llocs on hi ha accés als aliments (cuina, menjador, magatzem, claveguera propera, zones de cubells i contenidors d’escombraries, aules on s’hi menja o s’hi fan manipulacions d’aliments, sales del professorat. Caldrà contractar una empresa adient per fer el tractament necessari en cada cas.
  • Productes químics de laboratori i de taller. Fer un inventari dels productes químics existents i utilitzats en el centre, aconseguir les fitxes de seguretat i aplicar les mesures d’ús, de conservació i de protecció dels usuaris. I a partir de l'inventari:
    • Valorar la necessitat d’utilitzar o conservar productes perillosos.
    • Substituir els productes més perillós i d’envàs més gran per productes menys perillosos.
    • Emmagatzemar en espais específics, correctament senyalitzats i d’accés restringit, els productes químics, tenint en compte les incompatibilitats.
    • Eliminar els residus correctament mitjançant la deixalleria municipal o una empresa de gestió autoritzada.

• Instal·lacions d'aigua sanitària freda i calenta, instal·lacions de BIE, reg de jardí. Cal tenir present que hi pot haver perill en l’ús de les instal·lacions d'aigua del centre. Per exemple, en la instal·lació d'aigua calenta sanitària, si es donen alguns condicionants, hi ha major risc de la proliferació del bacteri de la legionel·la.
• Utilització de productes químics en els centres educatius.
  • Productes de neteja. Cal tenir present la ubicació d'aquests productes. Els productes de neteja tenen components que faciliten la disgregació, dissolució o suspensió de la brutícia en l’aigua; n’hi ha que també tenen efectes desinfectants contra agents biològics. S’associa l’olor a la sensació de net i en gran part dels productes de neteja s’afegeixen als principis actius, odorífers, simuladors d’olors de flors, plantes, fusta. També existeixen perfums per impregnar l’aire i camuflar olors desagradables. Es poden trobar aquests productes a banys, despatxos, sales de professors, dormitoris, menjadors.
  • Plaguicides. A causa de l’àmplia comercialització de productes plaguicides en format d’ús domèstic i a la falsa sensació que el seu ús no té riscos (sembla que el verí només actuï sobre els insectes), hi ha persones que opten per utilitzar insecticides a l’interior dels edificis sense adonar-se que estan posant en perill la salut de les persones. Aquests productes en forma d’esprai, pastilles, ampolles nebulitzadores tèrmiques els podem trobar a qualsevol lloc (dormitoris , magatzems de neteja, cuines…).
  • Productes químics de laboratori i de taller. A l’aula de plàstica i a la de tecnologia, i als tallers de cicles formatius del món industrial, el més habitual és detectar-hi perills que són presents a l’àmbit professional, tot i que el temps d’exposició els riscos pot ser menor. Parlem d’adhesius, fixadors, pintures, dissolvents, greixos i olis, pols de fusta dura, pols de talcs i silicats. Als laboratoris de química podem trobar una àmplia varietat de productes que amb els anys s’acumulen i que no sempre es fan servir.

• El desenvolupament de fongs i organismes anaeròbics es propicia en espais o zones amb baixa renovació d’aire i humits. Són llocs especialment crítics els magatzems generals, els magatzems dels espais d’educació física, els magatzems dels laboratoris, els magatzems de neteja, els tallers i les zones dels matalassos del gimnàs i els matalassets i coixins que es troben en aules d’infantil.
• Cal assegurar una ventilació idònia de tots els locals especialment aquells en què es produeixen dispersions de gasos i vapors, com tallers, laboratoris, cuines i banys. També cal tenir una bona renovació d’aire a les aules i despatxos per disminuir els contaminants d’origen humà CO2.
• És important esbrinar el tipus d’instal·lació d’aigua calenta sanitària (ACS) de què disposa el centre i assegurar-se de la realització dels controls pertinents.
• Els productes químics en els centres educatius han d’estar sempre dins els envasos originals, ben tapats, i han de tenir l’etiqueta de seguretat enganxada i ben llegible. No es poden guardar en altres envasos, especialment en els que hagin contingut productes alimentaris. Han d'estar emmagatzemats en llocs específics correctament senyalitzats i tancats, només accessibles al personal adult autoritzat.
  • Productes de neteja. Els productes de neteja no s’han de barrejar mai amb altres productes químics i s'ha d'evitar que es puguin produir barreges accidentals durant el seu ús i emmagatzematge. La neteja i la higiene dels espais interiors és bàsica per evitar les afectacions a la salut. S’ha d’evitar l’augment dels agents biològics (fongs, insectes, petits vertebrats) i per fer-ho s’han de dificultar les condicions de supervivència com la presència d’aliments (aigua i nutrients) i les condicions de temperatura i d'humitat favorables, accessos sense barreres.
  • Plaguicides. La presència d’insectes i petits rosegadors és més probable en llocs on hi ha accés als aliments (cuina, menjador, magatzem, claveguera propera, zones de cubells i contenidors d’escombraries, aules on s’hi menja o s’hi fan manipulacions d’aliments, sales del professorat. Caldrà contractar una empresa adient per fer el tractament necessari en cada cas.
  • Productes químics de laboratori i de taller. Fer un inventari dels productes químics existents i utilitzats en el centre, aconseguir les fitxes de seguretat i aplicar les mesures d’ús, de conservació i de protecció dels usuaris. I a partir de l'inventari:
    • Valorar la necessitat d’utilitzar o conservar productes perillosos.
    • Substituir els productes més perillós i d’envàs més gran per productes menys perillosos.
    • Emmagatzemar en espais específics, correctament senyalitzats i d’accés restringit, els productes químics, tenint en compte les incompatibilitats.
    • Eliminar els residus correctament mitjançant la deixalleria municipal o una empresa de gestió autoritzada.

Durant molts anys, davant d’una plaga, i moltes vegades davant d’un organisme individual (com quan ens entra un mosquit a casa, o trobem un escarabat), s’han fet servir agents químics com a mitjà per combatre-les. Els agents químics (plaguicides o millor dit, biocides) que tradicionalment s’han utilitzat són:

• Organoclorats: DDT, lindà, clordà, etc.
• Organofosforats: clorpirifos, diclorvos, malation, etc.
• Carbamats: metomil, carbaril, etc.

Cal dir que aquests productes són molt perillosos per diversos motius:

• Elevada toxicitat per a les persones (tant els aplicadors com els usuaris de l’espai).
• Elevada toxicitat per a altres espècies no objecte del tractament.
• Elevada toxicitat per als depredadors naturals de la plaga.
• A causa del seu ús indiscriminat, les plagues estan desenvolupant resistències (hereditàries) als productes químics emprats.

És important remarcar que, en la immensa majoria dels casos, i encara que ens sembli el contrari, aquests organismes individuals (rosegadors, mosquits, escarabats, etc.) i, fins i tot, quan n’hi ha prou com perquè els considerem una plaga, no suposen cap risc per a la salut de les persones.

En canvi, és important ser conscients que els productes biocides són molt perillosos per a la salut humana i que periòdicament es donen casos d’intoxicacions, fins i tot molt greus, amb aquests productes.

Per gestionar i controlar correctament una plaga, sense que això suposi un risc per a les persones, hem d’aplicar criteris de la lluita integrada, a més dels que ens indica el que hem vist a la coordinació d’activitats empresarials.

Significa lluitar contra els organismes perjudicials utilitzant els mètodes que satisfacin millor les exigències toxicològiques, econòmiques i ecològiques, prioritzant l’ús dels elements naturals de control i tenint en compte els límits de tolerància.

• En el control de les especies perjudicials:
  • mantenint-les sota el llindar de tolerància;
  • incorporant mesures preventives d’ordenament i sanejament del medi i control dels factors que afavoreixen l’aparició i el desenvolupament de les plagues;
  • planificant les actuacions sempre d’acord amb un diagnòstic previ;
  • prioritzant els mètodes de lluita biològica, física i mecànica i evitant sempre que sigui possible l’ús de biocides.

Hi ha 5 grans grups de mesures de lluita contra les plagues, que veurem tot seguit, començant per les que hem de prioritzar sempre en primer lloc fins arribar a l’últim grup de mètodes (la lluita química), que només s’haurien de fer servir en situacions extremes.

• Mesures d’higiene i sanejament del medi
  • Evitar l’entrada dels organismes a les edificacions (tapar escletxes, forats, aigüeres, vidres trencats, etc.).
  • Controlar els factors que afavoreixen l'aparició i desenvolupament d’aquests organismes:
    • Ambientals: necessitats específiques de temperatura i disponibilitat d’aigua i/o humitat.
    • Nutricionals: eliminar les restes de menjar i aigua que hi pugui haver a l’abast (restes de menjar a les papereres, molles al terra, envasos oberts, recipients que no siguin hermètics, pots amb aigua, goteres, etc.).
    • Biològics: propis de cada espècie.

• Mètodes mecànics
  Pretenen eliminar o destruir els individus de les espècies no desitjades mitjançant dispositius i sense introduir cap plaguicida químic a l’ambient. Tampoc no pretenen canviar les característiques físiques de l’entorn com sí que fan les mesures físiques. A més, aquestes mesures mecàniques (trampes) serveixen com a eina de control i d'inspecció. Les podem agrupar en:
  • Esquers: principalment es fan servir per atrapar vertebrats grans, com coloms, gats, etc. L’animal es captura viu.
  • Rateres: són els típics paranys per caçar rates i ratolins.
  • Trampes adhesives: on es col·loca una substància adhesiva en la qual queden enganxats els insectes, principalment. De vegades fan servir un atraient alimentari.

• Mètodes físics
  • Temperatura: tant es pot utilitzar fred com calor. És efectiu per a petits objectes o materials tèxtils resistents a les temperatures (per exemple, per tractar llençols, matalassos, tapisseria, etc.).
  • Corrents elèctrics: són sistemes que electrocuten els individus, que prèviament són atrets amb un esquer (aliment, llum) cap a la trampa elèctrica.
  • Ultrasons i microones: com a repel·lents d’insectes i altres animals, no està demostrada la seva eficàcia.
  • Aspiració: amb sistemes d’aspiració industrials es poden eliminar o reduir plagues a llocs on no s'hi pot arribar d’altres formes (com per exemple, a l’espai que queda entre dos envans).

• Mètodes biològics
  • Depredadors i paràsits: que es mengen o danyen l’espècie considerada com a plaga. Poden ser ocells, altres vertebrats, insectes, etc. (depredadors), o bacteris, fongs, etc. (paràsits). No és una opció viable per al control de plagues dins d’edificis.
  • Toxines d’organismes: utilitzant toxines produïdes per bacteris que són letals per als insectes, com per exemple la toxina del Bacillus thuringensis, que s’incorpora en forma de gen (gen Bt) als conreus per fer-los resistents a les plagues.
  • Insecticides bioracionals: són substàncies químiques que interfereixen els processos fisiològics i els mecanismes de comunicació propis de l’insecte. Poden ser:
    • Reguladors del creixement: actuen interaccionant amb el procés de desenvolupament de l’insecte, com per exemple, les substàncies inhibidores de la quitina (que impedeixen el desenvolupament de l’exoesquelet).
    • Anàlegs d’hormones: són substàncies anàlogues a les hormones que regulen la fisiologia dels insectes. Poden ser anàlegs de les hormones juvenils, de muda, etc.
    • Feromones: són substàncies molt específiques i selectives, pròpies de cada espècie. Imiten les que produeixen els insectes. Poden ser de tipus sexual, d’agregació, d’alarma, etc.

• Mètodes químics (biocides)
  Els principals grups de substàncies biocides són els següents, començant per les més tòxiques:
  • Organoclorats (OC): lindà, clordà, etc. Derivats orgànics del clor, es dissolen en lípids, tòxics per al sistema nerviós, afecten el fetge, possibilitat que siguin cancerígens, alteracions hormonals, bioacumulatius, persistència elevada.
  • Organofosforats (OF): clorpirifos, diclorvos, malation, etc. Derivats dels àcids ortofosfòric, tiofosfòric i fosfòric. Tòxics per al sistema nerviós, efectes psicològics i psiquiàtrics, alteracions hormonals, cancerígens i sensibilitzants.
  • Carbamats: metomil, carbaril, etc. Compostos orgànics derivats del N. Toxicitat variable, similar als OF, afecten el sistema nerviós central.
  • Piretrines: obtingudes del piretre (crisantems). Poc utilitzades perquè són difícils d’obtenir.
  • Piretroides sintètics: alfacipermetrin, deltametrina, etc. Anàlegs sintètics de les piretrines. Molt tòxics per als insectes però poc per als mamífers, afecten el sistema nerviós central i són sensibilitzants. Poc selectius.
  • Rodenticides: cumarines i warfarines. Toxicitat elevada per als mamífers. Efectes anticoagulants.
  • Fumigants: fosfur d’alumini, fosfur de magnesi, bromur de metil. Efectes narcòtics, depressió del sistema nerviós. Molt perillosos.

El primer que hem de saber és la situació de la plaga, perquè ens condicionarà l’empresa que hem de contractar:

• Si la plaga es troba a dins de l’edifici: tractament ambiental amb biocides.
• Si la plaga es troba a l’exterior (parcs i jardins): tractament amb productes fitosanitaris.

Cal fer esment que els centres educatius són espais públics i que, per tant, segons la normativa vigent i les instruccions elaborades pel Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d'Educació, està totalment prohibit l'ús d'insect.pdf

Per evitar qualsevol risc que es pugui derivar d’un tractament de plagues i, alhora, per complir amb l’establert al Reial Decret 171/2004 (coordinació d’activitats empresarials) hem d’aplicar la https://espai.educacio.gencat.cat/Personal/Prevencio-riscos/Control-plagues/Pagines/default.aspx elaborada pel Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d’Educació.

Els passos a seguir segons aquest protocol serien els següents:

• Hem de buscar una empresa autoritzada que consti al registre ROESP (Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides). L’empresa ens ha de facilitar el número de registre:
  • Del Departament de Salut (si necessitem un tractament a l’interior de l’edifici - biocides).
  • Del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (si necessitem un tractament a l’exterior - fitosanitaris).

• L’empresa o empreses amb les quals contactem perquè ens facin una oferta ens ha de fer un diagnòstic previ: determinació de la plaga a controlar, zones on actuar, mesures preventives, mesures de control.

• Si d’aquest diagnòstic previ es derivés que és necessari un tractament amb productes químics (biocides o fitosanitaris), l’empresa ens ha de facilitar, amb l’oferta econòmica, la documentació següent:
  • Nom comercial i composició química del plaguicida.
  • Número d’inscripció al registre de plaguicides no agrícoles o biocides de la Direcció General de Salut Pública i Sanitat Exterior del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i ens ha de lliurar una còpia del full d’inscripció (o si es tracta de fitosanitaris, la documentació equivalent).
  • Fitxes de dades de seguretat de cada producte proposat.
  • Tècnica d’aplicació del producte.
  • Àrea objecte del tractament.
  • Àrees afectades.
  • Avaluació de riscos de l’actuació.
  • Mesures de precaució i seguretat.
  • Termini de seguretat.
  • Lliurament de les mesures de precaució per als usuaris de l’espai i el personal de neteja.
  • Data prevista del tractament.
  • Signatura del responsable tècnic i del personal auxiliar que realitzarà el tractament, i còpia dels carnets d’aplicadors corresponents.

• Un cop reunida aquesta documentació, el director o la directora del centre educatiu ha de lliurar una còpia a la Secció de Prevenció de Riscos Laborals dels seus Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament.

• La Secció de Prevenció de Riscos Laborals, com a òrgan assessor, estudiarà la documentació i farà una valoració que remetrà a la direcció del centre educatiu, que és qui, com a responsable del centre, donarà per escrit la seva conformitat amb l’actuació a l’empresa de control de plagues.

• En cas que la valoració feta per la Secció de Prevenció de Riscos Laborals estigui en desacord amb la proposta presentada per l’empresa de gestió de plagues, es recomana que aquesta presenti una alternativa que reculli les orientacions fetes per la Secció de Prevenció de Riscos Laborals.

• La direcció del centre docent vetllarà per la correcta aplicació de les instruccions recollides en aquest document.