Bloc 7 - Apartat 2

Bloc 7. Apartat 2: Seguretat

Introducció

La seguretat en el treball és una disciplina que requereix un enfocament multidisciplinari i pot fer necessària la participació d'experts de diversos àmbits en la resolució dels problemes.

Per a la identificació i l'anàlisi dels perills de seguretat s'utilitzen diverses tècniques preventives (abans que es produeixi l’accident). Les més utilitzades són:

Les observacions del treball: es tracta d’observar les tasques que realitzen els treballadors per part del responsable del grup de treball. La finalitat és controlar les condicions de seguretat dels treballadors observats i també es pot valorar l’eficàcia de les mesures preventives implantades.

L'anàlisi del treball: aquesta tècnica consisteix a dividir la feina en tasques més petites per avaluar i estudiar cada tasca per separat.

Els procediments d'operació: aquesta tècnica consisteix a explicar de manera sistemàtica com fer un treball, una operació o una tasca de manera correcta i segura. Aquest procediment requereix que prèviament s’hagi realitzat una anàlisi del treball.

Les inspeccions de seguretat: és la tècnica preventiva més coneguda i més utilitzada com a mitjà per detectar els símptomes i per controlar els perills potencials susceptibles d'ocasionar pèrdues que afectin les persones i la propietat. Cal realitzar-les periòdicament, ja que els riscos es generen constantment, els materials es deterioren amb el temps, les eines es desgasten amb l'ús, les instal·lacions requereixen un manteniment, etc.

L’avaluació de riscos: la Llei de prevenció de riscos laborals obliga a planificar l'acció preventiva als centres de treball amb una avaluació inicial dels riscos de seguretat i salut dels treballadors i les treballadores, que consisteix en la identificació de les condicions de seguretat dels llocs de treball i en la valoració de la perillositat de les condicions identificades. Per a aquesta tasca, cal conèixer les reglamentacions que regulen diversos aspectes, com les instal·lacions (elèctrica, climatització, gas, etc.), o aspectes que afecten els llocs de treball.

1. Pla d'emergència i pla d'autoprotecció

Què és un PLA D’EMERGÈNCIA?

És el document que recull les actuacions que s'han de seguir davant d'una emergència, amb la finalitat de reduir la improvisació en cas que es produís qualsevol accident.

Què és un PLA D’AUTOPROTECCIÓ?

És el document que preveu, per a una determinada activitat, instal·lació, centre, establiment o dependència, les emergències que es poden produir com a conseqüència de la seva pròpia activitat i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques. S'han de fonamentar en una anàlisi del risc i l'han d'incloure. A més, han d’establir, juntament amb els riscos generats per la mateixa activitat, la relació de coordinació amb els plans territorials.

Quins documents inclou un pla d’autoprotecció?

Document 1: Identificació de la instal·lació. Inventari, anàlisi i avaluació del risc.

Document 2: Inventari i descripció dels mitjans i mesures d’autoprotecció.

Document 3: Manual d’actuació.

Document 4: Implantació, manteniment i actualització.

Quines diferències hi ha entre un pla d’emergència i un pla d’autoprotecció?

Un pla d'emergència correspondria, a grans trets, només al document 3 del pla d'autoprotecció. No obstant això, per motius pràctics els plans d'emergència també inclouen, habitualment, la resta d'aspectes d’una forma més breu. En algunes ocasions, el document resultant s'anomena manual d'autoprotecció.

Només certes activitats han de tenir obligatòriament un pla d'autoprotecció, redactat per un tècnic competent i que s'ha de presentar a l'administració per ser homologat.

Quins centres del Departament d'Educació estan afectats pel DECRET 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures i hauran de tenir un pla d'autoprotecció?

A. Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya

g) Activitats docents: (pàg. 21/45)

1. Establiments d'ús docent especialment destinats a persones amb discapacitats físiques, sensorials, intel·lectuals o amb malalties mentals que disposin de més de 200 places.

2. Qualsevol altre establiment d'ús docent sempre que disposi d'una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones

B. Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil local

d) Activitats docents: (pàg. 22/45)

1. Establiments d'ús docent especialment destinats a persones amb discapacitats físiques, sensorials, intel·lectuals o amb malalties mentals que disposin d’entre 100 i 200 places.

2. Establiments d’ús docent amb una ocupació inferior a 2.000 persones i superior a 1.000 persones, i les llars d’infants, ludoteques i similars amb més de 100 alumnes

2. Pla d'emergència en el centre docent

La direcció del centre ha de vetllar per l'elaboració i l'actualització del seu pla d'emergència, així com per la realització dels corresponents simulacres. El coordinador/a de prevenció de riscos laborals del centre col·labora amb la direcció en aquesta tasca.

Objectius generals del pla d'emergència

Millorar la seguretat de les persones usuàries i treballadores.
Fomentar hàbits de seguretat i d'autoprotecció.
Ajudar a organitzar-se i actuar més eficientment.
Tenir un millor coneixement del centre de treball.
Coordinar-se amb l'ajuda exterior.
Implicar les persones treballadores i usuàries.

Objectius d'un simulacre

Comprovar el funcionament i l’efectivitat del pla d’emergència.
Evacuar o confinar-se de forma segura.
Tenir una resposta ràpida en l’aplicació de les mesures d’autoprotecció.
Analitzar els error detectats i les actuacions.

S'ha de revisar el pla d'emergència cada any o quan es produeixin canvis importants en el centre, com ampliacions o reformes. Durant el primer trimestre del curs escolar es realitza el simulacre d’evacuació dels centres.

3. En cas d'incendi

Principis d’actuació

A continuació es detallen alguns principis generals d’actuació en cas d’emergència:

· Truqueu al telèfon d’emergències 112.

· Doneu l’alarma respectant les instruccions establertes.

. Evacueu l’escola seguint les vies i les sortides d’emergència indicades.

· Aneu de pressa, però sense córrer. Tanqueu totes les portes a mesura que les aneu deixant enrere.

· No utilitzeu l’ascensor, cal bloquejar-lo.

· Eviteu els corrents d’aire.

· Talleu el corrent elèctric si el foc afecta una instal·lació elèctrica.

· Si teniu a mà un extintor, ataqueu la base de les flames (després d’haver allunyat els objectes que puguin propagar l’incendi).

· Si el foc és dins d’un recipient, tapeu-lo.

· Si s’encén la roba d’una persona, feu-la rodolar per terra; si teniu aigua, ruixeu-la.

· Si teniu a mà teixits no sintètics (mantes…), sufoqueu les flames.

· Si us trobeu en un local ple de fum, avanceu de quatre grapes. L’aire fresc és arran de terra.

· Si hi ha foc o fum darrere de la porta, mantingueu-la tancada, ruixeu-la sovint i tapeu les escletxes per on pot entrar el fum amb draps molls. Feu-vos veure per la finestra.

El triangle del foc

Per tal que es produeixi un foc han de concórrer tres elements: un material combustible, un comburant i una font de calor (energia d'activació). Aquest model s’anomena el “triangle del foc”. A vegades ho trobarem com el “tetraedre del foc”, perquè s'hi afegeix la reacció en cadena com a factor indispensable per a la seva propagació.

Classificació dels focs

CLASSE A. Produïts per materials sòlids: fusta, paper, draps…

CLASSE B. Produïts per matèries líquides o que es liqüen amb el calor: gasolina, oli, pintura, greix…

CLASSE C. Focs de gasos combustibles: propà, butà…

CLASSE D. Focs de metalls de característiques especials com el magnesi, l'alumini…

Extinció d'incendis

Amb extintors portàtils

Amb boques d’incendi equipades (BIE)

Classes d'extintors

De pols ABC, aptes per a:

Tot tipus de foc
Electricitat (fins a 1000 V)

De CO₂, aptes per a:

Electricitat o components electrònics (sala d'ordinadors, cuina…)

L’extintor és un aparell que, si bé és fàcil de manipular, requereix un coneixement mínim quan s’ha de fer servir, per tal de treure’n el màxim profit. Té una capacitat limitada i s'ha d'utilitzar contra focs de petites dimensions. Les recomanacions que tot seguit us oferim hi van encaminades.

Com utilitzar un extintor?

L'extintor té una capacitat limitada, s'ha d'utilitzar contra focs de dimensions petites.
Abans d'utilitzar-lo, comproveu que l'extintor és l'apropiat per al tipus de material que crema.
Traieu el passador-precinte, si en té: accioneu l'ampolla extintor. Agafeu el broc de la mànega (de descàrrega) i premeu la palanca de descàrrega.
Projecteu l’extintor cap a l'objecte que crema amb un moviment d'escombra contra la part baixa de les flames.
Intenteu envoltar l'objecte encès. Descarregueu-hi tot l'extintor.

Classes de boques d'incendi equipades (BIE)

De 25 mm
No exigeix l'extensió total de la mànega, perquè està dotada d'una mànega tubular semirígida.
Com que els cabals són baixos, la força de reacció és baixa, per la qual cosa, pot ser utilitzada per una sola persona.

De 45 mm
Exigeix l'extensió total de la mànega, perquè està dotada de mànega flexible plana.
Com que els cabals són alts, la força de reacció és alta, per la qual cosa, a l'hora de manejar-la, calen dues o més persones.

4. Organització del pla d'emergència

En una situació d'emergència hi ha diverses persones i equips encarregats de les tasques a realitzar.

A continuació, se n'explica la nomenclatura i les funcions més habituals. El més important, però, és tenir en compte el nombre i la formació dels mitjans humans disponibles, i adaptar l’organització a les necessitats reals.

Cap d’emergència

• Assumeix la direcció i la coordinació de les activitats necessàries en cas d’emergència.

• En rebre l’alarma s’ha de dirigir al Centre de comunicacions.

• Ha d’esperar la valoració del cap d’intervenció.

• Alerta els membres dels equips d’emergència.

• Avisa els bombers i els cossos de seguretat.

• Decideix en quin moment és necessària l’evacuació.

Cap d’intervenció

• Acudeix al lloc del sinistre i valora la situació.

• Assumeix la coordinació i la direcció dels equips d’intervenció.

• Ha d’intentar extingir el foc, etc., si és possible.

• Informa de la situació d’emergència al cap d’emergència.

• Indica als ocupants el moment de retornar a l’activitat.

Equips de primera intervenció

• En rebre l’avís, han d’anar al lloc indicat.

• S’han de posar a les ordres del cap d’intervenció.

• Han d’intentar extingir el foc, si és possible, amb els mitjans disponibles.

• Han d’actuar sempre en parella.

Equips de primers auxilis

• Són els encarregats de prestar els primers auxilis als possibles lesionats, fins que arribin els serveis sanitaris.

Equips d’alarma i evacuació

• Són persones dedicades a evacuar l’edifici.

• La seva missió consisteix a garantir que es dóna l’alarma, i a assegurar l’evacuació total i ordenada del seu sector.

• Han de mostrar les vies d’evacuació i comprovar que no queda ningú a les instal·lacions.

En un pla d'emergència, el més eficient serà sempre una estructura senzilla i clara, on tothom sàpiga què ha de fer en cas d’emergència, en comptes d’una intricada distribució de càrrecs i suplències.

Per exemple, en el cas d’un centre educatiu es pot definir el model següent, igualment vàlid.

Responsable de donar l’alarma, trucar els bombers i al centre receptor d'alarmes (CRA)

L’alarma ha de ser al despatx de la persona responsable d’activar-la. Es recomana que sigui al despatx de la direcció i que se’n responsabilitzi algú que sigui sempre al despatx (per exemple, l’administratiu/va). Aquesta mateixa persona trucarà immediatament al 112 i al centre receptor d’alarmes de l’ajuntament.

Responsable de desconnectar les instal·lacions

Ha de ser una persona que no sigui responsable directament dels alumnes. Es recomana que sigui l’encarregat/da de manteniment, que normalment té claus del centre i en coneix les instal·lacions. Les seves funcions són:

En cas d’evacuació:

· Tancar la clau general del gas i el subministrament elèctric.

· Bloquejar els ascensors i els muntacàrregues.

En cas de confinament:

· Tancar els sistemes de ventilació-climatització.

Responsable de d’obrir i tancar les portes exteriors de l’edifici

Ha de ser una persona que no sigui responsable directament dels alumnes. Les seves funcions són:

En cas d’evacuació:

· Obrir les portes i les sortides de l’edifici.

En cas de confinament:

· Tancar les portes i les sortides de l’edifici.

Coordinador o coordinadora general

El més aconsellable és que el coordinador/a general de l’emergència sigui el director/a del centre. És la persona responsable de:

En cas d’evacuació:

· Decidir les mesures que s’hagin de prendre en cada situació.

· Tenir la llista actualitzada dels alumnes per classe i rebre la informació de totes les classes: si hi falta algun alumne/a, si s’han de desconnectar les instal·lacions, etc.

· Ser informat/da pels coordinadors de planta de les incidències.

· Rebre i mantenir la comunicació amb les ajudes externes i estar pendent de les instruccions que les autoritats li aniran proporcionant. Serà l’interlocutor/a amb els bombers i la policia.

· Atendre les trucades dels pares, avisar les famílies de les persones afectades i mantenir-les informades.

En cas de confinament:

· Les mateixes instruccions que en cas d’evacuació.

· Escoltar la ràdio per rebre informació i estar pendent del telèfon.

Coordinador o coordinadora de la planta

Serà el professor o professora que, en una planta concreta, es trobi a l’aula més llunyana de la sortida de la planta.

En cas d’evacuació:

· Ha de vigilar que l’evacuació es faci ordenadament, per les vies d’evacuació establertes.

· És la persona "escombra", ja que ha de vigilar que no s’hagi quedat ningú als lavabos, a les aules ni a qualsevol altre lloc. Serà l’última persona d’abandonar la planta.

· Guiarà els seus alumnes cap a la sortida.

En cas de confinament:

· Ha de comprovar que els alumnes estan confinats a les aules (o als espais protegits del centre) i que no queda ningú a fora.

· Ha de vigilar que les portes i les finestres de la planta estiguin tancades.

Responsable de les persones disminuïdes

S’encarregarà de traslladar les persones amb dificultats motrius o sensorials (sords, invidents…). El nombre de persones idoni i els mitjans necessaris s’hauran de decidir en cada cas concret. Aquesta tasca la poden fer els mateixos alumnes.

Responsable de primers auxilis

Si hi ha un metge o metgessa al centre o una persona responsable d’infermeria, serà qui s’encarregarà dels primers auxilis. Les seves funcions són:

En cas d’evacuació i en cas de confinament:

· Atendre les persones ferides i avaluar les lesions que tinguin.

· Preparar el trasllat de les persones ferides, si cal.

· Acompanyar les persones al centre sanitari quan les autoritats diguin que es pot abandonar el punt de concentració.

Professorat

El professor o professora que hi hagi en el moment de l’emergència a cada aula és el responsable dels alumnes, i s’ha d’encarregar de:

En cas d’evacuació:

· Complir les instruccions del coordinador o coordinadora de planta.

· Tancar les portes i les finestres de l’aula, abans d’evacuar-la.

· Mantenir els alumnes en ordre i controlar que segueixin les seves instruccions, de manera que es faci una evacuació ordenada.

· Rebre i fer el recompte dels alumnes al punt de concentració.

En cas de confinament:

· Complir les instruccions del coordinador o coordinadora de planta.

· Tancar les finestres, els porticons o les persianes.

· Fer entrar els alumnes a l’aula o a l’espai protegit.

· Fer el recompte dels alumnes a l’aula o a l’espai protegit.

Alumnes

Què faran (en cas d’evacuació):

A cada aula, els alumnes:

· Hauran d’anar a la seva aula si quan sona l’alarma són fora de classe a la seva planta.

· Hauran d’anar a l’aula més pròxima i incorporar-se a un grup si quan sona l’alarma són en una planta que no és la seva; quan arribin al punt de concentració, hauran de buscar el grup de la seva classe.

· Hauran de deixar els objectes personals i evacuar l’aula amb tranquil·litat; de pressa, però sense córrer, sense tornar mai enrere.

· Hauran de posar-se en fila índia, darrere del professor/a, que farà de guia.

En cas de confinament:

· Hauran d’entrar al centre si són al pati.

· Hauran d’anar a la seva aula si quan sona l’alarma són a fora.

· Hauran de posar-se en fila índia, darrera del professor/a, que farà de guia, si han de confinar-se en una zona del centre que no sigui la seva aula.

5. Confinament d'un centre

Quan sentim el senyal d’alerta, haurem de fer el següent:

Entrar al centre si som al pati.
Anar a la nostra aula o bé al lloc designat per al confinament, si som fora de la classe.
Tancar les portes i finestres.
No sortir del centre fins que no ens ho indiquin.

6. Evacuació d'un centre

Ordre d’evacuació (consideracions generals respecte dels recorreguts d’evacuació)

Normalment, no hi ha una única solució vàlida possible. Dependrà de l’ocupació i la distribució dels espais del centre de treball.
S’intentarà que els recorreguts fins a un espai exterior segur siguin el més curts possibles
En cas d’una emergència s’haurà de detectar on és l’emergència i, en funció d’això, adaptar el recorregut d’evacuació.
Cal buscar un punt de concentració adequat.
Es recomana desallotjar l’edifici començant per la planta baixa, les plantes començant per l’espai més proper a la sortida o a l’escala i distribuir equitativament els ocupants per les sortides.

Exemple d’evacuació d’un centre en un cas general

CAS GENERAL